Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

La transició energètica no depèn únicament del desenvolupament de noves tecnologies, sinó també de la capacitat de convertir aquesta innovació en projectes empresarials viables i solucions industrials escalables. Aquest ha estat un dels principals eixos de debat d’Energia Connecta, una trobada celebrada ahir al Hub BStartup Barcelona, que va reunir start-ups, iniciatives d’impuls a la innovació, capital i empreses del sector energètic per analitzar com es poden accelerar els processos d’innovació en un sector especialment complex des del punt de vista tecnològic i regulatori.

Catalunya bat rècords en termes de start-ups: se'n comptabilitzen 2.403, un 5,2% més que l'any anterior, 420 de les quals són scale-ups. Així s'extreu de l'informe elaborat per Acció i presentat aquest dilluns al Palau Robert pel conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i el secretari d'Empresa i conseller delegat d'Acció, Jaume Baró. Segons l'estudi, les start-ups catalanes –enteses com a empreses de base tecnològica de màxim 10 anys de vida i amb models de negoci escalables, segons la definició del conseller Sàmper– en conjunt facturen ja vora 3.000 milions d'euros –el 0,9% del PIB–, un 26% més que l'any anterior, i donen feina a més de 30.500 persones, un 34% més. "Generen més llocs de feina que mai", ha apuntat Sàmper.

El 2010, fa 15 anys, la paraula start-up encara no formava part del nostre diccionari quotidià. O, almenys, no a Catalunya. De fet, a l'ARA, no va començar a aparèixer amb freqüència fins a l'any 2013, una evidència que el boom de les empreses emergents tecnològiques s'estava coent, però encara no havia esclatat. Els primers informes oficials que tenim a Catalunya, de la mà d'ACCIÓ –l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat– daten del 2016 i ja situaven el Principat com una regió líder a Europa en creació de start-ups i amb un potencial creixent per atraure inversió i talent internacional. En aquell moment, n'hi havia més de 1.000. L'any 2025, ACCIÓ en compta ja unes 2.300, xifra de rècord i que s'ha incrementat un 9% en un any, un ecosistema que dona feina a 22.840 persones i genera un volum de negoci de 2.330 milions d'euros.

AltamarCAM Partners, companyia global d'inversió especialitzada en mercats privats, i Asabys Partners, firma catalana de capital risc especialitzada en salut, han tancat un acord per integrar l'equip de salut i ciències de la vida d'Altamar, fins ara enquadrat en la seva filial Aliath Bioventures, dins d'Asabys i cogestionar el fons Alta Life Sciences Spain I FCR.

El fons d'inversió Ysios Capital ha tancat un acord de compravenda amb la multinacional suïssa CSL per un preu màxim de 2.200 milions de dòlars (uns 1.862 milions d'euros) per la seva start-up participada VarmX, segons ha informat el fons aquest dimarts en un comunicat.

L'ecosistema espanyol d'empreses emergents viu un moment dolç. Tot i que els últims anys s'alertava d'una manca d'inversió –sobretot en les fases més primerenques–, un informe elaborat per la companyia holandesa Dealroom, especialitzada en gestió de dades, en col·laboració amb BBVA Spark, Endeavor, Enisa, GoHub, Kfund, Spaincap i Wayra, apunta a un rècord de valoració de les start-ups espanyoles. Des del 2020 l'ecosistema ha duplicat el seu valor, que ja supera els 110.000 milions d'euros, i que podria tancar el 2025 en els 112.000 milions, xifra superior a les previsions de l'any passat.

Catalunya se situa una vegada més com la comunitat autònoma amb el nombre d'empreses tecnològiques i innovadores d'Espanya més gran, segons l'Informe regional d'empreses tech i innovadores 2025 publicat per Ecosistema Startup, una de les bases de dades de start-ups i inversió més grans. Actualment, amb dades actualitzades fins al maig del 2025, Catalunya compta amb 2.351 companyies tecnològiques actives, per davant de la Comunitat de Madrid (2.189), i registra un creixement significatiu respecte al mateix període del 2024, quan es van comptabilitzar 2.064 empreses.

La start-up de proteïna vegetal Heura ha tancat un préstec de 20 milions d'euros amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) que haurà de permetre a l'empresa catalana mantenir el creixement per arribar a la rendibilitat operativa a finals d'aquest any, segons han anunciat aquest dilluns conjuntament Marc Coloma, conseller delegat i cofundador d'Heura, i Alessandro Izzo, director d'equity, growth i project finance del BEI.

Catalunya va arribar el 2024 al rècord de start-ups de la sèrie històrica: 2.285 en total, un 9% més respecte a l'any anterior, segons l’informe que elabora anualment ACCIÓ en l'Anàlisi de l'ecosistema 'start-up' a Barcelona i Catalunya amb dades des del 2016. "Som el millor hub de start-ups del sud d'Europa", assegurava durant la presentació de l'estudi el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper. "Les start-ups són el principal nexe d'unió entre el món universitari i la indústria, són una peça clau en la transferència tecnològica i un imant per atraure inversió estrangera", ha dit.

