<![CDATA[Ara.cat - Llarena]]> 10 <![CDATA["Grup objectivament identificable"]]> Després de la sentència del TJUE, Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig se senten molt més segurs que no seran extradits a Espanya per més euroordres que cursi el jutge Llarena, i la raó principal (no pas l’única, però principal) és aquesta expressió que a partir d’avui ressonarà especialment entre les parets del Tribunal Suprem a Madrid: “Grup objectivament identificable”.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La batalla final per empresonar Puigdemont']]>

Ens podem mirar la resolució d’ahir del jutge Llarena de moltes maneres, però la principal és una: s’acosta l’hora de la batalla final per l’empresonament del president Puigdemont. Empresonar-lo és l’obsessió del jutge Llarena, i fixint-se què va fer ahir.

]]> <![CDATA[Poden tornar ja de l'exili Marta Rovira i Clara Ponsatí?]]>

El moviment del jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena és la primera conseqüència de la reforma del Codi Penal, que tindrà aviat efectes sobre els líders del Procés condemnats per l'1-O, però que ara mateix ja en té per als exiliats, especialment per a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí. Per quin motiu? Per què la seva situació és diferent a la resta d'exiliats? ¿En quina situació queda l'expresident Carles Puigdemont? ¿Els condemnats pel Procés es podran presentar a les eleccions? ¿Què canvia per als alts càrrecs pendents de judici? A continuació responem a les principals preguntes que es deriven de la decisió del jutge instructor del Tribunal Suprem, que dona pistes sobre la interpretació que farà properament el poder judicial.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Fins i tot al TC hi ha qui creu que no va ser sedició']]>

Ahir vam connectar amb l’enviada especial de l’ARA a Ucraïna, Mònica Bernabé, que acabava de tornar de Butxa, i quan li vam preguntar per això que diu Putin, que les matances de civils són un muntatge ucraïnès, no va dubtar: "La ciutat està tan summament devastada que és impossible que sigui un muntatge". La seva afirmació té el valor definitiu de la periodista experimentada que és allà i que ho ha vist, com el cotxe metrallat que encara portava "tot de rètols amb la paraula nens ben gran". 

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Llarena pregunta a Europa pels seus fracassos']]>

Avui se celebra a Luxemburg la vista oral al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per aclarir si els requeriments del jutge Llarena són pertinents en relació amb l’extradició a Espanya de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Insistim que el que se celebra avui és la vista oral, que la sentència encara trigarà ben bé dos mesos i que en cas que el tribunal europeu acordés que Bèlgica no podia frenar l'extradició sol·licitada per Espanya, encara quedaria per saber si com es protegiria la immunitat dels eurodiputats per evitar-ne l’extradició, o si Espanya els hauria de garantir la immunitat fins i tot si trepitgessin territori espanyol o si serien detinguts, o, simplement, si s’haurien de posar a disposició de la justícia espanyola (com han fet a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Escòcia) però no serien detinguts. De manera que la situació actual de Puigdemont, Comín i Ponsatí no ha d’experimentar un canvi a curt termini, encara que aquest 2022 serà clau. Un procediment com aquest és ple de qüestions en què es fila molt prim, però si llegim sobre què discutirà avui el tribunal tindrem obertes sobre la taula les grans qüestions que han fet que des de fa quatre anys i mig els tres eurodiputats –així com el conseller a l’exili Lluís Puig– no hagin estat extradits a Espanya. Fixin-s’hi:

]]> <![CDATA[La judicialització màgica de Llarena]]> El que ha passat a l’Alguer amb Puigdemont es pot veure des de diferents punts de vista. Vist des d’Europa, hauria d’avergonyir qualsevol demòcrata: un eurodiputat i expresident d’una regió, membre d’una formació democràtica i europeista, convertit en pres polític amb dubtoses argúcies legals. Vist des d’Espanya, sens dubte és un cop judicial als indults i a la taula de diàleg, aquest complicat i vacil·lant intent de reconduir el xoc de sobiranies. I vist des de Catalunya, suposa una nova sotragada emocional que indigna i unifica (almenys circumstancialment) l’independentisme i que segur que incomoda molts dels qui no en formen part. Llarena té l’estranya habilitat de cohesionar els que deu considerar els seus enemics, o enemics d’Espanya, i de deixar amb el cul a l’aire els que no combreguen amb la seva visió integrista de la “unidad de destino en lo universal ”.

