De demanar 27 anys de presó a defensar el sobreseïment lliure en aplicació de la llei d’amnistia. El canvi més important de la Fiscalia amb relació a la judicialització del Procés s'ha produït aquest dijous a l’Audiència Nacional en la vista de previ pronunciament de la causa dels CDR coneguda com a Operació Judes, en què 12 activistes estan al límit de ser jutjats per pertinença a organització terrorista, i 8 d’ells també per tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa. “Els criteris interpretatius no ens generen dubtes quant a l’aplicació de la llei d’amnistia al cas que ens ocupa”, ha destacat la tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez. La decisió recaurà, però, en el tribunal presidit pel jutge Alfonso Guevara, que resoldrà per escrit aquest divendres o a principis de la setmana que ve.

L'Audiència de Barcelona ha ordenat investigar possibles tortures de la Guàrdia Civil a un dels dotze membres dels CDR acusats en el marc de l'operació Judes. Segons ha revelat Alerta Solidària, el tribunal ha donat llum verda a la querella presentada per Jordi Ros contra onze dels agents del cos armat espanyol per haver-lo vexat i maltractat físicament en els escorcolls fets al seu domicili de Sabadell. Alerta Solidària ha denunciat que les pressions i les amenaces també les van patir el seu germà i altres familiars durant un escorcoll que va durar més de deu hores.

L'espionatge a mòbils de persones vinculades a l'independentisme s'ha allargat, com a mínim, fins al febrer del 2022. Així ho revela una interlocutòria del polèmic jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, a la qual ha tingut accés l'ARA, que va posar fi a les diligències prèvies 104/2017, la causa secreta que ha servit per investigar a gran escala l'independentisme durant els últims anys. D'aquest cas original n'haurien sorgit la resta que pilota l'Audiència Nacional. "Les intervencions [telefòniques] interessades no superen les exigències establertes a la llei", argumentava el magistrat, que considerava que calia "ponderar" aquesta intromissió amb la possibilitat d'esclarir els fets que s'indagaven. En aquesta resolució, del 9 de maig del 2022, s'explica que la investigació es va obrir arran de la vaga del 8 de novembre de 2017, en què els Comitès de Defensa de la República (CDR) van bloquejar les estacions de l'AVE de Sants i Girona, així com les principals carreteres del país. Va ser una protesta per l'empresonament dels líders del Procés.

De l’1 d’Octubre del 2017 ja fa gairebé set anys i de les protestes per la sentència del referèndum aquest any en farà cinc, però les causes per aquests fets estan més vives que mai als tribunals. Malgrat que la llei d’enjudiciament criminal marca que les instruccions han de durar un termini d’un any, els jutges han fet diverses pròrrogues de la investigació per la seva “complexitat”, una qüestió que el president, Pedro Sánchez, s’ha obert a limitar (tot i que ja ha generat reticències) per seduir Junts en la negociació sobre l’amnistia.

Resoldre l'adaptació a l'amnistia dels investigats pel Tsunami Democràtic i per la trama russa del Procés s'ha convertit en la principal obsessió de JxCat. Dimarts, els seus 7 diputats del Congrés van votar en contra de la llei perquè no consideren blindades les tretze persones que hi ha implicades. Però hi ha una altra causa que està passant més desapercebuda, probablement perquè no inclou a cap dirigent polític del Procés. En el cas dels CDR no hi ha ni Carles Puigdemont ni tampoc Marta Rovira i, malgrat que un jutge de l'Audiència Nacional sospités sense gaire base que Pere Aragonès estava al capdavant de l'organització, els dotze imputats per terrorisme es miren la negociació entre ERC, Junts i el PSOE amb suspicàcia.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional s'oposa frontalment a la instrucció del jutge Manuel García-Castellón en la causa del Tsunami Democràtic i, sobretot, la imputació de terrorisme. "Es limitava a una genèrica remissió als informes de la Guàrdia Civil i només dedicava un capítol a la imputació de dos investigats en concret, l'expresident Carles Puigdemont i Marta Rovira", subratlla. Critica que el jutge hagi arribat a confondre Tsunami Democràtic i els CDR i afegeix que l'elevació del cas al Tribunal Suprem és "totalment injustificada i immotivada davant el nul avenç de la investigació en aquest sentit", afirma en un escrit avançat per El País i al qual ha tingut accés l'ARA, l'endemà que el president espanyol, Pedro Sánchez, assegurés que "l'independentisme no és terrorisme".

