L'estancament en les enquestes ha fet que els últims dies el PP hagi intensificat els seus dards contra Vox per intentar evitar un probable sorpasso de la candidatura d'Ignacio Garriga, però també que hagi augmentat les crítiques contra els socialistes. En la recta final de la campanya, Alejandro Fernández ha deixat d'obviar l'extrema dreta com havia fet a l'inici i ara ja el presenta obertament com un partit "populista" que busca el "conflicte" per pescar entre la bossa d'indecisos. El cas Bárcenas ha estroncat les expectatives a l'alça dels populars, tal com ha admès el mateix Pablo Casado, i les últimes enquestes ja no els són tan favorables com les de fa unes setmanes. Tot el contrari, els conservadors tornarien a quedar-se a l'últim lloc de l'arc parlamentari amb els mateixos quatre diputats. Per això, aquest divendres han tornat a culpar el PSOE d'estar al darrere d'una operació per desprestigiar el partit.

El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha afirmat avui en una entrevista a RAC1 que no descarta que el TSJC fixi una nova data per a les eleccions entre el 14 de febrer i el 30 de maig. "Quan entres en un tribunal no saps mai com acabarà", ha dit, tot i que ha afirmat que "normalment es desestimen o s'estimen sencers els recursos presentats".

Lorena Roldán, que la setmana passada va anunciar el seu salt a les files del PP, té previst renunciar al seu escó al Parlament dijous que ve, segons ha confirmat l'ARA. Aquest dilluns ja va tramitar la baixa com a senadora de Ciutadans. En els darrers dies la formació taronja li havia requerit que abandonés el seient a la cambra catalana, on ocupa un dels llocs de la diputació permanent.

¿Que les del 14-F serien unes eleccions avorrides, previsibles, amb l’interès circumscrit a la pugna fratricida entre Esquerra Republicana i Junts? Doncs ara resulta que l’hemisferi unionista del mapamundi polític català, veient en aquella pugna una oportunitat, ha decidit animar-les –i de quina manera!– amb una profunda reordenació de llistes, espais i hegemonies de la qual, a hores d'ara, Ciutadans apareix com el principal perjudicat.

En el seu perfil de Facebook personal, Lorena Roldán (Tarragona, 1981) va penjar ara fa un temps una portada amb el lema: “Be free ”. Un missatge concís que podria definir els tombs en la seva trajectòria política. Roldán mai ha deixat que l’hemeroteca la limiti. Quan va esdevenir cap de llista de Ciutadans va fer el sord a les crítiques per haver participat el 2013 a la Via Catalana. I ara que ha fet el salt al PP tampoc ha mirat enrere: fins ara criticava obertament els populars i fins i tot els havia acusat “d’adobar el terreny al separatisme”.

Sorpresa a les files constitucionalistes a les portes de les eleccions del 14-F. El PP ha clavat un cop dur a Ciutadans fitxant Lorena Roldán, que deixa el partit taronja i s'incorpora al projecte del PP a Catalunya que encapçala Alejandro Fernández. Roldán ocuparà el lloc número 2 de la llista dels conservadors per Barcelona, tal com han anunciat aquest matí en un acte conjunt, en què Roldán ha assegurat que les eleccions del 14-F són una "oportunitat històrica" per donar visibilitat a la "majoria constitucionalista" des del PP, que considera un "projecte obert que pretén unir el vot" unionista.

Un cop superada la fase més intensa de l'emergència sanitària, els grups de l'oposició han aprofitat el ple monogràfic sobre el covid-19 per passar comptes amb el Govern i la seva gestió de la pandèmia. La majoria dels grups han carregat, amb més o menys contundència, contra les polítiques que el Govern ha dut a terme per enfrontar-se a l'epidèmia. Però no només això. Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, havia agraït la mà estesa de l'oposició per col·laborar en plena pandèmia, la majoria dels grups li han retret a ell i al seu executiu la falta de diàleg per consensuar les mesures a prendre per a la reconstrucció social i econòmica de Catalunya.

