El Tribunal Suprem absolia definitivament dimarts la membre del CDR Tamara Carrasco (Martorell, 1983), que va ser acusada primer de rebel·lió i terrorisme i després només d’incitació als desordres públics i que va estar confinada més d’un any a Viladecans. Fa gairebé 100 anys curiosament va ser un altre Carrasco, el dirigent democristià Manuel Carrasco i Formiguera, qui va patir aquesta mateixa pena al ser desterrat sis mesos a Tamarit de la Llitera el 1926 per negar-se a deixar de publicar en català la Guia jurídica de Catalunya, com a integrant de la direcció del Col·legi d’Advocats de Barcelona. “És la conjura dels Carrasco”, bromejava l’activista quan se li preguntava fa uns anys per la coincidència. La seva detenció el 2018, amb un fort desplegament policial, va commocionar aquesta petita ciutat del Baix Llobregat.

L’agenda de Tamara Carrasco

Algun spin doctor, que és la feina de moda a la política, s’ha inventat l'enredada de “l’agenda de retrobament” entre Catalunya i Espanya. L’expressió és la fórmula –edulcorada, cursi i falsa– que el govern de Pedro Sánchez ha trobat per etiquetar les absoltes del Procés. Però no és més que una altra aixecada de camisa dialèctica perquè, diguem-ho sense embuts, ni hi ha cap pàgina a l’agenda, ni cap retrobament és possible mentre el maltractament cap a Catalunya sigui viu, persistent i sistemàtic. I mentre el marcatge de la triple dreta –on ja costa dir qui és més ultra– impedeixi al PSOE fer alguna cosa més que tebis gestos de vol i dol. Fent un exercici d’empatia, s’entén la incomoditat de la Moncloa, però també som conscients que un govern amb Pedro Sánchez és la menys temible de les alternatives per a Catalunya. Feta aquesta concessió generosa, que no ens facin passar bou per bèstia grossa. “L’agenda del retrobament” ha venut, aquesta setmana, que l’absolució definitiva de Tamara Carrasco per part del Tribunal Suprem era un pas més per rebaixar la tensió. En aquest cas, l’únic que hi ha és un acte final de justícia per a Tamara Carrasco, l’activista de Viladecans. L'única agenda, en tot aquest afer, és la d’aquesta dona, a qui han esguerrat quatre anys de vida després de destruir-li la reputació acusant-la del delicte d’incitació a desordres públics. Al capdavall, ha prevalgut la veritat. Absolució definitiva. El cap de mèdia de l’ARA, Àlex Gutiérrez, es preguntava retòricament si, més enllà del tancament del llarg periple judicial, ara hi hauria una reparació periodística per a Tamara Carrasco. Ni en pintura. Amb la seva detenció, amb l’empresonament preventiu, amb el cruel confinament a Viladecans, li van dir de terrorista en amunt. Van fabricar una altra mentida i hi van sucar pa. Van destrossar una persona, li van aplicar la pena de l'Espejo público sense cap presumpció d’innocència i ara se’n renten les mans. El patró habitual. Ja els coneixem.

]]>

L’activista Tamara Carrasco va ser acusada de rebel·lió i de terrorisme per l’Audiència Nacional l’any 2018. És impossible oblidar aquells titulars inculpatoris que anunciaven victoriosos que la Guàrdia Civil havia trobat a casa de la CDR de Viladecans una careta d’en Jordi Cuixart, un xiulet groc i una papereta de l’1-O. N’hi havia prou amb això per fer el ridícul, però els acudits es tornen malsons en mans dels repressors. Com en una pel·lícula basada en fets reals en què vas pensant “no pot ser, no pot ser, el guió s’ha passat de frenada”. I va ser. I ha durat quatre anys. I el guió està escrit. A Tamara Carrasco la van detenir, la van traslladar a Madrid i posteriorment la justícia espanyola va decidir que la confinava al seu municipi durant 413 dies. Abans que la pandèmia ens confinés a totes. Després, sense proves de terrorisme ni de rebel·lió, l’Audiència Nacional va passar el cas als jutjats ordinaris de Barcelona i Tamara Carrasco va ser acusada d’incitació als desordres públics. La qüestió era acusar-la. Alguna cosa devia haver fet. Però també va ser absolta. Encara que la fiscalia, suposo que per afinar, no en tenia prou i va presentar un recurs al Tribunal Suprem, presidit per Manuel Marchena. Onze vots a favor de la seva absolució i cinc en contra ha estat el resultat final, amb noms propis que ens són massa familiars, per al meu gust. Per al bé de Tamara Carrasco, el calvari judicial s'ha acabat. Les conseqüències que li ha portat tot aquest procés, no. ¿Com es pot resoldre internament aquesta angoixa? ¿Com resolem col·lectivament aquesta injustícia? El seu cas és un exemple evident de la persecució ideològica que pateix l’independentisme i que fa temps que ens ensenya totes les màscares transparents d’un país obsessionat en una unitat fabricada a cops de puny i pudor de clavegueres. La comèdia acaba sent una pel·lícula de terror parlada, doblada i subtitulada en castellà.  