Edu Garzón, un dels CDR encausats de l'Operació Judes, analitza com afronta els 27 anys de presó que li demanen juntament amb set activistes més en la primera entrevista que concedeix a un mitjà després que al novembre l'Audiència Nacional fes públic l'escrit d'acusació per terrorisme.

“No ens poden tractar com si fóssim CDR”, es van lamentar els de la caye borroka, els fills de papà madrilenys que es van llançar a una caricatura de lluita de carrer, quan, fa unes setmanes, els antidisturbis varen utilitzar les porres i els gasos lacrimògens per dispersar-los. Això va ser al començament de les concentracions no autoritzades al carrer Ferraz de la capital d’Espanya, davant de la seu central del PSOE. En els dies i setmanes següents aquestes mobilitzacions varen anar en augment, i cada vegada amb més presència de neonazis. Ells es queixaven amargament de com els tractava la policia, tot i que, posats a comparar, i sense cap sorpresa, els repartidors de les lecheras varen tenir molta més paciència i molts més miraments amb els de les salutacions nazis, els crits franquistes i les actituds violentes que amb els independentistes de comportament cívic pulquèrrim. I tanmateix, ells se’n queixaven i algun polític d’algun dels partits polítics mal anomenats “constitucionalistes” se’n va fer ressò: “Ens tracten com si fóssim CDR, no ens ho poden fer, això”. La idea era que la policia, dirigida per Pedro Sánchez en persona, traïa els patriotes que de debò defensaven Espanya, etc.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 27 anys de presó per a vuit dels membres dels CDR acusats de terrorisme. En un escrit d'acusació presentat aquest divendres, el ministeri públic els atribueix delictes de pertinença a organització terrorista, tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa. Per a quatre acusats més demana vuit anys de presó pel primer delicte.

Que la dreta hagi de fer servir un sistema tan d’esquerres com és “manifestar-se” m’engresca. Es manifesten (i cremen contenidors i es queixen de la —baixa, Manel!— violència policial) per protestar contra l’amnistia als independentistes catalans. El PP va dir que “la policia havia tractat els manifestants com si fossin CDRs".

Ningú no sap si avui es tancarà l’acord que el PSOE i Junts estan negociant a Brussel·les, però la voluntat d’arribar-hi hi és i, per tant, tard o d’hora -més d’hora que tard- s’acabarà produint. “Treballem per tancar-lo cada vegada que ens reunim, però els esculls no han desaparegut del tot”, diu un dels negociadors.

L'Audiència Nacional ha decidit enviar a judici per terrorisme els dotze encausats en l'Operació Judes, que van ser detinguts el 23 de setembre del 2019 perquè preparaven, presumptament, accions violentes coincidint amb l'aniversari de l'1-O i la imminent publicació de la sentència del Procés. D'aquesta manera, es confirma el tancament del sumari coincidint amb les negociacions per l'amnistia entre els partits independentistes i el PSOE. ERC garanteix que el pacte subscrit amb els socialistes inclouria els encausats per totes les mobilitzacions del Procés i, per tant, també els CDR que ja van estar en presó preventiva tres mesos per aquest cas.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional vol que es jutgi per terrorisme els 12 membres dels CDR implicats en l'operació Judes, les detencions que es van produir el 23 de setembre del 2019 a persones que presumptament preparaven accions violentes coincidint amb l'aniversari de l'1-O i la imminent publicació de la sentència del Procés. La majoria d'ells van estar en presó preventiva i el ministeri públic ha interessat ara l'obertura de judici oral, segons ha avançat El Mundo i confirmen fonts de la institució a l'ARA.

"Em vaig veure mort". Amb aquesta cruesa descriu Joan Domènech el que va viure el 27 de març del 2018. El bomber, que llavors tenia 44 anys, participava en el tall a l'A-2 a Soses que els CDR van organitzar per protestar contra la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. Cap a les sis de la tarda els Mossos van carregar contra els dos-cents manifestants que ocupaven l'autovia des del matí. Domènech va ser el primer a ser desallotjat. "Em van colpejar, i un cop a terra un agent em va posar el genoll a l'estern i un altre, la porra i la mà al coll, tot i que no oposava resistència –explica–. Em deien que estigués quiet, però no podia respirar", afegeix.

