En un món cada cop més inestable, la vicepresidenta primera i comissària de Competència de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ho té clar: "Ens sacseja la sensació que l'ordre mundial trontolla, i que l'ús de l'energia i les matèries primeres i les dependències entre diferents potències es converteixen en arma geopolítica", ha assenyalat Ribera en la inauguració a Barcelona d'un simposi organitzat per la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental (Funseam). Però no ha trigat a assenyalar el camí: "Hem de ser conscients del camí recorregut. El futur no està escrit, però no ens hem de deixar portar pel soroll i el pessimisme".

La taula rodona compartida entre la vicepresidenta de Transició Neta, Justa i Competitiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera; el conseller delegat de Renault, Luca de Meo; i el director de l’Institut Bruegel, Jeromin Zettelmeyer, era una de les més esperades de la primera jornada de la Reunió Anual del Cercle d'Economia. D'una banda, perquè fa just una setmana tota la península Ibèrica va quedar a les fosques, i s'esperava que la que va ser ministra de Transició Ecològica aprofités l'avinentesa per donar alguna informació al respecte; de l'altra, perquè la indústria a Europa –i sobretot la de l'automòbil– es troba en una situació complexa davant els aranzels de Donald Trump.

Avui al mercat informatiu hi tenim de tot.

La política s'assembla cada cop més al futbol, i per això els aficionats volen líders que guanyin partits. Per això és molt important triar els partits que vols jugar, per no fer el ridícul. Feijóo va decidir portar la batalla sobre la DANA a Europa per intentar desviar l'atenció de Carlos Mazón. Fins aquí una maniobra normal en política, quan vas perdent intentes enfangar el camp de joc perquè es noti menys. Però ves per on que, per un error de càlcul monumental, Feijóo va fer creure als seus seguidors que podia fer caure Ribera i, com a mínim, així empatar el partit (Mazón per la ministra). Error! Un polític astut com Manfred Weber va veure l'oportunitat d'utilitzar Feijóo per als seus businesses amb l'extrema dreta; i Pedro Sánchez va veure ràpid quina era la jugada: a canvi de concedir un gol (el vot al candidat de Meloni) en marca un parell a la porteria del PP i deixa Feijóo tremolant. Incapaç de fer dimitir Mazón i impotent a Europa, Feijóo és ara mateix un líder amb cara de perdedor (la mateixa que li va quedar el 23-J) i cada cop més qüestionat pels seus. Des de la banda, Isabel Díaz-Ayuso deu estar valorant si reclama entrar ja al camp...

Tota la fressa de les negociacions sobre la futura Comissió Europea ha quedat en no res. El PP haurà d'acceptar que la ministra Teresa Ribera sigui la vicepresidenta amb més pes de l'executiu comunitari, i els socialdemòcrates votaran a favor de l'italià Raffaele Fitto, que serà el primer vicepresident d'extrema dreta de la història de Brussel·les. Així doncs, malgrat les batusses i els retrets creuats dels últims dies, els dos principals grups de l'Eurocambra –juntament amb els liberals– han acabat validant la proposta d'executiu que va presentar Ursula von der Leyen sense gairebé modificar-ne ni una coma.

