Ens hem esforçat molt en explicar que això de dissabte seria una festa. Però cada somriure nostre era de melancolia, no de felicitat. La riallada apagada de qui sap que demà no, però d'aquí una setmana sí, el trobarà a faltar. El festival Primera Persona s'ha acabat. La bacanal del me, myself and I, que sota la direcció artística dels novel·listes Kiko Amat i Miqui Otero s'ha celebrat els últims nou anys al CCCB, no es farà mai més. Durant tot aquest temps jo he estat el tercer home de l'equip: el que feia la foto, aguantava neures i celebrava triomfs.

El coronavirus ha impedit que el festival Primera Persona es pogués celebrar durant el mes de maig al CCCB, com havia fet fins ara puntualment des que Kiko Amat i Miqui Otero el van començar a dirigir. Com que la situació sanitària no permet encara la celebració d'actes amb públic, Amat i Otero han ideat una sessió amb dues de les protagonistes que havien de ser a Barcelona, Rachel Cusk i Jia Tolentino, que han estat entrevistades des de casa seva per les periodistes Anna Guitart i Noelia Ramírez, respectivament. El CCCB emetrà per streaming les dues converses del Primera Persona Indoors el dissabte 30 de maig a les 18 h. Al final de la sessió s'anunciarà també la data de celebració del Primera Persona que ve, que s'ha de fer abans que s'acabi l'any, probablement al desembre.

Originalment, la cançó Tutti frutti, de Little Richard, contenia un parell de versos que feien referència al sexe anal. Algú, però, el va avisar que allò no sonaria mai de la vida a la ràdio i Richard els va canviar. Finalment, la cançó va acabar sent més coneguda per un crit aparentment sense sentit: Awopbopaloobop alopbamboom! L’embarbussament, semblant a les tirallongues en llengües inexistents vomitades pels posseïts per l’Esperit Sant en ple fervor religiós, capturava el zeitgeist de l’època, almenys per a un segment molt determinat de la població. Per primera vegada, als anys 50, les criatures no ingressaven d’un dia per l’altre a la vida adulta i podien gaudir d’un temps per divertir-se i gastar diners en música i pel·lícules, un temps per ballar i donar sortida a les seves pulsions sexuals, el seu inconformisme i la seva rebel·lia. El rock’n’roll va saber captar aquest esperit i l’alarit de Richard n’és l’expressió més crua.

Fira Trapezi de Reus

Reus. Fins al 13 de maig

Reus s'omple de professionals del circ nacional i internacional per celebrar la 22a edició de la Fira del Circ de Catalunya. Durant tot el cap de setmana hi haurà espectacles i activitats relacionades amb aquesta disciplina. El pallasso, mim i funambulista David Dimitri serà un dels convidats especials d'aquesta edició.

]]>

Sense gaire promoció, Wild wild country, el documental de Netflix de Maclain Way i Chapman Way al voltant del conflicte que va esclatar a Oregon als anys 80 quan els seguidors de Bhagwan Shree Rajneesh van formar una comuna a la zona, s’ha convertit en la sèrie del moment. A través de sis capítols es reconstrueix la tensió creixent entre els habitants de Rajneeshpuram i els polítics i habitants del comtat de Wako, que es veien amenaçats per la presència i el poder cada cop més palpable del que molts consideraven una secta. Malgrat que Bhagwan sigui la figura al voltant de la qual es mou tota la resta, des de l’inici una altra persona va cobrant protagonisme fins a convertir-se en el veritable pol d’atracció del drama, la seva assistent Ma Anand Sheela. És ella qui manega els fils a Rajneeshpuram, planeja l’estratègia de confrontació amb les autoritats oficials i està al centre d’unes pugnes personals i polítiques dignes d’una variant neohippie d’una tragèdia de Shakespeare.

]]>

PRIMERA PERSONA

Virginie Despentes, Christina Rosenvinge, Vivian Gornick, Sheela Birnstiel, Simon Reynolds i Carla Simón seran alguns dels protagonistes de la setena edició del festival d’autobiografies en directe que se celebra al CCCB.

]]>

Simon Reynolds és un dels crítics musicals més influents dels últims anys. El seu llibre més recent, 'Como un golpe de rayo. El glam y su legado, de los setenta al siglo XXI' (Caja Negra, 2017), és l’inspirador relat del moviment que van liderar artistes com Marc Bolan, David Bowie i Roxy Music, però també ha escrit de manera brillant sobre la música 'rave', el postpunk o el que ell anomena 'retromania'. Aquest cap de setmana serà a Barcelona per participar al festival Primera Persona

]]>

Christina Rosenvinge actuarà al CCCB en el marc del festival Primera Persona, que tindrà lloc l'11 i 12 de maig al Teatre del CCCB. La cantant madrilenya és una de les noves confirmacions que completen el cartell d'un festival que engloba artistes de diferents disciplines, l'obra dels quals parteix de la seva experiència vital i que prèviament ja havia anunciat els noms de les cineastes Elena Martin i Carla Simón i les escriptores Vivian Gornik, Roxane Gay i Virginie Despentes. Rosenvinge compartirà l'escenari precisament amb Despentes, que serà entrevistada per l'escriptor i periodista de l'ARA Jordi Nopca.

]]>

L'escriptora francesa Virginie Despentes (Nancy, 1969) és una de les veus més insubornables del feminisme. Ha tingut una vida intensa: va ser prostituta i punk, va ser ingressada en un centre psiquiàtric, va patir una violació i ha experimentat amb tot tipus de substàncies. Autora de 'Fóllame', publicada per Mondadori el 2001 i que ha tingut la seva versió cinematogràfica dirigida per la mateixa Despentes, i 'Teoría King Kong', és una de les convidades del festival Primera Persona, dirigit per Kiko Amat i Miqui Otero, que se celebrarà al CCCB l'11 i 12 de maig. Al mes de gener L'Altra Editorial publicarà la seva trilogia 'Vernon Subutex'.

]]>

Rik Mayall es va inspirar en les seves pròpies experiències en un pis d’estudiants per donar forma a Els joves amb l’ajuda de qui aleshores era la seva parella, Lise Mayer, Ben Elton (creador d’un altre incunable de la comèdia britànica com L’escurçó negre) i Alexei Sayle. El títol original, The young ones, el van pispar del tema homònim de Cliff Richard que sonava a l’inici de cada episodi.

]]>

Fins ara ha publicat tres llibres: els reculls de contes Drown (1996) i el recent I és així com la perds (2013), a més de La maravillosa vida breve de Oscar Wao (2008), premi Pulitzer. ¿L'experiència autobiogràfica és l'arrel de la seva obra de ficció?

]]>