Juan Guaidó va saltar a la fama internacional el 2019 durant una eufòrica protesta antigovernamental a Veneçuela, quan va dir que el president autoritari, Nicolás Maduro, era un líder il·legítim i es va proclamar com a president interí. Va ser una estratègia audaç que va comptar amb el suport dels Estats Units, i desenes de països més, i es va convertir en l'amenaça més greu per al govern autoritari de Maduro. Però aquesta setmana, amb Maduro encara al poder, el mandat de Guaidó sembla que arribarà al seu final. En una votació feta dijous passat pel Parlament opositor –que desenvolupa les seves activitats en paral·lel al govern de Maduro– els mateixos col·legues de Guaidó van votar de manera aclaparadora per finalitzar el govern interí. La decisió no és definitiva: una segona sessió programada per a aquest dijous, 29 de desembre, l'ha de confirmar, però els analistes creuen que la votació inicial es mantindrà.

Després de cinc anys de domini de l'oposició, el Parlament de Veneçuela torna a estar controlat des d'avui pel chavisme. Els 277 diputats escollits a les controvertides eleccions del 6 de desembre, que van ser boicotejades per l'oposició, han constituït aquest dimarts la nova Assemblea Nacional, que té 253 membres del Gran Pol Patriòtic (el partit del president Nicolás Maduro) i nomes 24 representants de les forces opositores.

L'autoproclamat president encarregat de Veneçuela, Juan Guaidó, considera "il·legítimes, il·legals i fraudulentes" les eleccions parlamentàries celebrades diumenge al país sud-americà i demana a la comunitat internacional que no reconegui l'Assemblea Nacional sorgida d'aquests comicis, que es constituirà el 5 de gener, sinó l'actual, que ell presideix. En la roda de premsa virtual que ha ofert aquest dimecres després de reunir-se amb el grup Renovar Europa del Parlament Europeu, Guaidó ha assegurat que les eleccions de diumenge "no tenen cap efecte polític pràctic". Tot i que no ho ha explicitat, això implicaria que el seu dret a reivindicar-se com a president legítim del país es manté intacte.

Tal com era previsible, el chavisme ha guanyat de forma clara les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge a Veneçuela. Els comicis havien sigut boicotejats per l'oposició i això s'ha traduït en una participació baixíssima: només el 31% dels ciutadans han acudit a les urnes, mentre que el 69% han optat per l'abstenció. La comunitat internacional ha negat de forma molt majoritària la legitimitat dels resultats, però els analistes consultats per l'ARA coincideixen a indicar que, ara mateix, per al president Nicolás Maduro això és secundari: el seu objectiu fonamental era recuperar el control de l'Assemblea Nacional, i se n'ha sortit.

Dos dies després d'arribar a Madrid, el líder opositor veneçolà Leopoldo López s'ha reunit aquest dimarts amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En una roda de premsa posterior des del Círculo de Bellas Artes de la capital espanyola, López ha assegurat que "la posició de Sánchez és clarament que [Nicolás] Maduro és un dictador" i que "cal aconseguir unes eleccions lliures i democràtiques a Veneçuela". "Avui en dia, gràcies a la feina de molts líders veneçolans, queda clar que Veneçuela és una dictadura i Maduro és un criminal", ha afegit. El president del partit Voluntad Popular ha mostrat la seva "convicció" que "Veneçuela serà lliure, no per obra i gràcia d'agents externs sinó per la força interior dels veneçolans en coordinació amb el món lliure".

Setmana de gestos i moviments a Veneçuela. Després de l'indult de 110 opositors, el govern de Caracas acceptaria ara la supervisió internacional i independent en les eleccions legislatives previstes per al pròxim 6 de desembre. El ministre d'Exteriors, Jorge Arreaza, ha anunciat a través de Twitter que ha enviat cartes al secretari general de l'ONU, António Guterres, i al cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, convidant els dos organismes a participar en els comicis amb la presència d'"acompanyants i observadors", una de les exigències d'una part de la dividida oposició al chavisme i de Brussel·les. De moment, Brussel·les no s'ha pronunciat sobre l'oferiment veneçolà, però Borrell s'ha mostrat satisfet per l'excarceració dels dissidents.