]]>

Fracassa l'intent desesperat de la Fiscalia per condemnar Tamara Carrasco, l'activista dels CDR detinguda per un suposat delicte de terrorisme i que ha acabat absolta. La sala segona del Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació del ministeri públic contra la sentència de l'Audiència de Barcelona, que ja havia ratificat la del jutjat que en primera instància va absoldre la veïna de Viladecans del delicte d'incitació als desordres públics. La decisió, però, no ha estat unànime: un bloc conservador format per Manuel Marchena, Pablo Llarena, Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar, Vicente Magro i Ángel Hurtado s'ha mostrat partidari de la condemna, mentre que una majoria de deu magistrats donarà suport a la ponència en contra que redactarà el jutge català Javier Hernández, una de les últimes incorporacions de la sala segona del Suprem.

]]>

La Fiscalia no es rendeix en la persecució de l'activista del CDR de Viladecans Tamara Carrasco. Absolta de desordres públics pel jutjat número 25 de Barcelona i després per l'Audiència de Barcelona, ara el ministeri públic recorre al Tribunal Suprem. Així, el 21 de juliol va presentar un recurs de cassació en què demana condemnar-la i que fa uns dies es va notificar a la seva defensa. Té fins al 22 de setembre per presentar-hi al·legacions. La causa gira al voltant de la difusió per WhatsApp d'un àudio en què explicava les accions que tindrien lloc el 26 i 27 de març del 2018 arran de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, així com algunes que finalment no es van produir però que s'havien debatut com l'ocupació de l'aeroport, el port i Mercabarna. Aquells dies el que sí que va succeir és que es van tallar diverses carreteres i es va rodejar l'Estació de Sants.

]]>

La Fiscalia torna a la càrrega. El ministeri fiscal ha decidit portar el cas de l'activista dels CDR Tamara Carrasco al Tribunal Suprem, tot i que ja va ser absolta pel jutjat penal 25 de Barcelona a l'octubre, dos anys després d'haver estat detinguda per terrorisme. L'Audiència de Barcelona ja havia tombat també, fa només unes setmanes, el 22 de gener, l'últim recurs de la Fiscalia. Tot i així, el ministeri públic insisteix en acusar Carrasco del delicte d'incitació a desordres públics, pel qual li demanava set mesos de presó. La Fiscalia creu que amb els fets provats a la sentència es pot condemnar Carrasco pels articles 559, 557 i 557 bis del Codi Penal, que penalitzen la incitació als desordres públics. 

]]>

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs de la Fiscalia i ha confirmat l'absolució de l'activista dels CDR Tamara Carrasco. El ministeri públic havia recorregut la decisió del jutjat penal número 25 de Barcelona d'absoldre Carrasco del delicte d'incitació a desordres públics, pel qual la Fiscalia li demanava set mesos de presó. En la sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, el tribunal constata que no va incitar a cometre desordres públics el 26 i 27 de març del 2018 pel fet d'enviar un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Alemanya.

]]>

Adrià Carrasco, membre dels CDR exiliat a Bèlgica des de fa dos anys i vuit mesos arran de la detenció de Tamara Carrasco, ja és a Catalunya després que la justícia hagi arxivat la causa contra ell. El jove d'Esplugues de Llobregat va ser acusat primer de terrorisme per l'Audiència Nacional, però després el tribunal es va inhibir i va traslladar el cas a un jutjat ordinari de Catalunya, que ha decidit tancar la instrucció. "El jutjat de Granollers ha dictaminat que no hi ha proves que acreditin cap delicte", ha assenyalat una representant del grup de suport del jove en una roda de premsa davant del TSJC, en la qual també hi era Carrasco.

