Avui a les portes del Congrés s'han vist dues escenes contraposades. D'una banda, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, en sortia eufòrica per celebrar amb centenars de manifestants l'aprovació provisional de la denominada llei trans, una fita històrica per al col·lectiu LGTBI i que sens dubte és una de les més avançades a Europa en el reconeixement dels seus drets. Al mateix temps, una de les figures de més pes dintre del PSOE, l'exvicepresidenta i presidenta de la comissió d'igualtat del Congrés, Carmen Calvo, atenia sola els periodistes per explicar les seves raons per haver-se abstingut en la votació d'aquesta llei, que s'ha aprovat amb 188 vots a favor, 150 en contra i set abstencions. Clarament, en el pols que fa més d'un any que mantenen Montero i Calvo ha guanyat la ministra per golejada. Fa mesos que els socialistes intenten modificar alguns dels punts més controvertits de la llei, però finalment la ministra d'Igualtat ha aconseguit que la norma passés sense gairebé cap modificació substancial.

Després del fracàs de la manifestació de Colón i la derrota de Susana Díaz en les primàries per elegir el pròxim candidat a la Junta d'Andalusia enfront del candidat de Pedro Sánchez, Juan Espadas, la Moncloa ha decidit prémer l'accelerador per a la concessió dels indults. Ja no es parla de finals de juliol com s'especulava inicialment, sinó que com a molt tard es concediran d'aquí tres setmanes.

Les eleccions madrilenyes van tornar a brindar la presidència de la Comunitat a Isabel Díaz Ayuso, doblant els escons i elevant-la a figura nacional, van precipitar la marxa de Pablo Iglesias de la vida política i van confirmar que el projecte de Cs, lluny d'aixecar-se, s'enfonsa més a cada cita electoral. Però, a l'hora de la veritat, moltes de les conseqüències que puguin derivar del 4-M encara estan per veure. I una és com el PSOE, debilitat al perdre el lideratge de l'esquerra i quedar-se lluny de governar, reaccionarà i si canviarà la seva posició respecte a l'independentisme. Encara faltaran unes setmanes perquè això es comprovi amb fets –es veurà, per exemple, quan arribi sobre la taula de la Moncloa la carpeta dels indults– però aquest dijous ja s'ha demostrat amb les paraules que els socialistes han apujat el to contra els partits independentistes. La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha comparat l'independentisme amb Ayuso, ha acusat el PP de "consentir" els líders catalans quan va governar i ha advertit que a la Moncloa no li tremolarà el pols per anar al Tribunal Constitucional.

De no poder fer res sense l'estat d'alarma a poder-ho fer "gairebé tot". En sis mesos la Moncloa ha canviat per complet el seu discurs sobre com respondre la pandèmia. I cada dia que passa el govern espanyol veu factibles més mesures sense l'empara de la mesura excepcional que permet la restricció de drets fonamentals. Si a finals d'octubre el Congrés va aprovar un estat d'alarma de sis mesos per donar empara al toc de queda i també al confinament perimetral entre comunitats, ja que llavors el ministre de Sanitat, Salvador Illa, deia que aquesta era l'única opció possible, la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha defensat aquest dijous que un cop es posi fi a l'estat d'alarma després del 9 de maig, igualment es podran seguir prohibint els viatges entre comunitats, és a dir, es podrà decretar el confinament perimetral de tot un territori.

Els serveis jurídics de Congrés rebutgen que el Felip VI comparegui la cambra baixa per donar compte de les polèmiques protagonitzades pel seu pare amb les seves regularitzacions fiscals, i també són contraris a la tramitació de la comissió d'investigació sobre les presumptes activitats irregulars de l'anterior cap de l'Estat després de la seva abdicació sol·licitada per Unides Podem, ERC, PNB, Bildu i el Grup Plural. Així consta, segons ha avançat Europa Press, en les notes dels serveis jurídics sobre aquestes iniciatives que estudiarà aquest dimarts la mesa del Congrés, emparant-se un cop més en la inviolabilitat del rei. Com en ocasions anteriors, es dóna per fet que totes aquestes peticions seran rebutjades amb els vots de PSOE, PP i Vox, i que només trobaran el suport del grup confederal.

En el xoc obert entre monàrquics i republicans al Congrés no hi ha setmana que el PSOE, de bracet del PP i Vox –mentre Podem continua dubtant de vegades quina estratègia seguir–, s'oposin a peticions dels partits independentistes i sobiranistes de la cambra. Si bé dimarts els socialistes ja van avançar que vetarien una nova comissió d'investigació sobre la casa reial, la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha avançat aquest dijous que també s'oposaran a permetre que Felip VI comparegui a l'hemicicle pels escàndols del seu pare. "Seria inconstitucional", ha assenyalat en declaracions a la premsa poc abans d'un acte amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per anunciar el nou pla d'exhumació de fosses. Al seu parer, l'actual cap d'estat "no pot comparèixer ni ho ha de fer" perquè és una "figura neutral en política" com a "símbol de la unitat de l'Estat". Per això ha titllat de "fantasia d'ERC" la petició registrada al Congrés.