Dictar noves euroordres contra els exiliats després de la reforma del Codi Penal i sobretot de la sentència del TJUE no és l'única carpeta que té sobre la taula el jutge Pablo Llarena. El magistrat del Suprem té una causa oberta en què ell és la víctima. Després de prendre declaració a tots els líders de l'1-O, ara serà ell qui haurà de respondre les preguntes d'un jutge per una causa relacionada també amb el Procés. Llarena està citat a declarar per l'escarni que va patir el mes de juliol del 2018 quan sortia de sopar d'un restaurant de Mont-ras (Baix Empordà) i diversos membres dels CDR el van increpar. Una causa que s'ha convertit en una autèntica batalla processal.

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional van intervenir els telèfons d'una quarantena d'activistes independentistes després de l'1-O. En concret, s'hauria espiat persones vinculades a l'esquerra independentista, l'ANC i el Consell de la República. La motivació per punxar-los els telèfons era la sospita que preparaven actes "subversius" que podrien posar en risc les institucions de l'Estat, segons les diligències de la causa contra els CDR detinguts el 23-S, a les quals ha tingut accés l'agència Efe i que també ha avançat La Directa. Alerta Solidària ha denunciat aquest mateix dilluns en un comunicat que es tracta d'una "investigació prospectiva" perquè s'han intervingut comunicacions i s'han fet seguiments "sense aportar justificacions suficients i objectives". Preguntat per aquesta informació, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'ha limitat a dir des de Barcelona que l'Estat no "persegueix ideologies" i només actua sota les indicacions de l'autoritat judicial.

El Tribunal Suprem absolia definitivament dimarts la membre del CDR Tamara Carrasco (Martorell, 1983), que va ser acusada primer de rebel·lió i terrorisme i després només d’incitació als desordres públics i que va estar confinada més d’un any a Viladecans. Fa gairebé 100 anys curiosament va ser un altre Carrasco, el dirigent democristià Manuel Carrasco i Formiguera, qui va patir aquesta mateixa pena al ser desterrat sis mesos a Tamarit de la Llitera el 1926 per negar-se a deixar de publicar en català la Guia jurídica de Catalunya, com a integrant de la direcció del Col·legi d’Advocats de Barcelona. “És la conjura dels Carrasco”, bromejava l’activista quan se li preguntava fa uns anys per la coincidència. La seva detenció el 2018, amb un fort desplegament policial, va commocionar aquesta petita ciutat del Baix Llobregat.

Plogui, faci fred o sigui festa, cada nit baixen al carrer. Primer ho feien per la llibertat dels presos polítics i ara pel final de la repressió i el retorn dels exiliats. No són els membres de Meridiana Resisteix, sinó del Col·lectiu Enriqueta Gallinat, que des del 5 de novembre del 2017 són cada dia a la confluència d'Urgell amb avinguda Roma de 20.30 h a 21 h. Aquest dissabte farà 1.591 vespres que són al peu del canó en la mobilització col·lectiva diària més longeva de l'independentisme. "És la que porta més temps al carrer", diu orgullosa la Teresa Capella, una de les incondicionals. La iniciativa va sorgir del CDR de l'Eixample Esquerra en resposta a l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i ha persistit fins ara gràcies a la perseverança veïnal. Aquest és només un de la cinquantena d'actes independentistes que es fan arreu del país encara avui, molts dels quals des de l'ingrés a la presó dels líders de l'ANC i Òmnium.

Les defenses dels investigats en l'operació Judes han anunciat avui que presentaran escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels tretze encausats. Els advocats d'Alerta Solidària han explicat que han detectat incidències, l'última de les quals l'existència d'una causa secreta d'on sorgeixen els indicis per inculpar els investigats i a la qual la defensa no ha tingut accés. És un procediment instruït a l’Audiència espanyola molt probablement des del 2017, tenint en compte el número de les diligències, i d'aquestes diligències derivaria la causa actual. Ho ha anunciat l'advocat del col·lectiu, Jordi Busquets, que representa una part dels encausats, cinc dels quals avui han declarat per via telemàtica des del jutjat de Mollet del Vallès i un sisè des del de Cerdanyola. Se'ls acusa de pertinença a organització terrorista i a nou d'ells, a més, per tinença i fabricació de substàncies o aparells de caràcter terrorista.