Les associacions i entitats veïnals que fa sis anys que impulsen el procediment judicial per la contaminació de l'aire derivada de la planta incineradora de residus del Besòs han demanat que, en el judici del cas, el cap d'explotació de la planta, F.R., s'exposi a una condemna de quatre anys de presó per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient amb risc greu de perjudici per la salut. Amb una petició calcada a la de la Fiscalia, la plataforma Airenet sosté que F.R. –que ostentava la direcció tècnica i operativa de la planta Tersa– "va permetre i consentir que la planta operés de manera sistemàtica al marge dels paràmetres exigits per la normativa ambiental i va tolerar un funcionament anòmal de les instal·lacions que va generar un risc greu per a la salut de les persones residents al voltant de la incineradora".

Hi ha motius per continuar investigant si l'activitat de la incineradora de residus del Besòs ha contaminat l'aire i ha perjudicat la salut dels veïns de la zona entre 2015 i 2019. Amb aquest argument l’Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el cas contra la planta de Tersa per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient. La causa havia quedat arxivada provisionalment el maig pel jutjat d’instrucció número 5 de Badalona al considerar que Tersa no havia incorregut "en cap conducta penalment il·lícita". Ara, però, l'Audiència conclou que l'arxiu va ser "prematur" i ordena valorar en un judici si la planta incinerava les deixalles urbanes a una temperatura inferior dels 850 graus –l'única manera de destruir els contaminants sense afectar l'atmosfera– i si emetia químics nocius per a la salut humana.

Des de fa dos mesos un jutge de Badalona investiga la contaminació produïda per la incineradora del Besòs, propietat de Tersa, una empresa pública participada per l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ja fa anys que l’entitat Airenet va denunciar l’emissió de contaminants i les presumptes irregularitats en la gestió de la planta, que la Fiscalia va portar finalment als jutjats. El jutge va imputar l’ara president de Tersa, Eloi Badia, i el cap d’explotació de la planta. Però l’entitat creu que cal anar més enllà i apunta no només a la responsabilitat de l’expresidenta de Tersa, Janet Sanz, sinó també a la de les dues administracions que integren l’empresa pública.

Des de fa anys l'activitat de la incineradora de residus de Sant Adrià de Besòs té en peu de guerra els veïns de la zona, que fa gairebé quatre anys van denunciar davant de la Fiscalia Tersa, l'empresa pública que la gestiona –que està participada per BSM i l'AMB–, per l'emissió de dioxines i furans en grans quantitats, que podien comprometre la salut dels habitants més propers a la planta. El ministeri públic ha donat la raó a les entitats veïnals i ecologistes i ha presentat una denúncia per la contaminació que genera la planta, i ara ho investiga el jutjat d'instrucció 5 de Badalona. La demanda, que ha avançat El Periódico i a la qual també ha tingut accés l'ARA, es dirigeix contra el president de Tersa, el també regidor de Barcelona Eloi Badia, i contra el cap d'explotació de les instal·lacions.

No s'obriran noves incineradores, no s'ampliaran les existents i hi haurà un pla de tancament de les que actualment estan en actiu. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat aquest dimecres des del Parlament una moratòria de les infraestructures d'incineració de residus. L'anunci ha tardat a arribar tenint en compte que gairebé ja fa dos anys que el Parlament va instar el Govern a dictar una moratòria fins que no s'aprovi la llei de prevenció de residus –que va quedar pendent la legislatura passada–. Ara fonts de l'executiu apunten que aquesta norma s'està acabant d'elaborar i en els pròxims mesos se li donarà pas. Mentrestant, l'objectiu és que entri en vigor la moratòria de les incineradores. Aquesta iniciativa s'aprovarà si tira endavant la llei d'acompanyament dels pressupostos, un calaix de sastre on el Govern incorpora molts tràmits legislatius i que aquest any a més de la moratòria de les incineradores inclourà, tal com va avançar l'ARA, permetre l'entrada de dipòsits privats a l'ICF i eliminar el concepte de municipi turístic.

No hi haurà planta de crema de residus al Berguedà. El projecte de reobrir les antigues instal·lacions de la central tèrmica de Cercs per ubicar-hi una incineradora queda descartat per "incompatibilitat urbanística", segons ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. L'actual plantejament urbanístic municipal no permet la implantació de l'activitat tal com s'havia sol·licitat i, per tant, la tramitació de l'autorització ambiental que havia sol·licitat l'empresa privada EM Spain Waste & Treatment queda també aturada.

El Parlament ha aprovat que Catalunya aturi els projectes per instal·lar noves plantes d'incineració al territori i aturar les tramitacions en curs. La Cambra ha instat el Govern a dictar una moratòria fins que s'aprovi la llei de prevenció de residus –que s'ha de començar a tramitar d'aquí uns mesos–, que ha d'establir els criteris per a la ordenació de les deixalles tant domèstiques com industrials. Els objectius europeus marquen que la jerarquia en matèria de residus ha de ser primer treballar per reduir la generació, després abordar la reutilització i, finalment, assegurar el reciclatge.