Teresa Ribera estava acabant el seu torn de rèplica quan Alberto Núñez Feijóo es posava el mòbil a l’orella dins l’hemicicle del Congrés. Feia pocs minuts que s’havia conegut la notícia que el Partit Popular Europeu votarà a favor de l’encara ministra de Transició Ecològica com a nova vicepresidenta primera de la Comissió Europea. S’ensorrava així la maniobra a la desesperada del president del PP, amb la connivència de l’alemany Manfred Weber, per desviar la responsabilitat de la gestió de la DANA de Carlos Mazón i dirigir-la cap al govern espanyol. Mentrestant, Ribera també mirava de desmuntar la versió que el PP ha instal·lat sobre la tragèdia del 29 d’octubre, segons la qual la culpa del desastre seria de l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, dependents del seu ministeri. “No hi va haver cap apagada informativa”, ha garantit Ribera en la seva intervenció.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, fa dies que practica equilibris per no desautoritzar el seu baró valencià. Li reclama públicament que no hi hagi més errors i que faci autocrítica, però també l'afalaga subratllant que ha estat al peu del canó en tot moment (almenys des que va arribar a la reunió del Cecopi el 29 d'octubre a les 19.30 h). Minimitzar l'efecte nociu de la continuïtat de Carlos Mazón és un dels objectius de la direcció del PP, però on realment Feijóo ha decidit jugar-se el tot pel tot és en el veto a la ministra Teresa Ribera com a vicepresidenta de la Comissió Europea. Per al líder popular, la responsable política de la tragèdia de la DANA i els seus més de 200 morts no és Mazón, sinó Ribera. Per aquest motiu, ha anunciat que el PP mantindrà el veto al seu nomenament com a comissària europea, facin el que facin els eurodiputats del grup popular. "La Comissió no pot néixer amb una comissària sota sospita [...]. Hi ha risc de denúncia [contra ella] en qualsevol moment", ha dit.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, no va sortir incòlume de la compareixença a les Corts per informar dels efectes de la DANA que va assolar diverses localitats el 29 d'octubre. Se'l va veure preocupat per mantenir un to contingut, però deixant missatges de fons autoexculpatoris. Era una sessió per retre comptes, però va quedar clar que Mazón buscava una barrera protectora en l'argument que la prioritat absoluta és treballar per atendre les víctimes i reconstruir. Ens hem passat dues setmanes llargues dient que no era el moment de les crítiques, que s'hauria d'esperar per a les explicacions, i quan han arribat de la mà de Mazón i a les Corts Valencianes no han estat convincents.

El PP espanyol ha decidit convertir la ministra Teresa Ribera en la seva peça de caça major per la crisi de la DANA en un intent desesperat de repartir les responsabilitats de la catastròfica gestió del dia 29 entre el govern valencià i l'espanyol. El problema és que Ribera és a un pas de convertir-se en vicepresidenta de la nova Comissió Europea d'Ursula von der Leyen, i el PP espanyol està pressionant els seus correligionaris europeus perquè no la votin. Aquest fet està posant en perill l'elecció de tota la Comissió en bloc, fruit d'un pacte molt delicat entre els estats i els principals partits europeus (populars, socialistes i liberals), i que depèn dels vots creuats. Els socialistes europeus ja han advertit que si el PPE no vota Ribera ells no votaran els candidats populars.

Hi ha antisanchistes també a Europa. Com a mínim n’existeix un, que de fa temps manifesta la seva tírria contra el president espanyol i contra tot allò que se suposa que representa. Però no és un antisanchista qualsevol: és Manfred Weber, cap de files del Partit Popular Europeu. Weber és el delfí obscur que va deixar Jean-Claude Juncker, un dels pitjors presidents que ha tingut la Comissió Europea, militant del credo i les maneres de les dretes més dures. 

Avui ens toca a nosaltres estar en alerta i mirar el cel, sobretot de l’Ebre a Tarragona. I aquesta, l’alerta i les restriccions de la mobilitat, serà la nostra nova normalitat perquè els fenòmens atmosfèrics violents poden ser més freqüents. 

"El algodón no engaña", deia l'eslògan d'una coneguda marca per enaltir el poder de neteja del seu producte. Una frase simple, curta i que condensava els atributs pels quals volien ser coneguts. Els eslògans també són molt importants en política i busquen el mateix: lloar les característiques dels teus o menystenir les dels altres. I així ho fa el PP, que mira d'esquivar la rima fàcil del cognom de Carlos Mazón (dimisión, en la seva versió més respectuosa), mirant de trobar un eslògan que funcioni en la croada que ha iniciat contra la ministra Teresa Ribera. "La ministra de la DANA" han començat a fer córrer fins i tot en comunicacions oficials del partit.

No passa un dia sense que es revelin nous detalls que acorralen encara més Carlos Mazón, però ell es nega a dimitir com a president de la Generalitat Valenciana. L'assenyalament de la societat valenciana, amb manifestació multitudinària inclosa, ha provocat que el PP estatal hagi fet equilibris, sense qüestionar-lo però intentant no quedar esquitxat per la gestió de Mazón en la crisi provocada per la DANA. En aquest context comprometedor per als populars, el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ha concedit a Antena 3 la primera entrevista des de la catàstrofe, en la qual ha decidit esquivar una vegada darrere l'altra la pregunta que es fa bona part de la societat valenciana. Ha de dimitir el president de la Generalitat? "Deixi que doni les explicacions dijous i jutgem el que digui", s'ha limitat a respondre.

