Codorniu (de la família Raventós des del segle XVI al fons Carlyle), Freixenet (dels Ferrer a l'alemanya Henkell), Pastas Gallo (dels Espona a Proa Capital), Cirsa (de Manuel Lao a Blackstone)... I, ara, a més d'Ercros –que passa a estar controlada pel grup industrial portuguès Bondalti després d'una opa–, Puig Brands, un grup català amb més 112 anys de vida convertit en multinacional, ha admès aquesta setmana que està en converses amb l'estatunidenca The Estée Lauder Companies, que és tres vegades més gran. Si prospera la negociació, els Puig, amb unes accions que encara no han recuperat els 24,50 euros amb els quals es van estrenar el 3 de maig del 2024, faran caixa i es podran dedicar a altres inversions. Hi ha molts precedents. El procés de pèrdua de companyies autòctones ve de lluny, com quan la família Bernat va vendre Chupa Chups a la italianoholandesa Perfetti Van Melle el 2006. Avui, fins i tot en un sector com el del cava, les dues grans, Codorniu i Freixenet tenen propietaris estrangers.

El repte no és tant crear una empresa com que duri. Les dades ho reflecteixen. Cada any es constitueixen a Catalunya unes 100.000 empreses (la dada inclou des de societats a autònoms i altres), però només n'hi ha tres que tenen més de 300 anys (Codorniu, que actualment ja no és de la família Raventós; la mateixa Raventós, que té altres negocis al sector, i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, segons el Registre Mercantil). Són dades presentades per Oriol Amat, professor de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management (UPF-BSM) i director de l'Observatori de l'Empresa Familiar.

Les quatre famílies fundadores de Fluidra (Garrigós, Planes, Serra i Corbera) han renovat el seu pacte de sindicació d'accions i han aportat el 20% dels títols a la societat ADBE. Aquest moviment "no suposa cap mena de canvi rellevant a la composició de l'accionariat ni genera un canvi al consell d'administració", segons una comunicació remesa per la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).