Un home camina balancejant-se més del compte pels carrers del Raval de Barcelona. Porta una llauna de cervesa Voll-Damm a la mà. És fosc, però encara no són les sis de la tarda. Va mirant a banda i banda, intentant detectar si algú el segueix. Finalment, s'atura davant d'un portal. És el número 3 del carrer Vistalegre, a tocar de la rambla del Raval. És una porta de vidre opac i a dins no s'intueix cap llum. Torna a revisar el seu entorn i decideix fer el pas. Truca a la porta i espera. Ningú l'obre. Remuga. Torna a trucar, ara amb més vehemència, i fa un crit per si algú el sent. De nou, les seves crides no obtenen resposta. Decebut, gira cua i es torna a perdre pels estrets carrers de Ciutat Vella.

La sala és gran i àmplia, amb moltes pantalles sobre taules ubicades estratègicament. En forma d'hemicicle, totes miren cap al mateix punt: una paret amb més pantalles, encara més grans, en les quals hi ha punxades algunes càmeres de Barcelona. Hi poden veure totes les càmeres de la ciutat. Aquesta sala conjunta de control policial està ubicada al carrer Lleida. Durant els Jocs Olímpics va ser la sala de servidors de la competició, però des de fa 20 anys és un punt neuràlgic de la seguretat a la ciutat. Hi ha agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana. Al costat, hi ha una altra sala per als Bombers de Barcelona. En una pantalla hi ha un excel amb colors: en verd hi ha els mitjans que tenen disponibles i en vermell els que estan treballant. Avui, pràcticament tot està verd. És un dia tranquil, però els responsables expliquen que, en dates clau, aquestes sales bullen. Precisament, ara en venen dues d'importants: el Cap d'Any i la cavalcada de Reis.

Pedro Velázquez (Barcelona, 1967) és, des del 2019, el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, cos al qual va decidir entrar fa més de tres dècades. Després d'anys amb dades delinqüencials a l'alça, els indicadors han començat a baixar, sobretot els de robatoris. La inseguretat, però, continua estant entre les principals preocupacions dels barcelonins.

L'agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que el 2020 va disparar un tret a l'abdomen a un home sense llar que caminava pel passeig de Sant Joan amb un ganivet a la mà ha quedat absolt sense arribar a ser jutjat. Els magistrats de la secció segona de l'Audiència de Barcelona han expulsat de la causa, a l'últim minut, la Fundació Arrels. Això ha fet caure l'única acusació que quedava en peu contra l'agent, ja que la Fiscalia no li atribuïa cap delicte i l'advocada de l'afectat també va ser expulsada de la causa perquè l'home que vivia al carrer, Marjan, està il·localitzable des de fa anys.

A Barcelona cada dia passen moltes coses. La policia rep gairebé 500 avisos al dia, fa 83 detencions, hi ha vuit mobilitzacions i protestes i fins a 19 accidents de trànsit. En sis mesos, de gener a juny de 2025, s'han comès 83.646 delictes, i la gran majoria (fins a 71.555 fets) han sigut contra el patrimoni. Seguint la dinàmica dels últims balanços, la capital catalana continua baixant en robatoris amb força i furts, que han caigut un 34,5% i un 6,8% respectivament, i ja representen les xifres més baixes dels últims anys. També cauen els robatoris amb violència i intimidació (-3,2%), les estafes (-3,5%) i les sostraccions de vehicles (-9,7%). En canvi, segons les dades policials, no s'estan aconseguint reduir els delictes contra les persones, que pugen un 2,8%, ni els delictes vinculats al tràfic de drogues (+26,9%).

La jornada laboral comença d'hora, tant que falten tres hores perquè surti el sol i els turistes encara estan entrant a les discoteques del Port Olímpic. Són les tres de la matinada d'aquest dijous quan es registra un dels primers robatoris del dia a Barcelona. A la sortida d'un local d'oci nocturn, roben un IWC Portofino Chronograph, un rellotge valorat en 6.000 euros. Les dades de delictes contra el patrimoni estan baixant —des del 2017 que no s'havien registrat tan pocs furts al país— però el ritme continua sent frenètic, de 23 furts cada hora a Catalunya, i gairebé la meitat, 10, a Barcelona. La gent s'acostuma a moure calculant els costos i els beneficis d'una acció. Com la d'escollir una feina de nits (més son, menys trobades amb amics, però més diners) o de comprar-se un cotxe elèctric (més car, però menys emissions i menys diners en gasolina). Els lladres no viuen en un món a part, i el que ha començat la jornada laboral tan d'hora ha calculat que el cost que el detinguessin era molt més baix que el benefici que ha aconseguit en dos minuts de feina.

