Ja fa temps que la Catalunya del “som sis milions” va quedar enrere, superada per l’accelerat creixement de la immigració a partir de finals dels anys noranta. Tanmateix, a nivell electoral i polític els nous catalans, que tenen bona part de la responsabilitat que el país hagi crescut fins als 7,5 milions, han tingut un impacte limitat. Almenys de moment. Entre les comunitats amb una visibilitat més gran a l’actual Parlament hi ha la més nombrosa: la dels catalans d’origen marroquí. Tindrà dos representants, Najat Driouech i Chakir el Homrani, tots dos d’ERC, que repeteixen a l’hemicicle aquesta legislatura.

Molts catalans de naixement o arribats fa molts anys no van poder votar el 14 de febrer a les eleccions del Parlament perquè no se'ls ha reconegut la nacionalitat espanyola. És un dels exemples de racisme institucional que encara hi ha a Catalunya, segons el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, que és el primer conseller d'origen marroquí que ha tingut la Generalitat. Així ho traslladat aquest diumenge en un acte als jardins del Palau Robert de Barcelona amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, que es commemora cada 21 de març.

La Generalitat de Catalunya ha aprovat un nou paquet d'ajudes directes a empreses i treballadors de 619 milions d'euros per al primer trimestre d'aquest any. Les ajudes aniran destinades als empleats i les petites i mitjanes empreses que mantinguin part de la plantilla en un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO), així com als autònoms que han patit una disminució més elevada dels ingressos per culpa de la pandèmia.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha visitat aquest divendres l'Alt Urgell. Des de la Seu d'Urgell ha admès que una de les prioritats a la comarca en matèria d'atenció a la gent gran és l'augment de places residencials, però ha apuntat que això ha d'anar acompanyat d'un "canvi de model". També ha indicat que cal planificar aquests serveis amb una "mirada comarcal". En declaracions recollides per Ràdio Seu, el conseller ha assenyalat que cal incloure altres modalitats més enllà de l'estada a residències, com ara els pisos tutelats o l'augment de l'atenció diürna, fet que permetria als usuaris seguir vivint al seu domicili habitual. Durant la visita a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell també s'ha abordat el contracte programa de Serveis Socials i les addendes que s'hi ha aplicat aquest 2020.

L’estratègia de tirar pilotes fora que han practicat les administracions davant del devastador incendi de la nau industrial de Badalona –en què han mort tres persones– donava la raó al relator especial per a l’extrema pobresa i els drets humans de l’ONU. Després d’haver visitat Espanya –també Catalunya–, l’australià Philip Alston va deixar per escrit com els polítics “han fallat en gran mesura a les persones que viuen en la pobresa” i com no hi ha oferta d’habitatge assequible i els serveis socials fan curt de recursos i d’inversió.

Els tests ràpids entraran a les residències de gent gran per intentar augmentar la detecció d'asimptomàtics, ja que fins al moment només s'hi feien proves PCR. Així ho ha anunciat aquest matí la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha precisat que es "combinaran" els tests d'antigen amb les proves PCR: una setmana es faran tests i l'altra proves. D'aquesta manera, la consellera ha apuntat que es podrà "detectar amb dues eines diferents". L'anunci de Vergés ha arribat en seu parlamentària, en la comissió que investiga la gestió de les residències durant la pandèmia, i la consellera ha afirmat que el nou circuit de detecció "ja s'està introduint". Però aquesta fórmula té detractors, com el director clínic de l'hospital Germans Trias i Pujol, Ignacio Blanco, que en declaracions a l'ARA veu més "convenient no anar canviant de mètode de detecció". "O PCR o test d'antígens", apunta el microbiòleg. Per a Blanco, seria més convenient mantenir les PCR als residents i obligar tots els visitants a fer-se un test d'antígens.

