La por és un producte social. Per crear-ne és fonamental que circulin els discursos. La por es propaga a partir d’imatges, relats, estereotips i fake news. No hi ha por sense històries. El cultiu de la por depèn dels imaginaris, sobretot dels que elaboren prejudicis. Pensem en el racisme i la creació d’imatges d’uns “altres” sempre perillosos. Pensem en els discursos misògins i les moltes pors que alimenten. Aquesta associació de simbolisme i por és inseparable de les institucions que tenen el poder d’articular discursos públics. Els grups religiosos sempre han tingut un paper especial en la manipulació de la por. El mateix passa amb els diaris, la ràdio i la televisió i la seva participació en la creació de pànics morals i de por a la delinqüència. Avui dia, però, les xarxes socials han portat la generació de pors a noves dimensions. Els rumors i les xafarderies han arribat a uns nivells sense precedents, mentre les fake news es difonen i alimenten noves pors. Contrarestar la por també depèn de les històries, les que trencaran o invalidaran els relats que fan proliferar la por.

Quin és el futur de les ciutats intermèdies? Quines receptes d’èxit tenim a l’abast per avançar en la mobilitat sostenible i l’ús de l’espai públic? Les jornades Repensem Girona, celebrades del 19 al 21 de novembre amb la participació de més de 400 persones, han estat una oportunitat per reflexionar sobre els canvis que està experimentant la ciutat i les transformacions urbanes necessàries per a construir un futur sostenible. Hi han participat Melissa Brutlett i Demetrio Scopelliti com a testimonis de casos internacionals d’èxit.

La Fórmula 1 ha arribat a Barcelona. Des de dimarts a les 4 de la tarda i fins i dijous a les 6 del matí hi haurà canvis de rutes en el transport públic, restriccions al vehicle privat i prohibicions de pas per als vianants al passeig de Gràcia. A les hores prèvies a l’exhibició, l’Ajuntament aconsella evitar circular amb vehicle privat pel districte de l’Eixample, en el tram comprès el carrer Urgell i el passeig de Sant Joan.

El govern de Jaume Collboni apuja l'aposta pel Pla Endreça i el confirma com un dels grans projectes del mandat. El govern municipal ha anunciat que triplicarà la inversió prevista per a tasques de manteniment de l'espai públic, amb 435 milions –que se sumen als 550 milions de pressupost del pla per al 2024– que serviran per reforçar la neteja, però sobretot per fer actuacions preventives, "renovar abans que reparar", ha dit la primera tinent d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet. L'altra gran pota del pla estrella dels socialistes, la lluita contra l'incivisme, serà l'encariment de les multes amb una nova ordenança que preveuen que s'aprovi el primer semestre del 2024.

Una arquitecta que no construeix. Així es defineix, en part, Núria Moliner, que fa anys que es dedica a fer divulgació sobre arquitectura i urbanisme i que té una cara B com a músic (és guitarrista i corista de Delafé y las Flores Azules i té el seu propi grup, Intana). Explica que en la seva decisió de centrar-se en la divulgació i deixar de banda la part més tangible de la professió hi van tenir molt de pes qüestions ètiques: "Vaig entrar en crisi amb l’arquitectura tal com ens l’havien ensenyat. Veníem de l’herència dels efectes de la bombolla immobiliària, de l’especulació amb una necessitat bàsica com és l’habitatge, de la desvinculació dels arquitectes de les necessitats reals de la gent. Tot això em va fer sentir molt decebuda i frustrada amb la professió". Tots aquests elements van fer que rebutgés dedicar-se a la construcció i optés per divulgar projectes que "proposen un món millor a través de l’arquitectura". "La construcció és responsable del 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i no podia mirar cap a un altre costat", remarca Moliner, que assegura sentir molt respecte pels arquitectes que volen participar del canvi a través dels seus projectes.

Avui no resulta desproporcionada la comparació entre ambdues ciutats, Barcelona i París. Capdavanteres en oferta turística, pèrdua de població, escassetat d’habitatge assequible, gentrificació, contaminació mediambiental, manca de sòl lliure i desequilibri social. Avui, amb la coincidència d’un govern socialista. A París, Anne Hidalgo, alcaldessa des del 2014, ha revalidat el càrrec fins al 2026, amb prou veterania per dissenyar una estratègia de ciutat davant les Olimpíades del 2024. A Barcelona, el també socialista Jaume Collboni necessàriament haurà de definir una nova estratègia després d’una campanya caracteritzada per la negació de les actuacions de l’anterior consistori.

