El Servei d'Informació i Atenció a Dones (SIAD) del Pallars Jussà el 2020 ha incrementat gairebé un 50% el nombre de persones ateses respecte a l'any anterior. Segons l'equip que integra aquest servei, l'augment es deu en bona part al fet que les diferents situacions de violència dins la llar s'han incrementat a causa de la pandèmia. I és que la pandèmia ha fet que el seguiment dels diferents casos hagi estat més intens per tal de prevenir situacions greus. Així, durant el primer confinament es va fer seguiment telefònic continuat, acompanyant les famílies malgrat l'aïllament provocat pel confinament.

Tres menors han ingressat a un centre d'internament després de presumptament haver agredit sexualment una altra menor de 15 anys en un municipi de la Ribera Alta o Ribera Baixa (la Policia Nacional rebutja detallar en quina de les dues comarques per preservar la identitat de la jove), segons han informat a l'ARA fonts dels cossos de seguretat.

La crueltat, la violència contra les dones i la fredor de la Irlanda més ultracatòlica i "intolerant" han sortit un cop més a la llum aquest dimarts, després que el govern de Dublín fes públic un informe molt esperat sobre el maltractament i la discriminació rebuts per milers de mares solteres i els seus fills, institucionalitzats i marginats de la vida pública en les anomenades Cases de Mares i Fills entre els anys 1922 i 1998.

La Guàrdia Civil ha detingut un home de 32 anys per la seva presumpta implicació en la violació grupal a una noia 14 anys a un municipi de la Vall d'Albaida. Aquesta actuació eleva a set el nombre d'arrestats, quatre dels quals ja són a la presó. Després de prestar declaració, el jutjat de primera instància d'Ontinyent ha acordat la llibertat provisional d'aquest setè presumpte agressor. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, cap de les parts personades en el procediment ha sol·licitat l'ingrés a la presó del detingut.

La Guàrdia Civil de Xàtiva (Costera) ha detingut sis homes per la seva presumpta participació en una violació en grup a una menor, l'edat de la qual no s'ha confirmat, a un municipi de la Vall d'Albaida, segons han informat a l'ARA fonts coneixedores de la investigació.

L'Audiència ha absolt els dos acusats que s'enfrontaven a 46 anys de presó cadascun per haver violat en grup una noia a Girona el 21 de gener del 2017 a la matinada. La sentència conclou que "no ha quedat acreditat que els acusats, actuant sols o conjuntament amb una tercera persona, subjectessin la víctima i l'obliguessin a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat".

L'actriu nord-americana Amber Heard ha assegurat en seu judicial que Johnny Depp va amenaçar amb matar-la "moltes vegades" durant la seva relació. Ho ha dit en el seu torn de declaració en el judici que dirimeix la demanda per difamació que l'actor va interposar contra el tabloide The Sun, que el va acusar en un article de "maltractador de dones". Depp, de 57 anys, exigeix una compensació al diari per aquest article del 2018, on també se l'acusava d'haver pegat a la seva exdona.

Laetitia Colombani (Bordeus, 1976) va viatjar fins al Canadà, l'Índia i Itàlia per escriure el seu primer llibre, La trena (Salamandra), que es va convertir en un gran èxit de vendes i va guanyar el Prix Relay. En el seu segon llibre, Les vencedores (Salamandra), les protagonistes també són dones que resisteixen, però aquesta vegada l’autora francesa no ha creuat cap frontera, almenys no de les que delimiten estats. El seu segon llibre transcorre al cor de París, en un edifici que es coneix com el Palau de la Dona, que acull dones sense recursos. L’escriptora, directora, guionista i actriu viatja a una realitat físicament molt propera però invisible i desconeguda per a molts, la de les dones sense sostre. El viatge el fa acompanyada de la Solène, una de les heroïnes del llibre, que, amb 40 anys, deixa la seva exitosa carrera com a advocada per fer d’escrivent pública.

Les dades evidencien que la xacra de la violència masclista continua sense disminuir. Cada hora es produeixen almenys dues agressions masclistes a Catalunya, segons les últimes dades fetes públiques aquest dilluns per l’Observatori contra la Violència Masclista del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En el conjunt de l’any passat, 21.656 dones van denunciar ser víctimes de la violència masclista a Catalunya, gairebé un 2% més que l’any anterior. A tot l’Estat van ser 108.619.

Penélope Cruz s'ha sumat a Winona Ryder en la defensa pública de Johnny Depp, actualment immers en una batalla judicial amb la seva exdona, Amber Heard, que el va acusar públicament de ser un maltractador. L'actor de Pirates del Carib va presentar una demanda per difamació contra Heard el 2019 pel seu article d'opinió al Washington Post en el qual deia que ell l'havia sotmès a violència domèstica. Després de Ryder, Cruz ha declarat a favor de Depp, segons documents judicials a què ha tingut accés la revista The Blast. "Han passat molts anys, però vaig fer tres pel·lícules amb ell, i a més el tinc per un gran amic. Sempre m'ha impressionat la seva amabilitat, la seva ment brillant, el seu talent i el seu peculiar sentit de l'humor", ha dit Cruz, de 45 anys, sobre el seu company d'ofici.

