La pròxima cita electoral a Catalunya està prevista per al maig del 2027, però els partits ja han iniciat una cursa que comença molt abans del calendari formal. La política catalana, marcada per la frustració col·lectiva arran del fracàs del procés independentista, canalitza part d’aquest malestar cap a la immigració i la converteix en el centre del debat polític. Aquesta construcció de narratives modela la percepció pública molt abans d’anar a les urnes, i els partits responen a la demanda d’una part de la població que reclama més control migratori. Així, el debat sobre immigració esdevé l’eix sobre el qual es projecten i es negocien les noves fronteres de la identitat i la cohesió social catalanes.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest divendres la manera de designar un país d'origen segur a Itàlia, però afirma que aquesta catalogació s'ha de sotmetre a un control judicial. El TJUE qüestiona així la legitimitat de la llista de "països segurs" que Itàlia utilitza per enviar migrants a Albània a l'espera que es decideixi sobre les seves sol·licituds d'asil.

Nou revés judicial per a la política migratòria de Giorgia Meloni. Un tribunal de Roma ha remès a la justícia de la Unió Europea la situació dels immigrants que el govern italià havia enviat divendres als controvertits centres de retenció construïts a Albània. El tribunal ha suspès la sentència de la detenció de set migrants que hi havien estat traslladats en vaixell, fet que impedeix que puguin continuar en territori albanès, com preveu l'acord firmat per Giorgia Meloni i el primer ministre albanès, Edi Rama, i els obliga així a ser repatriats a Itàlia. Cinc dels set migrants d'aquest segon comboi havien vist rebutjada la seva sol·licitud d'asil, d'acord amb el protocol fronterer aprovat per Meloni amb l'objectiu d'accelerar els tràmits.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha emès aquest dijous dos pronunciaments en una de freda i una de calenta per al govern de Joe Biden. Per una banda ha limitat els poders de l'administració nord-americana a l'hora d'imposar restriccions per reduir les emissions contaminants, però per l'altra ha eliminat el programa migratori Queda't a Mèxic, impulsat per Donald Trump i en el punt de mira de Biden des que va entrar a la Casa Blanca. El president nord-americà, doncs, ha rebut una bona notícia i una altra de dolenta just quan l'Air Force One s'aixecava de Madrid per tornar a Washington després de la cimera de l'OTAN. En el marcador de sentències dels últims dies, però, Biden clarament va perdent: el Suprem, amb majoria conservadora, primer va ampliar el dret a portar armes, poc després va anul·lar el dret a l'avortament i, per acabar una setmana d'alt voltatge judicial, ara també limita els poders de la seva administració.

Una vintena de joves migrats han decidit tancar-se a la Facultat d'Educació de la Universitat de Girona (UdG) fins que la Generalitat, l'Estat i l'Ajuntament de Girona posin fi a la "greu emergència" que pateixen perquè quan fan 18 anys els deixen "totalment desprotegits" i "malvivint al carrer". Per això mantindran la protesta fins que les administracions donin resposta a les seves demandes, centrades especialment en dos punts: eliminar les traves per aconseguir els permisos laborals i aturar la constant "persecució policial" que asseguren que pateixen per part dels Mossos d'Esquadra. El departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha negat les "greus acusacions" que apunten a maltractament i racisme institucionals en centres d'acollida i s'ha compromès a analitzar "cas per cas" la situació dels joves que han iniciat la tancada.

Lluny del focus mediàtic, Austràlia porta anys impulsant una política migratòria que, en duresa, iguala –i fins i tot supera– la dels Estats Units de Donald Trump, la de l'Hongria de Viktor Orbán o la que l'ultradretà Matteo Salvini propagava a Itàlia quan era ministre de l'Interior. Les fronteres del país porten temps completament blindades a la immigració il·legal, i les mesures que el govern australià utilitza per frenar l'arribada d'aquestes persones migrants i refugiades –principalment provinents de països de la regió com Birmània, Sri Lanka, o fins i tot de l'Afganistan o el Pakistan– són contundents.

La secretària de Seguretat Interior dels Estats Units, Kirstjen Nielsen, responsable de les polèmiques polítiques migratòries de l'administració Trump, plega. Nielsen és la cara visible de la política de separació de criatures dels seus pares a la frontera amb Mèxic i de l'augment de la pressió policial contra els migrants. La dimissió arriba en un moment en què creix el nombre de migrants llatinoamericans que intenten entrar als Estats Units.

Amb un 'mea culpa' maquillat de retòrica -"No estem a l'altura del que França ha de ser”-, el primer ministre francès, Édouard Philippe, va presentar ahir dimecres un pla per fer front a la “urgència” de la qüestió migratòria, un projecte “a la vegada humà i ferm”, segons Philippe, on l’expulsió d’aquells a qui se’ls rebutgi la demanda d’asil, la gran majoria immigrants per motius econòmics, “serà sistemàtica”.