L'agència europea de fronteres, Frontex, ha amenaçat amb marxar d'Espanya i deixar de vigilar el mar d'Alborán i les Canàries per interceptar les embarcacions amb migrants que volen entrar irregularment en territori espanyol. Segons ha avançat aquest dijous El País, el motiu d'aquesta desavinença amb l'executiu espanyol és la resistència de Madrid a subscriure el pla operatiu proposat per aquest organisme de la Unió Europea. De moment, els vehicles que fa servir Frontex s'han quedat a port i des d'ahir dimecres tot l'operatiu s'ha suspès de manera provisional, a l'espera del moviment espanyol.

Cinc persones moren cada dia en un naufragi intentant arribar a les costes espanyoles. El tràgic balanç suma en els primers sis mesos d'aquest any un total de 951 víctimes mortals a les rutes canària, balear, la de l'estret de Gibraltar i la del mar d'Alborán, segons les dades de l'ONG Caminando Fronteras, que gràcies al control que fa de les sortides de les barcasses de la costa africana i les que arriben a destinació, pot monitoritzar quantes es queden a mig camí. D'aquestes víctimes, 49 eren criatures. Un altre cop, la ruta que surt del litoral del Sàhara Occidental i el Marroc rumb a les illes Canàries és la més letal, amb 778 persones mortes, quatre al dia, seguida per la que uneix Algèria amb les illes Balears, amb 102 víctimes fins al mes de juny.

Una caravana solidària amb centenars d'activistes de tot l'Estat es dona cita aquest dissabte a Melilla per commemorar el primer aniversari de la pitjor tragèdia dels últims 25 anys a la frontera sud amb la intervenció directa de forces de seguretat. Oficialment, el Marroc reconeix 23 morts en el salt a la tanca, però Amnistia Internacional parla de més d'un centenar. Un any després de la massacre encara hi ha buits en el relat d'un cas que il·lustra la política de la gestió migratòria d'Espanya i la Unió Europea, molt diferent de la resposta del juny del 2018, quan, tot just acabat de nomenar, Pedro Sánchez va obrir el port de València per donar refugi als 629 rescatats al Mediterrani central per l'Aquarius.

La guerra a Ucraïna és un repte per a Europa i Occident en conjunt, també de cara als fonaments morals de la democràcia liberal com a política dels drets humans. Entre altres coses, la Unió Europea ha complert amb un dels efectes col·laterals de totes les guerres, com solen anomenar-se els danys causats a les víctimes civils: els refugiats. Des de començaments del 2022, són milions els refugiats ucraïnesos que han arribat als països de la Unió Europea, la major part a través de la frontera entre Ucraïna i Polònia. Han estat degudament acollits, assegurant-los amb celeritat els requisits per a la seva inserció, amb permís de treball i tot. Així que això de “No hi cabem” no val.

La nit d'aquest dijous ha marcat un canvi d'era en el sistema migratori dels Estats Units: ha expirat el Títol 42, la norma sanitària impulsada per Donald Trump durant la pandèmia que ha permès fer fins a 2,6 milions d'expulsions en calent en els darrers tres anys, la majoria durant el mandat de Joe Biden. Però l'inici d'un nou capítol no va acompanyat de millors previsions per als migrants. De fet, l'actual president ha impulsat un ventall de mesures destinades a blindar la frontera, limitar el dret d'asil i endurir les sancions, si s'entra al país il·legalment.

Centenars de persones desapareixen cada any entre Algèria i les illes Balears, però ni tan sols la troballa i identificació dels cadàvers garanteix a les famílies poder enterrar els seus morts. "Hem detectat casos com el d'una família que va venir a les Balears, amb un visat, a denunciar la desaparició d'un germà. El cos havia estat identificat, i la policia els havia de prendre les mostres d'ADN per comparar-les. Els van dir que els cridarien, però aquestes persones no poden esperar tres mesos perquè han de tornar als seus països". Aquesta és una de les principals reivindicacions de l'informe Un mur d'indiferència. La ruta algeriana de la Mediterrània Occidental, elaborat pel col·lectiu Ca-minando Fronteras, sobre les persones que inicien el trajecte migratori des d'Algèria cap a les Illes Balears, el País Valencià i Andalusia oriental, i que ha presentat la doctora honoris causa per la UIB Helena Maleno aquest dimarts a Palma.

Ja fa nou mesos, i les mares i dones dels 55 homes que es van embarcar en una pastera des del litoral del Marroc en direcció a les Illes Canàries encara esperen saber què els va passar. Tenien entre 16 i 45 anys, i només se n'han trobat 14 cadàvers, mentre que 41 continuen desapareguts enmig de l'oceà Atlàntic. En un gest poc habitual, els familiars s'han organitzat perquè el seu cas no quedi en l'oblit, com la majoria de les víctimes que es cobra l'anomenada frontera sud. Són víctimes que il·lustren una tragèdia migratòria en què en els últims cinc anys han perdut la vida 11.286 persones intentant arribar a les costes espanyoles per alguna de les cinc rutes que surten del nord de l'Àfrica. Són unes 2.200 persones mortes cada any, sis cada dia, segons el recompte que fa l'ONG Caminando Fronteras, que ha tornat a denunciar la passivitat de les autoritats espanyoles a l'hora d'activar els mecanismes de rescat de les embarcacions al mig del mar i donar resposta a la inquietud de les famílies, com la que han anomenat la pastera enigma. Un 10% de les víctimes mortals, 1.272, eren dones, i 377 eren criatures. L’entitat que dirigeix l’activista Helena Maleno ha comptabilitzat des del 2018 fins a 241 embarcacions en què tots els tripulants han desaparegut.

