La gent més gran el coneix perquè va ser un seminari dels germans maristes. Els nascuts als 80 i als 90 el coneixen perquè hi van anar a passar les primeres colònies, esmolant eines i fent cabanes com si fossin prehistòrics. I per a l'escena cultural catalana s'ha convertit en els darrers vuit anys en un punt de trobada interdisciplinari. Un espai íntim on es pot tastar des de la posada en escena de grups, companyies i artistes emergents, fins a actuacions de músics de renom com Sílvia Pérez Cruz, Adrià Puntí i l'Orquestra Simfònica del Vallès.

Durant el febrer del 2024, ara fa un any, milers d'agricultors i ramaders de tot Catalunya van sortir en massa a les carreteres per protestar i reclamar millores immediates per al sector. Van deixar per uns dies la feina dels conreus i el bestiar per desplegar centenars de tractors, barricades i campaments que van bloquejar diferents punts de connexió del país, com l'autopista AP-7 a l'altura de Pontós, prop de Figueres, on van tallar el trànsit durant més de 24 hores, organitzant barbacoes, arrossos i concerts. Fins i tot van arribar a la capital catalana, en una jornada històrica que es va acabar davant del Palau de la Generalitat. D'aquestes mobilitzacions, convocades en un primer moment de manera gairebé espontània, reunint treballadors del camp a través de grups de WhatsApp, en va sorgir el moviment Revolta Pagesa, que es va encarregar de la gestió de les assemblees durant els talls i les reunions amb la Generalitat. Al setembre Revolta Pagesa es va constituir com a Gremi de la Pagesia Catalana, consolidant-se així com un nou interlocutor del sector, que se suma a Unió de Pagesos, fins avui el sindicat majoritari, que també va ser present a les manifestacions.