L'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en una entrevista amb l'ARA parlant de Veneçuela afirma sobre l'autoproclamat president, Juan Guaidó: "És un polític jove a qui de sobte van fer president virtual en una operació que no he entès mai". Guaidó es va proclamar president el gener del 2018, i tot i rebre importants suports internacionals, no ha aconseguit fer caure el govern de Nicolás Maduro.

Donald Trump no descarta reunir-se amb el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, cosa que representa un gir de la política exterior de la Casa Blanca. És l'estil Trump, que va passar d'insultar el líder nord-coreà, Kim Jong-un, a donar-li la mà en una històrica trobada en què es va desfer en elogis de l'antic rival. De moment, Trump no ha arribat tan lluny amb el president veneçolà, però el sol fet de suggerir que hi té la porta oberta tira per terra l'estratègia seguida fins ara per la Casa Blanca, que amb els aplaudiments dels republicans més conservadors de Florida ha donat suport financer i moral al dirigent opositor Juan Guaidó –a qui va reconèixer com a president legítim de Veneçuela–, alhora que manté les sancions econòmiques contra Caracas. De fet, Maduro ha estat acusat recentment de narcotràfic per les autoritats nord-americanes.

L'oposició veneçolana, que deté la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, renuncia a presentar candidatures a les pròximes eleccions legislatives, previstes per aquest any en una data encara no concretada. Es tracta d'una repetició de l'estratègia que van seguir el 2018 boicotejant els comicis presidencials per denunciar el que consideren una "farsa muntada per la dictadura per a la seva conveniència", segons un comunicat difós per l'equip del líder opositor Juan Guaidó en referència al govern de Nicolás Maduro.

Les autoritats veneçolanes han detingut aquest dimarts a Caracas Juan José Márquez, oncle de Juan Guaidó, reconegut com a president interí del país per més de 50 països, entre els quals Espanya. L'Assemblea Nacional, la família de Márquez i l'equip de Guaidó han denunciat que no saben què ha passat amb l'home: segons asseguren, les autoritats veneçolanes es neguen a informar-los d'on el tenen retingut. La detenció va tenir lloc a l'aeroport de Maiquetía, de Caracas, on Márquez va arribar acompanyant Guaidó, que durant les últimes setmanes ha fet una gira per diversos països per aconseguir suport per fer caure el govern de Nicolás Maduro.

La rebuda que ha tingut Juan Guaidó, autoproclamat president de Veneçuela, en la tornada a Veneçuela és una clara mostra del clima de divisió política que es manté al país. El líder opositor, que aterrava a Caracas després d'una gira mundial per obtenir suport a la seva causa –a Guaidó el reconeixen com a president legítim de Veneçuela una cinquantena de països– s'ha trobat amb una rebuda hostil de manifestants chavistes, que l'han insultat i han intentant agredir-lo.

"S'ha de conèixer el Pedro per entendre el que ha passat", diu una font pròxima a les decisions de la Moncloa. "I és que se sent especialment menyspreat per Juan Guaidó", afegeix.

Segona setmana del govern de coalició i segona onada de crítiques, aquesta vegada per la polèmica que ha envoltat la visita a Espanya del president de l'Assemblea de Veneçuela, Juan Guaidó, i els canvis de discurs de José Luis Ábalos sobre la suposada reunió dilluns amb la vicepresidenta chavista, Delcy Rodríguez, a l'aeroport de Barajas. Si bé l'oposició es va acarnissar amb el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat i va enterbolir l'arrencada del nou executiu, aquesta setmana ha estat assenyalat el ministre de Transports pels seus cops de volant. La dreta ha reclamat en bloc la seva dimissió immediata, però el president espanyol, Pedro Sánchez, ha tancat files amb un dels seus escuders. El mateix Ábalos ho ha deixat clar aquest dissabte: "Potser alguns estan en política de passada, però jo vaig venir per quedar-me i no em fa fora ningú".

