El Tribunal Constitucional ha avalat la presó permanent revisable que el govern de Mariano Rajoy va incorporar al Codi Penal a través de la llei de seguretat ciutadana. El Congrés la va aprovar el març del 2015 només amb els vots del PP, i el PSOE i la resta de l'oposició la van portar al Tribunal de Garanties. Consisteix a imposar una pena de presó indefinida per a casos d'assassinats i violacions múltiples que es va aplicar, per exemple, a Ana Julia Quezada per l'assassinat del fill de la seva parella, Gabriel Cruz.

La va agredir sexualment i la va matar. El jurat que va jutjar l'home acusat d'haver assassinat una nena de 13 anys a Vilanova i la Geltrú el juny del 2018 no en va tenir cap dubte i per unanimitat va declarar culpable el processat. Ara l'Audiència de Barcelona ha emès la seva sentència per un assassinat "cruel" i "salvatge", en paraules de la fiscal del cas. El jutge, d'acord amb el veredicte del tribunal popular, ha condemnat l'home a la pena més alta que reconeix el Codi Penal espanyol, la presó permanent revisable. També afegeix a la condemna set anys més de presó pel delicte d'agressió sexual i obliga el condemnat a indemnitzar la família de la víctima amb 445.000 euros.

El Tribunal Superior de Justícia de Galícia té sobre la taula un dels últims capítols judicials sobre l'assassinat de Diana Quer, la jove desapareguda l'estiu del 2016 i trobada morta el gener del 2018. Després de ser condemnat a presó permanent revisable, José Enrique Abuín va recórrer la sentència, assegurant que el procés s'havia fet sense garanties i demanant la repetició del judici. Aquest dimarts s'ha celebrat la vista d'apel·lació i la Fiscalia i les acusacions s'hi han oposat. Segons l'agència Efe, les dues parts han explicat que el primer procediment va complir totes les garanties i que no hi ha motius per repetir-lo. Per això volen que el tribunal confirmi la condemna d'Abuín.

La Fiscalia demana la condemna més alta prevista en el Codi Penal espanyol, presó permanent revisable, per a l'home que va confessar haver matat una menor de 13 anys a Vilanova el juny del 2018, que era la neta dels seus veïns. L'home va aprofitar que la nena baixava per l'escala per fer-la entrar al seu pis i la va acabar escanyant. El fiscal Félix Martín assegura en el seu escrit d'acusació que el detingut –que continua en presó preventiva– va actuar mogut per un "pervers desig" i que també va agredir la nena sexualment, tot i que l'autòpsia no ho va donar per provat. En el seu escrit, el fiscal demana que aquest delicte sigui castigat amb una pena extra de 10 anys de presó i de 10 més de llibertat vigilada.

¿S’ha d’anul·lar la presó permanent revisable o cal endurir-la? El PP va aprovar en solitari el 2015 aquesta figura controvertida, que suposa la pena més alta de l’ordenament jurídic espanyol. Des de llavors els partits no només s’han hagut de posicionar diverses vegades sobre el tema sinó que han modulat el seu discurs segons l’opinió pública. Cada vegada que un crim commou la societat, el debat de la presó permanent torna a la palestra mentre ressorgeix la petició d’una condemna més dura contra els autors. De fet, aquesta pena es va introduir per la repercussió, sobretot, de l’assassinat de Marta del Castillo.

L'Audiència de Barcelona ha dictat la primera sentència de presó permanent revisable a Catalunya. El condemnat és un home de 46 anys que el desembre del 2015 va violar i va assassinar una dona a Castellar del Vallès. El jurat popular, en el seu veredicte, el va considerar culpable d'haver penetrat la víctima aprofitant que la dona havia perdut la consciència pel consum de begudes alcohòliques, drogues i ansiolítics. També el va declarar culpable d'haver estrangulat la dona amb les seves mans amb la intenció de causar-li la mort, fins que li va provocar una insuficiència cardiorespiratòria. La fiscalia, com també l'acusació particular, demanaven que es condemnés l'home a presó permanent revisable i la presidenta del tribunal li ha imposat aquesta pena, que és la condemna més greu de l'ordenament jurídic espanyol.

La Fiscalia demana la condemna més alta del Codi Penal per l'autora confessa de la mort del nen de Níjar, Gabriel Cruz, el març del 2018. Ana Júlia Quezada, exparella del pare, s'enfrontarà a la pena de presó permanent revisable, segons ha avançat l'agència Europa Press. La dona va participar durant dies en les tasques de recerca del menor juntament amb la família i va arribar a falsejar proves per desvincular-se del crim, col·locant per exemple una samarreta del nen al bosc per entorpir la recerca. En realitat, l'havia estrangulat el mateix dia que la família n'havia denunciat la desaparició. La Guàrdia Civil va arrestar-la mentre traslladava el cos del petit al maleter del cotxe per amagar-lo en un altre lloc.

L'assassinat de la jove professora de Huelva, Laura Luelmo, ha tornat a obrir el debat sobre la derogació o no de la presó permanent revisable. El líder del PP, Pablo Casado, ha aprofitat la sessió de control del Congrés dels Diputats per demanar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no derogui la presó permanent revisable perquè, a parer seu, és "la millor formula" per evitar aquesta reincidència i "fer que els violadors i assassins estiguin on han d'estar".

