Esther Andreu és una de les lletrades que porta més temps al Parlament, una veterana de l’administració. Hi va aterrar com a especialista en dret administratiu a principis dels anys noranta -havia sigut professora de la UAB i la UPF al voltant del catedràtic Enric Argullol- i s’havia mantingut com a lletrada rasa fins ara, quan el juny del 2021 la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la va entronitzar com a secretària general amb el suport de la mesa. Qui ha treballat amb ella en té una bona opinió en l’aspecte tècnic -“És una jurista capaç”, diuen, i astuta-, però també parlen d’una “personalitat complicada” i un caràcter “impulsiu”, “heterodox” i “rebel” que sovint li genera conflictes.

Des que el juliol del 2008 hi ha la possibilitat d’accedir a la llicència per edat al Parlament, s’han concedit 62 sol·licituds d’aquest règim especial que permet cobrar sense treballar. Segons dades lliurades per la mateixa cambra catalana en el marc de la petició de transparència que va fer l'ARA, se’n van autoritzar set durant la presidència d’Ernest Benach, amb qui va començar el sistema especial, i a partir d’aquí han anat augmentant de forma exponencial: se’n van donar catorze amb Núria de Gispert, onze amb Carme Forcadell i fins a divuit més durant el mandat de Roger Torrent. Durant aquest 2021, amb la presidència de Laura Borràs, se n’han concedit 12, tot i que no s’estan executant, ja que la mesa ha decidit acabar amb aquest règim especial i estudia si les pot revertir després que l’ARA destapés dilluns que el Parlament destina 1,7 milions d’euros anuals a retribuir 21 funcionaris que ja no hi treballen. Aquest és el cost de les llicències d'edat vigents a l'abril de 2021, no coneixem quants diners públics s'hi han destinat al llarg d'aquests catorze anys perquè el Parlament no ha facilitat les retribucions del personal que s'hi ha acollit.

Punt final a les llicències per edat. L'exclusiva del diari ARA se salda amb una rectificació per complet de la mesa del Parlament, que aquest dimarts ha fet marxa enrere en la reforma que havia aprovat ara fa tot just tres setmanes i ha decidit eliminar aquest complement que permetia als treballadors de més de 60 anys seguir cobrant el sou sense treballar fins a la jubilació.

El sistema de transparència establert al Parlament ha quedat en entredit quan ha arribat una pregunta sobre les condicions del personal laboral de la casa. En concret, sobre les retribucions que perceben les persones acollides a llicència per edat, un estatus que permet a 21 funcionaris del Parlament cobrar sense treballar, una pregunta que l’ARA va plantejar el 8 d’abril de l’any passat. Durant els nou mesos que s'ha trigat a respondre s'han posat de manifest les tensions internes, que han acabat amb la dimissió dels membres de l’òrgan de transparència del Parlament, entre els quals l’ex lletrat major Antoni Bayona, que el passat 23 de desembre va presentar un escrit demanant la seva substitució perquè l’administració no estava lliurant la informació que havia indicat la seva resolució. Aquest fet ha tornat a posar sobre la taula un debat que va quedar obert durant la legislatura del 2015-2017: per quina raó la cambra catalana està al marge de la comissió de garantia del dret d’accés a la informació pública (GAIP)? Per què queda fora del control d’aquest ens independent encarregat de vetllar per la transparència de l’administració de la Generalitat i del món local?

Segons ha destapat l'ARA, arran d’una petició de transparència feta el mes d’abril de l’any passat i lliurada recentment, el Parlament de Catalunya es gasta 1,7 milions d'euros anuals en pagar a funcionaris que ja no hi treballen. És gràcies a un règim especial que s’anomena “llicència per edat” i que existeix només per als treballadors del Parlament des de l’any 2008. Actualment, fins a 21 persones estan acollides a aquesta llicència especial per la qual poden arribar a cobrar més de 250.000 euros a l'any. Aquest dilluns mateix, i arran de la publicació del reportatge de l'ARA, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha admès que la llicència per edat és un règim insòlit respecte a la resta de les administracions, però ha reconegut que encara no ha pogut eliminar-la del tot. Ens interessa el que penses: ¿estàs d'acord que el Parlament pagui aquestes quantitats anuals a funcionaris que ja no hi treballen?

