Comptes públics

Catalunya, a la cua de l'execució pressupostària de l'Estat amb un 20%

Madrid torna a quedar per sobre amb una inversió real del 57,5% el primer semestre del 2024

La vicepresidenta primera espanyola, María Jesús Montero, al Congrés
3 min

MadridUna vegada més, Catalunya se situa a la cua de l'execució pressupostària de l'Estat, amb un 20% respecte del previst. Es desprèn de les dades de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), avançades per Catalunya Ràdio i TV3 i a les quals ha tingut accés l'ARA. En total, la despesa ha estat de 456,6 milions d'euros a Catalunya durant el primer semestre del 2024. Pel que fa a la Comunitat de Madrid, l'execució ha estat del 57,5% amb un total de 694,3 milions d'euros. Cal tenir en compte, doncs, que no són xifres de tot l'any sencer i, a més, fan referència a un pressupost prorrogat. És a dir, que és possible que ja el 2023 s'executés el que estava previst.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

De fet, fonts del ministeri de Transport asseguraven aquest dissabte que en el conjunt del 2024, Catalunya va ser la primera comunitat en inversió rebuda, amb 1.227,8 milions d'euros executats a desembre del 2024, un 27,75% més que el 2023. Segons aquestes fonts, Madrid va tancar el 2024 amb 967 milions d'euros executats, un 27,1% menys que el 2023.

El govern espanyol ja no fa públiques aquestes dades d'execució pressupostària a les comunitats autònomes, que solen generar greuges comparatius. Això sí, es fan arribar als grups parlamentaris del Congrés. Les del primer semestre del 2024 van arribar aquest divendres a la tarda. Catalunya continua amb la tendència habitual: la inversió real de tot l'any 2023 ja va ser inferior a la pressupostada, d'un 45%. En aquella ocasió la diferència respecte de la Comunitat de Madrid va ser molt més destacada perquè a la capital de l'Estat el govern espanyol va executar el 165% del previst. Les reaccions dels partits independentistes, socis imprescindibles per a Sánchez, no han trigat a arribar i tant Junts com ERC han criticat el greuge inversor de l'Estat amb Catalunya. Oriol Junqueras (ERC) ha reclamat al president de la Generalitat, Salvador Illa, que posi Catalunya per davant dels interessos del PSOE i Jordi Turull (Junts) ha instat els diputats catalans a "plantar-se" davant del que considera "un nou espoli".

Com s'ha comentat, aquestes dades s'han d'agafar amb una certa prudència. Per exemple, l'execució pressupostària aquest primer semestre del 2024 de Renfe és de 34,8 milions d'euros sobre una previsió de 151 milions per al 2023 (un 23%). Però cal tenir en compte que la inversió real l'any 2023 de Renfe a Catalunya va ser de 194 milions, és a dir, més del que s'havia pressupostat (128%). En canvi, l'execució d'Adif (a la xarxa convencional, no a la d'alta velocitat) sí que ha estat baixa: en tot l'any 2023 va ser del 24,3% i el primer semestre del 2024, del 16,7%.

Més cautela

A més, en un escenari de pressupostos prorrogats, cal tenir en compte que els governs solen aprovar el que s’anomenen “ampliacions de crèdit” sobre el pressupost. Això, que té els seus límits, ho fa el govern espanyol, però també la Generalitat o els ajuntaments. Les ampliacions de crèdit permeten, bàsicament, incorporar diners al pressupost en vigor que està prorrogat (en aquest cas, el del 2023) per a finalitats molt concretes. D’aquesta manera, es fa difícil saber si part dels diners executats els primers sis mesos del 2024 són tots sobre el pressupost del 2023 o també hi ha hagut alguna ampliació de crèdit. 

Com ha explicat l’ARA en unes altres ocasions, algunes inversions són plurianuals, és a dir, són partides que s'estenen més enllà de l'exercici corresponent i s’executen durant un període de temps. Un exemple hipotètic: si es pretén gastar 200 milions d'euros en quatre anys i dividir-ho igualitàriament en cada exercici, correspondria invertir 50 milions cada any. Al pressupost anual, però, no apareixerà la xifra de 50, sinó de 200, de manera que si s'inverteix 50 milions semblarà que l'execució ha estat menor de la prevista, però no seria així.

Finalment, també cal tenir en compte que la IGAE preveu com a "obligació reconeguda", és a dir, partida executada, quan el procés de la inversió està enllestit del tot, des de la licitació fins a l'adjudicació final. Quan una adjudicació s’atura perquè s'ha recorregut als tribunals o se'n revisa el preu, com ha passat en alguns exercicis, i sobretot en licitacions en infraestructures, queda automàticament fora de l'informe d’execució.

stats