]]> Quan un frare l’adverteix que un dia o altre serà jutjat per les seves malifetes, el Tenorio de Tirso de Molina, gallardo y calavera, respon: “Cuán largo me lo fiáis, siendo tan breve el cobrarse”. És a dir, m’amenaces amb una cosa que potser arribarà més endavant, però de moment no passa res i jo vaig gaudint dels beneficis dels meus actes. La frase retrata una mentalitat. Davant del procés independentista català, l’Estat va muntar una antologia de nyaps que no s’aguanten per enlloc, però que han servit per tenir gent a la presó, enderrocar presidents i reprimir idees. Li va agradar tant, que ara ho vol aplicar –nyaps inclosos– contra un govern espanyol que no és del tot del seu gust. Quan se l’adverteix que això acabarà passant factura, als tribunals europeus o fins i tot als espanyols, la resposta implícita és la del Tenorio: “Cuán largo me lo fiáis”. Perquè mentre això arriba, l’efecte buscat ja s’ha aconseguit. ¿Que un dia ens renyen pel que hem fet? I què! Ja estarà fet. Va passar amb Atutxa i amb Otegi. Ara ha començat en el cas català, i sense arribar a Europa, amb Tamara Carrasco. A veure què passa amb Trapero. El deute es va cobrant. Però el mal està fet i és irreversible. I, com intuïa el Tenorio de Tirso, no passa res.

]]>

Tamara Carrasco demanarà una indemnització al ministeri de Justícia per danys morals. No li podran pagar mai els dos anys i mig que l’han tingut pendent de sentència, l’any que es va estar confinada a Viladecans. Però, sobretot, no li podran pagar tot el que van arribar a dir d’ella.

]]>

Bon dia des de l’ARA. És dimecres, 7 d’octubre del 2020. Miquel Bernis, deixa’m endevinar-ho: fresca al matí i caloreta al migdia? “Gairebé ni fresca al matí, perquè avui a primera hora la temperatura era fins a 10 graus més alta que ahir en alguns punts. Avui serà un dia mig ennuvolat, sobretot a la costa i al prelitoral, on de matinada o demà al matí fins i tot es podrien escapar algunes pluges minses”.

]]>

L’absolució de Tamara Carrasco no només posa sobre la taula que la causa contra l’activista dels CDR no tenia cap consistència, sinó que també suposa l’enèsima acusació contra el moviment independentista que es desinfla amb el pas del temps. De moment és de les poques, però, que -conseqüències personals al marge- acaba en no res.

]]>

L'activista Tamara Carrasco ha viscut dos anys i mig atrapada en un laberint repressiu basat en falses acusacions de terrorisme i de desordres públics. Ha estat empresonada, privada de passaport i de llibertat de moviments: l'Audiència Nacional li va impedir durant 13 mesos que es mogués més enllà dels límits del seu municipi, Viladecans. Ha patit un assetjament i una criminalització impropis d'un estat democràtic. Que a una ciutadana sense cap significació política especial li hagi passat això per participar en una protesta de carrer contra la detenció a Alemanya, el març del 2018, de l'expresident Carles Puigdemont, avui eurodiputat de ple dret, és una demostració palmària de fins on pot arribar l'ànim de revenja de l'Estat contra l'independentisme pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La Guàrdia Civil i la Fiscalia, per la via de l'Audiència Nacional, van voler convertir el legítim i legal exercici del dret de reunió en una autèntica trampa construïda sobre el no res. Ja ho vam veure al judici als presos polítics del Procés al Tribunal Suprem, i de nou s'ha intentat en el cas de Tamara Carrasco, protagonista de la primera i, com s'ha vist ara perfectament, espúria causa per terrorisme contra els Comitès de Defensa de la República (CDR).

]]> El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat, firmen) va publicitar la sentència absolutòria de l'activista Tamara Carrasco amb un tuit que deia així: “El juzgado penal 25 de Barcelona absuelve a una mujer de Viladecans a la que se juzgó por un delito de desórdenes públicos”. Es negava d'aquesta manera la menció del nom d'una persona que hauria de poder reclamar danys i perjudicis pels dos anys i mig de malson que se li ha fet passar, acusada primer de terrorisme i després d'incitació als desordres públics. Tot era fals, una vegada més. Com en el cas dels CDR de l'operació Judes, com en el del pallasso Jordi Pesarrodona, com en el del raper Valtònyc o d'Adrià Carrasco, i així fins a un parell de milers de persones que tenen o han tingut detencions i plets a l'estat espanyol per qüestions polítiques. Des de represaliats en diversos graus d'insídia fins a presos polítics, la justícia patriòtica no s'ha estalviat res. Per compensar, el mateix dia que Tamara Carrasco és absolta, el TC decideix no suspendre la inhabilitació del president Quim Torra, ni que sigui per guardar-se una mica les espatlles quan l'assumpte arribi a Estrasburg. També se'n foten, d'Estrasburg. Avui mateix, també, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per un ús desproporcionat de la força policial en una manifestació del 2014, contra les retallades. Reben aquestes desautoritzacions europees, com en el cas d'Arnaldo Otegi, amb una actitud entre la indiferència i la prepotència.