Barcelona té, des de fa uns dies, més espais públics amb reixes i l'accés restringit durant la nit. I amb cada nova tanca, més debat sobre la conveniència de tancar parcs i places com a mesura per atacar problemes de convivència o, directament, d'incivisme. És la Barcelona tancada. Hi ha reixes acabades d'estrenar a la plaça de Mercè Sala del Poblenou i al cim del Turó de la Rovira. Però les primeres són un "error", a parer de l'Ajuntament, que defensa que es van instal·lar a iniciativa de les comunitats de veïns –que també n'han assumit el cost econòmic (més de 52.000 euros)–, i sense una "validació política". Va ser un d'aquells expedients que salta d'una taula a l'altra (el districte va rebutjar la primera petició l'estiu del 2020) i que, al final, sense que ningú n'assumeixi la responsabilitat, acaba validat i amb la reixa construïda amb llum verda municipal.

El nombre de barcelonins que conviuen amb gossos no ha deixat de créixer els últims anys, fins al punt que, segons l'Ajuntament, a la ciutat ja hi viuen més de 180.000 cans (174.316 d'identificats amb xip, segons les dades del Col·legi de Veterinaris), que són força més que, per exemple, els 171.863 nens de fins a 12 anys que consten com a empadronats. Però, tot i el creixement, la ciutat encara no ha resolt un aspecte important per a la convivència amb les mascotes a places i carrers: definir on poden i on no poden passejar sense anar lligades. Un tema que s'arrossega des del 2014, quan el consistori va aprovar la modificació de l’ordenança de protecció i tinença d’animals que incloïa com una de les novetats les multes a totes les persones que passegessin pel carrer amb els gossos deslligats. En aquell moment ja es va acordar que la mesura, que havia d'implicar multes de com a mínim 100 euros, no podria ser de compliment immediat perquè la ciutat de llavors no estava preparada: calia garantir que hi havia espais suficients per a l'esbarjo dels gossos abans de prohibir-los anar deslligats.

El parc de Sant Pau del Camp és possiblement la zona verda més disputada de Barcelona. És al bell mig del Raval, el barri més dens i multicultural de la ciutat. Aquest petit pulmó que envolta l'antic monestir de Sant Pau del Camp té tota mena de pretendents que cada dia se'n disputen gairebé cada pam de terra, i durant els darrers mesos -i això és notícia- també hi ha famílies que se'l volen fer seu. Comparteixen l'espai amb ferrovellers senegalesos, joves magribins, persones sense sostre, algun drogoaddicte i algun carterista que busca refugi. Amb l'excusa d'una petita remodelació urbanística, l'Ajuntament de Barcelona va tancar el parc l'estiu del 2019 quan la inseguretat de la ciutat va arribar al màxim. Abans de precintar-lo, efectius dels Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional van protagonitzar un polèmic desnonament que va acabar amb 29 persones identificades i nou de traslladades al centre d'internament d'estrangers (CIE).

Barcelona va ser una de les ciutats que va provar fa uns anys allò de retirar elements de l'espai públic per intentar evitar conflictes. Simplificant, la mesura obeïa a idees com que si no hi ha bancs, no hi ha grups que s'acumulin a fer soroll a la nit; i si no hi ha fonts, no hi ha qui utilitzi les places per rentar-se o fer mullader. Un urbanisme que alguns van anomenar antipersones perquè, en molts casos, buscava impedir que qui no tenia on dormir pogués utilitzar un banc dels llargs: es van imposar els seients individuals i els que tenien braços separadors i estaven allunyats els uns dels altres. Aquella tendència és especialment notòria encara als carrers i les places de Ciutat Vella, mancats d'elements per a la vida veïnal com els seients –encara que siguin individuals– o les fonts per beure i no només ornamentals.

