Les sospites sobre la voluntat real del Partit Popular d'implementar la literalitat de la nova llei educativa si el resultat no afavoria alguns dels seus posicionaments comencen a prendre forma. Així es desprèn almenys de la circular enviada per la conselleria d'Educació als centres d'ensenyament en la qual dona instruccions sobre com s'han d'aplicar els resultats de la consulta sobre la llengua a les aules que es va fer ara fa unes setmanes.

Debats encesos en les xarxes, cartes de queixa d'antics alumnes i alguns retrets. El PP i Vox han aconseguit que l'impuls de la doble denominació bilingüe de la ciutat de València hagi generat una nova polèmica entre les diferents sensibilitats del valencianisme polític i, de pas, reforçar les tesis dels populars que acusen les universitats i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) d'impulsar un model de llengua allunyat del que utilitzen els ciutadans.

La demanda d'estudiar en valencià creix de "forma espectacular" i supera, en molt, l'oferta de la xarxa pública i concertada. Aquesta és la principal conclusió del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) que ha comparat les dades de la consulta sobre la llengua a les aules de la conselleria d'Educació amb les dels informes publicats pel mateix sindicat abans de l'entrada en vigor del model plurilingüe aprovat el 2018 i ara derogat.

Victòria per la mínima del valencià en la consulta sobre la llengua a les aules al conjunt del País Valencià, però triomf contundent en les comarques popularment denominades valencianoparlants. Aquest és el resultat de la consulta impulsada per la Generalitat i que aquest dijous ha donat a conèixer el conseller d'Educació, Universitats, Cultura i Esports, José Antonio Rovira, en una roda de premsa celebrada a València.

La consulta sobre la llengua vehicular a les aules del País Valencià, que s'ha fet durant l'última setmana, ha aconseguit una participació del 58,61% de les famílies i una abstenció del 41,39%. En concret, a primària la participació és d'entorn al 60% i a secundària, del 50%. Es tracta d'unes dades significatives, atès que la consulta, celebrada de forma telemàtica, serà clau a l'hora de definir quina serà la llengua majoritària de l'ensenyament. En total, hi han participat 339.411 famílies i el resultat, que la conselleria d'Educació no ha volgut donar encara, s'aplicarà a partir del curs 2025-2026.

Un afebliment més gran de l'ensenyament en català que se sumarà al retrocés del seu ús social. És la conseqüència que molts ciutadans temen que tingui la consulta sobre la llengua vehicular a les aules que s'inicia aquest dimarts al País Valencià i que es tancarà el pròxim 4 de març. La iniciativa ha estat impulsada pel PP i Vox, que defensen que la votació donarà "llibertat" a les famílies i aconseguirà que la llengua "deixi d'estar imposada". Uns arguments que no han convençut la majoria d'associacions de progenitors, docents i activistes. "Disfressen de llibertat el que és una persecució. El que pretenen és un genocidi lingüístic", alerta la presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó.

L'endemà que el PP i Vox anunciessin la seva disposició a fer seves l'esperit i la lletra de la iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en valencià i convertir aquesta opció en voluntària, les dues formacions han presentat la seva futura llei. Es tracta d'una norma que es queda a mig camí entre el model defensat dimecres a les Corts i l'avançat al desembre, quan el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, va afirmar que serien les famílies les que triarien la llengua vehicular de cada centre.

El coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.

Llicenciada en filosofia i lletres (secció filologia catalana) a la Universitat d’Alacant, Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) és la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2022. Hi conversem en un moment delicat per a la institució i per al valencià a causa de la política que el Partit Popular i Vox han començat a aplicar des de l'arribada a la Generalitat fa poc més de mig any.

El Consell rebaixarà el valor del coneixement del valencià per treballar en la sanitat pública. Així ho ha avançat aquest divendres el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, que ha informat que la competència lingüística en català continuarà sent un mèrit, però puntuarà menys.

El govern valencià pretén que siguin les famílies i no el consell escolar els que triïn la llengua vehicular de cada centre. Així ho ha avançat en una entrevista concedida a l'agència Europa Press el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, que ha detallat que la conselleria compta amb un esborrany "molt avançat" de la que serà la nova llei de plurilingüisme, que serà tramitada per les Corts durant els pròxims mesos. La norma ara vigent estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en català i castellà i entre un 15% i un 25% en anglès.

L'Ajuntament de Torrent (l'Horta) ha decidit vetar la presència de la revista infantil valenciana Camacuc en les dues biblioteques municipals i a la Casa de la Joventut. Ho ha denunciat la mateixa capçalera aquest dimecres mitjançant una publicació a les xarxes socials. Amb aquesta mesura, el consistori governat pel Partit Popular i Vox se suma a la decisió de l'Ajuntament de Borriana, que al juliol va anunciar la cancel·lació de la subscripció a les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps i Enderrock. 

Les vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià han augmentat gairebé un 10%. Això és el que denuncia l'informe Drets Lingüístics 2023 que han elaborat 15 organitzacions cíviques i sindicals i que han lliurat aquest dilluns a la Sindicatura de Greuges.

Entitats com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, El Tempir o el Sindicat de treballadors i treballadores de l'ensenyament del País Valencià han celebrat aquesta setmana el 40è aniversari de la llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), que es va aprovar el 23 de novembre del 1983. Les associacions han aprofitat els diferents actes, que es completaran aquest diumenge al matí al col·legi Joaquim Sorolla d’Alacant, amb una jornada festiva, per fer balanç de la norma i assenyalar els avenços assolits, però també les mancances.

"Conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana". Aquest va ser l'objectiu amb el qual l'any 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va proposar l'ús de la denominació català-valencià que dilluns el PSPV va reivindicar per frenar l'estratègia secessionista de PP i Vox, que la setmana passada es van afanyar a reclamar que el valencià compti amb el mateix "estatus d'oficialitat" que el català, l'euskera i el gallec en les institucions espanyoles i europees.

El castellà continua sent clarament la llengua majoritària al País Valencià. Aquesta és la principal conclusió del primer baròmetre sobre l'ús del valencià elaborat per la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, en una anàlisi que la Generalitat Valenciana pretén que sigui anual i que se sumi a l'enquesta sobre l'ús i el coneixement del català que publica cada lustre i que en la seva última edició va confirmar el descens en l'ús del valencià.

Un petit poble entre muntanyes, un període convuls i una mestra il·lusionada per construir una societat més justa i tolerant. La protagonista d'aquesta història és Marifé Arroyo, la docent valenciana que va inspirar la cançó La mestra de Zoo i el llibre del mateix títol de l'escriptor Víctor Gómez Labrado (editat per Edicions 3i4 i reeditat recentment per Edicions Bromera). Una docent que l'any 1982 va ser expulsada del centre on treballava per introduir l'ensenyament en valencià. Una injustícia de la qual aquest dissabte, 41 anys després, serà parcialment rescabalada en un homenatge de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha mostrat la seva preocupació per les possibles conseqüències de l'aplicació del decret del requisit lingüístic que ha de regular els nivells del coneixement de català que la Generalitat i els ajuntaments del País Valencià exigiran als treballadors públics.

Les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les Universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, el departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i l'entitat Escola Valenciana han demanat mitjançant un comunicat la retirada del projecte de decret del govern valencià que preveu regular els nivells del coneixement del valencià que exigirà als futurs treballadors de l'administració autonòmica i municipal. El motiu és l'oposició a l'acreditació automàtica del coneixement de català al sistema educatiu que introduirà la norma, al considerar que la seva aplicació "devaluarà l’acreditació del valencià, desincentivarà l’adquisició de la llengua i en consolidarà el desprestigi social".