El judici de Rosa Peral contra Netflix per la sèrie El cuerpo en llamas havia de començar avui, però finalment no ha estat així després que la jutgessa hagi decidit suspendre la vista prèvia que s'havia de celebrar al jutjat de primera instància de Vilanova i la Geltrú (Barcelona). L'exagent de la Guàrdia Urbana de Barcelona reclama 30 milions d'euros en concepte de vulneració al dret a l'honor, a la pròpia imatge i a la intimitat personal d'ella i de la seva filla, menor d'edat, que també apareix representada en la ficció. A petició de la fiscalia, la jutgessa ha ajornat la vista perquè Peral té suspesa la potestat de la menor des que va entrar a la presó. La magistrada ha donat deu dies al pare de la nena per dir si vol ser ell qui reclami els seus drets.

La inseguretat és el principal problema dels barcelonins, i així ho pensen gairebé el 29% dels habitants de la capital catalana. La policia i els seus responsables polítics sovint subratllen que es tracta de percepcions i defensen que les dades no sempre acompanyen aquesta sensació ciutadana. En el cas de Barcelona, els delictes van baixar el 2024 fins al punt d'assolir la xifra més baixa des del 2016 (sempre obviant el període de la pandèmia). Això vol dir que l'any passat es van cometre 180.342 delictes a la ciutat –més de 20 cada hora–, una xifra que equival a quasi 10.000 delictes menys que el 2023 i 34.000 menys que el 2019. El balanç de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha sigut gairebé calcat: satisfacció, però amb prudència. "És l'inici de la consolidació d'una nova tendència. La recepta està funcionant", ha afirmat Parlon després de la Junta de Seguretat local de Barcelona.

Acord a tres bandes per fer front a la multireincidència a Barcelona. A partir de l'any que ve, la capital catalana comptarà amb cinc jutjats de reforç per afrontar judicis ràpids i delictes lleus com els furts, segons han acordat la Generalitat, el govern espanyol i l'Ajuntament de Barcelona amb el vistiplau del poder judicial. El pla de xoc contra la multireincidència subscrit per les tres institucions també inclou una competència nova per a la Guàrdia Urbana: els agents tindran accés per primera vegada a una eina informàtica que els permetrà consultar a l'instant els antecedents de la persona que acaben de detenir. El canvi, que no serà exclusiu per a la policia barcelonina, sinó que totes les grans ciutats que ho vulguin podran sol·licitar-ne l'accés d'ara endavant, permetrà "estalviar-se mesos en la tramitació dels judicis ràpids".

Caminant pel carrer Floridablanca, al barri de Sant Antoni, al rovell de l'ou de Barcelona, hi ha un punt on l'ambient està impregnat d'una forta pudor de marihuana. La flaire ve del portal número 78, però no cal apropar-s'hi per percebre-la: es pot ensumar des de l'encreuament amb el carrer Viladomat, a uns 50 metres del portal. "Cada cop que entrava a l'edifici em col·locava", comenta un veí. I tot i que la marihuana ja no hi és, només entrant a l'immoble, la bafarada de cànnabis es multiplica. En aquests discrets baixos, els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb la Guàrdia Urbana i Endesa, hi van descobrir el que fonts policials s'atreveixen a descriure com una de les plantacions "més grans del 2024 a Barcelona ciutat".

L'expolicia Rosa Peral reclama 30 milions d'euros a Netflix i a la productora d'El cuerpo en llamas, sèrie que recrea el crim de la Guàrdia Urbana pel qual va ser condemnada a 25 anys de presó. En la demanda presentada davant del jutjat de primera instància de Vilanova i la Geltrú, Peral argumenta que la plataforma i la productora Arcadia han vulnerat els drets a l'honor, la imatge i la intimitat tant d'ella com de la seva filla.

Satisfacció als Mossos d'Esquadra i a la Guàrdia Urbana de Barcelona pel dispositiu policial per les Festes de la Mercè de la capital catalana. Segons han fet públic aquest dimecres els dos cossos policials, els fets delictius durant els cinc dies de festivitat s'han reduït un 54% i s'han fet un terç menys de detencions en comparació amb les mateixes dates del 2023. Amb tot, i tenint en compte que s'han duplicat els esforços per detectar armes blanques, l'ARA ha pogut saber que se n'han requisat 68, un 55% més que l'any passat. La gran majoria d'incidents, segons fonts policials, han sigut per furts i per robatoris amb violència. 

"Tenim un problema amb les armes blanques". Ha estat una de les primeres frases del tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, a la comissió municipal extraordinària –a petició de Junts– per parlar d'aquesta conflictivitat a l'alça a la capital. Eren les 8.30 i així s'ha donat el tret de sortida a una jornada amb un monotema: les armes blanques. De fet, aquesta qüestió també ha centrat bona part de la trobada que ha tingut lloc poc després entre l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el mateix Batlle amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, i la plana major dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana (GUB).