]]> <![CDATA[Carles Puigdemont, en plena llibertat, es troba amb Aragonés a l'Alguer]]>

Si no hagués sigut per la bandera italiana que onejava a la presó de Bancali (Sardenya) i els carrabiners que envoltaven el centre penitenciari, la imatge de Carles Puigdemont, amb camisa i americana, sortint de la presó hauria pogut ser ben bé la de l'abril del 2018 a Alemanya. Allà l'expresident també va ser detingut a la frontera i va sortir al cap de dotze dies de Neumünster pendent de si l'entregaven a Espanya. Divendres el líder de Junts va repetir la mateixa seqüència, però en menys de 24 hores: va ser detingut dijous al vespre a l'aeroport de l'Alguer i el van deixar lliure divendres a la tarda després de passar la nit en una presó sarda. Ara s'obre un procés d'extradició a Itàlia, però a diferència de fa tres anys, quan encara no era eurodiputat, podrà viatjar lliurement per Europa fins que hi hagi una decisió. El 4 d'octubre ha de comparèixer davant la justícia de Sardenya per conèixer-la.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'estat espanyol continua negant la solució política']]>

Tot just havíem acabat d'analitzar la votació del Parlament Europeu sobre la immunitat dels diputats exiliats que la justícia espanyola revocava el tercer grau dels presos polítics. 

]]> <![CDATA[La justícia belga desestima la demanda civil de Puigdemont contra Llarena]]>

La justícia belga ha desestimat la demanda civil que els polítics independentistes exiliats havien presentat contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Segons confirma la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, el jutge de primera instància de Brussel·les s'ha declarat incompetent per resoldre la demanda. En la demanda, presentada el juny del 2018 contra el magistrat, l'acusaven de falta d'imparcialitat i de vulnerar la seva presumpció d'innocència. Quan Llarena va al·legar que tenia immunitat i l'Estat va decidir assumir la seva defensa, la demanda es va ampliar contra el Regne d'Espanya. L'argumentari principal d'Espanya és que Llarena té immunitat d'estat i que Bèlgica no pot jutjar-lo per aquest principi, però també acusa Carles Puigdemont i la resta d'exiliats d'"oportunisme" i de voler "exportar" i allargar el conflicte.

]]> <![CDATA[Com van les euroordres, magistrat Llarena?]]> La tragèdia nacional espanyola s'ha consumat i el jutge Llarena veu aturada (per tercera vegada) una euroordre contra els polítics catalans exiliats, que segons la versió oficial són criminals perillosos i covards fugits de la justícia. En aquesta ocasió es tracta d'una suspensió cautelar, perquè el jutge belga reconeix la immunitat de Puigdemont i Comín com a europarlamentaris i considera que la justícia espanyola hauria d'haver demanat l'autorització prèvia del Parlament Europeu abans de demanar-ne la detenció. El cas és que sigui per defectes de forma, de procediment o de plantejament, tot un magistrat del Tribunal Suprem com Pablo Llarena no és capaç de cursar una ordre de detenció entre estats membres de la Unió Europea (euroordre) literalment ni a la de tres. Una euroordre, pel que expliquen els que en saben, és un procediment molt clarament reglamentat. Existeix fins i tot un llistat de delictes pels quals l'euroordre se sol·licita i s'activa de forma gairebé automàtica. No figura entre aquests delictes, per posar un exemple, compondre i cantar cançons de rap. Tampoc organitzar referèndums, ni que siguin d'autodeterminació. Tot sigui dit, organitzar referèndums no és delicte ni tan sols per a la legislació espanyola. D'aquí que les acusacions contra els líders polítics i civils de l'1-O hagin seguit un rumb arbitrari i erràtic, que va passar primer per la rebel·lió i després per la sedició, d'acord amb el guió fixat pel fiscal general Maza en un escrit anomenat Más dura será la caída, un títol que de cada dia sembla més una profecia autocomplerta. La rebel·lió la va haver de descartar el mateix Tribunal Suprem per la inconsistència de les proves aportades, a pesar que encara avui la Fiscalia insisteix a reclamar-la amb ofuscació. La rebel·lió la van donar per provada, a còpia sobretot d'acumular falsos testimonis que anaven en aquesta direcció. Però quan la sentència del Suprem es converteix en fonament per a una euroordre, no funciona. No funciona de cap manera, i encara menys encara després de l'anomenada doctrina Junqueras, establerta per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 19 de desembre.