Quin espectacle, el d’aquesta setmana al Congrés de Diputats. Quina nova fornada de polítics que tenim. Alguns semblen crancs: en lloc d’anar endavant van enrere.

La setmana que el règim del 78 havia tancat files per intentar reflotar la imatge de Joan Carles I amb la commemoració dels 40 anys del cop d’estat fallit –Felip VI va trencar el silenci sobre el seu pare i va lloar-ne “la fermesa i autoritat”–, un nou moviment del rei emèrit torna a posar contra les cordes tant la Casa Reial com el govern espanyol. La segona regularització sense un requeriment previ de l’Agència Tributària, ara per gairebé 4,4 milions d’euros –segons ha confirmat el seu advocat–, ha posat en el punt de mira tant l’actuació d’Hisenda com també la de la Fiscalia. Tot i que el president espanyol ha rebutjat aquest divendres de manera rotunda les “conductes incíviques publicades als mitjans”, Pedro Sánchez també ha negat qualsevol tipus d’inacció per part de l’Agència Tributària i ha assegurat que l’emèrit era tractat com qualsevol ciutadà.

BÚNQUER. La nit electoral hi haurà titulars de tota mena. La majoria no els sabem i amb prou feines els podem predir, perquè l’abstenció serà alta i les enquestes segurament són menys premonitòries del que és habitual. Però hi ha un titular que sí que podem preveure: el vot al centredreta espanyolista (el trifachito, com en diuen en castís) patirà una forta caiguda. Encara que el PP es recuperi i que Vox entri al Parlament, és difícil que s’arribi als 40 diputats que van reunir Arrimadas i García Albiol ara fa tres anys. Això hauria de ser una bona notícia per a qualsevol demòcrata. Però, és clar, aquests votants perduts pel búnquer no s’han pas evaporat. Alguns persistiran en la seva opció; uns quants s’abstindran; d’altres (potser dos o tres) hauran tingut una epifania sobiranista. Però la major part aniran a votar Salvador Illa. És per això que el PSC està en condicions de disputar la victòria: perquè és l’opció dels votants unionistes de tota mena. Per això Illa va molt amb compte amb el que diu: intenta no recordar que el seu partit es diu d’esquerres i governa amb Podem. Per això, també, fa la campanya molt majoritàriament en castellà. Aquesta és potser la campanya menys ideològica del PSC en tota la seva història, la més espanyola, i la menys ambiciosa: es basa en una consigna -“passar pàgina”- ideal per a un públic fatigat i malhumorat.

Cada cop són més i més constants les veus dins del govern espanyol que apunten que l'indult hauria de ser la via per alliberar els presos polítics. La reforma promesa del delicte de sedició ha anat caient poc a poc en l'oblit i tot sembla indicar que el ministre de Justícia no complirà la promesa de portar-la al consell de ministres abans d'acabar l'any. A les portes del 2021, l'última reunió prevista per demà es dedicarà sobretot a fer el balanç del primer any de legislatura amb una compareixença telemàtica de Pedro Sánchez.

Afloren més tensions entre la Moncloa i la cúpula judicial. El govern espanyol respon amb duresa el moviment d'aquest dijous del Consell General del Poder Judicial, crític amb les intencions del PSOE i Unides Podem de modificar la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) sense haver recollit abans l'opinió dels sectors vinculats a l'administració de justícia. En una entrevista a La Sexta, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha carregat contra el CGPJ per "envair la sobirania parlamentària" l'endemà que l'òrgan de govern dels jutges llancés un toc d'alerta als socis de govern. En un comunicat amb el suport de 16 dels 21 vocals instaven el Congrés a demanar un informe del mateix CGPJ, de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa i de les associacions de jutges i fiscals en relació amb la possibilitat de limitar les funcions de la cúpula judicial quan tingui el mandat caducat.

Després de mesos amb l'anunci damunt la taula, el govern espanyol farà un pas perquè Espanya tingui una llei de memòria democràtica. La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha avançat que el consell de ministres del 15 de setembre hi donarà llum verda. En roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, Calvo ha detallat que "no hi haurà cap fundació amb recursos públics que enalteixi idees totalitàries o figures dictatorials". La futura legislació s'emmarca en el pla normatiu que aquest dimarts ha presentat el govern espanyol i que recull les línies mestres del nou curs polític. "La memòria democràtica inaugurarà el pla", ha destacat Calvo.

