‘Cantando bajo la lluvia’: preparar una festassa al Tívoli

BarcelonaLa recta final de la creació d’un gran espectacle és crítica: quan una companyia surt de la sala d’assaig i entra al teatre, tota la feina que ha fet “desapareix” i cal tornar-la a fer realitat damunt l’escenari, com deia Àngel Llàcer dijous mentre dirigia els intèrprets i els ballarins de Cantando bajo la lluvia, tres dies després d’haver desembarcat al Teatre Tívoli. “Treballar tota la part tècnica és la part més pesada, és un procés lent com una mala cosa, i jo i la lentitud no som bones amigues!”, exclamava el director. “Estem en un moment incòmode”, subratllava. Precisament encara tenien pendent muntar un dels moments tècnicament més complexos de l'espectacle, el número de Gene Kelley ballant sota la pluja que dona títol a la pel·lícula, per al qual s’ha construït un terra especial damunt l’escenari perquè reculli l’aigua que hi caurà. “I tant que hi haurà aigua!”, exclamava Llàcer durant una pausa posterior. “Però hem tingut la consideració que al novembre o per Nadal el públic de la primera fila no es mulli”, assegurava. “El fanal aguanta”, bromejava Ivan Labanda, que fa el paper de Kelly. “Tenim moltes ganes de posar-nos a treballar amb aquesta escena. Vaig descobrir la pel·lícula quan era un adolescent i es va convertir en una de les meves preferides, és una pel·lícula molt poderosa”, explicava. Pel que fa a la resta de protagonistes, Mireia Portas fa de Lina Lamont, la vedet amb una veu poc agradosa; Diana Roig serà Kathy Selden, l’estrella a l’ombra que li posa la veu, i Ricky Mata encarna el galant còmic Cosmo Brown.

La primera funció de Cantando bajo la lluvia es farà el dia 15 de setembre. Malgrat tota la feinada que l'espera, i que no acaba d’arribar un bon xàfec que refresqui l’ambient, Àngel Llàcer no perd el seu sentit de l’humor expansiu, i des de la platea fa un crit als actors protagonistes perquè es treguin la mascareta. “Per això la producció s’ha gastat els diners amb tests d’antígens!”, els etziba. I hi ha un altre detall que crida l’atenció: porta un xiulet penjat del coll per fer callar tothom damunt l’escenari. “Parlen poc, però són tants! Portava una campana i no em feien cas. He fet més de monitor d’esplai que de director”, bromeja el director.

Durant els assajos no es pot perdre ni un minut, i poc després Llàcer es posa, emmascarat, entre els actors per seguir de molt a prop com Ivan Labanda, Diana Roig, Ricky Mata i Mireia Portas fan l’última escena de l’obra, el moment en què es destapa qui és la vertadera estrella del musical, i també acabar-ne d’afinar els detalls tècnics. Tot i que encara no assagen amb el vestuari, Mireia Portas treu tot el suc a la seva vis còmica, i després no perden ni un segon per sortir de l’escenari i tornar-hi entre la trentena de ballarins d’un gran número final amb paraigües. “La gent vol passar una bona estona, i nosaltres els hi oferim” explica Llàcer. “Hi ha molts amants del musical de totes les edats i el gènere té molt bona salut. Crec que tindrem un públic absolutament intergeneracional”, conclou Manu Guix, el director musical de l’espectacle i còmplice habitual.