BarcelonaDesprés de superar totes les expectatives el 2022, amb la captació de 445 milions d'euros de finançament, les empreses emergents de salut catalanes van topar l'any passat amb el complicat context geopolític i econòmic global. En total van aconseguir 220 milions d'euros, és a dir, la meitat.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Aquest és el principal indicador que es desprèn de l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2023, l’informe de referència en el sector de les ciències de la vida i de la salut de Catalunya, presentat aquest dilluns a Barcelona. L'estudi destaca que la rellevància del decreixement respecte al 2022 s'explica perquè va ser un any rècord i valora la superació del sostre de 200 milions per quart any consecutiu.
El cert és que la xifra rècord del 2022 s'explica per la coincidència de tres grans inversions: una ronda de 122 milions d'euros d'Impress i les dues rondes en biotecnologia més grans de la història de la BioRegió i de l'estat espanyol: els 51 milions de Minoryx Therapeutics i els 50 milions d'euros de SpliceBio. En aquesta edició, l'aposta d'AstraZeneca per instal·lar un hub, en el qual invertirà 800 milions en cinc anys, ha permès batre el rècord en atracció d'inversió directa estrangera, amb 1.025 milions.
Capital risc
La principal font d'inversió de les start-ups catalanes va ser un any més el capital risc –conegut com a private equity en anglès i que fa referència a les inversions temporals privades en companyies en fase de creixement–. Van ser 114 milions els que van aconseguir les empreses emergents catalanes per aquesta via, equivalent al 52% del total, però també una xifra inferior a la del 2022. La caiguda de la inversió provinent d'aquest segment s'explica per la prudència i la davallada de capital disponible. El 58% del total de capital privat va comptar amb inversió internacional.
La segona font de finançament van ser els ajuts competitius, amb 60,8 milions d'euros (27,5%), que han assolit la xifra més gran de tota la història. Aquest augment va permetre cobrir la caiguda del capital risc. El segment més elevat dins els ajuts competitius va ser el venture debt, amb 28 milions d'euros, que es tracta d'un préstec híbrid la major part del qual es torna amb interessos i una petita part es dedica a adquirir participacions de la companyia. La resta va provenir del crowdequity (4%) –en què petits inversors es converteixen en accionistes mitjançant petites aportacions– i el mercat borsari (3,5%).
Repunt del 'digital health'
Per sectors, l'informe destaca el repunt de les companyies de digital health, que ha passat de 39 a 63 milions d'euros, prop del seu màxim històric. Darrere aquest increment hi ha les operacions de Qida (18 milions), Iomed (10 milions) i Top Doctors (8 milions). El principal segment en volum d'inversió van ser les biotecnològiques, amb 110 milions d'euros –venia de 185 milions el 2022–, repartits principalment entre les operacions de SOM Biotech (17 milions), Nuage Therapeutics (12 milions d'euros) i Oryzon Genomics (8 milions d'euros). Per darrere d'aquests dos es va situar el sector de tecnologies mèdiques, amb 45 milions, després de patir una forta davallada: el 2022 va liderar la inversió amb 193 milions d'euros.
Ecosistema d’innovació en salut a Catalunya
Dades del nombre d'empreses el 2023, i de la facturació en milions d'euros el 2022. No es proporciona la xifra de la facturació de les empreses inversores
La tecnologia que més ha captat l'interès dels inversors ha estat la intel·ligència artificial (IA): les 85 empreses start-ups i scale-ups –companyies que han aixecat més d'un milió de dòlars– que treballen en l'aplicació d'aquesta tecnologia van aixecar més de 73 milions d'euros el 2023. És la xifra més alta de la història.
Catalunya, 'hub' d'innovació
El sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya va facturar 42.068 milions d'euros i representava el 7,9% del PIB, segons dades de l'any 2022, i aglutina més de 1.400 empreses industrials que exporten més del 30% dels productes d'aquest sector de tot l'Estat, així com 91 entitats de recerca. El 6,5% de la població ocupada a Catalunya, és a dir, 264.000 persones, treballen en aquest àmbit. Barcelona concentra el 94% del sector.
Aquestes dades situen Catalunya entre els 5 països d'Europa i els 10 del món amb més participacions en assajos clínics, per darrere de França, Espanya, Itàlia i el Regne Unit. De fet, els centres catalans participen en el 88,5% dels assajos actius del conjunt de l'Estat. Ara mateix, hi ha un total de 73 teràpies en desenvolupament, la majoria en oncologia, el sistema nerviós central i la dermatologia, i el 70% dels tractaments es troben prop de ser comercialitzats i d'arribar a la ciutadania.
Catalunya, líder en ocupació al sector farmacèutic
Catalunya es va situar, a tancament del tercer trimestre del 2023, com el territori de l'Estat amb més treballadors a la indústria farmacèutica, amb 42.687 ocupats, segons dades de l'informe Mercat de treball en la indústria farmacèutica, elaborat per Randstad Research.
Aquesta xifra suposa el 40,5% del total del sector a Espanya, molt per sobre de les comunitats que també lideren aquest rànquing: Madrid (28%) i Castella i Lleó (5%). La majoria dels treballadors d'aquest sector són dones, que ocupen el 56% del total de llocs de treball.
