Start-ups

El bestiari de les 'start-ups': de l'unicorn al camell

La terminologia emprenedora s'adapta als temps de capital escàs

3 min
La febre de l’unicorn

El diccionari particular del món tecnològic, i concretament de les start-ups, és un bon termòmetre per entendre la situació del sector. Paraules –sovint d'animals o de criatures mitològiques– com unicorn, centaure o camell, s'han instal·lat al vocabulari habitual de l'empresa emergent amb un significat que va molt més enllà de la figura que ens ve al cap quan hi pensem.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Tot i que ja ens havíem acostumat als unicorns, que és el nom que es dona a les empreses emergents que assoleixen una valoració de 1.000 milions o més, el context actual ens porta una nova paraula que serà clau per entendre l'última tendència al món start-up: camell. Després de la pandèmia de coronavirus i arran de la sequera inversora que predomina des d'aleshores, el capital fuig de l'empresa que promet creixements exponencials en temps rècord, el conegut pelotazo, i busca, en canvi, l'start-up amb projecció, que té una bossa de recursos important i que creix a un ritme lent però constant.

El camell, amb les dues gepes –plenes de recursos– i una imatge més terrenal i real, il·lustra aquest tipus d'empresa més lenta, però amb promeses més sòlides i balanços més estables.

Cap a la resiliència

L'informe State of European Tech 2023 sobre la situació del capital risc elaborat pel fons britànic Atomico i publicat la setmana passada evidencia aquesta tendència de la inversió cap a l'empresa més resilient. Segons l'anàlisi, les start-ups a Espanya captaran al voltant de 1.600 milions de dòlars (uns 1.456 milions d'euros) en finançament aquest any, un 42% menys que el 2022.

Una altra de les conclusions d'aquest estudi apunta que durant la primera meitat de l'any es va observar a escala mundial una "significativa reducció interanual" del total de fons recaptats, tan sols 7.400 milions de dòlars (6.737 milions d'euros), en comparació amb els 24.000 milions de dòlars (21.851 milions d'euros) registrats en el mateix període de l'any anterior. En aquest sentit, asseguren que "els inversors estan adoptant un enfocament més selectiu, amb quantitats mitjanes invertides més modestes. No obstant això, és important destacar que aquesta situació segueix un període de captació de fons sense precedents a l'ecosistema, i el capital disponible a l'àmbit tecnològic europeu ha assolit el punt màxim històric i ha arribat a 108.000 milions de dòlars (98.330 milions d'euros)", afegeix el document.

Així doncs, es va cap al camell: el criteri de valoració de la companyia ja no és purament econòmic, sinó que té en compte també valors com la sostenibilitat i la rendibilitat. Aquestes empreses són les que poden fer front a l'adversitat perquè anteposen la supervivència i la rendibilitat a qualsevol altra consideració. A diferència dels unicorns, quan els arriba capital el reserven i saben com administrar-lo, com el camell fa amb l'aigua.

El zoo de l'economia

A banda dels unicorns i els seus nous competidors, els camells, fa anys que l'ecosistema emergent es mou amb el vocabulari mitològic per descriure's. Existeix també el decacorni, que fa referència a aquelles empreses que assoleixen els 10.000 milions de dòlars de valoració; el drac, un terme que es va començar a utilitzar el 2014, en l'època daurada de les start-ups, per denominar aquells unicorns que havien retornat íntegrament els fons invertits als seus inversors; el dinosaure, terme que va aparèixer el 2015 per denominar les empreses més grans, que ja havien sortit a borsa i que estaven més sobrevalorades.

A més petita escala hi trobem el poni, per anomenar les start-ups que han assolit els 10 milions de dòlars de valoració, i el centaure, que és l'evolució d'aquest, per a les emergents que assoleixen els 100 milions de dòlars. Finalment, trobaríem el minotaure, per designar les empreses que valdrien més de 1.000 milions només posant els diners recaptats en un compte corrent. Finalment, més en la línia dels camells, hi ha la zebra, aquella start-up que no busca només benefici econòmic sinó també solucionar problemes reals i contribuir al canvi social.

El món start-up, però, no és l'únic sector de l'economia que fa servir noms d'animals per referir-se a tendències o característiques. Els bulls i els bears (toros i ossos, en anglès), són els més coneguts i s'han utilitzat des de fa segles per denominar tendències a les borses: parlem d'un bull quan un valor està en un moment alcista, i d'un bear quan la tendència és baixista. Més tècnics, trobem els butterfly put i els butterfly call, altrament anomenats opcions papallona, que s'utilitzen per denominar tècniques de trading més avançades.

stats