La llicència per edat és un règim especial per als treballadors del Parlament que permet cobrar sense treballar, i gràcies a la qual dos ex secretaris generals de la cambra perceben més de 10.000 euros al mes sense trepitjar l'hemicicle, tal com ha destapat aquest dilluns l'ARA. Els dos exlletrats i dinou funcionaris més hi estan acollits, i suposa un cost anual d'1,7 milions d'euros. Aquest privilegi, introduït el 2008, es va reformar a l'última mesa del Parlament del 2021 després que el mes d'abril aquest diari fes una petició de transparència sobre els diners públics que es destinaven a pagar aquestes retribucions. Ara bé, aquesta reforma no posa fi a la llicència per edat, sinó que redueix de cinc a tres els anys de què en poden gaudir els treballadors de la cambra.

Dos ex secretaris generals del Parlament de Catalunya i dinou funcionaris més de la cambra cobren pràcticament el 100% del sou malgrat que ja no ocupen el seu lloc de treball. Es tracta d’un règim especial que s’anomena “llicència per edat” i que existeix  només per als treballadors del Parlament de Catalunya des de l’any 2008. Un privilegi inaudit que no té comparació en el mercat privat comú ni en l’administració de la Generalitat, i que fins ara es podia sol·licitar quan els treballadors complien els 60 anys i en portaven més de quinze a l’administració parlamentària per gaudir-ne fins a la jubilació. Segons ha pogut saber l’ARA arran d’una petició de transparència feta el mes d’abril de l’any passat i lliurada recentment, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, el sou dels quals suma 1,7 milions d’euros anuals (vegeu el gràfic).

Eren passades les deu de la nit d'un divendres d'agost quan el ple sobre la crisi de la monarquia, convocat de manera exprés pel president Quim Torra, va passar de proclamar el rebuig a la Corona a obrir un nou pols entre JxCat i ERC. La unitat independentista es va esberlar en els darrers minuts del debat davant la negativa dels lletrats a publicar les resolucions més conflictives, temorosos d'una impugnació del Tribunal Constitucional (TC). Aquest dilluns, l'anunci s'ha confirmat formalment al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) -que no reprodueix part dels textos votats pels diputats- i ha reobert automàticament el conflicte entre els socis de Govern, amb JxCat i Torra al capdavant responsabilitzant el president del Parlament, Roger Torrent, de la retallada de les resolucions i exigint-li el cessament immediat del secretari general de la cambra, Xavier Muro.

Dos anys i mig després del referèndum de l’1 d’octubre, el judici a la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell ha quedat vist per sentència. A diferència de l’expresidenta de la cambra, condemnada a 11 anys i sis mesos de presó per sedició, els exvicepresidents Lluís Guinó i Lluís Corominas, les exsecretàries Anna Simó i Ramona Barrufet, i l’exdiputada Mireia Boya, s’enfronten a un delicte de desobediència. Aquest divendres, en la darrera sessió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els seus advocats han negat la major i s'han agafat a la inviolabilitat parlamentària per descartar cap delicte. Per contra, tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat han mantingut les acusacions, atribuint a la mesa del Parlament haver fet cas omís al Tribunal Constitucional i està subordinada al Govern. Ara els magistrats, presidits per Jesús Maria Barrientos, hauran de decidir si, tal com reclama el ministeri públic, els condemnen a vint mesos d’inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic i una multa de 30.000 euros (l’Advocacia la rebaixa a 24.000 en el cas de Mireia Boya), tot i que el Tribunal Suprem ja els ha marcat el camí de la condemna.

Antoni Bayona va ser el lletrat major del Parlament en els moments més intensos del Procés. Ara fa dos anys va deixar el càrrec, tot i que continua com a lletrat ras. En aquest temps ha fet dos llibres. En l’últim, Sobrevivir al ‘procés’ (Península), formula propostes per sortir de l’actual “cercle viciós”.

La inhabilitació del diputat Quim Torra, president de la Generalitat, per part de la Junta Electoral Central (JEC) ha endinsat els serveis jurídics del Parlament en un laberint. Davant d'un fet inèdit, els lletrats han intentat defensar-se de la JEC, però, de moment, no se n'han sortit. Una de les qüestions sobre la qual s'han hagut de pronunciar és si la pèrdua de la condició de diputat afecta la presidència de la Generalitat, ja que es tracta d'un element clau per determinar l'abast de l'acord de la Junta. La resposta, però, ha sigut diferent en funció del context i ara, quan el Parlament ha retirat l'escó al president, aquest tema pot esdevenir l'epicentre d'un nou encontre jurídic.

Els lletrats al Parlament, a petició del president de la cambra, Roger Torrent, han elaborat un informe jurídic per analitzar la situació del president, Quim Torra, després la seva inhabilitació com a diputat per part de la Junta Electoral Central. L'informe, avançat pel Periódico i al qual ha tingut accés l'ARA, conclou que el cap de l'executiu podria seguir sent president de la Generalitat malgrat no ser parlamentari, ja que l'Estatut només preveu el cessament del cap de l'executiu en cas de sentència judicial ferma.

