El PP i Vox proposen que el valencià deixi de ser obligatori a l'ensenyament

Les dues formacions aprofiten el debat d'una ILP de l'entitat Hablamos Español per anunciar la iniciativa

2 min
La presidenta de l'entitat Hablamos español, Gloria Lago, durant la seva intervenció a les Corts Valencianes.

ValènciaEl Partit Popular i Vox han obert la porta aquest dimecres a fer que el valencià deixi de ser llengua vehicular en l'ensenyament. Ho han fet en el debat sobre la tramitació d'una iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en català i convertir aquesta opció en voluntària en fer-la dependre de la tria de cada família. La legislació suposaria anar un pas més enllà de l'anunciat al desembre per les dues formacions que conformen el govern valencià, quan el PP i Vox van avançar el seu desig que les famílies triessin la llengua vehicular de cada centre i van detallar que al llarg del 2024 aprovarien una llei que ho fes possible.

En cas de tirar endavant, la nova legislació se sumaria a l'eliminació, ja aprovada per al curs vinent, de l'ús vehicular del català com a llengua d'aprenentatge als municipis de vuit comarques on històricament el valencià no ha estat present o hi ha estat residualment. Aquestes comarques són el Baix Segura, a la província d’Alacant; la Plana d'Utiel, el Racó, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés, a la de València, i l'Alt Palància, a la de Castelló. També es mantindria la voluntarietat de l'estudi de l'assignatura de català en aquestes localitats.

Tot i que la tramitació de la ILP no s'aprovarà aquest dijous, el diputat popular Eduardo Dolón ha aprofitat la seva intervenció a les Corts per avançar que la norma en la qual treballen el PP i Vox s'acostarà molt a la reclamada per Hablamos Español i que per això no l'aproven. "Confiïn en nosaltres", ha reclamat Dolón a la presidenta d'Hablamos Español, Gloria Lago.

El que no ha aclarit el polític conservador és si la futura legislació assumirà algunes de les peticions de l'entitat, com que els topònims dels municipis valencians apareguin sempre en català i castellà, com també ho haurien de fer totes les informacions, impresos i senyalitzacions de les administracions i de les empreses concertades. Aquesta exigència també s'aplicaria a qualsevol companyia en l'àmbit de la sanitat i la seguretat. En el mateix sentit, la ILP demana no exigir el domini del valencià als treballadors públics.

El debat sobre la ILP ha inclòs diversos retrets, especialment entre la diputada de Compromís Nathalie Torres i Gloria Lago. Sobretot quan la presidenta d'Hablamos Español ha qualificat la immersió lingüística d'"aberració pedagògica" i ha defensat que obligar un alumne a estudiar en un idioma que no desitja és "immoral". "Tindre més d'una llengua no és un element de riquesa", ha afegit. Per a Torres, les propostes de la promotora de la ILP pretenen "fer retrocedir el País Valencià 50 anys". En un sentit semblant s'ha expressat el diputat socialista, José Chulvi, que ha retret a Lago que les seves propostes obviïn que el valencià és una llengua minoritzada i que "no hi ha una igualtat real" entre el valencià i el castellà que justifiqui aprovar una norma que les equipari.

stats