L'Audiència de Barcelona ha començat a jutjar un home que s'enfronta a presó permanent revisable per haver assassinat i violat una dona el desembre del 2015 a Castellar del Vallès. Aquest matí s'han triat els membres del jurat popular que jutjarà el cas i la defensa ha demanat que l'acusat –amb antecedents penals– sigui l'últim a declarar. A partir de demà començaran a comparèixer els testimonis dels fets, que van passar al domicili de l'home. La Fiscalia vol que se'l condemni a presó permanent revisable, però, en cas que el jurat consideri no provat el delicte d'assassinat, demana que se li imposi una pena de set anys de presó per un delicte d'abusos sexuals. És la primera vegada que se sol·licita presó permanent revisable a la demarcació de Barcelona i la segona a Catalunya, encara que en aquest últim cas l'acusat va acabar condemnat a 19 anys de presó.

L'Audiència de Tarragona ha rebutjat la primera petició de presó permanent revisable que la fiscalia feia a Catalunya. La demanava per a un home acusat d'intentar violar i matar una dona que vivia en una tenda de campanya als afores de Tarragona el 2015. El tribunal considera que va assassinar la noia i li imposa 19 anys de presó, però descarta que primer la violés.

La secció segona de l'Audiència de Tarragona serà el primer tribunal català que debat sobre la pena de presó permanent revisable. Aquest dijous ha quedat vist per a sentència el judici per la mort d'una jove a ganivetades a Tarragona el 2014. La fiscal manté la petició de la condemna més dura del Codi Penal per a l'acusat perquè considera que és "inqüestionable" que Stanislav R. va atacar sexualment Meritxell Vall –la tarragonina de 32 anys que vivia en una tenda de campanya a prop del camp del Nàstic– i després, per ocultar l'agressió, la va matar després d'ocasionar-li un "patiment inhumà i innecessari". El processat, que el primer dia de judici va admetre haver matat la noia, però no violar-la, ha aprofitat l'últim torn de paraula per demanar perdó a la família.

Podríem deduir la història política d’un poble repassant les seves pràctiques punitives. Si els procediments determinen la qualitat d’una democràcia, el seu dret penal en determina la humanitat. I un estat que ha viscut sota dues llarguíssimes dictadures militars en mig segle ha de sortir-ne sabent que cal aplicar tota la prudència i la sensibilitat en la regulació que ens ajuda a entendre les causes de la delinqüència i a actuar davant les seves conseqüències.

El Congrés de Diputats va posar ahir en vies de derogació la presó permanent revisable, la polèmica modificació del Codi Penal aprovada el 2015 pel PP que incloïa la possibilitat de complir una cadena perpètua per a casos greus. La cambra baixa espanyola va rebutjar, en una sessió plenària a la qual van assistir familiars de diverses víctimes d’assassinats, com els de Diana Quer i Marta del Castillo, convidats pel PP i Ciutadans, i enmig d’un clima de tensió, les esmenes presentades per aquests dos partits contra la derogació de la norma, que havia proposat el PNB. El PSOE, Podem i els independentistes van fer valer la seva majoria per tombar aquestes esmenes. Això va permetre que el Congrés rebutgés formalment la pena màxima, que encara no queda derogada: falta un camí llarg, perquè la proposició entra en el període d’esmenes parcials i el debat en comissió, fins a la seva aprovació final, i aquesta fase es pot allargar diversos mesos, especialment si el PP aprofita la majoria absoluta al Senat per dilatar els terminis.

Els familiars d'algunes víctimes assassinades en els últims anys a Espanya, que han fet causa comuna amb el PP i Ciutadans a favor de la presó permanent revisable, han anunciat aquest dijous, després que el Congrés hagi enfilat cap a la derogació de la pena, que convocaran mobilitzacions aquest diumenge dia 18 a la tarda en diverses ciutats espanyoles. Juan Carlos Quer, el pare de Diana Quer, la jove assassinada fa un any a Galícia, s'ha mostrat "satisfet" perquè, ha dit, "el missatge dels nostres fills" ha fet que tres milions de persones "donin suport a la seva proposta de manteniment de la presó permanent revisable".

L'home acusat d'haver violat i matat una dona que vivia en una tenda de campanya a Tarragona ha admès que la va apunyalar però ha negat haver-la agredit sexualment. Ha assegurat que la nit del crim, el 9 d'octubre del 2015, va mantenir relacions sexuals consentides amb la víctima però que "va entrar en pànic" quan aquesta va amenaçar de denunciar-lo i la va acabar matant. Precisament el delicte d'agressió sexual és el que justifica que la fiscalia demani per a l'acusat la pena de presó permanent revisable. El ministeri públic entén que la violació és el que va provocar que l'home acabés matant la dona.

El govern espanyol vol ampliar la presó permanent revisable a delictes que provoquen un "patiment afegit" als familiars de les víctimes; per exemple, a "violadors i assassins que han actuat amb especial acarnissament o que han ocultat el cadàver de la víctima".

Nedant a contracorrent, i mentre la resta de partits del Congrés plantegen iniciatives per derogar la presó permanent revisable, el PP pretén entrar a la cambra baixa una iniciativa per ampliar els supòsits en els quals es pot aplicar. En el dia de l'enterrament de Diana Quer, assassinada a Galícia fa més d'un any, el portaveu parlamentari popular, Rafael Hernando, ha anunciat l'aposta del seu partit per aquesta modificació del Codi Penal, que es materialitzarà en una proposició no de llei que demanarà als altres grups que no la deroguin i, més endavant, la proposta de modificació en la línia de l'ampliació de supòsits.