La invitació de l'abadia de Montserrat al rei Felip VI perquè participés en un acte del mil·lenari va causar protestes i malestar en l'independentisme i el catalanisme catòlic. La visita, que es va produir després que la Casa del Rei expressés que volia prendre-hi part, segons algunes veus consultades per aquest diari, suposa un pas més d'un gir polític de Montserrat alineat amb l'statu quo, mentre que d'altres com l'abadia ho neguen de ple. Hi ha hagut un gir?

Què se li ha de donar per menjar a un rei? En la visita dels monarques espanyols a Montserrat, els responsables de resoldre aquesta qüestió han estat els cuiners de l'Hotel Abat Cisneros. Han previst un càtering a peu dret als jardins prop del monestir mateix. A banda dels reis, hi han assistit els convidats de la visita, com ara les autoritats del Govern, el ministre Jordi Hereu, la Delegació del govern espanyol, personalitats de l'àmbit econòmic i empresarial i, esclar, els monjos.

El rei Felip VI ha desembarcat aquest dilluns a Catalunya per visitar l'abadia de Montserrat, símbol del catalanisme i on es venera la patrona del país, en una visita que ha provocat malestar al catalanisme catòlic i a l'independentisme. De fet, el seu aterratge –amb helicòpter–, amb pregària inclosa a la Moreneta, ha suscitat una protesta davant del monestir d'uns pocs centenars de persones convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que no s'han pogut ni acostar a la basílica per un blindatge absolut dels Mossos. El rei hi ha vingut a participar en un acte del mil·lenari de la institució i per guanyar la simpatia dels catalans amb un discurs majoritàriament en la llengua pròpia, en què també ha carregat contra les "identitats excloents" i els "extremismes". Conscient que "el seu valor simbòlic transcendeix la seva enorme dimensió religiosa", ha reivindicat l'abadia com "un gran punt de trobada de la nostra cultura: la cultura catalana, l'espanyola i l'europea".

Des del segle XIV, i així està documentat, els peregrins sempre havien vist la Mare de Déu de Montserrat amb vestit. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, però, va fer un canvi d'imatge dràstic. Els monjos van amagar i tapiar la Mare de Déu de Montserrat original al claustre romànic del monestir i la roba va desaparèixer. Els conflictes polítics, però, no van ser decisius: "Després de la Guerra Civil es va decidir revalorar el romànic i exposar totes les imatges tal com són, de manera que es van eliminar tots els elements decoratius que es consideraven superflus", explica el director del Museu de Montserrat, Xavier Caballé. 

El Palau Robert acull des d'aquest dilluns l'exposició barcelonina sobre el mil·lenari del monestir de Montserrat. "De tantes coses que és Montserrat, a molts catalans els resulta difícil explicar-ho. I, per la mateixa raó, a molts estrangers se'ls fa difícil entendre Montserrat", diu un dels dos comissaris de l'exposició Montserrat, 1.000 anys, Marc Sureda. És a aquests dos públics –és a dir, a tots els públics– que va adreçada la mostra, que té dos inicis possibles: Portes enfora i Portes endins. D'una banda, es fa una aproximació a la muntanya i la part visible del monestir; de l'altra, un capbussament en la vida monàstica, sempre atractiva i misteriosa pel que té de poc visible.