Cs dirigeix la moció de censura contra el PSC
El partit taronja fracassa en l’intent de desallotjar Torra de la Generalitat i només suma els vots del PP
BarcelonaLa líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, va iniciar ahir la defensa de la moció de censura contra el president, Quim Torra, amb la certesa que no prosperaria. Amb l’únic suport de 40 dels 135 diputats del Parlament -36 de Cs i 4 del PP-, Roldán va fer servir el ple com a altaveu d’un partit que, amb les enquestes en contra, busca reivindicar-se com el flagell de l’independentisme de cara al 10-N. Precisament per això, tant el president, Albert Rivera, com la portaveu del grup al Congrés, Inés Arrimadas, eren també a l’hemicicle. Però també ho va aprofitar per passar la pilota al PSC, veritable blanc del partit taronja per la seva manca de suport a la iniciativa parlamentària. El líder socialista, Miquel Iceta, va lamentar fins i tot que la moció de censura semblés, en alguns moments, més dirigida a ell que a Torra.
“Avui els catalans estan veient qui dona suport als radicals, i també qui se n’està rentant les mans”, va afirmar Roldán, que va situar la moció de censura en el marc de la “moralitat” i la “decència” després de les informacions publicades en diversos mitjans que apunten a un presumpte vincle entre el Govern i els membres dels CDR empresonats. Amb un discurs dur, la candidata a la presidència va acusar Torra de representar un nacionalisme “xenòfob” i de donar ales “a la violència”. Prafrasejant El Quixot, va instar el cap de l’executiu a adonar-se que “no és una república, és un cop d’estat”, i que “no és la revolució dels somriures, sinó explosius”. “No són gegants, són molins”, va sentenciar.
Tot i els missatges a Torra, tant ella com Rivera -en una intervenció als mitjans-, el president del grup parlamentari, Carlos Carrizosa, i el diputat Nacho Martín Blanco, que també van intervenir en el ple, van convertir Miquel Iceta i el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en blanc de les seves crítiques. “Pedro Sánchez torna a equivocar-se d’adversaris: l’adversari és el senyor Torra”, va dir Rivera només 48 hores després d’haver aixecat el veto al dirigent socialista. “Vostès quan diuen no a aquesta moció de censura estan dient sí al senyor Torra”, va insistir Roldán en el ple, en què va acusar Iceta de “girar l’esquena” als constitucionalistes. Que la intenció real de Ciutadans era desgastar els socialistes ho va fer encara més evident el fet que el Govern optés pel perfil baix i que no fos ni el president de la Generalitat l’encarregat de defensar-se. Roldán, doncs, es va quedar sense un cara a cara amb Quim Torra, ja que va ser la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, l’encarregada de defensar la posició de l’executiu català.
“Això no és un plató”
En una intervenció breu -només d’un quart d’hora-, Budó va assegurar que l’objectiu de Ciutadans amb la moció de censura era “partidista”, i va acusar Roldán de fer un “ús fraudulent” del Parlament per “interès electoral” a les portes de les eleccions generals. “Això no és un bar, no és un plató de televisió ni un pavelló per fer actes de campanya”, va subratllar la consellera de la Presidència.
En el mateix sentit, Budó va recordar que el 26 de setembre la cambra catalana va reprovar les declaracions de Roldán durant el debat de política general, en què va comparar els nou membres dels CDR detinguts acusats de terrorisme amb l’atemptat d’ETA a Vic. “¿Va ser reprovada per majoria absoluta i ara pretén ser escollida per aquesta mateixa cambra per majoria absoluta?”, va preguntar-li irònicament Budó.
Iceta, per la seva banda, es va presentar al ple sabent que l’abstenció del seu grup el convertiria en el blanc de les crítiques de Cs i va pronunciar un discurs en dues direccions: contraatacar i presentar-se com una “alternativa” de govern a l’independentisme més serena que la del partit de Roldán. Per replicar a Cs va centrar-se en recordar totes les vegades que Inés Arrimadas, predecessora de Roldán, havia rebutjat anteriorment promoure una moció així: “Arrimadas deia que presentar una moció de censura perduda d’entrada només reforçaria l’independentisme”.
Iceta no va amagar que l’objectiu del PSC és governar la Generalitat i va oferir als catalans “el diàleg, la negociació i el pacte” que veu incapaços que assumeixin tant Torra com Cs. “No direm mai que els carrers seran sempre nostres, però ens oferirem perquè els carrers siguin de tots”, va reblar. Amb el debat al Parlament convertit en un escenari per llançar propostes electorals, Iceta va presentar Cs i l’independentisme com dues cares de la mateixa moneda, com dos partits que fan llistes de “bons i dolents”, i va erigir el PSC com el partit de “la reconciliació i la concòrdia”. Malgrat reivindicar la seva mà estesa a tots els catalans pensin com pensin, va advertir a l’independentisme que el compliment de la llei serà innegociable. Així, va tornar a referir-se a la possibilitat d’activar el 155. Va assegurar que és contrari a aplicar-lo de manera “permanent”, però va advertir que, si la unilateralitat torna a escena, el govern de Pedro Sánchez estarà preparat per prendre “decisions molt dures si les coses no van per on han d’anar”.
Únic suport del PP
Ciutadans també va rebre crítiques de l’únic grup que li va donar suport. El líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, va retreure a Roldán que hagués esperat tant a presentar aquesta moció. Malgrat això, va imitar el partit taronja i va acabar redirigint els seus retrets cap al partit dels socialistes catalans: “Avui, senyor Iceta, ha fet un paperot que no té justificació ètica ni moral”. La quarta moció de censura de la història des de la restauració del Parlament va acabar en fracàs, com les tres anteriors. Aquesta vegada, però, censurar el president va quedar en un segon pla. El debat es va convertir en el tret de sortida d’un nou pols per liderar el constitucionalisme a Catalunya.
