La jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, diu no a Carlos Mazón. La magistrada ha rebutjat la petició de l'expresident valencià de personar-se en la causa en la qual investiga la gestió de la gota freda, segons ha avançat El Levante i ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV). L'excap del Consell, a qui la jutgessa respon que la personació és incompatible amb la seva condició de testimoni –ella mateixa el va citar a declarar, tot i que encara no ha fixat la data–, podria recórrer ara la decisió davant l'Audiència Provincial, segons el diari.

L'expresident valencià Carlos Mazón ha demanat a la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, personar-se en la causa. Ho ha fet en un escrit que ha remès al jutjat després que la jutgessa el cités la setmana passada a declarar com a testimoni –una citació que encara no té data– i que el Tribunal Superior de Justícia (TSJPV) valencià rebutgés la petició d'investigar-lo. Per què fa ara aquest moviment Mazón? Què hi guanyaria si s'accepta la seva petició?

Ha arribat el moment. La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal sobre la dana al País Valencià ha citat com a testimoni l'excap del Consell Carlos Mazón. La citació, que encara no té data, incorpora la petició que aporti de forma voluntària els missatges i les trucades del 29 d'octubre del 2024 relacionats amb la gestió de la tragèdia.

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha demanat arxivar la querella contra la jutgessa que investiga la gestió de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, per la presumpta participació en la causa del seu marit, el també magistrat, Jorge Martínez Ribera. Així ho ha informat aquest dilluns el ministeri públic mitjançat un comunicat, en el qual explica els motius pels quals rebutja el litigi obert fa unes setmanes per l'agitador ultra Rubén Gisbert amb l'objectiu d'apartar la magistrada.

Finalment seran els cinc magistrats de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) els que hauran de decidir si accepten investigar l'excap del Consell Carlos Mazón –que continua sent aforat com a diputat a les Corts–. Als tres jutges designats inicialment, el president de la sala i del TSJPV, Manuel Baeza; la magistrada María Pía Calderón, que serà la ponent; i el togat José Francisco Ceres, se sumen ara els magistrats Antonio Ferrer i Vicente Torres. L'ampliació ha estat acordada aquest dijous per Baeza atesa la rellevància de la causa. Sobre la taula hi ha la petició de la jutgessa de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, que defensa que cal imputar el polític alacantí pels delictes d'homicidi i lesions imprudents i omissió de socors.

"Són la meva història personal, si les perd, perdré la meitat de la meva història", es lamenta el Rafael. "Recuperar-les seria sanador", sospira l'Aurelia. "Ho és. Jo ja he pogut i n'estic molt agraïda", confirma alleugerida l'Amparo. La conversa té lloc en una casa del centre històric de Paiporta, l'epicentre de la fatídica dana que es va emportar la vida de 230 persones només al País Valencià. La taula al voltant de la qual seuen els tres amics està plena de papers i fotografies. Algunes són imatges recuperades de les urpes de la catàstrofe, altres, el testimoni de l'empremta de les inundacions. Amb calma, repassen una a una les instantànies. La seva contemplació els desperta els records i les anècdotes. Unes dibuixen un somriure, altres fan que s'humitegin els ulls i que aflorin les llàgrimes.

Maite Gómez, que va ser cap de premsa de l'expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón, ha afirmat aquest divendres davant la jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, que la tarda de la tragèdia desconeixia que l'excap del Consell era al restaurant El Ventorro de València dinant amb la comunicadora Maribel Vilaplana. De fet, ha reconegut que la informació que va anar traslladant als mitjans de comunicació aquella jornada i els dies posteriors sobre com el dirigent del PP va gestionar la catàstrofe estava basada en el que li va semblar lògic i no en el que realment sabia. Així ho ha dit a la magistrada, segons han explicat a l'ARA fonts presents en la seva declaració. La resposta de la periodista ha molestat la togada, que li ha contestat que no es pot creure que informés els mitjans de comunicació sobre on era el president en un dia tan important com el de la dana sense abans confirmar-ho amb ell.

L'extrema dreta intenta acabar amb la jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, i liquidar la causa que s'investiga als jutjats de Catarroja. L'agitador i advocat ultra Rubén Gisbert, conegut per haver-se enfangat els pantalons abans d'una retransmissió a Cuatro en els dies posteriors a la tragèdia, ha presentat una querella contra la magistrada per la presumpta participació i intervenció del seu marit, el també jutge Jorge Martínez Ribera, durant declaracions de víctimes de la gota freda. La querella, a la qual ha tingut accés l'ARA i que també subscriuen tres famílies de víctimes, demana apartar-los tots dos de la carrera judicial i anul·lar tota la instrucció del cas. Una petició que arriba just en el moment en què Tobarra ha demanat imputar l'expresident Carlos Mazón per homicidi imprudent.

La jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, ha fet el pas i ha demanat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià imputar Carlos Mazón per homicidi i lesions imprudents i omissió de socors per una gestió de la dana que ha qualificat d'"inactiviat negligent". La decisió suposa elevar la causa al tribunal autonòmic, que haurà de decidir sobre el futur de l'expresident, que manté la condició d'aforat perquè encara és diputat a les Corts. Si el TSJ dona per bons els arguments de la magistrada, Mazón se sumarà a l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i al seu exnúmero dos Emilio Agüero, que són els únics imputats en la causa fins ara.

Un nou testimoni ha posat encara més en qüestió l'actuació de l'expresident valencià Carlos Mazón el dia de la dana. El xofer de l'excap del Consell ha confirmat la falsedat de les múltiples versions que el dirigent del PP i el seu equip van explicar sobre la seva gestió de la catàstrofe i, especialment, sobre la seva arribada al Palau de la Generalitat i al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Segons han detallat a l'ARA fonts presents en la seva declaració, el conductor ha assegurat aquest divendres davant la jutgessa instructora que el primer ES-Alert –20.11 h– va sonar mentre Mazón es dirigia al Centre de Coordinació d'Emergències, ubicat a la localitat metropolitana de l’Eliana, i quan encara no havia sortit de la ciutat de València. El relat del xofer coincideix amb la versió aportada pels escortes el passat 9 de febrer, que van situar l'arribada del dirigent popular al Palau a les 19.50 h. "Anava sol. Va pujar al despatx i va dir: «Ara baixe i ens n’anem»", van detallar. També ho fa amb el testimoni del cap del dispositiu de seguretat, que avui ha admès que va ser "excepcional" que tornés sense seguretat del restaurant El Ventorro. "El normal és que ens digui hora de recollida", ha resumit.

La Generalitat Valenciana abonarà ara una indemnització de 80.000 euros als familiars de les víctimes mortals de la dana del 29 d'octubre del 2024. L’anunci l’ha fet aquest dimecres el cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca, en la seva primera sessió de control a les Corts.

Amb el canvi d'any, el Partit Popular va aconseguir finalment dur la crisi de la dana al País Valencià més o menys allà on volia: Mazón fou dimitit i substituït per un nou president del Consell (per bé que l'escollit no fos ni tan sols el candidat de Feijóo, l'urgent era treure el carbonitzat Mazón de la primera línia). Juan Francisco Pérez Llorca –Juanfran, per als amics– presideix ara un executiu que es pot dedicar tranquil·lament a allò que importa: fer-se càrrec del pla de reconstrucció del País Valencià després de la dana, un Pla Endavant (així s'anomena) que suposa 29.000 milions d'euros a repartir entre els afortunats beneficiaris de contractacions i subcontractacions. És important no oblidar-ho, perquè aquest, com deia el poeta, és el vertader argument de l'obra.

L'excap de gabinet de Carlos Mazón ha exasperat aquest dilluns els diputats de la comissió d'investigació sobre la dana que es fa al Congrés dels Diputats, que l'han arribat a acusar de mentider. José Manuel Cuenca s'ha negat a explicar les converses que va mantenir amb l'expresident valencià durant aquell fatídic 29 d'octubre de 2024 i tampoc ha aclarit les contradiccions entre el que ell va dir la primera vegada que va comparèixer al Congrés i els missatges que posteriorment ha aportat a la causa l'exconsellera Salomé Pradas. Una de les més contundents amb Cuenca ha estat la portaveu de Compromís, Àgueda Micó, que ha acusat l'ex alt càrrec d'"encobrir Mazón" perquè aquest no acabi a la presó i, així, garantir-se "el sou de Nescafé" que rep com a assessor de l'excap del Consell en la seva oficina d'expresident de la Generalitat -uns 60.000 euros anuals-.

