El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictat una sentència que dona la raó a la justícia espanyola per haver restringit els drets polítics de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras pel seu empresonament pel referèndum de l’1-O i durant les eleccions del desembre del 2017. La decisió del tribunal d’Estrasburg, un text de 79 pàgines aprovat per unanimitat, rebutja que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena violés diversos articles de la Convenció Europea dels Drets Humans i els seus protocols, i coincideix amb el Tribunal Constitucional espanyol que el va avalar per apreciar la concurrència d’indicis raonables de delictes greus. I això que, com va dir el Comitè de Drets Humans de l’ONU, els dirigents havien fet crides als ciutadans per manifestar-se pacíficament i els actes violents aïllats no se’ls podien atribuir.

Fins ara el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha anat tombant tots els recursos de l'independentisme que hi han arribat. Aquest dijous no ha sigut una excepció: Estrasburg ha conclòs que Espanya no va violar els drets polítics d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull quan els va impedir exercir els seus drets com a parlamentaris durant la seva presó preventiva, quan van ser elegits diputats a les eleccions del Parlament del 2017. Per al Tribunal Europeu de Drets Humans, no hi va haver una vulneració ni del dret a les eleccions lliures ni del dret a la seva llibertat i, per tant, avala la limitació de drets que es va produir arran de la seva privació de llibertat dictada pel Tribunal Suprem.

Vuit anys després dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, les víctimes mantenen l'objectiu que una investigació judicial aclareixi tot el que envolta el 17-A. La sentència de l'Audiència Nacional, que es va centrar només en l'explosió a Alcanar el dia abans, va obviar la possible relació entre el CNI i l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. L'últim any, però, la comissió d'investigació al Congrés sobre el 17-A ha desvelat documents que revelen que el CNI havia intentat captar Es-Satty. En aquesta mateixa comissió, un dels tres condemnats pels atemptats, Mohamed Houli, va acusar obertament el CNI de conèixer "les intencions de l'imam".

Josep Casadevall (1946, Girona) és advocat andorrà i va ser jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) des del 1995 fins al 2015. En els últims quatre anys de la seva carrera a Estrasburg (2011-2015) va arribar a ser vicepresident del tribunal. Atén l'ARA per parlar de les últimes resolucions sobre el cas català.

Després de l'1-O, i amb la marxa d'una part dels dirigents independentistes a l'exili i l'empresonament de l'altra, la disputa política es va traslladar als tribunals. Des de llavors, i amb un punt potser d'ingenuïtat, el moviment independentista va dipositar moltes esperances en la justícia europea. I és cert que es van aconseguir victòries importants, com la negativa de la justícia alemanya a entregar Carles Puigdemont a Espanya perquè fos jutjat per rebel·lió (sí per malversació, que és la causa que té pendent ara), o l'obligació al Parlament Europeu d'acceptar la condició d'eurodiputats del mateix Puigdemont i Toni Comín (arran d'una denúncia posada per Oriol Junqueras, que es va presentar a les eleccions malgrat ser a la presó). Però el cert és que també hi ha hagut derrotes i, a més, les victòries no han servit per canviar la realitat ni l'statu quo.

L'associació Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans ha presentat aquest dijous un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què adverteix que cap tribunal espanyol ha acceptat investigar com a tortures l'agressió d'un vigilant del metro a un adolescent l'any 2022. Ara per ara, el vigilant està absolt del delicte de lesions lleus pel qual va ser jutjat. Malgrat que l'escena va quedar enregistrada en vídeo, la magistrada va valorar que no hi havia prou proves i les lesions que tenia el menor es van atribuir a una conseqüència d'haver-lo reduït després de posar-se violent, d'acord amb la versió de la defensa del vigilant.

La sentència de dijous del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala que el Tribunal Constitucional pugui vetar, en alguns casos, la tramitació de mocions a favor del dret a l’autodeterminació o contra la monarquia ha estat una galleda d'aigua freda, i hi haurà temps d'analitzar-la. En aquest article em centro en una altra qüestió relativa al TEDH. En el marc de les negociacions entre Junts per Catalunya i l'executiu de Pedro Sánchez a Suïssa, dilluns es va conèixer que el consell de ministres espanyol aprovaria l’adhesió d'Espanya al Protocol 16 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH; Tractat No. 214) de manera immediata. Aquest protocol, que va entrar en vigor l'agost de 2018, va introduir una innovació significativa al sistema judicial de protecció dels drets humans a Europa. En concret, permetre a les altes instàncies dels tribunals estatals designades pels estats membres sol·licitar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) una opinió consultiva sobre qüestions de principi relacionades amb la interpretació o aplicació dels drets i llibertats definits en el Conveni. Les sol·licituds es poden fer en el context de casos pendents davant dels tribunals domèstics competents, i el TEDH té la facultat d'acceptar la sol·licitud i emetre un dictamen que, formalment, no és vinculant. Tot i que la innovació és significativa, no és comparable amb la repercussió del procediment de remissió prejudicial del dret de la Unió Europea (UE), a causa de la diferent estructura jurídica del procediment del Protocol núm. 16 en comparació amb el procediment de referència prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) –l'anomenada qüestió prejudicial, que sí que és vinculant perquè l'objectiu és garantir la supremacia del dret de la UE.

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala el dret del Tribunal Constitucional a vetar la tramitació de mocions a favor del dret a l’autodeterminació o contra la monarquia resulta sens dubte una galleda d’aigua freda i un bany de realitat per a l’independentisme. És veritat que la decisió del TEDH fa equilibris entre els drets dels diputats i el TC, però també sembla que la idea que la justícia europea acabaria donant la raó a l’independentisme en tots els seus casos contra l’estat espanyol ha resultat no ser certa. No és tan fàcil, per tant, que els jutges europeus desautoritzin una decisió del màxim intèrpret de la Constitució d’un estat membre.

Que sigui un tribunal que s’anomena "de Drets Humans" el que estableixi que és proporcionat vetar un debat i una votació en seu parlamentària sobre el dret a l'autodeterminació i la monarquia és el més semblant a una contradicció. Segur que, per avalar la seva sentència, els jutges europeus han trobat fonaments de dret més sòlids en la Constitució d'un estat preexistent i en la jurisprudència del seu màxim òrgan interpretador que en les pretensions de desconnexió d'un Parlament regional amb gens dissimulades intencions constituents. Però la paradoxa es manté: hi ha el dret que l'autodeterminació o la monarquia puguin ser votades pels ciutadans en un programa electoral però no que puguin ser votades pels seus representants, encara que hi estigui a favor una majoria parlamentària sorgida de les urnes.

Revés per a l'independentisme, que sempre ha defensat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat aquest dijous que a la cambra catalana no s'hi pugui discutir sobre autodeterminació: considera que el Tribunal Constitucional (TC) té dret "en circumstàncies extremes" a vetar resolucions que vagin en sentit contrari a la carta magna per protegir la Constitució. Estrasburg havia de decidir aquest dijous si s’havia vulnerat la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats arran del veto del TC a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament la tardor del 2019, i ha avalat les decisions de l'alt tribunal. El TEDH reconeix que es van limitar drets dels parlamentaris, però no que es van vulnerar. Segons els magistrats europeus, la decisió del TC va ser "proporcionada".

