La Generalitat busca famílies amb fills que tinguin dret a cobrar una prestació per infant i que, per diverses raons, no la rebin. És una de les mesures que planteja el Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), que fa uns mesos va rebre l'encàrrec de la conselleria de Drets Socials de trobar fórmules per reduir la taxa de pobresa infantil, situada en el 34% i que, en paraules de la consellera Mònica Martínez Bravo, és “persistent i superior” a la mitjana de la Unió Europea (20%), i fins i tot d'Espanya (29,2%). De fet, només la supera Bulgària (35%).

El departament de Drets Socials i Inclusió ha qualificat de trobada "cordial" la reunió que aquest dimecres ha mantingut la consellera del ram, Mònica Martínez Bravo, amb cinc portaveus dels joves extutelats als quals la Generalitat reclama que tornin entre 12.000 i 36.000 euros per suposats "pagaments indeguts". A la trobada, que ha tingut lloc a primera hora d'aquest matí al Parlament, la consellera s'ha disculpat per tot el patiment i enrenou que ha causat al col·lectiu l'enviament de les cartes i també els ha mostrat la seva disposició a "acompanyar-los" en el procés per a l'aportació de la documentació que se'ls requereix en el període de deu dies obert per presentar al·legacions. Per la seva banda, la síndica de greuges ha demanat que s'aprovi la condonació d'aquests deutes, com ja es va fer amb els perceptors de la renda garantida de ciutadania.

Mares amb criatures grans dependents que han de deixar de treballar. Filles o esposes que cuiden a casa els pares o parelles. “Les famílies, bàsicament dones, es veuen obligades a immolar-se, a fer grans sacrificis de la seva vida”, resumeix Gustavo García, coordinador de l'Índex DESC 2024, amb què anualment l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials explica amb xifres oficials l'estat dels serveis socials públics. La frase serveix per il·lustrar fins a quin punt els nous models de cura a domicili que propugnen tots els governs (el ministeri té en marxa una estratègia de desinstitucionalització) fracassen al topar amb la realitat de les llars que han de fer mans i mànigues per tenir cura del familiar dependent amb les poques ajudes públiques que reben.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha defensat aquest dimecres al Parlament la capacitat de la DGAIA per protegir la menor explotada sexualment per una xarxa de pederàstia, tot i que també ha admès que no va fer prou per evitar-li el dolor. Amb l’informe elaborat pels serveis jurídics del departament, la consellera ha comparegut en comissió a petició pròpia sense ànim de "buscar culpables", ha matisat, i sí amb la voluntat de fer foc nou a un sistema que "fa molts anys" necessitava una refundació. "El sistema va protegir la menor com va poder, i tot i l’acompanyament dels professionals, es va fallar i res no pot compensar el mal que se li va fer en l’adolescència", ha subratllat.

L’any 2000 vaig defensar a la Universitat de París 8 una tesi doctoral que qüestionava el concepte d'infància en risc, un terme tan àmpliament utilitzat com poc analitzat en l’àmbit de l’atenció a la infància. Havia fet les meves pràctiques d’estudiant de pedagogia en un centre de menors de Justícia. Vaig tenir la sort de conèixer l’Oriol Badia, el director, i avui aquell centre porta el seu nom en reconeixement de la seva trajectòria i del seu compromís amb la justícia social. Aquesta experiència més el voluntariat en un centre obert al barri de la Mina portat per salesians amb joves monitors del barri, i la direcció d’un casal d’estiu municipal al Raval, em van dur a voler investigar com trobar sortides i solucions a la delinqüència juvenil. El 1989 la Generalitat em va becar per investigar-ho a París, quan feia poc que s’havia creat la DGAIA. Eren els anys que es debatia quin model de justícia juvenil i de protecció de la infància volia Catalunya, i miràvem cap a Europa, especialment cap a França, amb el model Bonnemaison de política local, comunitària i preventiva als barris.

Enmig d'una crisi reputacional, el Govern reformula la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i crea un nou organisme, centrat més en la prevenció per evitar al màxim les retirades de tuteles dels menors. La nova direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència (DGPPIA) resultant introdueix eines de més control en la gestió, però perdrà també poders, ja que no comptarà amb les competències econòmiques que tenia fins ara: la de contractar les places d'acollida als centres residencials on s'allotja els menors separats de les seves famílies ni tampoc s'encarregarà de tramitar les prestacions que reben els joves tutelats. Les ajudes econòmiques, que fins ara gestionaven a través d'un contracte entitats del tercer sector, passaran a mans de l'administració.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, té pressa per tancar al més aviat possible els escàndols que esquitxen la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que han tornat a posar en el punt de mira el sistema de protecció de menors. En menys de 24 hores, la consellera ha avançat el calendari de la presentació de "la refundació" de la DGAIA: si a la reunió de dilluns amb el tercer sector i els col·legis professionals el departament va donar com a termini entre dos i tres mesos per tenir una proposta a punt, aquest dimarts al matí la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha retallat el període a entre tres i quatre setmanes. Finalment, però, Martínez Bravo ha conclòs que el pla es farà públic "la setmana vinent".

