Estrasburg tomba tots els recursos de l'independentisme a l'espera de la sentència de l'1-O

BarcelonaDurant el Procés, l'independentisme es mirava la justícia europea com l'esperança blanca davant el revés constant dels tribunals espanyols. Ara bé, a mesura que les demandes han anat arribant a Estrasburg, el tribunal europeu les ha anat tombant una a una. Tant és així que, fins ara, totes les que ha valorat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) han estat descartades, i aquesta setmana n'ha inadmès fins a tres relacionades amb l'independentisme. Queda per resoldre, però, la més rellevant: està pendent que el tribunal es pronunciï sobre els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1 d'Octubre –en què moltes fonts sí que són optimistes amb el veredicte del TEDH– i també contra el veto a Jordi Sànchez i Jordi Turull, quan estaven en presó preventiva, perquè acudissin al Parlament per la investidura l'any 2018. També la inhabilitació de l’expresident Quim Torra s'ha de resoldre.

Tot just aquest divendres ha transcendit que Estrasburg ha descartat la demanda de l'exvicepresident del Parlament Josep Costa per la seva breu detenció per la causa de desobediència al Tribunal Constitucional, de la qual més endavant va ser absolt. Europa creu que hi havia "base legal" per a la seva detenció i recorda que se'l va alliberar tan bon punt va complir amb la seva "obligació de comparèixer davant la jutgessa d'instrucció". En aquest sentit, el TEDH remarca que va estar detingut "unes quatre hores" i que després va sortir en llibertat.

Però aquesta no és l'única decisió d'Estrasburg contra Costa. També ha inadmès una altra demanda contra l'Estat per l'espionatge de Pegasus, presentada conjuntament amb l'expresident Quim Torra. En aquest cas, argumenten que el recurs no compleix amb les qüestions formals que marca el reglament del TEDH: que abans d'arribar-hi s'han d'esgotar tots els recursos interns de l'Estat. A diferència de la resta d'espiats per Pegasus, que han anat per la via penal, Torra i Costa van optar per la jurisdicció del contenciós administratiu per arribar abans a la justícia europea, després que els rebutgessin la demanda tant l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem. Van interposar dos recursos al Tribunal Constitucional arran d'aquests dos procediments, però només se'n va inadmetre un, i l'altre continua pendent. Estrasburg els rebutja el cas perquè encara hi ha procediments en marxa.

Costa ha denunciat a les xarxes socials que "ja no es pot confiar que el TEDH imparteixi justícia en la carpeta catalana" i també s'ha queixat de la resposta exprés del tribunal europeu, que ha arribat en poc més de dos mesos. En tot cas, fonts del tribunal europeu recorden que hi ha diferents filtres d'admissió i que si veuen clarament que una demanda no té recorregut o no compleix els requisits formals (com esgotar les vies internes), la inadmet directament un sol jutge sense arribar a discutir-se a la sala. Per això, argumenten, les decisions són ràpides i tampoc es publiciten a la web del TEDH, que rep milers de recursos cada any.

Això és el que ha passat també amb el recurs d'Òmnium i Plataforma per la Llengua, que van denunciar a Estrasburg la imposició del 25% de castellà a tot el sistema educatiu: ha estat inadmès també aquesta setmana. Una decisió que contrasta amb l'informe que va fer el comitè d'experts sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa, que acostuma a condicionar les sentències del TEDH, en què expressava una "profunda preocupació" per la sentència sobre el mínim del 25% de castellà a les aules de Catalunya, informa Gerard Fageda.

Els altres revessos

Recentment, el mateix tribunal ja va inadmetre un altre recurs relacionat amb el Parlament. Malgrat que tant Costa com el secretari primer de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, a més de diversos diputats de Junts, van portar a Europa el veto als debats parlamentaris sobre la monarquia i l'autodeterminació, Estrasburg va avalar l'actuació del Tribunal Constitucional (TC). Va considerar que el TC té dret, "en circumstàncies extremes", a prohibir resolucions que vagin en sentit contrari a la carta magna per protegir la Constitució, i que això no va en contra dels drets polítics i la llibertat d'expressió dels diputats.

Estrasburg ja va utilitzar una argumentació similar quan va descartar que s'hagués produït una vulneració de drets humans quan l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va portar al tribunal la prohibició del ple del 9 d'octubre del 2017, per aplicar els resultats de l'1-O com marcava la llei del referèndum. El TEDH va argumentar que el Constitucional va actuar adequadament vetant-lo, sense vulnerar la llibertat d'expressió ni reunió del Parlament, perquè estava convocat sobre la base d'una llei suspesa pel mateix TC i perquè la llei domèstica permet al Constitucional prendre mesures preventives. La mateixa Forcadell ja va rebre un revés del TEDH a l'inici de la seva presó preventiva perquè hi va acudir sense haver esgotat abans tots els recursos interns de l'Estat. Tampoc va prosperar el cas de l'expresident Artur Mas per la inhabilitació arran de la consulta del 9-N: en aquest cas perquè el seu advocat, Xavier Melero, no va enviar les observacions que li demanava el tribunal en el termini establert.

L'única demanda relacionada amb el Procés que ha triomfat a Estrasburg ha estat la dels magistrats que van signar un manifest favorable al dret a decidir el 2014: el TEDH va condemnar Espanya per la filtració de les 33 fotografies del DNI dels signants i per haver elaborat un informe policial sobre ells sense haver comès cap delicte.