Elisabet Casanovas (Sabadell, 1994) arriba al Teatre Lliure amb el violoncel penjat a l’esquena perquè aquest vespre té funció de Little women. Als matins, toca assaig. El teatre li ha donat l’excusa perfecta per endinsar-se en els Diaris d’Anaïs Nin (1903-1977). "Em va atrapar de seguida l'ús que fa del llenguatge i el compromís profund que té amb la seva obra, que és el seu diari, que és la seva vida relatada. Ella s’hi obre en canal, però fent literatura", explica. La impudícia dels diaris –que abasten quatre dècades–, les incursions en la literatura eròtica i una vida sentimental fora de norma han condicionat la recepció de l'escriptora, una de les grans influències literàries del segle XX. "Em sembla que totes les etiquetes que li posem, involuntàriament, l’encotillen. L’Anaïs diu: «Soc amoral». Es podria parlar de poliamor, però també d’una set inacabable. Tinc la sensació que està a la recerca d'alguna cosa i troba en l’art un gran bàlsam per omplir un buit", explica l’actriu.

El teatre del segle XXI assumeix que els clàssics cal trair-los per acostar-los al món actual. Una traïció de les formes tradicionals que conservant l’argument i els personatges revoluciona la manera d’explicar-nos les històries. El Hamlet de la Schaubühne de Berlín dirigit per Thomas Ostermeier n’és un exemple paradigmàtic. Des que va estrenar-se el 2008, s’ha convertit en una proposta icònica celebrada arreu del món, que va passar com un llamp el desembre d’aquell any pel Teatre Lliure i que ara ha inaugurat el festival Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona.