La convocatòria alertava que el codi de vestimenta seria nadalenc i els convidats van complir: els jerseis de ninots de neu i les banyes de ren omplien la Gran Via dilluns al vespre per a l'estrena d'El dia de la marmota al Teatre Coliseum. També hi havia una marmota de peluix de mida humana que acompanyava els famosos en un photocall que, com passa els pocs cops que es fa al teatre barceloní, provoca entre il·lusió i vergonya. Desenes de cares conegudes, directors i productors es van contagiar de l'esperit nadalenc i van assistir a una estrena insòlita en aquestes dates, quan els teatres ja tenen en cartell les seves apostes per a la millor època de l'any.

El dia de la marmota és la història de les segones oportunitats. D'entrada, perquè el musical, basat en la popular pel·lícula del 1993 dirigida per Harold Ramis i protagonitzada per Bill Murray, es va estrenar el 2016 a Londres, però no va ser fins l'any passat, quan els seus creadors —Tim Michin i Danny Rubin— van refer-la en una nova versió, que no va triomfar. Però també perquè l'espectacle parla precisament d'això, de viure una vegada i una altra el mateix dia fins a aconseguir veure el món amb optimisme i esperança. "És un espectacle realment preciós, molt diferent del que estem acostumats a veure", explica el director d'El dia de la marmota, Enric Cambray. El muntatge, que s'ha adaptat al català gràcies a la feina de David Pintó i a la subvenció de la Generalitat, és una producció de Nostromo Live —la productora de grans musicals en castellà com La jaula de las locas (2018), Cantando bajo la lluvia (2021) i The producers (2023)— i s'estrenarà el 23 de desembre al Teatre Coliseum de Barcelona.

Des de la Lluna amb un coet a l'ull de Méliès fins als dibuixos de La volta al món de Willy Fog, la cultura popular està plena de referències als Viatges extraordinaris de Jules Verne (1828-1905), que formen part ja de la memòria col·lectiva. L'escriptor francès no només ha acostat al llarg dels anys milions de joves als llibres, sinó que també ha inspirat centenars d'altres autors, directors de teatre, artistes i cineastes, des de Segundo de Chomón fins a Joan Fontcuberta. Però és que les seves famoses novel·les, unes històries de ciència-ficció plenes de viatges mai realitzats i d'invents tecnològics futuristes en aquella època, en realitat van ser visionàries i van instigar la recerca de grans científics i viatgers, des de Jacques Cousteau fins a Iuri Gagarin. Ara són els artistes digitals de l'IDEAL Barcelona els que s'han deixat fascinar per l'univers Verne i han plasmat el seu llegat literari en una nova exposició immersiva i de realitat virtual: Jules Verne 200 s'acaba d'estrenar a Barcelona i a partir del 2025 farà un recorregut mundial per acabar a París el 2028, amb motiu del bicentenari del naixement de l'escriptor.