La Guàrdia Civil ha desarticulat aquest dissabte una organització paramilitar d'ideologia neonazi que volia crear un "exèrcit" per "acabar amb el règim establert". Ha detingut onze líders d'aquesta banda i se n'investiguen 11 més a les demarcacions d'Almeria, Alacant, Biscaia, Castelló, Jaén, la Rioja, Madrid, Màlaga, Navarra, Pontevedra, Segòvia, Sevilla, Terol, Toledo, València i Saragossa. Se'ls investiga pels delictes d'associació il·lícita, injúries a les institucions de l'Estat, atemptat, tinença il·lícita d'armes i foment, promoció i incitació a l'odi, la discriminació i la violència cap a diversos col·lectius.

La condemna més alta fins ara per l'Assalt al Capitoli se l'ha endut un home que no hi era aquell dia, però que es considera l'instigador principal dels fets. El líder del grup d'ultradreta Proud Boys, Enrique Tarrio, va seguir els fets des de Baltimore, a uns 70 quilòmetres de Washington, i des de les xarxes seguia esperonant els seus companys –"Feu el que cal fer"– després d'haver planificat una marxa que buscava impedir l'oficialització de la victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials del país.

Encara no he entès la notícia. O no hi veig la notícia. Hi ha una concentració d’un partit d’extrema dreta a Barcelona i s’hi exhibeix ideologia nazi. Sorpresa. Després, tothom corre a denunciar-ho a la Fiscalia mentre ressonen les coartades de sempre: el míting no es podia evitar. Segur? Vivim en una societat on la ideologia feixista hi té tanta cabuda com tots els seus canals de propaganda. S’expandeix a plaer i eixampla la base sense problemes i en llibertat. Diria que anem massa sobrats d’antecedents històrics per anar fent veure que aquestes idees i les persones que les difonen no són perilloses. Anem escassos, en canvi, de capacitat de posar-hi un fre radical i rotund. Que els representants de partits feixistes tinguin veu a les institucions, se’ls doni permís per manifestar-se, per molt que després ens exclamem dels símbols que exhibeixen, és regalar-los l’estatus que figura que no volem que tinguin. Revisar la democràcia de tant en tant estaria bé, com qualsevol professional que s’ha de reciclar per estar al dia. Això també val per al vicepresident del Parlament, Josep Costa, que fa reunions amb formacions xenòfobes pel mig i diu que no sabia qui hi havia o no sé quins altres descàrrecs. Si no ho sabia queda malament. Si ho sabia, també. Que després ho aprofitin els altres per a les seves batalles partidistes a la resta ja només ens provoca vergonya aliena. La qüestió és deixar clar que al feixisme ni aigua. Ni aire. I una cosa és cometre errors, que els cometem, i una altra pensar que el cordó sanitari és salvar el feixisme en lloc de la democràcia. Però ves que finalment no sigui que algú ho està entenent tot al revés i aquest algú siguem nosaltres.

Dimarts farà un any que Alemanya va quedar commocionada per l'assassinat a trets del polític conservador alemany Walter Lübcke (CDU) a mans d'un neonazi que va confessar el crim. Ara s'ha sabut que el presumpte assassí, encara pendent de judici, portava dos anys espiant-lo i que el suposat còmplice tenia documents policials confidencials. Aquests dies Alemanya acumula titulars vinculats a l'extrema dreta: ràtzies per confiscar armes a ultradretans, estadístiques sobre l'increment d'atacs per motivacions polítiques dominades per l'extrema dreta i, finalment, la divisió del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) per la proximitat amb l'escena neonazi de la part més ultra de la formació.

Un neonazi a l'alcaldia. És el que ha passat a Waldsiedlung, una petita localitat al costat de Frankfurt on el ple ha escollit com a alcalde Setfan Jagsch, militant de l'ultradretà Partit Nacional Democràtic (NPD). La votació ha generat indignació entre la classe política alemanya, que fins ara ha mantingut el neonazisme apartat del poder amb un cordó sanitari.

Sospites confirmades. El neonazi Stephan Ernst ha confessat ser l'autor de l'assassinat del polític alemany Walter Lübcke, de la CDU d'Angela Merkel. Malgrat això, el ministre de l'Interior, Horst Seehofer, ha explicat aquest dimecres en una sessió parlamentària a porta tancada que la investigació sobre el crim encara no ha acabat i que no descarta que hi hagi còmplices.

El liquidador. James Stern és un activista afroamericà que s'ha convertit en l'heroi de les associacions de drets humans nord-americanes, perquè en una jugada mestra ha aconseguit les regnes del Moviment Socialista Nacional (NSM). Es tracta d'un dels grups neonazis supremacistes més grans que hi ha i està al darrere dels aldarulls racials a la ciutat de Charlottesville, que van deixar tres morts ara fa dos anys. L'únic objectiu de Stern, confessat, és el de desmantellar l'entitat i esborrar-la del mapa.

El propietari de la Llibreria Europa, clausurada el juliol de l'any passat, s'estalviarà haver d'indemnitzar l'estat de Baviera amb 67.637 euros per haver publicat el 'Mein Kampf' [La meva lluita] d'Adolf Hitler sense permís, segons una sentència de l'Audiència de Barcelona. Però alhora el tribunal ha ratificat la condemna del jutjat penal número 16 de Barcelona per haver editat i venut 4.375 exemplars del 'Mein Kampf', cosa que en vulnerava la propietat intel·lectual, que correspon a l'estat de Baviera.

El fiscal especial antiodi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, reclama fins a onze anys de presó per a deu membres d'una trama que, segons l'escrit d'acusació, es dedicava a vendre marxandatge i música neonazi i que va facturar 2,5 milions d'euros entre el 2007 i el 2011. Aguilar els acusa pels delictes d'associació il·lícita; incitació a l'odi i difusió d'idees que pretenen rehabilitar el genocidi, i tinença d'armes prohibides.

La candidata de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, intenta impedir la difusió d'un presumpte correu seu, en el qual qualifica de "porcs" els membres del govern d'Angela Merkel i al·ludeix a termes racistes per a àrabs i gitanos. La filtració arriba 15 dies abans de les eleccions generals del 24 de setembre, en què la formació contrària a la immigració i antimusulmana té possibilitats d'entrar al Bundestag després d'haver guanyat representació en tres Parlaments estatals.