Les start-ups catalanes de salut han recuperat la tendència positiva després de la caiguda de l'any anterior. Han captat 347 milions d'euros, la segona millor xifra de la història i un augment del 55% respecte al 2023. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2024, l'estudi de referència en el sector de les ciències de la vida i de la salut al Principat, presentat aquest dilluns a Barcelona.

L’empresa nord-americana Braid Theory, especialitzada en l’assessorament i acceleració de start-ups, ha establert a Barcelona la seva seu europea. Es tracta de les primeres instal·lacions que obren fora de Los Angeles (Califòrnia, Estats Units), on tenen la seu global. Des de la capital catalana, la companyia se centrarà especialment a donar suport a empreses emergents especialitzades en l’economia blava i que ofereixin solucions tecnològiques orientades a la sostenibilitat dels oceans i el medi ambient.

La plataforma de viatges de negocis TravelPerk, amb seu a Barcelona, ha tancat una ronda de finançament de sèrie E de 200 milions de dòlars –uns 190 milions d'euros–, segons ha anunciat aquest dimarts, i consolida el títol d'unicorn que va assolir el gener del 2022 –els unicorns són les empreses valorades en més de 1.000 milions d'euros–, amb una valoració que ja toca els 2.700 milions de dòlars (equivalent a 2.570 milions d'euros).

L'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana creix a un bon ritme gràcies, en bona part, a l'impuls dels sectors tecnològics i la captació d'inversió en innovació, segons un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presentat aquest dimarts. Les dues entitats han tret pit de la tendència positiva del creixement a l'AMB i han negat que la capital catalana es trobi en una situació de decadència davant Madrid.

"Molt bo, molt ràpid, molt notori". Així és com descriu la companyia d'hamburgueses Vicio el seu conseller delegat, Oriol de Pablo, que considera que la marca "encara no és prou coneguda". Així ho mostren els seus estudis de mercat: "De la gent que menja hamburguesa per delivery a Barcelona, només un 70% saben qui som; només 3 de cada 10 ens han donat una oportunitat, però 2 de cada 3 que ens han provat ens consideren la seva hamburguesa preferida", explica De Pablo a l'ARA. Tot i així, considera que "encara" no han fet "res" del que aspiraven a fer.

La marca de roba Nude Project va néixer el 2018 a Barcelona de la mà de Bruno Casanovas i Álex Benlloch, un madrileny i un burgalès, i en només sis anys ha esdevingut tot un role model per a emprenedors novells. Tant, que el seu negoci core, principalment dessuadores i samarretes llises i un logo minimalista, generalment amb un to surfer, compta ara amb un bon grapat de competidors. Han passat de facturar 600.000 euros en el seu primer any de vida a tancar el 2023 amb vendes per valor de més de 26 milions d'euros i, en el darrer any, "la companyia ha quasi triplicat la plantilla, passant de 45 a 120 professionals i amb una taxa de retenció d'empleats en oficina del 92%", asseguren des de l'empresa.

Barcelona es ratifica com una de les ciutats d'Europa preferides pels emprenedors, i la líder indiscutible dins d'Espanya. Segons explica el Financial Times en el rànquing FT-Statista-Sifted de centres d'empreses per a l'any 2024, Espanya i Portugal tenen una puntuació global més alta que la resta de països europeus, a excepció del Regne Unit i Alemanya. I, dins d'Espanya, són els programes amb seu a Barcelona els que han obtingut millor puntuació, pels seus costos més baixos, l'ecosistema de suport de la ciutat i la gran quantitat de talent disponible.

Deia el cofundador de Glovo, Oscar Pierre, que si no s'hagués venut l'empresa de repartiment de menjar a domicili a l'alemanya Delivery Hero quan ho va fer, ara "tindria greus problemes, tant pel que fa a la competència com a la inversió". Ho sentenciava d'aquesta manera dimarts en una conferència al saló de start-ups 4YFN, que se celebra conjuntament al Mobile World Congress (MWC) i que enguany celebra els 10 anys.

En les últimes setmanes hem parlat de la inversió en borsa, en renda fixa i els dipòsits, però d'opcions encara en queden moltes. Una de molt arriscada i poc aconsellada per a l'inversor novell és la inversió en start-ups o empreses emergents.

El metge i historiador de l’antiga Grècia que en va deixar testimoni per primer cop deia que vivien a l’Índia. Per tant, no seria estrany que l’animal estrany de quatre potes i amb una banya al front de qui li havien arribat tantes llegendes fos realment un rinoceront. El mateix misticisme que va convertir l’unicorn en un símbol de puresa i fantasia al llarg de la història s’ha colat al territori de les start-ups, on aquesta criatura mitològica ha adquirit un nou significat. Un ésser tan especial i difícil de trobar que ara dona nom a les companyies tecnològiques valorades en més de 1.000 milions de dòlars en un mar de projectes que neixen i moren.