Tèbia i complicada acollida a les institucions europees de Brussel·les al líder de l'oposició veneçolana, Juan Guaidó, just un any després que s'autoproclamés president del país llatinoamericà. Guaidó ha agraït el suport a la UE després de les resolucions aprovades per l'Eurocambra i del reconeixement de la gran majoria dels països membres com a president interí legítim, però no ha pogut entrar al Parlament Europeu trepitjant la catifa presidencial ni tampoc l'ha rebut el president de l'Eurocambra. S'ha reunit amb l'Alt Representant, Josep Borrell, i una de les vicepresidentes de l'Europarlament. S'ha escenificat així la complexitat que implica per a la política exterior europea el suport i reconeixement a un president autoproclamat que no ha aconseguit canviar la situació a Veneçuela després d'un any.

Els eurodiputats segueixen apostant per mostrar-se propers a la Veneçuela de Juan Guaidó. El 31 de gener del 2019 el Parlament va ser la primera institució europea en estendre-li la mà amb el seu reconeixement i un any després ho torna a repetir. Aquest migdia, Estrasburg ha aprovat una resolució per 471 vots a favor, 101 en contra i 103 abstencions en la qual reafirma el seu suport a l’autoproclamat president i condemna l’intent de “cop d’estat parlamentari orquestrat pel règim il·legal de Nicolás Maduro”.

La imatge de Juan Guaidó intentant accedir a l’edifici del Parlament veneçolà escalant la tanca que l’envolta defineix molt probablement què es va viure diumenge a Caracas. La jornada en què estava prevista la reelecció de Guaidó com a president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela va tenir un final ben diferent, que enfonsa una mica més el país llatinoamericà en la incertesa de la crisi política que viu des de fa temps. El líder opositor veneçolà, que fa gairebé un any es va autoproclamar president de Veneçuela amb el suport de més de 50 països, va denunciar que la policia del govern de Nicolás Maduro va impedir que ell i els seus partidaris accedissin a l’interior del Parlament, on se suposa que havia de ser reafirmat en el càrrec.

El fiscal general de Veneçuela, Tarek Saab, ha informat aquest divendres que ha obert una investigació contra el president del Parlament, Juan Guaidó, per un presumpte delicte de "traïció a la pàtria" per suposadament estar negociant la cessió a la Guaiana del territori d'Esequibo a canvi d'obtenir suport polític per fer caure el govern de Nicolás Maduro. Guaidó es va proclamar president interí de Veneçuela el gener passat, i va obtenir el reconeixement de més de cinquanta països, entre ells Espanya. Esequibo és un territori que Veneçuela i la Guaiana es disputen des de fa més d'un segle.

Caracas-Oslo-Bridgetown. Oposició i govern veneçolà proven el mètode negociador de Noruega a l’illa de Barbados per rebaixar diferències i intentar arribar a una solució pacífica i pactada a la crisi política i social que des de fa anys polaritza el país. Dues delegacions, amb la intermediació noruega, van iniciar el 15 de juliol la segona ronda de converses bilaterals. L’opositor Juan Guaidó ha reconegut que s’està avançant en la bona direcció. No obstant, la ruta és llarga i el camí tot just acaba de començar. “Oposició i govern volen guanyar temps”, afirma Arantxa Tirado, doctora en relacions internacionals, especialista en l’Amèrica Llatina i professora de la UAB. De moment, les dues parts van activar una pausa divendres per “fer consultes”, amb l’esperança de reprendre el diàleg aquesta setmana.

Els comentaris de decepció i frustració són generalitzats. Només cal preguntar a qualsevol veneçolà que es declari crític amb el chavisme què pensa sobre Juan Guaidó -el president de l’Assemblea Nacional que es va proclamar president de Veneçuela al gener i va ser reconegut per més de 50 països- i la resposta sempre és la mateixa: que el govern de Nicolás Maduro “està ben cargolat”, o sigui que no hi ha manera de fer-lo caure, i que l’efecte Guaidó s’ha quedat en foc d’encenalls.

Nicolás Maduro ha proposat avançar les eleccions legislatives, previstes per a finals del 2020, i ha animat l'oposició a participar-hi per mesurar les forces. L'Assemblea Nacional està controlada per l'antichavisme des del 2015 i s'ha convertit des d'aleshores en un cavall de batalla entre els dos bàndols, fins al punt que el règim l'ha anat buidant de competències i de poder. Però les forces opositores han fet del seu president, Juan Guaidó, el president interí, perquè consideren il·legítim l'actual mandat de Maduro.