En ple debat sobre el preu de la factura de la llum i els beneficis de les energètiques, n’hi ha un altre que ja fa una dècada que avança i del qual fa temps que es recullen fruits: el de la remunicipalització de l’aigua. Aquest 2022 ha estat inèdit: un total de deu municipis al conjunt de Catalunya han recuperat el 100% de la gestió pública d’un dret bàsic que progressivament es va anar privatitzant a partir del segle XIX, però en molts casos durant la Transició i fins als anys 90. Tres d’ells sumen el que és considerada la segona remunicipalització en baixa més gran a escala catalana després de la de Terrassa el 2017. És a dir, el subministrament de l’aigua des d’on s’emmagatzema fins a l’aixeta de casa. Es tracta de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que sumen fins a 139.393 habitants, segons dades de l’Idescat del 2021.

El servei municipal d’aigua de les poblacions de Girona, Salt i Sarrià de Ter es remunicipalitza. Es tracta d’una oportunitat, ja que la remunicipalització és un procés que contribueix a repensar les institucions i les relacions entre ciutadania i estructures i formes de govern. Es tracta, doncs, d’una pràctica per a la recuperació del control sobre la vida mateixa.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha fet el primer pas per poder crear, més endavant, un servei públic de comptadors d'aigua, segons ha pogut saber el diari ARA. L'ens públic parteix de la base que el preu actual és massa car i vol estudiar quines possibilitats hi ha per poder-ho gestionar des de l'administració. El primer pas és crear una comissió d'estudi perquè redacti un informe econòmic sobre el cost i el preu actual i, amb el resultat, negociar amb l'actual explotador del servei, l'empresa Logistium Servicios Logísticos, que depèn d'Agbar, una rebaixa important. En cas que l'empresa s'hi negui, els resultats de l'informe serviran per debatre en el plenari si val la pena crear el servei públic.

La guerra per la municipalització de l'aigua que enfronta l'Ajuntament de Barcelona amb Agbar té un nou capítol. Un dels dos fronts legals que la companyia havia obert contra el govern de la ciutat no s'ha admès a tràmit, i els afectats, amb l'alcaldessa Ada Colau al capdavant, respiren tranquils. La Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), de la qual depèn Agbar, havia denunciat unes "presumptes irregularitats en la gestió econòmica financera" de l'Ajuntament de Barcelona per valor de 875.293 euros. Aquests diners s'havien invertit en investigar el procés de municipalització de l'aigua i, segons Agbar, s'havien malgastat perquè la gestió de l'aigua no és competència municipal sinó de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En cas d'haver-se acceptat el cas i concloure que l'acusació era certa, l'alcaldessa Ada Colau; el regidor Eloi Badia; la interventora Teresa Llor, i el gerent d'Ecologia Urbana, Jordi Campillo, haurien d'haver fet front a aquest import, en una situació similar a la que viuen actualment una part dels polítics independentistes per haver impulsat l'acció exterior del Govern.

Gerra d'aigua freda per a la Plataforma per l'Aigua de Granollers, que demanava la convocatòria d'un referèndum no vinculant sobre qui s'ha de fer càrrec de la gestió del servei municipal un cop s'acabi la concessió que des de fa mig segle té Agbar. En un informe, la secretaria de l'Ajuntament de la capital del Vallès Oriental denega la petició ciutadana perquè no s'adequa a la llei 10/2014 de consultes populars no referendàries, ja que la pregunta afecta "tots els veïns" i, per tant, requereix la convocatòria d'un referèndum regulat per la 4/2010.

Més de 40 alcaldes, alcaldesses i representants del món local a Catalunya han presentat aquest dilluns un manifest per denunciar la judicialització contra les remunicipalitzacions dels serveis d'aigües per part de gestors privats com Agbar. En un acte a l’històric dipòsit de Can Boada, a Terrassa, els electes han fet un clam conjunt contra l'estratègia de lawfare (una forma de guerra als jutjats) que segueixen les concessionàries privades per revertir els processos que han aconseguit retornar aquest "bé escàs" a mans públiques.

Nou focus per a les subvencions concedides pel govern de Colau. Després que la Fiscalia ja anunciés l'obertura d'una investigació contra l'alcaldessa i altres membres del seu equip per la concessió d'ajudes a entitats amb les quals havien col·laborat, ara és el Tribunal de Comptes qui ha admès a tràmit la denúncia presentada per la Societat General d'Aigües de Barcelona (Agbar) per subvencions, que es titllen de "desproporcionades", a entitats properes al govern de Colau en el marc dels moviments que es van fer, el mandat passat, per estudiar la municipalització del servei de l'aigua i celebrar la fallida multiconsulta –que també va topar amb un recurs d'Agbar– que tenia la gestió de l'aigua entre les preguntes.

Nou capítol en el serial d’Agissa, l’empresa mixta d’aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Els tres ajuntaments han informat avui que un informe de la secretaria del consistori gironí ha detectat que falten per executar uns 4,6 milions en inversions i uns 5,4 milions en reposicions que estaven previstes entre el 1992 i el 2012 als plans directors. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assenyalat que falta conèixer la versió de l’empresa -“potser acredita que sí que es van fer”-, però que aquest document obre la porta a rescindir el contracte amb Agissa abans que finalitzi, el desembre del 2020. “Si una entitat pública ens comunica que hi ha causes per iniciar el procés de resolució anticipada, estem obligats a estudiar-ho i tirar-ho endavant si és el cas”, ha apuntat Madrenas. En aquest sentit, també analitzaran si se’n poden derivar responsabilitats per danys i perjudicis pels incompliments detectats i per quin import.

El dia del vuitè aniversari del 15-M ha sigut, aquest dimecres, l'excusa perfecta perquè l'alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau, presumís d'haver plantat cara als lobis de Barcelona durant el seu mandat. En un acte organitzat al Poblenou, Colau ha recordat els 3 milions d'euros en multes que s'han posat contra fons voltors per tenir pisos buits a la ciutat gràcies "a una llei que ja existia però que no s'havia aplicat mai". La candidata també ha recordat el seu projecte de dentista públic i el de funerària municipal, i ha assegurat en tots els casos haver rebut pressions dels lobis "que volien mantenir els seus negocis". Malgrat tots aquests exemples, el que més temps ha ocupat de la xerrada, presentada pel periodista Guillem Martínez, ha sigut l'empresa Agbar. "Té un exèrcit d'advocats", ha assegurat Colau, davant de més de cent persones que escoltaven, atentes, el seu testimoni. "A Agbar se li va regalar l’aigua de Barcelona, sense concurs públic. Va ser tan greu que gràcies al moviment organitzat es va presentar una denúncia i un tribunal ja ho va condemnar". Amb tot, la sentència està recorreguda.

És difícil, per als municipis, garantir que l’aigua sortirà més barata per l’aixeta dels ciutadans si la gestió és pública. Tot i això, en l’assemblea de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) del pròxim 30 de gener, 11 municipis anunciaran que s’incorporen a la plataforma, és a dir, que manifesten el seu compromís amb la gestió pública. Montcada i Reixac (ICV), Molins de Rei (PDECat), Sant Adrià de Besòs (PSC) o la Bisbal de l’Empordà (ERC) són alguns dels municipis que, amb alcaldes de partits diversos i quan falten quatre mesos per a les municipals, assumeixen un compromís polític per desafiar la gestió empresarial. Dels 947 municipis de Catalunya, ara mateix 507 tenen gestió pública de l’aigua, 391 ho tenen concedit a la privada i 48 tenen una empresa mixta (dades basades en un mapa col·laboratiu d’Aigua és Vida que poden tenir un petit marge d’error).