Després que aquest dimarts la portaveu del Govern, Meritxell Budó, evités donar explicacions sobre el cessament de la cúpula del departament de Treball i Afers Socials, arran del caos per l'ajuda als autònoms, aquest dimecres ha sigut el conseller Chakir el Homrani qui ha explicat els motius de la seva decisió. "Hem assumit responsabilitats", ha afirmat, i ha argumentat que amb la destitució del número dos de la conselleria, Josep Ginesta, i el secretari d’Afers Socials, Francesc Iglesias, s'ha "reforçat" el departament de cara a la segona onada de la pandèmia. Un argument en la mateixa línia del que van donar aquest dimarts el vicepresident, Pere Aragonès, i el president del grup parlamentari d'Esquerra, Sergi Sabrià, que van parlar d'un "revulsiu" a la conselleria.

Després del caos generat per la Generalitat amb l’última ajuda als autònoms, el conseller de Treball, Chakir el Homrani, va cessar ahir la cúpula del seu departament, segons va informar la mateixa conselleria en un comunicat a última hora de la nit. En plena crisi, doncs, el dirigent d’Esquerra ha decidit destituir el fins ara secretari general de la conselleria, Josep Ginesta, i el secretari d’Afers Socials, Francesc Iglesias, dues persones clau a la conselleria tant en la gestió de les residències com en l’àmbit laboral. En el seu lloc aterraran Oriol Amorós, com a número dos del departament –fins ara s’encarregava de l’àmbit d’immigració– i Marta Cassany, que ocuparà la secretaria d’Afers Socials.

L'endemà que els socis del Govern es tiressin els plats pel cap pel caos en la gestió dels ajuts als autònoms més perjudicats per la pandèmia, s'ha imposat la política del silenci a l'executiu català. Tant des de Vicepresidència com des del departament de Treball s'assegura que avui dimecres no hi ha previst fer cap més valoració ni anunci sobre el tema després de la reunió d'urgència d'ahir a la tarda en què es va acordar posar en marxa noves ajudes per als treballadors per compte propi amb un "mecanisme més àgil". El fet, però, és que la nova polèmica torna a qüestionar el paper de Chakir El Homrani al capdavant de la conselleria de Treball i Afers Social, que des que va esclatar la pandèmia ja ha protagonitzat tres temporals.

El Govern es valdrà del voluntariat per portar els missatges de conscienciació sobre el covid-19 a tots els municipis i prevenir l'expansió del virus a Catalunya. Els departaments de Salut i d'Afers Socials i Famílies han presentat aquest divendres en roda de premsa un projecte d'agents comunitaris que, coordinats per la Creu Roja, informaran sobre els riscos de la pandèmia i les mesures de seguretat als carrers del país, especialment entre la població més vulnerable o menys informada. "La voluntat és arribar absolutament a tothom" amb el "missatge de com és important protegir-se per protegir-nos a tots", ha afirmat la consellera de Salut, Alba Vergés. I fer-ho "d'igual a igual, de veí a veí", ha afegit el conseller d'Afers Socials, Chakir el Homrani.

Acord formal entre la Generalitat i els representants del tercer sector social de Catalunya per construir les bases d'un pla de recuperació econòmica d'aquest sector després de la crisi del coronavirus. El president del Govern, Quim Torra, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han escenificat aquest matí la signatura d'un pacte juntament amb la Taula del Tercer Sector (que agrupa 3.000 entitats) i La Confederació (la patronal del sector social). L'acord recull mesures que, segons les entitats, són "claus" per superar la crisi econòmica derivada del covid-19 i, a més, reconeix el paper d'aquests agents com a interlocutors.

El Departament de Treball obrirà un Punt d'Atenció Permanent del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a Cerdanya, que s'ubicarà a les oficines del Consell Comarcal, a Puigcerdà. Aquest punt desplegarà de manera progressiva la cartera de serveis del SOC, com tràmits sobre la demanda d'ocupació, informació professional i de l'àmbit laboral, orientació professional, informació sobre processos per acreditar competències o tramitació de la Renda Garantida de Ciutadania.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha anunciat aquest matí que el seu departament i el de Salut han aprovat una instrucció per ampliar les restriccions que ja s’estan prenent a les residències de gent gran de la comarca del Segrià i a la resta de comarques de la regió sanitària de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran. Així doncs, no hi podrà haver ingressos ni visites a cap residència excepte si són per una urgència o estan justificats. “Es tracta de protegir els més vulnerables", ha manifestat el conseller, que també està treballant en "tot un procés d’unitat de convivència a les residències per assegurar que les relacions entre els interns estiguin molt controlades".