]]> <![CDATA[Tensió entre Segarra i els fiscals pel contingut del suplicatori de Puigdemont]]>

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha ordenat refer l’escrit presentat divendres passat al matí pels fiscals del Procés en què sol·licitaven al magistrat instructor, Pablo Llarena, suspendre immediatament la immunitat dels virtuals eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín -només pendents dels tràmits d’acreditació- per impedir que es puguin traslladar a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg com a part d’una suspensió posterior de la immunitat de què gaudiran com a eurodiputats.

]]> <![CDATA[Llarena descarta reactivar l’euroordre contra Puigdemont pel seu viatge al Parlament Europeu]]>

El magistrat instructor de la causa per rebel·lió contra els líders independentistes catalans, Pablo Llarena, ha descartat aquest dijous reactivar l’ordre europea de detenció i entrega contra l’expresident Carles Puigdemont, que preveu participar dilluns que ve en un acte al Parlament Europeu.

]]> <![CDATA[Puigdemont hauria de ser investit]]> En publicar els darrers dos articles he intentat fer girar la mirada cap als orígens de dues qüestions aclaparadores. La raó de fer-ho és que massa polítics, davant de qualsevol problema, intenten sempre desviar l’atenció del ciutadà cap a d’altres qüestions. A casa nostra mai he sentit frases del tipus: “Això és una pífia de la qual jo en soc el responsable, i demano excuses...”. Inexplicablement, es manifesta admiració pel polític hàbil –sinònim de bon polític?– que aconsegueix desviar l’atenció del ciutadà. Perdonin, als polítics no se’ls hauria de tenir en alta estima gràcies a les seves habilitats a l’hora d’estafar-nos.

]]> <![CDATA[La unitat efímera]]> Un dia més l'estètica domina la política catalana, que continua prenent decisions que, en la pràctica, allunyen els objectius del sobiranisme i desactiven bona part dels seus votants. Per incapacitat d'arribar a un acord sense treure pit o per una estratègia electoral no confessada, JxCat i ERC no es van posar d'acord en la fórmula per substituir els diputats presos o a l'exili. No hi ha cap dubte que l'arrel del problema visibilitzat aquest dimarts és l'actuació de Llarena, però és també clar que hi havia fórmules que permetien no acatar formalment sense perdre la majoria independentista al Parlament. La qüestió de fons és de prioritats, de terminis i de partidisme. La fórmula aplicada per JxCat és un senyal que ha abandonat la voluntat de fer parlamentarisme, un error. Les limitacions del Parlament no justifiquen menystenir la seva importància –és un pilar fonamental de tota democràcia–, ni infravalorar la utilitat política de tenir-hi la majoria. La portaveu del Govern s'esforçava ahir a donar una impossible imatge de normalitat i estabilitat mentre el diputat Albert Batet es referia de manera surrealista a les votacions perdudes com a "moralment i políticament aprovades". El problema d'alguns pragmàtics d'avui és que l'hemeroteca castiga els seus maximalismes d'ahir, però si es pretén fer política sense posar el comptador a zero entre socis, els pròxims mesos de govern fins a arribar al judici poden ser agònics en plena pugna electoral.