Aquests dies ens assalten imatges de cossos amuntegats, de cossos que potser continuaven morint mentre eren colpejats per agents marroquins. Imatges de les devolucions en calent i de les fosses comunes en què van ser enterrats. La primera resposta del president del govern va ser que “l'operació” –la matança– va estar “ben resolta”. Fins i tot l'ONU demana una investigació.

La Fiscalia General de l'Estat ha obert una investigació per conèixer com s'estan repatriant 800 menors des de Ceuta al Marroc, una acció que ha enfrontat els dos socis del govern espanyol, PSOE i Unides Podem. També ha provocat la fugida de mig centenar de menors d'edat del pavelló on estaven allotjats. Ni la Fiscalia de l'Estat ni la de Ceuta coneixen el pla de repatriació d'Espanya i el Marroc, segons han informat a Efe fonts judicials, que han dit que l'única comunicació oficial que han rebut és molt genèrica i en cap moment xifra el nombre de menors que repatriaran ni tampoc quan es començaria a fer.

La Policia Nacional ha activat aquest divendres a primera hora de la tarda una operació per tornar al Marroc els prop de 800 menors d'aquest país que van entrar tots sols a Ceuta a mitjans de maig. El dispositiu ha començat amb el trasllat, en grups de 15, dels 234 adolescents que s'estaven al poliesportiu de Santa Amelia, segons han confirmat fonts policials a Europa Press i de l'organització No Name Kitchen (Ceuta) a l'ARA. L'operació de repatriació no inclourà els menors considerats vulnerables, segons indiquen les mateixes fonts.

"Avui és un dia trist perquè les xifres que donarem són terribles i tristíssimes", ha anticipat l'activista i investigadora Helena Maleno, abans de donar a conèixer les dades de l'últim monitoratge del dret a la vida a la frontera sud de l'ONG Caminando Fronteras. L'informe de l'organització detalla que fins a 2.087 persones han mort durant els sis primers mesos de l'any intentant arribar a Espanya a través d'alguna de les vies migratòries de la frontera sud.

La falta de suport públic, el desconeixement dels tràmits, feixucs, i la distància afegeixen encara més dolor a les famílies que han perdut fills o germans en l'intent d'arribar a Europa de manera irregular. Per això, l'ONG Caminando Fronteras ha publicat la primera Guia per a famílies víctimes de la frontera, amb què pretén ajudar-les a superar les traves institucionals per recuperar els cadàvers a les quals han de fer front en paral·lel amb el procés de dol.

La policia espanyola ha desmantellat una xarxa que suposadament segrestava menors estrangers no acompanyats ('menes') un cop arribaven a Espanya, després de creuar la frontera de manera clandestina, principalment en pasteres.

La majoria dels subsaharians que s’amagen als boscos de Tànger i Nador, al nord del Marroc, esperant la seva oportunitat per arribar a Europa, ho han provat més d’una vegada. N’hi ha que diuen que és qüestió de sort, d’altres que el seu Déu decideix el seu destí. Tots defineixen el seu somni amb una paraula, boza, que es pot traduir com a victòria, alegria o arribada, i que significa que s’ha aconseguit saltar el mur.

El cementiri nou de Nador, al nord del Marroc, s’està omplint de tombes sense nom. Són centenars de subsaharians que han mort ofegats al Mediterrani, intentant saltar la tanca de Melilla o als boscos dels voltants de la ciutat on s’amaguen de les batudes diàries de les forces auxiliars, el cos policial de xoc marroquí.

Un altre dels efectes perversos de la política de tancament i d’externalització de fronteres és que acaba afectant tothom, fins i tot els migrants que fa anys es van establir al Marroc, que tenien feina i papers i ni es plantejaven anar a Europa. És el cas de la Regina, una noia gambiana que treballava al servei domèstic per a una família marroquina i que després de ser detinguda i deportada ara s’està tancada a casa d’uns coneguts amagant-se de la policia. “No entenen que no tothom vol anar a Europa. Si al Marroc hi ha pau, ens hi volem quedar: n’hi ha que no tenim la intenció ni el coratge de llançar-nos al mar”, argumenta.

"Mohamed VI, quan marxis tanca la porta", diu somrient davant la càmera del seu telèfon mòbil un jove del Rif, la regió amaziga del nord del Marroc, que fuig en una llanxa des de les platges d’Al-Hoceima amb un grup d’amics per arribar a les costes espanyoles. Hi ha tants vídeos com aquest que corren per Facebook i YouTube que el govern del Marroc ha amenaçat aquesta setmana de processar els seus autors.

Llicenciat en dret, als 40 anys es guanya la vida com a pastisser. Va ser empresonat per haver participat en les protestes del moviment Hiraq, que reclamava millores socials i el reconeixement de la identitat del Rif, la zona amaziga del nord del Marroc. Després d’un any i mig a les presons més dures del Marroc va ser alliberat en l’amnistia que el rei Mohamed VI va concedir al final del Ramadà. També havia estat vuit mesos a la presó el 2011 per haver participat en el moviment del 20 de febrer.

La Guàrdia Civil fa de manera sistemàtica deportacions en calent a les aigües entre Espanya i el Marroc, una pràctica il·legal segons el dret internacional. Ho ha constatat el primer informe sobre vulneracions de drets humans a la frontera entre Espanya i el Marroc, que han presentat aquest dimecres Irídia, Novact i Fotomovimiento, tres entitats de defensa dels drets humans, que denuncien un total de 1.798 morts entre aquests dos països des del 2010.