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, que ha participat aquest dissabte en l’homenatge que s’ha fet a la ciutat francesa d’Ay-Champagne a l’últim supervivent del camp de concentració de Mauthausen, Juan Romero, ha anunciat que amb la nova llei de memòria històrica, que amplia la que ja va aprovar el govern de José Luís Rodríguez Zapatero el 2007, Espanya “saldarà el seu deute pendent amb l’exili”. Segons Calvo, el nou projecte de llei es presentarà de forma “imminent” al Congrés de Diputats.

El Congrés no pot fiscalitzar la monarquia i ara tampoc la relació que hi tingui la Moncloa. La mesa de la cambra baixa ha rebutjat que el president espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, compareguin davant dels diputats per explicar el grau de participació del govern espanyol en la fugida de Joan Carles I als Emirats Àrabs Units. Els lletrats han emès un informe en què consideren que no procedeix perquè la compareixença "versa sobre una matèria aliena a la competència" de l'executiu, i la majoria de la mesa ha adoptat el posicionament dels serveis jurídics del Congrés. Els tres membres de Podem confirmen a l'ARA que s'hi han oposat. En canvi, l'informe dels lletrats −al qual ha tingut accés l'ARA− sí que avala que es convoqui una sessió de la diputació permanent en què els partits votin si volen que el vicepresident segon, Pablo Iglesias, comparegui en comissió per donar explicacions del presumpte finançament irregular de Podem.

Els missatges contradictoris entre socis de govern sobre l'abandonament de Joan Carles I continuen, dos dies després de l'anunci de la casa reial. El vicepresident segon, Pablo Iglesias, va parlar des del principi d'una "fugida indigna", però aquest dimecres la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha negat la major i ha rebutjat que es pugui parlar de "fugida" en la sortida del rei emèrit a l'estranger, perquè "no està immers en cap causa judicial". Si bé és cert que no està formalment investigat, és conegut que la Fiscalia del Tribunal Suprem està indagant al voltant del presumpte cobrament de comissions irregulars per l'adjudicació de les obres de l'AVE a la Meca, així com també la fiscalia suïssa. L'advocat de Joan Carles I va deixar clar dilluns mateix que "està a disposició del ministeri públic".

Malgrat la pressió del seu soci de coalició, el PSOE no té intenció de moure's ni un mil·límetre en la defensa de Felip VI després d'haver creat un tallafoc per desvincular-lo del seu pare, Joan Carles I. Passen els dies i la casa reial encara no ha anunciat mesures addicionals per deixar caure el rei emèrit, acorralat per un degoteig incessant de presumptes corrupteles. El govern espanyol va instar Felip VI a moure peça i de moment espera amb impaciència els tempos del cap d'estat. L'actual monarca no ha de patir: la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ha descartat aquest dimecres la celebració d'un referèndum sobre la monarquia.

El president del Parlament, Roger Torrent, no va dubtar en apuntar directament contra els serveis secrets espanyols quan es va fer públic el cas d'espionatge que l'afectava directament a ell i a altres polítics independentistes. Aquest diumenge, en una entrevista a l'ARA, Torrent considera que són les proves el que demostren "la guerra bruta" de l'Estat. I això que des del primer moment el govern espanyol se n'ha desmarcat. En una entrevista a Eldiario.es, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, nega que el CNI hi estigui implicat i subratlla que la Moncloa "no espia els seus adversaris polítics", sinó que "hi dialoga i s'asseu amb ells". "Aquest govern s'asseu amb dos partits que governen Catalunya i que són independentistes, amb els companys del senyor Torrent", subratlla.

No hi ha hagut anuncis –ni grans ni petits– del pla del govern espanyol per quan acabi la crisi sanitària, més enllà de les referències abstractes a la unitat i a l'esforç per "no deixar ningú enrere". Però la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha aprofitat la seva compareixença en l'anomenada Comissió per la Reconstrucció al Congrés per anunciar que l'executiu encara opta a aprovar una sisena pròrroga de l'estat d'alarma. Serien quinze dies més si troba socis que ho facin viable abans de dimecres de la setmana que ve. Si no els té, renunciarà a la pròrroga –ha explicat Calvo–, desvincularà de l'estat d'alarma bona part de les normes que s'han aprovat els últims dos mesos per garantir-ne la validesa almenys fins que acabi la desescalada i portarà al Congrés dels Diputats canvis "urgents" en la legislació "per poder respondre davant d'algun rebrot". No ha especificat si a través d'aquestes modificacions la Moncloa pretén poder seguir imposant restriccions als moviments de la ciutadania o limitant drets, com està autoritzada a fer amb l'estat d'alarma en vigor.