A Criadas de la globalización (Icària, 2024), Gabriela Poblet, doctora en antropologia social i cultural, directora d'Europa Sense Murs i actualment professora a la Universitat de Valladolid, radiografia el servei de la llar a Espanya i Catalunya a partir d'entrevistes amb dones que treballen d'internes a les cases on tenen cura de persones grans o criatures. Avui són bàsicament dones de l'Amèrica Llatina, moltes a l'espera dels permisos de residència, que han emigrat soles i els és molt difícil escapar de situacions d'abusos i reclamar drets. Amb les denúncies per agressions i assetjaments sexuals i abusos laborals de dues extreballadores de les mansions de Julio Iglesias, l'expertesa de Poblet serveix per posar el focus en les condicions en què treballen aquestes dones.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat aquesta setmana que finalment les treballadores de la llar seran equiparades amb la resta de treballadors, en virtut de ll'aprovació recent d'una norma per a la prevenció de riscos laborals. Ja estem acostumades que la grandiloqüència dels enunciats de la ministra topi amb la realitat. Aquest cas tampoc no serà excepcional. Però més enllà de les diferències en drets, que encara continuen existint, les característiques d'aquestes feines continuaran posant en risc moltes treballadores. Llevat que es busqui una solució no privada per a la cura dels grans dependents.

El govern espanyol reforça el marc laboral de les treballadores de la llar. Després d'equiparar els seus drets laborals amb els de qualsevol altre treballador (ratificant la normativa del Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT)), el ministeri que encapçala Yolanda Díaz ha aprovat un decret per millorar les condicions de seguretat i de salut d'aquest col·lectiu, que està altament feminitzat. Aquestes són les noves mesures que afectaran 367.900 persones a tot l'Estat, un 95% de les quals dones, i que treballen sobretot a Catalunya i la Comunitat de Madrid. Ara bé, potencialment se'n podrien veure beneficiades moltes altres treballadores de la llar que emergirien de l'economia submergida en cas que s'aprovés la ILP sobre la regularització d'uns 500.000 estrangers que està en tràmit al Congrés.