Quan dilluns la presidenta de la comissió de la dana del Congrés, Carmen Martínez (Quart de Poblet, 1962), va renyar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per intentar esquivar les preguntes del diputat de Bildu, Oskar Matute, amb el comodí d'ETA, molts ciutadans es van sorprendre de la solvència de la política socialista. La seva serenitat no va cridar tant l'atenció al País Valencià on la dirigent progressista és coneguda per atresorar una trajectòria extensa que inclou 24 anys d'alcaldessa de la seva localitat natal –situada a tocar de la ciutat de València–, vuit de diputada provincial –incloent quatre de portaveu– i 12 més de representant autonòmica, quatre d'ells de vicepresidenta primera de la cambra.

Divendres passat, el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, va acusar la Moncloa de tractar els morts per la dana com a "víctimes de segona". El seu argument era que les víctimes dels accidents d'Adamuz i Gelida cobrarien el triple que les del temporal. "És un fet molt trist i lamentable", es queixava. Però no és així. Poc després, la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, va retreure-li la "indignitat" d'equiparar dues catàstrofes que "no són comparables". I fins i tot les associacions de víctimes de la dana han hagut de sortir al pas per desmentir-lo. El moll de l'os és que les víctimes de les dues tragèdies poden rebre una ajuda directa i a fons perdut per part del govern espanyol de 72.000 euros. És a dir, reben la mateixa quantia de diners públics. El que canvia és el sistema d'assegurances que va lligat a les tragèdies ferroviàries i que paguen les companyies. Unes quanties que, tot i que no les paga l'Estat, en el cas d'Adamuz la Moncloa sí que anticiparà per evitar que, com en altres ocasions, arribin anys més tard.

ETA es va dissoldre l'abril del 2018, ara farà vuit anys, i havia abandonat l'activitat armada l'octubre del 2011, n'ha fet ja catorze. Afortunadament, és història. Però per a la dreta espanyola segueix sent l'últim recurs quan se li acaben els arguments sensats i raonables. Tant se val que la violència de la banda terrorista formi part del passat i que la societat basca, i també l'espanyola, hagin girat full. Però en l'univers mental de la dreta cada cop més escorada a l'extrem, segueix sent una arma llancívola recurrent. ¿S'acabarà mai aquest joc tan desagradable? I, passant a una altra qüestió, menys escabrosa però políticament tant o més rendible, ¿s'acabarà també algun dia el comodí de l'anticatalanisme més primari, simplista i demagògic?

Amb un to agre i bel·ligerant i anant a l'ofensiva, Alberto Núñez Feijóo ha comparegut a la comissió del Congrés sobre la dana del País Valencià per donar explicacions sobre la informació que va tenir el dia de la tragèdia. Al llarg de tres hores i mitja, ha utilitzat la carta d'ETA, ha evitat aclarir per què el PP manté Carlos Mazón com a diputat a les Corts Valencianes –cosa que li permet continuar sent aforat–, ha culpat els socis del govern espanyol d'haver avalat la gestió de la Moncloa, s'ha parapetat darrere del caos ferroviari i ha recorregut a una expressió que ha repetit tres vegades: "Tan valents amb un president dimitit i tan covards amb un president en exercici".

La conselleria valenciana de Sanitat, el ministeri de Sanitat i l'Institut de Salut Carles III han posat en marxa un estudi per avaluar l'impacte de la dana en la salut mental de la població de la zona afectada. El projecte, que es desenvoluparà durant els pròxims tres anys, intentarà detectar l'aparició de problemes com ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i dificultats en el desenvolupament d'activitats quotidianes.

L'exsecretari valencià de Presidència Cayetano García ha negat aquest dijous davant la jutgessa que investiga la gestió de la dana al País Valencià que el dia de la catàstrofe informés el llavors cap del Consell, Carlos Mazón, de la consulta que va formular l'equip de l'aleshores consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, als serveis jurídics de la Generalitat sobre la possibilitat de decretar un confinament. Segons han explicat a l'ARA fonts coneixedores de la seva declaració, l'ex alt càrrec ha assegurat que desconeixia si aquest era favorable o no a la mesura i que l'exconsellera tampoc li va dir que havia intentat parlar amb l'expresident abans de telefonar-li.

El cap d'explotació operativa del telèfon d'emergències 112, Manuel Villalba, ha confirmat aquest dimarts que la tarda de la dana el llavors secretari autonòmic d’Emergències i número dos de la conselleria valenciana de Justícia i Interior, Emilio Argüeso, va anar a la sala del 112 perquè es tramitessin peticions d’auxili d'"amics i coneguts" seus que li arribaven al telèfon. Així ho ha explicat el testimoni segons fonts judicials coneixedores de la seva declaració.