]]> <![CDATA[ERC i PSC sumen a la mesa per deixar sense efecte la delegació de vot dels diputats de JxCat]]>

Es trenca la unitat de JxCat i ERC al Parlament. La mesa ha aprovat amb els vots d’ERC i el PSC que es deixin sense efectes jurídics les delegacions de vot de Puigdemont i els diputats presos de JxCat. La llista de l’expresident hi ha votat en contra i Cs s’ha abstingut. També s’ha aprovat un altre punt en què s’insta els diputats de JxCat a presentar un altre escrit de designació perquè puguin votar al ple. Ara la llista de l'expresident Carles Puigdemont haurà de decidir si manté les delegacions igualment i situa el president del Parlament, Roger Torrent, en la dicotomia de comptabilitzar (o no) els vots al ple; les retira i prescindeix dels vots dels diputats suspesos; o presenta un nou escrit designant els parlamentaris que a partir d'ara exerciran les funcions de Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (tal com van fer Oriol Junqueras i Raül Romeva). Sigui com sigui, totes les fonts parlamentàries asseguren que avui el ple es farà a les tres del migdia.

]]> <![CDATA[La justícia belga s'agafa sis setmanes per decidir com procedeix en el cas Llarena]]>

El jutjat francòfon de primera instància de Brussel·les s'ho prendrà amb calma. La defensa de Puigdemont i els exconsellers i la de l’estat espanyol discrepen sobre com s’ha de procedir. L’advocat del magistrat de l’Audiència Nacional, Hakim Boularbah, ha insistit que el jutge belga no té jurisdicció per jutjar-lo; per contra, els advocats dels polítics catalans consideren que sí que s’ha de pronunciar sobre el cas. Davant d'aquesta situació, ara la justícia belga tindrà un total de sis setmanes per decidir què fa.

]]> <![CDATA[El Tribunal Suprem s'hauria saltat les normes perquè Llarena assumís la causa del Procés, segons Público]]>

El Tribunal Suprem s'hauria saltat els passos perquè el jutge Pablo Llarena assumís la causa contra els líders independentistes. Segons informa 'Público', els fets es remuntarien al 14 de gener del 2016, quan el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va proposar-lo per entrar a la sala segona del Tribunal Suprem, que és la sala que s'encarrega de les causes especials dels imputats aforats.

]]> <![CDATA[Vox es querella per rebel·lió contra el jutge belga que estudia la demanda contra Llarena]]>

Vox, que exerceix d'acusació en la causa oberta pel Procés, ha presentat a l'Audiència Nacional una querella per rebel·lió contra el jutge belga que estudia la demanda civil interposada per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

]]> <![CDATA[Llarena: de fer "una feina exemplar" a "un ridícul internacional"]]>

La decisió del jutge Pablo Llarena de rebutjar l'extradició de Carles Puigdemont protagonitza els editorials de la majoria de diaris espanyols d'avui, tot i que les interpretacions són molt diverses. Mentre que per a 'El Punt avui' ha fet "un ridícul internacional", 'El Mundo' diu que "l'encerta" i 'La Razón' afirma que la seva feina ha sigut "exemplar" i que ha deixat la justícia alemanya "en evidència". Fem un recull dels principals editorials.

]]> <![CDATA[Torra: “La causa cau com un castell de cartes”]]>

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha celebrat la decisió de Pablo Llarena de retirar les euroordres de tots els polítics que estan exiliats i ha tornat a denunciar l'actuació de la justícia espanyola. "Espanya s'ha vist obligada a retirar l'euroordre per segona vegada i això posa en evidència com la justícia espanyola no té credibilitat davant tot Europa", ha denunciat Torra en declaracions als mitjans. "Sabíem que teníem la raó i avui ho tornem a saber: tenim la raó", ha reblat.

]]>