El Parlament no ha reprovat, finalment, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, per la seva gestió de les residències durant la pandèmia del covid-19. L'abstenció de la CUP ha impedit que la proposta de resolució que havien acabat consensuant Catalunya en Comú - Podem i el PSC, que demanava reprovar el conseller, tirés endavant. En la votació s'ha produït un empat: els comuns, el PSC, Cs i el PP hi han votat a favor (65 vots), mentre que JxCat i ERC en contra (65 vots) i la CUP s'ha abstingut. La proposta s'ha votat fins a tres vegades i ha sortit el mateix resultat cada vegada. Quan passa això, la proposta votada acaba decaient.

"Les residències de gent gran estan ara molt més preparades". El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, defensa que els estralls causats pel covid-19 en els equipaments de gent gran no serien iguals ara que al març perquè la tensió va ser per les dificultats de tenir equips de protecció per a tothom –que ara, apunta, es poden garantir–, les dificultats de sectoritzar el centre –que ara està recollit en plans de contingència– i la necessitat de reforçar l'atenció primària com a àmbit de suport de cada residència. "Hem de tenir consciència. En el brot al Segrià el primer ja va ser tornar a prohibir les visites i fer PCRs a tothom. Hem d'actuar molt ràpid perquè a les residències hi ha les persones més vulnerables", ha defensat en una entrevista a La Xarxa.

La Generalitat entoma l'arbitratge de l'ERO de Nissan amb voluntat d'explorar vies que evitin l'acomiadament de 2.525 treballadors. El conseller de Treball, Chakir el Homrani, s'ha cuidat molt bé de no donar cap concreció, però ha afirmat amb contundència que cal buscar "alternatives" a l'expedient de regulació d'ocupació que va presentar ahir l'automobilística japonesa. El Homrani demana "bona fe i voluntat de negociació" a empresa i treballadors, vist el clima de conflictivitat que envolta el procediment.

Evitar que els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) deixin de ser temporals i es converteixin en EROs. Aquesta ha de ser una de les prioritats d'actuació segons el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, que en una entrevista a Catalunya Ràdio ha considerat que la manera de fer-ho és assegurar la liquiditat de les empreses i també de les persones. Per això, defensa que caldrà allargar el termini dels ERTO més enllà del mes de juny. "O fem un acompanyament en la tornada a l'activitat o ens equivocarem i ens trobarem una realitat molt més complexa el 2021", ha apuntat. Ha assegurat que ja hi ha un càlcul que diu que a Catalunya uns 200.000 llocs de treball vinculats a ERTOs poden tenir dificultats de continuïtat. "Seria una irresponsabilitat que s'acabessin el 30 de juny", ha sentenciat. El conseller ha trobat "encertat" que s'incrementin les bonificacions als empresaris que comencin a desafectar els seus treballadors, ja que suposa un "punt d'incentiu" per retornar a l'activitat.

El Parlament ha donat llum verda aquest dijous a crear una comissió d'investigació sobre la gestió que ha fet la Generalitat de les residències de gent gran durant la crisi del covid-19. Ho ha fet amb el vot de tots els partits. Fins i tot amb el suport dels dos grups del Govern, JxCat i ERC, que al cap i a la fi seran els investigats, sobretot els republicans, que són els que gestionen aquest àmbit de l'administració catalana. Encara que JxCat i ERC no hi haguessin donat suport, la comissió hauria prosperat, ja que tenia el beneplàcit de tota l'oposició.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha admès en una entrevista a Catalunya Ràdio que els equips de protecció per a les residències de gent gran no han arribat a temps: "Han arribat tard pel mateix context del coronavirus, i perquè quan s'han pres algunes decisions s'han allargat els processos, però a partir del moment en què els hem pogut contractar des del departament, els hem distribuït tan ràpid com hem pogut". El conseller, però, ha matisat que el problema dels equips de protecció no és només de les residències sinó també de tot el sistema sanitari, i no és tan sols una qüestió que afecti Catalunya, Espanya o Europa, sinó tot el món.

Vostè ha estat un dels afectats per coronavirus. Primer de tot, ¿com es troba?