]]> Han absolt Tamara Carrasco. Va estar acusada de terrorisme i va estar-se onze mesos sense poder sortir de Viladecans. El més notable és que la jutge que l’ha absolt no només ha criticat l’atestat de la Guàrdia Civil per “poc seriós”, sinó que només ha necessitat una setmana per dictar la lliure absolució. Ni tan sols hi ha vist els “desordres públics” pels quals Carrasco va acabar sent jutjada. Dos anys i mig ha durat aquest abús jurídico-policial. Una part dels mitjans van presentar Carrasco com la “cap de colla” d’una mena de cèl·lula terrorista. Les clavegueres de l’Estat (incloent-hi la premsa d’estat) baixaven plenes i estaven ben connectades. I és que calia fer alguna cosa: només feia quatre dies que Alemanya havia deixat el president Puigdemont en llibertat per considerar “inadmissible” el delicte de rebel·lió.

]]> La jutge, una jutge, ha declarat innocent Tamara Carrasco. Se l’acusava –no ho oblidem– de terrorisme, perquè van trobar a casa seva una careta de Jordi Cuixart, i perquè en un àudio de Whatsapp destinat a un grup privat, explicava que s’havien decidit talls de carreteres com a protesta. La protesta és un dret. La jutge, una jutge, critica la policia pels càrrecs, per haver-la mantingut un any, un any sencer, confinada al seu poble sense poder-ne sortir, sense haver contrastat les proves, que no existien.

]]>

Ni terrorisme, ni desordres públics, ni intenció de causar-los. Una jutge ha absolt l'activista de Viladecans Tamara Carrasco, detinguda fa dos anys i mig en el marc de la primera gran causa contra els CDR per terrorisme, que ha acabat quedant en no res. Carrasco va estar acusada durant més d'un any per aquest delicte a l'Audiència Nacional, que la va confinar al seu municipi. Finalment el jutge va acabar desestimant els arguments de la Fiscalia i va passar el cas Tamara a un jutjat penal de Barcelona. El ministeri públic la va acusar d'incitació a cometre desordres –demanava set mesos de presó–, però la jutge que ha examinat el cas considera que Carrasco és innocent.

]]>

Han passat dos anys i cinc mesos del dia que la Guàrdia Civil va arrestar a Viladecans l'activista Tamara Carrasco, enmig d'un macrooperatiu policial que es va vestir com el primer de la causa contra els CDR per terrorisme. Carrasco va estar tres dies arrestada a Madrid i l'Audiència Nacional va decretar el seu confinament al municipi de Viladecans. En aquest temps, però, la causa contra l'activista s'ha anat desinflant i ara encara la recta final. Carrasco s'ha assegut aquest dilluns al banc dels acusats d'un jutjat penal de Barcelona per defensar-se d'una acusació que no té res a veure amb la inicial: la Fiscalia li demana set mesos de presó per haver incitat a la comissió de desordres públics a través d'un àudio de WhatsApp amb "consignes" per organitzar una protesta per la detenció de l'expresident Carles Puigdemont, que la Guàrdia Civil no ha aclarit com va obtenir. "Jo no impartia directrius, traspassava informacions", ha dit Carrasco durant la seva declaració.

]]>

Bon dia des de l’ARA. És dilluns, 28 de setembre del 2020. La temperatura repuntarà els dies vinents, aquest migdia ja es notarà el canvi a l'alça. Entre dimecres i dijous fins i tot tornarà la sensació de final d'estiu, però el cap de setmana revifarà clarament el fred. Avui els intervals de núvols es concentraran al Pirineu i en comarques de Girona.

]]>

El 10 d'abril del 2018 la Guàrdia Civil va arrestar Tamara Carrasco, l'activista del CDR de Viladecans a qui la Fiscalia de l'Audiència Nacional acusava de terrorisme i rebel·lió. Per ordre judicial, Carrasco va estar un any i dos mesos confinada al seu municipi i el seu cas, que a poc a poc es va anar desinflant, va saltar de Madrid a un jutjat de Barcelona, que finalment va aixecar la restricció de moviments a finals del maig passat. Ara la Fiscalia ha presentat el seu escrit d'acusació contra l'activista: els dos delictes més greus que recull el codi penal han desaparegut de l'escrit, que només atribueix a Carrasco un delicte d'incitació a la comissió de desordres públics per les "consignes" enviades a través de WhatsApp per organitzar una protesta per la detenció de l'expresident Carles Puigdemont.

]]>