Els lletrats del Parlament donen suport a les tesis del president de la cambra, Roger Torrent, i defensen garantir el vot dels diputats suspesos. El mètode que proposen els serveis jurídics és que un diputat del mateix grup parlamentari sigui qui assumeixi "simultàniament la condició de substitut d'un altre diputat". D'aquesta manera, la substitució temporal permetria al diputat suspès "exercir el seu dret a vot" i mantenir la seva acta.

Els lletrats del Parlament consideren que les dietes, en concepte de viatges i desplaçaments, "no són un dret" ni un "complement automàtic" per als diputats presos i exiliats. Així es desprèn de l'informe jurídic –avançat per Efe– que els juristes de la cambra catalana han enviat aquest divendres a petició de la mesa del Parlament. El mes de juny, el grup parlamentari de Junts per Catalunya va registrar un escrit en què demanava que els diputats a l'exili –Carles Puigdemont– i a la presó –Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull–, poguessin cobrar les dietes que els pertoquen per l'exercici de les seves tasques parlamentàries, però en funció de la distància entre el lloc de residència i el Parlament.

La suspensió pel Tribunal Constitucional de la llei de la presidència ja ha arribat al Parlament. Una funcionària del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'hi ha desplaçat aquest dijous al matí per entregar a la mesa i als lletrats del Parlament la notificació que acredita la suspensió de la reforma de la llei que havia de permetre una investidura a distància. Tot i això, des d'ahir el Tribunal Constitucional ja havia fet efectiva la suspensió –de manera cautelar– quan va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol en contra del text aprovat al Parlament divendres passat.

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, podria deixar de ser-ho d'aquí poc. Segons ha pogut saber l’ACN de fonts parlamentàries properes, el jurista es planteja abandonar el seu càrrec a la cambra i tornar a la docència universitària un cop el nou Govern s’hagi format i comenci a caminar. Bayona ha comentat ja les seves intencions amb el seu entorn més directe i amb el secretari general del Parlament, Xavier Muro, però insisteix que la seva decisió encara no està del tot presa i, per tant, no té data per marxar.

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, no signarà l’informe sobre els terminis de la investidura que va encarregar el president de la cambra, Roger Torrent. De fet, n'havia de ser el ponent, però ha renunciat a ser-ho i s’ha desvinculat completament de la discussió entre els lletrats. I és que, tal com ha pogut confirmar l’ACN, Bayona manté una discrepància oberta amb el secretari general, Xavier Muro, que no va acceptar la redacció de l’informe que va presentar dimarts Bayona.

Els serveis jurídics del Parlament ultimen l'informe que s'ha de pronunciar sobre si han començat a córrer els terminis per a unes noves eleccions des del ple d'investidura fallit. Aquest dimarts al matí estava previst que es lliurés l'informe a la mesa, però els dubtes entre els mateixos lletrats han conduït a l'ajornament de l'entrega. Segons ha avançat Efe i ha confirmat l'ARA a partir de fonts parlamentàries, els lletrats s'inclinen per interpretar -d'acord amb la llei de presidència i del Govern- que no ha començat el compte enrere cap a la convocatòria electoral però debaten si introduir vies que desbloquegin la situació i impedeixin perllongar-la 'sine die'.

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, ha assegurat aquest divendres que la decisió de l'executiu de Mariano Rajoy d'impugnar la candidatura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat "no té cap recorregut". Ho ha afirmat durant la conferència 'La reforma dels reglaments parlamentaris i la protecció dels drets de les minories' al Parlament basc.

Després de setmanes de debat sobre interpretacions del reglament del Parlament, els lletrats ja s'han pronunciat i rebutgen tant la investidura a distància com la delegació del vot per part dels presos. Tanmateix, la seva opinió no és vinculant i serà la mesa del Parlament qui decidirà sobre totes dues qüestions. Aquesta tarda han presentat l'informe -al qual ha tingut accés l'ARA- sobre la delegació del vot i la possibilitat de bloquejar la sessió constitutiva del Parlament però, a més, han aprofitat per avançar ja el seu posicionament sobre una hipotètica investidura a distància. Tot i que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no els hi havia demanat, en la part final de l'informe constaten la necessitat d'assistir als plens per complir amb l'exercici de la funció parlamentària i defensen que el reglament "exclou la possibilitat de delegació o substitució de la intervenció personal del diputat en determinats debats", com és el cas de la investidura.