Ursula von der Leyen ha enviat una carta personalitzada als comissaris proposats per a la nova Comissió Europea (CE) que presideix. En la carta, amb una primera part general i una altra d’específica, els encomana la seva missió. En la part general Von der Leyen indica com a objectiu fer un pressupost a llarg termini més simple, més enfocat i que respongui al desig de ser una “Comissió d’Inversió” fent-se eco dels informes Draghi i Letta. Tot això en el marc del Pacte Verd i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Amb la voluntat de fer una CE més transparent i propera.

Espanya no havia obtingut mai una cartera tan rellevant a la Comissió Europea com la que tindrà Teresa Ribera. No només dirigirà Transició Neta, que ella mateixa ja donava gairebé per fet, sinó que també serà la vicepresidenta primera i liderarà Competència, que és una de les comissaries amb més pes a l'executiu comunitari. Així doncs, si el Parlament Europeu ratifica el seu nomenament, l'actual vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica esdevindrà la segona dona més poderosa de Brussel·les abans que s'acabi l'any, tan sols per darrere de la mateixa presidenta, Ursula von der Leyen. Aquests són alguns dels principals reptes que haurà d'afrontar.

Al febrer, quan Catalunya patia les conseqüències d'una sequera sense precedents, els governs català i espanyol van acordar desencallar dues dessaladores que havien de resoldre el dèficit hídric de l'àrea metropolitana de Barcelona: l'ampliació de la de la Tordera (Selva) i la construcció de la del Foix (Garraf). Aquest dimarts –cinc mesos més tard– el govern espanyol ha anunciat l'acord per licitar les dues obres. L'anunci s'ha fet després que el consell de ministres hagi aprovat la modificació del conveni de gestió directa de l'empresa pública Acuamed, un pas necessari per iniciar la construcció de les dues instal·lacions, que després seran traspassades a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, propietat de la Generalitat.

Un debat de candidats estatals a les eleccions europees a Televisió Espanyola ha començat amb paraules en català. Un fet històric que beu de la nova realitat al Congrés dels Diputats, on des d’aquesta legislatura es poden parlar totes les llengües oficials de l’Estat. No passa el mateix a les institucions europees, malgrat que aquest va ser el pacte de Junts amb el PSOE per atorgar la presidència de la cambra baixa a Francina Armengol. Aleix Sarri, número 3 de la llista de Junts i l’encarregat d’estrenar el català al debat, ha situat aquesta consecució com una de les fites de la pròxima legislatura a Brussel·les.

Teresa Ribera (Madrid, 1969) és, probablement, la cara visible dels socialistes que més bé es mou a Brussel·les. També de les més conegudes. Ara, pocs mesos després de presentar-se com a cap de llista pel PSOE a les europees, Ursula von der Leyen l'ha escollida per assumir les carteres de Transició Neta i Competència.

A les portes de l’arrencada de la campanya, al PSOE exemplificaven de manera molt gràfica la derivada electoral del conflicte de Pedro Sánchez amb el president de l’Argentina, Javier Milei: col·locar la pilota al punt de penal i clara oportunitat de gol. A Ferraz es respira optimisme de cara a les eleccions europees del 9 de juny, especialment després de la recent victòria de Salvador Illa a Catalunya. Les cites anteriors a les urnes, les de Galícia i Euskadi, havien sigut una dramàtica i l’altra acceptable, però no per tirar coets com la del 12 de maig, que ha permès al PSOE proclamar als quatre vents el "teníem raó", en referència a la seva resposta al Procés.

Teresa Ribera serà la candidata del PSOE a les eleccions europees del 9 de juny. El nom de la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica sonava des de feia setmanes i finalment els socialistes l'han confirmat aquest dimecres al matí. "Amb l'elecció de Ribera, els socialistes espanyols ratifiquen la seva aposta per liderar la transició energètica a Europa", diuen en un comunicat després que la comissió executiva federal del PSOE hagi decidit oficialment proposar-la com a cap de llista. Aquesta decisió implicarà la seva sortida del govern espanyol, després de la de Nadia Calviño, que també va fer el salt a una institució europea –lidera el Banc Europeu d'Inversions (BEI)–. Pedro Sánchez haurà de designar ara el seu relleu, que podria ser la seva número 2, Sara Aagesen, actual secretària d'estat d'Energia.