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha registrat la demanda dels pares del nen de tres anys que va morir assassinat en els atemptats del 17 d'agost del 2017 a la Rambla de Barcelona. Aquesta notificació del tribunal suposa el primer pas per intentar que la justícia europea aclareixi els interrogants sobre el 17-A que els pares de Xavi Martínez creuen que encara no s'han resolt.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha demanat als nou polítics catalans que van estar empresonats i al govern espanyol que informin dels “efectes” que ha tingut la llei d’amnistia en els seus casos. En el procés d'al·legacions, ja finalitzat, l'Advocacia de l'Estat va informar que el Congrés dels Diputats havia aprovat la llei d’amnistia per afavorir la normalitat social i política a Catalunya després del Procés, però, segons ha avançat El Nacional, la defensa de Jordi Turull va advertir al tribunal que l’amnistia no se’ls havia aplicat.

La jurista Núria Terribas està especialitzada en bioètica. És directora de la Fundació Víctor Grífols i vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, des d'on s'encarrega de casos biomèdics i sanitaris que es veuen afectats pels valors personals o socials, com el que aquest dimarts va motivar una condemna de la justícia europea a Espanya per una transfusió de sang a una dona testimoni de Jehovà. En aquest cas, la pacient havia signat un document de voluntats anticipades en què s'hi negava. Catalunya és el territori de l’Estat que té més voluntats anticipades registrades, més de 100.000, amb les quals es pot deixar constància de molts altres aspectes.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya a indemnitzar una dona testimoni de Jehovà que en contra de la seva voluntat va rebre una transfusió de sang durant una cirurgia d'urgència. Els fets es remunten al 2018, quan la pacient, veïna de Sòria, va ser intervinguda d'urgència per un tumor a l'úter a l'Hospital La Paz de Madrid i va rebre tres transfusions de sang, malgrat que ella havia certificat per escrit que declinava aquest tractament per motius religiosos. Per aquest motiu el tribunal ha dictaminat que se li van vulnerar el dret al respecte a la vida privada i familiar i a la llibertat de pensament, consciència i religió. La sentència estipula que l'Estat l'haurà d'indemnitzar amb 12.000 euros per danys i abonar-li 14.000 euros més pels costos del procediment.

Mentre l'alta judicatura boicoteja l'aplicació de la llei d'amnistia, l'Estat ha decidit precisament jugar la carta d'aquesta llei per blindar-se en el judici a Estrasburg, on està acusat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'haver vulnerat drets fonamentals en la causa de l'1-O. Tot i negar la major, i seguir afirmant que els procediments judicials al Tribunal Suprem van complir amb totes les garanties, per si de cas els advocats de l'Estat han presentat al·legacions remetent-se als indults aprovats el 2021, a l'eliminació de la sedició i la reforma de la malversació del 2022 i per primer cop a la llei d'amnistia d'aquest 2024.

La negociació de Pedro Sánchez amb els partits independentistes va portar els indults el 2021, va seguir amb l'eliminació de la sedició i la reforma de la malversació el 2022 i, finalment, ha conduït a l'amnistia aquest 2024. Aquesta tríada és precisament la que recullen les últimes al·legacions que ha presentat el govern espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), enfocades a evitar que l'Estat sigui condemnat per vulneració de drets fonamentals en la causa de l'1-O. És la primera vegada que l'advocat de l'Estat que representa Espanya davant del TEDH, Alfonso Brezmes, i la seva número dos, Heide Elena Nicolás, inclouen l'amnistia, un cop aprovada al mes de maig al Congrés dels Diputats. De fet, l'escrit d'al·legacions, al qual ha tingut accés l'ARA, la incorpora sencera per evidenciar que la motivació objectiva de la llei és extingir totes les responsabilitats penals dels encausats pel referèndum de l'1 d'Octubre, entre ells els nou presos polítics que van demandar l'Estat davant del Tribunal d'Estrasburg.

Eugen Sabau, conegut com el pistoler de Tarragona, va rebre l’eutanàsia el 23 d’agost del 2022. La seva mort digna va implicar tancar la causa penal contra ell, que uns vuit mesos abans va entrar armat a l’empresa on havia treballat com a vigilant de seguretat i va deixar ferits greus tres excompanys. En la fugida va ferir a trets un mosso d’esquadra i després es va atrinxerar en una masia de Riudoms. Durant el dispositiu policial per atrapar-lo va patir una lesió medul·lar que el va deixar tetraplègic. Sabau va demanar l’eutanàsia davant les crítiques de les víctimes, que volien que el cas arribés a judici per garantir el seu dret a rebre una compensació per les ferides patides. La jutgessa instructora, l’Audiència de Tarragona i el Tribunal Constitucional (TC) van rebutjar aturar l’eutanàsia per esperar que se celebrés el judici, i aquest dijous el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) també ha avalat les tres resolucions.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) segurament ha establert, de debò, una referència històrica en haver condemnat el govern de Suïssa per la seva inacció contra el canvi climàtic. L’alt tribunal d’Estrasburg ha donat per bona l’argumentació segons la qual una política poc diligent en matèria mediambiental pot comportar vulneracions dels drets humans, començant pel dret a la vida. Així ho presentava la demanda presentada per l’associació KlimaSeniorinnen Schweiz, a la qual ha donat la raó el TEDH. Aquesta associació està formada per més de 2.500 àvies suïsses (la majoria d’elles, com podem llegir a la notícia de Laia Forès en aquest diari, passen dels setanta-cinc anys), però l’aire simpàtic d’aquesta dada no hauria de despistar-nos de la importància del fet: hi ha una sentència ferma d’un tribunal europeu que diu que governar sense tenir en compte el canvi climàtic, o sense dedicar-hi l’atenció i els esforços suficients, atempta contra els drets humans. La jurisprudència que s’estableix és important ara, i ho serà encara més si, com tot fa preveure, les eleccions europees de juny duen un augment significatiu dels partits d’extrema dreta i negacionistes al Parlament Europeu. I és important, també, perquè cal recordar que les sentències dels tribunals europeus són d’aplicació als estats membres de la Unió Europea, exactament igual que si fossin sentències emeses pels tribunals d’aquests estats. Això cal subratllar-ho en un país com Espanya, amb una magistratura que tendeix a oblidar, quan li interessa, les seves obligacions amb el dret comunitari. I amb un sistema autonòmic actualment ple de governs del PP i Vox, que troben un plaer especial a legislar des del negacionisme climàtic i contra els objectius marcats per l’Agenda 2030.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Suïssa per la seva inacció contra el canvi climàtic en una sentència històrica feta pública aquest dimarts. És la primera vegada que aquest tribunal condemna i responsabilitza un estat per no haver fet prou en la lluita contra l'escalfament global, i la sentència, que és vinculant, pot assentar jurisprudència per als 46 països membres del Consell d'Europa. El Tribunal d'Estrasburg, en canvi, ha rebutjat dues denúncies similars, una contra França i l'altra contra 32 estats europeus, entre els quals hi ha Espanya i Portugal.

Fa sis anys que Pedro Sánchez és president i, des de fa només cinc mesos, un fervorós defensor de l'amnistia. Temps suficient per acordar amb l'independentisme la llei que acabarà amb els processos judicials derivats de l'1-O (a canvi de la seva investidura) i, abans, per eliminar el delicte de sedició o concedir els indults (a canvi de l'estabilitat parlamentària). La Moncloa defensa que la seva estratègia a Catalunya, que el 12-M sotmetrà indirectament a votació amb la candidatura de Salvador Illa, ha estat clau per a la "reconciliació" entre els catalans, però aquesta no és ni de bon tros la versió que ha donat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les condemnes (d'entre 9 i 13 anys de presó per sedició, malversació i desobediència) no van ser, segons els representants de l'Estat, ni desproporcionades ni van conculcar drets fonamentals dels acusats, ni tampoc van representar una ingerència a la llibertat d'expressió. De fet, l'escrit presentat el 12 de març a Estrasburg, al qual ha tingut accés l'ARA, defensa punt per punt la sentència dictada pel tribunal que va presidir Manuel Marchena.