Nadie era un film mogut per un concepte clar: què passaria si sota l’aparença anodina d’un pare de família s’amagués una màquina de matar? Per tirar-ho endavant resultava fonamental l’encert en el repartiment i, afortunadament, Bob Odenkirk va resultar una elecció immillorable; un actor admirat per la seva vis còmica a qui, de sobte, descobríem que també li esqueia agafar una pistola i disparar a boca de canó. L’èxit de la pel·lícula va fer inevitable l’anunci d’una seqüela, lligada al dubte raonable de com donar continuïtat al concepte un cop esbravada l’efervescència del factor sorpresa.