Els efectes col·laterals de la caiguda d’Albert Rivera s’estenen arreu a Ciutadans, un partit dissenyat fins al detall pel dirigent taronja, que l’11 de novembre va haver de dimitir després d’un càstig electoral històric. Lorena Roldán va ser en el seu moment un exemple de la verticalitat del comandament de Rivera, que va convertir la tarragonina en la seva aposta personal: després d’assenyalar-la com a nova líder a Catalunya, la va nomenar a portaveu de l’executiva. La carrera política de Roldán ha sigut meteòrica, però ara, sense el seu principal valedor i amb els quadres catalans instal·lats en el desànim, veu el seu lideratge debilitat al territori. Està a l’espera, a més, de saber si la seva antecessora, ara favorita per agafar les regnes de Cs a l’Estat, Inés Arrimadas, hi comptarà o no per a la nova executiva.

La líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, ha assegurat aquest dimecres que, en una reunió prèvia a la moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra, va oferir al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que es presentés ell com a candidat alternatiu. En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Efe, Roldán ha tornat a retreure als socialistes que deixessin escapar l'ocasió d'unir els seus vots als de Ciutadans i el PP en la moció de censura a Torra, per llançar un missatge d'unitat de les forces constitucionalistes.

La moció de censura més estranya de la història va acabar aquest dilluns amb aplaudiments de tothom. Això és notícia en un Parlament en el qual fa anys que una banda i l’altra de l’hemicicle no es posen d’acord en pràcticament res, encara menys quan toca celebrar. I, malgrat tot, aquesta va ser la imatge. Carlos Carrizosa aplaudint. Els consellers del Govern aplaudint. Abraçades i enhorabones tant per al president salvat -Quim Torra- com per a la presidenta fallida -Lorena Roldán-. Tothom content, en aquesta moció de censura que des del primer minut va tenir aires de míting de precampanya de cara a les eleccions del 10-N.

La líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, va iniciar ahir la defensa de la moció de censura contra el president, Quim Torra, amb la certesa que no prosperaria. Amb l’únic suport de 40 dels 135 diputats del Parlament -36 de Cs i 4 del PP-, Roldán va fer servir el ple com a altaveu d’un partit que, amb les enquestes en contra, busca reivindicar-se com el flagell de l’independentisme de cara al 10-N. Precisament per això, tant el president, Albert Rivera, com la portaveu del grup al Congrés, Inés Arrimadas, eren també a l’hemicicle. Però també ho va aprofitar per passar la pilota al PSC, veritable blanc del partit taronja per la seva manca de suport a la iniciativa parlamentària. El líder socialista, Miquel Iceta, va lamentar fins i tot que la moció de censura semblés, en alguns moments, més dirigida a ell que a Torra.

La moció de censura presentada per Ciutadans també pretenia servir com una eina per donar visibilitat a la successora d’Inés Arrimadas a Catalunya. La futura candidata del partit a la presidència de la Generalitat, poc coneguda per la majoria dels votants, va exhibir un to dur a l’hemicicle, tant contra els partits de govern com contra els comuns i el PSC, al qual demanava suport per fer fora Quim Torra.

La moció de censura presentada per Cs al president de la Generalitat, Quim Torra, no passarà a la història del parlamentarisme. Passarà més aviat a la història del més descarnat electoralisme. Quedarà com un exemple de manual de com es pot instrumentalitzar un Parlament per descarats interessos de partit a les portes d'unes eleccions. Cs no només ha perdut aquest dilluns la moció, que tan sols ha obtingut els 36 vots del seu grup i els 4 del PP, per 76 vots en contra dels grups sobiranistes i 17 abstencions del PSC, sinó que ha perdut una mica més del poc crèdit que ja tenia a remolc d'una sostinguda actitud de menyspreu a la cambra catalana, que des de fa temps els seus diputats intenten degradar amb actituds més pròpies d'un plató de televisió que no d'un espai on se suposa que s'ha de donar exemple de capacitat de diàleg democràtic. Aquesta fallida moció espectacle és un pas més en aquesta línia.

