Les associacions veïnals de Barcelona volen un canvi de llei per garantir les consultes ciutadanes
El TSJC no ha admès a tràmit el recurs contra la sentència que anul·lava el reglament municipal per fer multiconsultes
Un ajuntament no té prou autonomia per convocar una consulta ciutadana sense demanar permís a l'Estat i, a més, necessitaria el suport de la majoria del ple per tirar-la endavant. Per això el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el novembre del 2019 el reglament que havia aprovat l'Ajuntament de Barcelona a finals del 2017 per fer multiconsultes. El polèmic reglament s'havia aprovat amb els vots de Barcelona en Comú, el PSC, ERC, dues regidores de la CUP i el del regidor no adscrit de Demòcrates, però de moment no ha permès cap consulta ciutadana i el futur no és gaire esperançador. L'Ajuntament de Barcelona va presentar un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència del TSJC però no ha estat ni admès a tràmit.
Arran d'aquesta situació, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i el Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) han enviat un comunicat en què reclamen a l'Ajuntament que no es rendeixi i que prepari un nou reglament municipal de participació ciutadana que entri dins la llei. Exigeixen una nova norma que "mantingui l'esperit del reglament suspès" i demanen fer-ho "de forma ràpida". A més, es comprometen a col·laborar en l'elaboració del nou reglament. També demanen a les forces representades al Congrés que eliminin l'article 71 de la llei reguladora de les bases de règim local, que és la que obliga a tenir un acord previ i per majoria absoluta i l'autorització del govern central per poder fer una consulta.
Les dues entitats consideren un "atac frontal al dret a la participació" ciutadana el fet que s'hagi rebutjat el recurs contra la sentència del TSJC i recorden que el reglament municipal "va ser aprovat amb un amplíssim consens" i que s'havia anat desenvolupant en els tres últims governs municipals, és a dir, amb tres alcaldes de partits diferents.
De fet, fonts del consistori assenyalen que un cop van rebre la resolució denegatòria ja es van reunir amb les dues entitats i els grups municipals per plantejar la necessitat de seguir el procés d'aprovació d'un nou reglament. Inicialment la idea del govern de Colau era fer una aprovació per salvar els punts afectats per la sentència, però com que ja ha passat més d'un any s'aprofitarà l'avinentesa per introduir-hi alguns punts nous com la participació telemàtica o dos temes com són la participació deliberativa per sorteig sobre el padró i els pressupostos participatius que s'estan desenvolupant per primer cop aquest mandat.
El recurs contra el reglament municipal que va provocar que el TSJC suspengués les multiconsultes el va presentar l'associació Abogados por la Constitución perquè el text no explicitava que calia demanar permís al govern espanyol per aprovar aquesta mena d'iniciatives. L'empresa propietària d'Aigües de Barcelona, Agbar, també hi va presentar un recurs.
Quan van rebre la notificació del Suprem a principis d'aquest mes, fonts municipals ja van indicar que el consistori treballaria per "actualitzar" el reglament de participació amb les sentències judicials i "incorporar-hi" altres projectes, com els pressupostos participatius i la participació digital i telemàtica.
Divisió política
Més enllà de la dificultat legal per tirar endavant la consulta, l'Ajuntament de Barcelona també va topar amb les diferents sensibilitats polítiques a l'hora de decidir què havien de ser les consultes. L'abril del 2018 el govern de Colau va intentar tirar endavant la multiconsulta sobre la municipalització de l'aigua i el canvi de nom de la plaça Antonio López pel d'Idrissa Diallo –un migrant que va morir al CIE el 2012–, però l'oposició va tombar l'intent.