Barcelona es prepara per a una consolidació massiva de les terrasses pandèmiques: la ciutat farà permanent allò que va aplicar com una mesura d'urgència per donar oxigen al sector de la restauració en el pitjor moment de les restriccions, i bona part de les més de 10.000 taules extra no marxaran encara que millorin els indicadors sanitaris. La mesura serà massiva, però tindrà algunes limitacions: s'enfoca, d'entrada a les terrasses guanyades sobre la calçada, que són les que han motivat un canvi en l'ordenança, que avui rebrà la llum verda de la comissió d'Urbanisme, i hauran de substituir els blocs de formigó groc per nous mobles-plataforma homologats. Però també s'acceptarà que qui ha guanyat taules i cadires en vorera demani mantenir-les si compleix els criteris de distàncies i accessibilitat que ja fixava l'ordenança vigent, la que es va provar amb gran consens el 2018.

Quatre anys després de firmar la pau en el conflicte que es va conèixer com "la guerra de les terrasses", les discrepàncies sobre l'espai públic que poden ocupar bars i restaurants tornen a Barcelona. Ara, amb les taules i cadires guanyades en pandèmia com a protagonistes: la ciutat ha autoritzat, durant els mesos de restriccions pandèmiques, fins a 3.668 noves terrasses, que sumen un total de 10.174 taules de més. I la decisió sobre si cal o no consolidar-les un cop superat el context d'emergència no genera consens. ERC, que és el principal grup de l'oposició, ja ha avançat que votarà en contra dels canvis que el govern d'Ada Colau vol introduir en l'ordenança per poder mantenir bona part d'aquestes noves instal·lacions més enllà del 31 de desembre. Una mesura que, segons el govern municipal, es fixa especialment en les taules i cadires que funcionen als nous espais guanyats a la calçada (1.588, en total), però que es manté oberta també per a instal·lacions en vorera.

Barcelona destinarà 70 milions d'euros extres fins al 2023 a incrementar la neteja en 350 punts de la ciutat. El reforç en el manteniment de la ciutat, que segons l'Ajuntament ja estava previst abans de les queixes de veïns i de partits de l'oposició aquest setembre, té una fase d'aplicació immediata, que vol millorar l'aspecte de la ciutat durant els sis mesos que falten abans no entri en funcionament la nova contracta de neteja. Els dos factors (i també l'arribada de les pluges) haurien de permetre deixar la capital catalana neta com una patena.

Valorar si la ciutat està més bruta no és fàcil. Fins i tot els mateixos veïns, que a diferència dels partits polítics sembla que poden opinar amb més sinceritat, acaben veient realitats oposades: “Jo estic molt contenta. Sento que la gent critica que tot està més brut, però jo cada dia els veig netejar i ho veig net”, reivindica orgullosa la Maria Rosa Rovira, veïna del Camp de l’Arpa. En canvi, només quinze metres més amunt, assegut en un banc, en Pedro Alvira sembla tenir una llista de greuges que no acaba mai: “Els carrers estan més bruts, hi ha més pixarades de gos, els arbres no els han podat mai i les arrels trenquen les voreres”, assegura.

Des que es van posar en marxa, no hi havia cap estudi que analitzés l'efecte de les superilles sobre la salut dels veïns de la ciutat. Ara un informe elaborat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que depèn de l'Ajuntament, indica que la mesura més polèmica del govern d'Ada Colau ha millorat la qualitat de vida de les persones que les fan servir. Segons el document, que s'ha elaborat en col·laboració amb la Universitat de Vic i l'ISGlobal, a les superilles del Poblenou, Sant Antoni i Horta s'hi viu millor, el soroll ha baixat, la vida social al carrer s'ha disparat i la contaminació també ha davallat. Aquestes conclusions, segons l'Ajuntament, evidencien que "la política té bons resultats" i reafirmen la voluntat del consistori d'estendre el model a la resta de la ciutat, de pacificar un de cada tres carrers de Barcelona abans del 2030.

La fi del que s'havia anomenat "la guerra de les terrasses" es va immortalitzar el 5 de desembre del 2017, al Saló de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, en una imatge caríssima de veure: una compareixença conjunta de l’alcaldessa Ada Colau amb els representants del Gremi de Restauració i de tots els partits polítics de l’Ajuntament –tret de la CUP–. Aquell dia, Colau va destacar que la modificació de l’ordenança donava "tranquil·litat i estabilitat a un sector molt important de la ciutat", mentre el director general del gremi, Roger Pallarols, celebrava que per fi "s’enterrava definitivament el conflicte". El debat sobre l’espai públic que poden ocupar els bars i restaurants semblava esgotat des d’aleshores, però després de tres anys i una pandèmia, els mateixos actors han reobert la polèmica i el govern municipal en pot sortir malparat.