El retorn fugaç de Carles Puigdemont va tensar els Mossos i ha originat una crisi entre el comandament del cos i l'expresident de la Generalitat. Enmig de l'embolic que ha suposat la seva escapada de Barcelona, ara el tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha assegurat en una entrevista a l'ACN que les càmeres de la zona de baixes emissions de la ciutat, que controla la Guàrdia Urbana, van captar el vehicle amb el qual va fugir Puigdemont. Haurien pogut avisar els Mossos? "Si hipotèticament se’ns hagués fet algun requeriment de col·laboració, per descomptat que l’hauríem atès", ha recalcat.

L'Ajuntament de Barcelona estudia la compra de pistoles Taser per als agents de la Guàrdia Urbana, i dona resposta, així, a una reivindicació sindical que fa anys que cueja. La marxa dels comuns del govern municipal també ha representat un canvi de criteri sobre aquesta eina policial: l'exalcaldessa Ada Colau sempre es va mostrar en contra de la seva incorporació i el PSC, llavors soci de govern i qui tenia la carpeta de seguretat, no es va acabar de mullar. Ara, amb els socialistes a l'executiu en solitari, el consistori està avaluant l'adquisició d'aquestes pistoles elèctriques que ja utilitzen els Mossos d'Esquadra i fins a 74 policies locals, segons les últimes dades disponibles al qual ha tingut accés l'ARA, que daten del 2022. Concretament, ja ho fan servir les policies de Sabadell, Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, Valls, Sant Vicenç de Montalt, Maçanet de la Selva o Salt, entre altres localitats.

Quin és el problema més greu de Barcelona? El 2019, el 27,4% dels enquestats per l'Ajuntament van respondre que la inseguretat. Va ser la primera categoria amb molta diferència. La resposta en l'últim baròmetre del 2023 va ser pràcticament calcada: el 27,7% la va tornar a situar com el problema més greu. En aquests cinc anys, la percepció dels habitants de la capital catalana no ha variat. Ara bé, ho ha fet la quantitat de delictes?

En total, a Barcelona hi ha 117 càmeres de videovigilància policial. Graven una visió panoràmica de tot el que passa al carrer (no tenen reconeixement facial ni fan primers plans de les cares) i l'Ajuntament, segons fonts municipals, ho veu ara mateix com una eina indispensable en l'àmbit de la seguretat. Consideren, en primer lloc, que fan una gran tasca preventiva: les càmeres es veuen, uns cartells indiquen que hi són i això ja dissuadeix la possible comissió de fets delictius. En segon lloc, permet reaccionar més ràpid: quan comença, per exemple, una baralla, els agents la poden situar fàcilment i arribar-hi en menys estona. A més, també és útil en investigacions: quan es comet un robatori, per exemple, els policies poden fer zoom i identificar més fàcilment l'autor o veure per on ha fugit. Tant és així que aquest any el consistori ha col·locat 17 càmeres al passeig de Gràcia que ja estan en funcionament i està ultimant la instal·lació de vuit càmeres més al Raval.

Quatre agents de la Guàrdia Urbana estan sent investigats pel departament d'afers interns de la policia barcelonina per presumptament haver-se quedat roba requisada a un manter. Segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l'ARA, ara mateix els agents estan suspesos de sou i feina com a mesura cautelar mentre no es resol l'expedient que s'ha obert contra ells. Els fets van passar el 5 d'agost i tot ve, segons fonts consultades per aquest diari, d'unes gravacions on els agents parlen dels articles que acaben de decomissar a un manter.

Es deia Bitxets i era al carrer Castillejos de Barcelona, a tocar de la cruïlla amb el carrer Aragó. Sobre el paper venien animals "domèstics i exòtics". L'aparador era una gran cristallera totalment tapada per un vinil blau. No es podia veure què hi passava a dins. Ara el local està tancat permanentment i el número de contacte ja no existeix. Es troba en aquesta situació des del desembre del 2020, quan les queixes de diversos compradors van arribar a la Guàrdia Urbana, que va decidir fer-hi una inspecció administrativa. Hi van trobar uns quants animals morts. Els que estaven vius eren, sobretot, cadells de gossos que vivien en unes condicions pèssimes. Amuntegats en gàbies, malvivint en caixes de cartó i envoltats d'excrements. I molts estaven malalts perquè no havien rebut les vacunes que tocaven.

El 4 d'agost hi va haver un robatori a casa de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Però ningú va entrar-hi ni va tocar cap pertinença seva. Un grup de lladres van assaltar el cotxe dels escortes de Collboni, que estava aparcat a la porta del domicili: en aquell moment els agents estaven fent una ronda pels voltants de l'edifici. És a dir, no hi havia ningú a dins. Es tracta d'un vehicle policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona sense logotipar.