Fracassada la moció de censura de Ciutadans contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Aquest dilluns, cap a quarts de vuit de la tarda, el Parlament ha tombat la candidatura de Lorena Roldán a la presidència del Govern, ja que només ha rebut els vots de Cs i del PP, 40 diputats de 135. Així doncs, el grup de Roldán s'ha quedat lluny d'aconseguir la majoria absoluta de la cambra catalana necessària per desbancar el cap de l'executiu independentista, ja que s'hi ha oposat JxCat, ERC, els comuns i la CUP (76) i el PSC (17) s'ha abstingut, per la qual cosa ha esdevingut el blanc del partit taronja durant bona part del debat.

Hem entrat a la primera setmana en què el Tribunal Suprem pot comunicar la sentència del Procés. Encara que sembli que ja està tot dit, els recomano vivament l’article que avui publica Jordi Cuixart a l’ARA. Explica la visita que li va fer l’advocat August Gil Matamala, un veterà de la defensa de presos polítics durant el franquisme, de 83 anys. Diu Cuixart que Gil Matamala li va dir: “Jordi, no ens deixem enganyar: ‘rebel·lió’ vol dir alçament en armes. ‘Sedició’ vol dir violència, ferits, detinguts… que vosaltres provoquéssiu sang. On és tot això? Quan heu repartit armes? I on és la conspiració? Si tot s’ha fet a plena llum del dia”. Crec que quan arribi la sentència valdrà la pena recordar aquesta afirmació per entendre les proporcions de la injustícia que s’acosta.

La moció de censura presentada per sorpresa per Ciutadans aquesta setmana (quan només feia 15 dies que ho havia rebutjat taxativament) té de moment pocs números de prosperar. Lorena Roldán, que es presenta com a candidata alternativa a la investidura, només ha aconseguit fins ara el suport del subgrup parlamentari del PP, i les possibilitats que sumi els vots del PSC (que ja s'ha desmarcat de la iniciativa), els comuns o la CUP són llunyanes. Malgrat això, la líder de Cs a Catalunya no contempla la possibilitat de retirar el procediment: "Tenim temps de tirar endavant aquesta moció de censura o com a mínim de mostrar una unió de tot el constitucionalisme, els demòcrates, que volem que la llibertat torni de nou a la nostra terra", ha assegurat, insistint que el PSC rectifiqui. "Que el PSC decideixi si vol estar al costat de la convivència a Catalunya o dels que estan al costat dels CDR", ha reclamat.

El Parlament votarà dilluns vinent la moció de censura de Ciutadans, que proposa la seva líder, Lorena Roldán, com a candidata alternativa. El partit ha decidit fer aquesta passa ara, en plena precampanya del 10-N: fins i tot el president de Cs a Espanya i candidat a les generals, Albert Rivera, ha comparegut avui al Parlament per treure pit de la iniciativa parlamentària. Però Ciutadans ja havia tingut l'opció de presentar mocions de censura, i no només no ho havia fet fins ara sinó que s'hi havia negat reiteradament.

En plena precampanya electoral del 10-N, amb Cs caient a les enquestes i amb la necessitat de reivindicar-se com a líder del partit a Catalunya, Lorena Roldán va sorprendre ahir plantejant l’impuls d’una moció de censura contra Quim Torra. La cap de files de la formació taronja posarà avui la seva proposta damunt la taula de la direcció, convençuda que cal “fer fora” un president de la Generalitat que dona suport a persones acusades de terrorisme, en referència als set membres dels CDR empresonats. “Mai havíem vist una cosa així. És la primera vegada que es deté persones amb explosius i goma-2, amb la intenció d’atemptar contra Catalunya, i Torra els aplaudeix i els defensa”, va dir, referint-se a les imatges del cap del Govern picant de mans i cridant “Llibertat” per als activistes en l’últim ple del Parlament.