Charlize Theron ha recordat en una entrevista els detalls de la nit de juny del 1991 en què la seva mare, víctima de maltractaments, va haver de disparar al pare de l'actriu en defensa pròpia i li va causar la mort. "El meu pare estava tan borratxo que no sé ni com va tenir forces per caminar quan va entrar a casa amb una pistola", ha recordat Theron en una conversa amb la ràdio pública nord-americana NPR, emesa aquest dimarts i recollida per Efe.

L'aplicació a Catalunya del protocol contra la mutilació genital femenina, que es va crear el 2002, "és un fracàs". Així de contundent es mostra Adriana Kaplan, directora de la Fundació Wassu-UAB, que ha fet un estudi per analitzar com s'està aplicant aquest protocol que, sobre el paper, destaquen que "és molt bo". No obstant això, suspèn a l'hora de portar-lo a la pràctica. L'estudi posa de manifest que no s'estan seguint els passos previs de formació i prevenció i, directament, s'estan aplicant mesures punitives, cosa que consideren que està estigmatitzant les comunitats i vulnerant, diuen, drets humans.

"No és abús, és violació". Ha estat una de les consignes més repetides en la concentració aquesta tarda a Barcelona en rebuig a la sentència per la violació en grup a una jove a Manresa. Unes 500 persones han participat en la protesta per la decisió judicial, que condemna els autors per un abús sexual i no una violació. Aquesta va ser la consideració inicial que els tribunals van fer també dels fets protagonitzats per la Manada de Pamplona, que finalment el Tribunal Suprem va acabar condemnant per violació.

La magistrada titular del jutjat de violència sobre la dona número 1 de Dénia ha decretat aquesta tarda l'ingrés a la presó de manera provisional, comunicada i sense fiança per a l'home detingut dimarts passat per matar presumptament la seva exparella en un pis de la capital de la Marina Alta. La causa està oberta inicialment per un delicte d'homicidi, dos delictes de trencament de sentència i/o mesura cautelar i un delicte de violació de domicili, sense perjudici d'una posterior qualificació jurídica.

No formarà part de l'estadística perquè actualment la llei de violència contra la dona només té en compte els casos que es produeixin en l'àmbit de la parella. Però per al Govern l'assassinat d'una dona a mans del seu fill a Arenys de Mar és un cas de violència masclista. L'Institut Català de la Dona ha convocat aquest divendres un minut de silenci per condemnar el crim, que sí que formarà part de l'estadística de violència domèstica o en l'àmbit familiar.

Ja sigui perquè tenen por per la seva vida, per la dels seus fills o per la del seu entorn, l’últim informe de l’Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial assegura que la majoria de dones víctimes d’un crim masclista entre el 2016 i el 2018 no havien denunciat el seu assassí prèviament, encara que ja les hagués maltractat abans. Segons les dades de l’organisme, de les 23 dones assassinades a Catalunya en aquests tres anys, tan sols un 13% (tres dones) havien denunciat amb anterioritat el seu assassí. L’estadística és especialment baixa en el cas de Catalunya. Al conjunt de l’Estat el percentatge de denúncies prèvies entre les dones assassinades se situa en el 30%. Tres de cada quatre de les víctimes eren mares, i aquest és el factor que podria haver fet augmentar les reticències de les dones a denunciar. A la por de possibles represàlies cap als fills s’hi afegeix, segons l’última memòria del servei de violència contra la dona de la Fiscalia de Barcelona, la sensació de desprotecció que poden patir les víctimes, tenint en compte que en molts casos no s’acaba dictant una ordre d’allunyament i que la tramitació del procediment pot durar mesos.

La diada de Sant Fèlix, l’espectacle per excel·lència en què es llueixen les millors colles castelleres, es va convertir divendres en l’escenari d’una nova agressió masclista. Els fets van passar a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès quan el presumpte agressor, un mosso fora de servei que també és casteller, va atacar una periodista de la Xarxa Audiovisual Local que estava cobrint l’acte. En qüestió d’hores, l’home va ser arrestat per un delicte d’abús sexual, va passar la nit al calabós i després va quedar en llibertat provisional. La jutge també va fixar incomunicació per totes vies amb la dona i allunyament d’un mínim de 1.000 metres. Els Mossos obriran un procés intern per determinar el futur de l’agent dins del cos policial.

“Si em parles et prometo que et parlaré amb amabilitat i respecte”, “T’estimo”, “Ets tonta?”, “Deixa de fer-me enfadar d’una vegada”, “No vull tornar a sentir que no t’agrado”, “Que sàpigues que et parlo així perquè t’odio”, “Si no em contestes, em suïcidaré”. Arriba un moment que els missatges de WhatsApp que rep d’ell són una metralladora. Pling, pling, pling. N’arriben durant tot el dia. Qui els escriu és un company de classe que se li va declarar fa més d’un any, però ella ja ni els obre. “Tu, contesta’m”, apareix de tant en tant a la pantalla bloquejada de la Laura (és un nom fals perquè no vol que se la reconegui). Ella tenia 17 anys quan els missatges habituals del noi es van començar a intensificar. Els mesos següents en va parlar amb companyes i la família, que la van animar a denunciar-lo; però mai no ho va arribar a fer. Quan explica la seva història en cap moment pronuncia la paraula assetjament. Els missatges fa gairebé dos anys que duren. “Em costa considerar-me víctima, segur que hi ha gent que ho ha passat molt pitjor que jo”.