Deixin-me començar per una notícia que no hauria de ser-ho, però entendran de seguida per què obro l’anàlisi amb ella: 50 dies després de l'accident mortal de Gelida, aquest matí han circulat trens entre Ripoll i la Garriga. De moment hi haurà un comboi per sentit cada hora i amb limitacions de velocitat als trams on encara hi ha riscos, i per això es mantindrà el servei alternatiu per carretera que hi ha hagut l'últim mes i mig. Aplaudiments, i fins aquí les alegries.

Avui fa un mes de l'accident de Gelida en què va morir un maquinista en pràctiques, que va enfonsar definitivament Rodalies en el caos, gentilesa històrica de Renfe, Adif i el ministeri de Transports (i que, per cert, va afectar l’AP-7 notablement).

Aquest divendres fa un mes del tràgic accident ferroviari de Gelida de la nit del dimarts 20 de gener del 2026, quan un tren de Rodalies va descarrilar al terme de Gelida, en el tram de la R4 entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia. El sinistre va causar la mort d'un jove maquinista en pràctiques i va deixar cinc persones ferides greus, després que un mur de contenció cedís i caigués sobre la via. L'accident va provocar una aturada total de la línia i va afectar centenars d'usuaris, fet que va exposar la fragilitat d'una infraestructura ferroviària marcada per dècades de falta d'inversió i un parc de trens envellit.

La treva política que va predominar durant les primeres hores de la tragèdia d'Adamuz i Gelida és història. A mesura que han passat els dies, el discurs del PP ha anat in crescendo a l'hora de reclamar responsabilitats pels sinistres, als quals s'ha sumat el caos ferroviari a Catalunya i les limitacions de velocitat de l'AVE. Fins al punt que aquest dimecres, el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ha culpat directament el president espanyol, Pedro Sánchez, dels accidents i ha vaticinat que el seu govern "s'asseurà al banc dels acusats" per la tragèdia ferroviària. "Han jugat a la ruleta russa amb la nostra seguretat; aquest era un accident evitable, no una catàstrofe imprevisible", ha proclamat el líder del PP.

Dos accidents de tren amb 46 morts i caos ferroviari a Catalunya. Aquestes eren les dues qüestions sobre les quals aquest dijous, el ministre de Transports, Óscar Puente, havia de donar explicacions al Senat forçat pel Partit Popular. Una compareixença que ha anat sobre el guió previst —el ministre ha defensat la seva gestió—, però que, de mica en mica, ha anat pujant de to. Segons Óscar Puente, ni l'accident d'Adamuz, amb 45 víctimes mortals, ni el de Gelida, amb un maquinista mort, han tingut a veure amb el manteniment de la xarxa ferroviària que fan Adif i el seu ministeri. Ara bé, en el cas del caos dels trens catalans els darrers dies el titular de Transports ha fet autocrítica. "Rodalies és un servei pèssim, però estem treballant per corregir-ho", ha reconegut el ministre en resposta al senador de Junts Eduard Pujol, amb qui ha tingut un debat tens després que el juntaire li hagi reclamat diverses vegades la dimissió. "No soc sord, no cal que em digui més vegades que dimiteixi", ha replicat el ministre.

Des que dimarts a les nou de la nit un tren es va estavellar contra un mur caigut de l'AP-7 a l'altura de Gelida, en un accident que va causar 37 ferits i la mort d'un maquinista, Catalunya s'ha submergit en el caos ferroviari. El precedent recent de la tragèdia de Còrdova feia que la sensibilitat estigués a flor de pell, però el que ha passat des de dimarts és molt difícil de justificar. Catalunya no pot passar tants dies amb tot Rodalies bloquejat i la principal via automobilística del país, l'AP-7, aturada en sentit sud.

L’accident ferroviari d'Adamuz obligarà a una considerable feina de revisió de l'estat de les vies per garantir en la mesura del possible la seguretat de la xarxa d’alta velocitat. Són 3.000 quilòmetres, utilitzats per més de 40 milions de passatgers l'any passat. S'ha de fer el mateix amb Rodalies, tenint en compte en els dos casos que convé restablir els serveis amb plena normalitat com més aviat millor i amb les degudes garanties. És una qüestió de responsabilitat. D’una banda, el bon funcionament del transport –alta velocitat inclosa– és una necessitat, no un luxe, i de l'altra, s’han de reduir tant com sigui possible els riscos. A part d’establir les causes dels accidents –que en el cas de Gelida són especialment més clares que en el d’Adamuz–, el que cal garantir és que es fa una bona tasca de manteniment de la xarxa.

Catalunya viu aquesta setmana una situació inèdita. El servei de Rodalies, clau per garantir la mobilitat a tot el país, ha estat suspès durant dos dies arran d'un accident que va provocar la mort d'un maquinista. A causa del mateix accident, l'AP-7, l'autopista que travessa el país de sud a nord i que és la principal via de sortida de mercaderies, ha estat tallada durant més de 24 hores en direcció sud. Aquest caos en la mobilitat ha posat al descobert les costures d'unes infraestructures de comunicació públiques que es troben a la vora del col·lapse per un seguit de factors, entre els quals no són menors la manca històrica d'inversió i els efectes del canvi climàtic.

El servei de Rodalies torna a estar en l'aire aquest cap de setmana. A hores d'ara, no està garantit un servei ferroviari normalitzat de cara a aquest dissabte, així com tampoc un servei alternatiu d'autobusos. Des d'aquest divendres a la nit, la circulació de trens experimenta problemes a totes les línies després d'una jornada marcada per una nova aturada parcial de la R1 arran d'una nova esllavissada de terreny sobre la via entre Tordera i Maçanet. L'incident —que ha tingut lloc en un punt que no s'havia identificat en les exploracions fetes aquesta setmana— ha reobert la crisi amb els maquinistes, que afirmen que no poden treballar amb seguretat, quan no havien passat ni 24 hores del restabliment de la circulació ferroviària.

La principal hipòtesi de l’accident ferroviari de Gelida és que el mur contra el qual va xocar el tren va cedir per la pluja, que no ha donat treva els últims cinc dies. En aquest municipi de l'Alt Penedès es calcula que des de divendres passat s'han acumulat prop de 90 l/m²; no és ni de bon tros una quantitat d'aigua excepcional, tot i que sorprèn per ser al gener, un mes que acostuma a ser força sec al nostre país.

Fa deu mesos, el 9 de març de l’any passat, després de l’enèsima setmana de caos ferroviari, la consellera Paneque va convocar a Barcelona dos secretaris d’estat i els presidents de Renfe i Adif. Van quedar que intensificarien “els treballs d’inspecció d’Adif a Catalunya per garantir la prestació del servei de Rodalies” i reforçarien “els centres d’informació i gestió de Renfe, així com el personal destinat a l’atenció immediata als usuaris en cas d’incidència i informació a la ciutadania”.