Societat 10/12/2020

"Un cop a fora rebíem 'whatsapps' on ens deien: «Traieu-nos d'aquí, ens estem cremant»"

Diversos testimonis relaten el que va passar després de declarar-se l'incendi a la nau de Badalona

Cesc Maideu
5 min
L’ampli desplegament dels Bombers aquest dimecres a la nit a Badalona

BadalonaL'incendi de la nau ocupada de Badalona que es va produir ahir al vespre ha deixat, de moment, tres persones mortes, dues amb ferides crítiques, quatre greus i 16 lleus. Les flames es van estendre amb molta rapidesa i el fum va complicar l'evacuació de l'edifici. L'ARA ha aconseguit parlar amb alguns testimonis que eren dins de la nau en el moment de l'incendi o que van anar a ajudar-los quan van saber el que estava passant.

En Tamba, aquest matí

"Vaig haver de saltar des del segon pis"

Tamba Camara, de 42 anys, era a la seva habitació, a la segona planta. Explica que ja estava a punt d'adormir-se, tot i que mai aconsegueix dormir bé: "No descanses, saps que en qualsevol moment pot passar alguna cosa, ja sigui una operació policial o un incendi". De sobte va sentir una forta olor de cremat, acompanyada, pocs minuts després, per una fumarada negra que el va fer estossegar i li va fer perdre l'orientació. "No sabia què fer, sentia crits i ja no podia baixar per l'escala perquè hi havia flames", descriu. La decisió davant d'això va ser saltar per la finestra. "Vaig ser el primer a saltar, i vaig tenir sort que era un segon pis i només m'he fet una mica de mal al genoll", explica. Pocs segons després de topar amb el terra, a pocs metres seu queia una persona que s'havia tirat des del quart pis. "No hi vaig poder fer res, ja era mort. Després, al veure que molta gent treia el cap per la finestra, vaig col·locar alguns coixins i matalassos que tiraven perquè no es fessin tan mal", descriu. Finalment es va poder escapar i avui ha dormit a casa d'un amic.

El Tamba portava 5 anys vivint a l'edifici ocupat, i en fa 15 que va marxar del seu país d'origen, Gàmbia. Explica que fins avui la convivència a l'edifici no ha sigut fàcil: "Moltes ètnies i nacionalitats barrejades, a vegades ens costava molt entendre'ns. Pensa que hem arribat a ser 180 persones". Encara ha sigut més difícil en temps de pandèmia, ja que explica que no podien prendre les precaucions necessàries: "Si algú és positiu, tots estem contagiats".

La Cristina va venir a ajudar els seus companys a escapar de les flames

"Em van dir que s'estava cremant, els havia d'ajudar"

Cristina Stiegler, de 42 anys, té un pis propi, però quatre nits a la setmana dorm a l'edifici ocupat perquè hi té la parella. Ahir no era una de les quatre nits, però una trucada ho va canviar tot: "Em van dir que l'edifici s'estava cremant, els havia d'anar a ajudar". I així va ser, al cap de pocs minuts la Cristina estava entre fum i flames ajudant a treure persones. Només arribar ja va veure algunes persones saltant des del quart pis, i a l'entrar a l'edifici i pujar una planta, persones cremades. "Vam veure morir quatre persones", descriu. L'animal de companyia del més d'un centenar de persones que hi vivien era el Black, un gos, que no van poder salvar de l'incendi. Quan la Cristina no va poder ajudar més gent perquè l'edifici ja era impracticable i ja havien arribat els bombers, va anar cap al carrer, en un lloc segur. "Un cop a fora rebíem whatsapps on ens deien: «Traieu-nos d'aquí, ens estem cremant»", explica, amb mirada impotent, mentre recorda algun dels noms que li van enviar un missatge.

Al recordar-ho s'emociona, perquè ella allà hi era feliç. Podia triar entre el seu pis o l'edifici ocupat, i moltes vegades optava pel segon. "Érem una comunitat de veïns. Hi havia el llauner, el fuster, el més net i polit, i el que no tenia miraments en termes d'higiene", assenyala. També ho compartien gairebé tot: "El menjar el portaven entitats o persones generoses, jo fins i tot en portava per a molts, a vegades". Explica que també es barallaven, però tothom es coneixia. Fins al punt que ara, mentre es van reagrupant, la Cristina explica preocupada que no tenen localitzades 17 persones després de l'incendi.

En Seydou va haver de fugir per les escales des del quart pis

"El foc va començar al pis de baix i va pujar molt ràpid"

Seydou Camara era al quart pis quan va començar l'incendi. Allà és on dorm des de fa un any i mig, quan va arribar del Senegal. Ara té 25 anys. Explica que ahir va tenir molta sort, ja que va ser dels pocs que van aconseguir fugir de l'incendi des de la quarta planta. "Va començar al pis de baix, i va anar pujant molt ràpid", recorda. Afegeix que quan es va adonar que feia olor de cremat no va tenir temps ni d'aixecar-se que una fumarada negra el va cobrir i el va deixar gairebé inconscient. Va ser capaç, però, de baixar quatre pisos per les escales. "No me'n recordo gaire bé, estava molt marejat, en xoc, i amb prou feines vaig aconseguir baixar", descriu.

El Seydou per poder viure treballa recollint ferralla. Explica que la convivència amb tantes persones no és fàcil, però que no té "cap altra alternativa". Afegeix que tampoc es porten bé amb els veïns, que els miren "amb mala cara". "Sembla que ens vulguin mal, quan més malament no podem estar", conclou.

La Fatu

"Si no ens haguessin tallat l'aigua hauríem pogut apagar l'incendi"

La Fatu, de 23 anys, es guanya un petit sou fent trenes. "A qui sigui i on sigui, al carrer o a l'edifici", explica. Comenta que viu amb els seus germans, no de sang, sinó de "vida". Es tracta d'uns quants membres de l'edifici ocupat, amb qui ja porta tres anys convivint. Ella va viure l'incendi des de la primera planta i, per sort, es va poder escapar per la porta principal. Abans, però, va intentar agafar la poca aigua que hi havia per apagar el foc. "Si no ens haguessin tallat l'aigua fa gairebé dos anys hauríem pogut apagar l'incendi", apunta. Ara per aconseguir aigua han de caminar 500 metres per arribar a una font. Explica que es reparteixen per diverses fonts perquè si anessin tots 150 a una no acabarien mai. Avui la Fatu encara no sap on dormirà.

stats