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat aquest dilluns al matí que el Govern posa fil a l'agulla per fer una "transformació integral" de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Martínez Bravo ho ha dit després d'una reunió amb entitats del tercer sector social i col·legis professionals, a qui ha traslladat que el canvi recollirà "tots els diagnòstics i les propostes" que fa anys que reclamen les entitats i endegarà dos grups de treball amb experts: un tindrà l'encàrrec de com millorar la prevenció amb les famílies, per tal de detectar situacions de risc per reduir les retirades de tutela, mentre que l'altre grup se centrarà en les condicions dels centres. La consellera ha dit que l'actual és un "moment de catarsi" per a tot el sector involucrat en la protecció de menors, i que el cas de la menor de 12 anys tutelada que va ser explotada sexualment ha de ser una "finestra d’oportunitat" per abordar, ara sí, una nova estratègia i planificació de tot el sistema, segons expliquen a l'ARA fonts presents a la trobada.

La titular de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha assegurat que en el traspàs de cartera que li va fa l'equip de Carles Campuzno no se la va informar sobre el cas de la nena de 12 anys sota protecció de l'administració que durant mesos va ser explotada sexualment per una xarxa de pederastes a Barcelona. En una entrevista a TV3, la consellera ha indicat que tampoc no té cap constància que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) obrís un expedient al conèixer el cas de violacions reiterades contra aquesta menor, tot i que tampoc ha volgut descartar la possibilitat que s'obrís i no l'hi traslladessin quan van fer el relleu, l'agost de l'any passat.

El consell executiu del Govern nomenarà aquest dimarts en la seva reunió setmanal Josep Muñoz Luque com a nou director de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) en substitució de la cessada Isabel Carrasco, que ha estat només sis mesos al capdavant de l'entitat encarregada de tutelar els menors d'edat que no poden viure amb la família biològica. Muñoz ha estat fins ara gerent de Serveis del Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

La conselleria de Drets Socials ha cessat la responsable de la direcció general d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), Isabel Carrasco, nomenada el passat mes de setembre. La notícia l'ha avançat El Periódico i fonts de la conselleria han enquadrat la decisió de prescindir de l'alt càrrec en una "falta d'entesa". En la reunió setmanal del Consell de Govern, demà dimarts es nomenarà el substitut de Carrasco, així com el subdirector de l'organisme, Joan Mayoral, que també cau de l'organigrama.

D'aquí un any, el 2026, la Generalitat obrirà una finestreta única per gestionar tant l'ingrés mínim vital (IMV), la prestació creada pel govern espanyol durant la pandèmia, com la catalana renda garantida de ciutadania (RGC). Però després de l'estiu ja es posarà en marxa la nova plataforma virtual per atendre els expedients d'aquesta última prestació. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha avançat que ara per ara, el seu departament està treballant en qüestions tècniques per tal que les persones que tenen dret a cobrar aquests ajuts socials hagin de patir menys tràmits i menys burocràcia.

Fa cinc mesos que l’economista Mònica Martínez Bravo (Barcelona, 1982) va agafar la cartera de la conselleria de Drets Socials i Inclusió, després d’assessorar el govern espanyol en el desplegament de l’ingrés mínim vital (IMV). Escollida millor economista jove d’Espanya, ha centrat la seva carrera en l’estudi de les desigualtats i la pobresa.

La titular de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, ha reclamat a l’empresariat català que segueixi l’exemple dels seus col·legues alemanys i s’uneixin per combatre els discursos d’odi contra la immigració. En un acte al Cercle d’Economia, la consellera ha fet una defensa del valor de les persones migrants, tant en l'àmbit social, perquè han aconseguit remuntar la pèrdua de la població natural de Catalunya, com a escala econòmica. En aquest sentit, ha recalcat que calen polítiques socials eficients i també una arribada ordenada de la migració, però alhora ha subratllat que el país ha de ser capaç de protegir els migrants dels qui els acusen de gastar massa. A Alemanya –ha explicat– una “aliança de trenta grans consorcis empresarials han unit esforços per conscienciar la societat i fer campanya activa contra l’extrema dreta i els discursos racistes”. En aquest grup hi ha, entre altres, Siemens i Deutsche Bank. “Aquesta és la mena de compromís que necessitem a Catalunya”, ha insistit la consellera.