L'auditoria que l'Ajuntament de Barcelona va encarregar al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (CEIC) sobre l'emissió de contaminants de la incineradora Tersa, a Sant Adrià de Besòs, ha reforçat, encara més, les discrepàncies entre l'equip municipal i la plataforma veïnal metropolitana Airenet. Cinc dels set autors de l'informe van concloure que la instal·lació compleix amb les prescripcions per a la qualitat de l'aire i que el seu impacte ambiental –emissió de dioxines cancerígenes– "no és rellevant". Però els altres dos tècnics del grup auditor, que van ser proposats per l'entitat veïnal però contractats pel consistori, asseguren que no es va arribar a aquestes conclusions de manera unànime i denuncien que la incineradora treballa "fora de la llei" i amb evidents irregularitats.

L'Audiència de Barcelona ha arxivat el cas sobre el presumpte espionatge dels Mossos d'Esquadra a figures de l'àmbit polític, una documentació que el cos policial duia a la incineradora de Sant Adrià de Besòs l'octubre del 2017, però va ser intervinguda per la Policia Nacional amb una autorització de la jutge Carmen Lamela. Les querelles i denúncies contra els Mossos ja les va arxivar el jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona i ara és l'Audiència la que considera que "l'obtenció d'informació" de la policia catalana no constitueix cap "delicte".

Entitats socials que lluiten pel medi ambient han creat una plataforma ciutadana per demanar una llei catalana d'incineració i abocament zero. Les quasi 40 entitats que en formen part s'han proposat iniciar una campanya europea en què la prioritat sigui la prevenció –generar menys residus– i la recuperació de matèria de residus i no utilitzar-los per a recuperació energètica –a través de la incineració– com es fa ara.

La Fiscalia ha presentat un recurs a la decisió del jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona d'arxivar el cas contra els Mossos d'Esquadra per la documentació que portaven el 26 d'octubre del 2017 a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. El ministeri públic ha demanat a l'Audiència de Barcelona que reobri la causa. La interlocutòria d'arxiu permetia recórrer la decisió, i així ho han fet tant la Fiscalia com alguns dels querellants i denunciants del cas, després que el jutjat 22 resolgués que la tesi d'espionatge per motius polítics "ha quedat desmentida".

El jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona ha arxivat les querelles i les denúncies contra els Mossos d'Esquadra per la documentació que portaven el 26 d'octubre del 2017, poc després de l'1-O, a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. Aquell dia agents de la Policia Nacional es van endur els documents que els Mossos portaven en una furgoneta per destruir. El cos estatal va rebre l'autorització de la jutge Carmen Lamela, que investigava l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional, per escorcollar el vehicle. Amb els documents requisats, la Policia Nacional va elaborar un informe en què acusava els Mossos de fer seguiments a persones per motius polítics. Arran d'això es van presentar diverses querelles i denúncies –que s'han concentrat al jutjat 22 de Barcelona– de persones que manifestaven haver sigut investigades "per motius de caràcter polític". Tot i això, el jutge ha resolt que la tesi denunciada d'espionatge "ha quedat desmentida per les explicacions aportades" pels Mossos.

Barcelona vol tallar d’arrel el problema de la contaminació. I, per si algú encara en tenia dubtes, ahir al matí la ciutat ho va cridar als quatre vents. Mentre centenars de persones omplien els voltants de l’Arc de Triomf per exigir mesures contra el canvi climàtic, alguns carrers més enllà les entitats adherides a l’Estratègia Catalana Residu Zero i diversos experts en defensa del medi signaven un manifest per exigir al Govern un pla de tancament de les plantes incineradores de residus.

Els primers passos de l'empresa municipal d'energia de Barcelona, que il·lumina equipaments públics de la ciutat des d'aquesta setmana, han topat amb crítiques d'entitats veïnals i ecologistes, que acusen Barcelona Energia d'abastar-se en part amb electricitat que prové de la incineradora de residus de Tersa, que gestiona la nova empresa. L'energia que comercialitzarà l'empresa municipal provindrà "en un 99%" de la planta de Tersa, ha assegurat aquest dijous el periodista i activista Jordi Bigues.

La batalla pel crematori de Sant Adrià tindrà un nou assalt als tribunals. Aquest dijous el jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va admetre a tràmit el recurs presentat per la Plataforma Stop Crematori contra l'Ajuntament per haver concedit a l'empresa Tanatori del Litoral les llicències per construir un tanatori i un crematori proper a la Ciutat Esportiva Dani Jarque de l'Espanyol, al barri de la Catalana.

El conflicte pel projecte de complex funerari a Sant Adrià s'ha traslladat als tribunals. La plataforma Stop Crematori ha denunciat l'Ajuntament, a través d'un contenciós administratiu, per haver concedit a l'empresa Tanatori del Litoral les llicències necessàries per construir un tanatori i un crematori al barri de la Catalana, molt a prop de la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol.

Una jutge de Barcelona investiga si els Mossos d'Esquadra van espiar l'exlíder de Societat Civil Catalana, José Ramón Bosch. Bosch va querellar-se contra el cos després que es fes públic que la Policia Nacional (CNP) acusava els Mossos d'intentar destruir els documents sobre suposats seguiments a polítics, sindicalistes i advocats. Aquesta és la primera de les cinc querelles que s'admet a tràmit.