Amb les dades més altes de joves que menyspreen el feminisme i l'ofensiva dels discursos de l'extrema dreta contra les polítiques igualitàries, aquest diumenge ha arrencat a Barcelona –puntualment, a les 11.30 h– la manifestació pel 8-M. Enguany, el moviment feminista ha volgut plantar cara a l'onada reaccionària i alertar de l'auge de l'extrema dreta i del conservadorisme, que envia missatges contraris als drets humans que fins ara es creien blindats. “Surto pels mateixos motius que sempre, però ara és més necessari que mai: el món, el que ha arribat i el que pot arribar, fa por”, explica la Teresa, una de les 24.000 manifestants —segons els càlculs de la Guàrdia Urbana— que ha sortit als carrers de Barcelona.

L'inici de Correos, en mans de dones. Compartim un llarg viatge

L'inici d'aquesta relació va pel camí de fer 400 anys. Comença el 1648, amb el primer enviament realitzat per una dona a Portugalete, i es va mantenir exclusivament en mans femenines fins 90 anys després, el 1738, quan van començar també a dedicar-se homes a prestar aquest servei.

]]> Ens apropem al 8 de març, el Dia Internacional de les Dones. L’origen d’aquesta celebració es vincula a la mateixa data de 1875, jornada tràgica en què 120 treballadores van perdre la vida a Nova York quan es manifestaven per protestar pels seus baixos salaris en comparació amb els dels homes.

]]> Per reivindicar el Dia Internacional de la Dona, La Sexta emetrà aquest vuit de març el programa Nevenka: especial 8-M, que tractarà el cas Nevenka, el primer de l’Estat a aconseguir una sentència per assetjament sexual contra un polític.

]]>

Una vintena de dones de l'Assemblea Feminista de València s'han tancat aquest divendres durant cinc hores a la seu de la Delegació del govern espanyol a València per reclamar a la delegada del govern al País Valencià, Gloria Calero, la derogació "íntegra" de la llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com a 'llei mordassa', l'arxiu dels procediments administratius oberts arran dels incidents ocorreguts durant la celebració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'any 2018 i el reconeixement que les forces i cossos de seguretat de l'Estat es van excedir durant les manifestacions celebrades a València per oposar-se a l'empresonament del músic Pablo Hásel.

]]>

Llegeixo unes declaracions de la historiadora anglesa Mary Beard que em fan riure, per no plorar: "Com sé per experiència, una dona amb els cabells llargs i grisos pot provocar molta ansietat". I no puc evitar pensar en Rebecca Solnit, que llueix cabellera grisa (o és blanca?) a les entrevistes virtuals que li fan ara que promociona l’autobiografia Records de la meva inexistència. Després de publicar no sé quants reculls d’articles (aquesta dona n’escriu més que en Jordi Amat), Solnit explica ara la seva història: la joventut que va viure a San Francisco quan era una ciutat on podia existir una llibreria com la City Lights de Lawrence Ferlinghetti, el poeta i editor de beatniks que ha mort fa poquíssim. Solnit rememora la llibreria i tantíssims altres episodis de la contracultura en què va participar de jove, quan vagarejava, llegia i somiava convertir-se en escriptora.

]]>

Ni al metro, ni als supermercats. Tampoc als centres educatius ni als sanitaris. Mèxic s'ha despertat aquest dilluns amb una vaga de dones sense precedents tan sols hores després que hi haguessin les mobilitzacions més importants en commemoració del 8-M, el Dia Internacional de la Dona. Les mexicanes diuen prou als feminicidis, als assassinats indiscriminats de dones, i a l'elevada inseguretat que regna als carrers i places.

]]> El Ministerio de Igualdad espanyol ha publicat un lema de cara al 8 de març, Dia de les Dones. Diu així: “Sola y borracha quiero llegar a casa”, i fa referència al fet que, en qualsevol circumstància, una dona hauria de sentir-se segura de nit i pel carrer. Això és indiscutible.

]]>

Amb la vista posada en el Dia de la Dona d'aquest diumenge, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de llibertats sexuals, coneguda com a llei del només sí és sí, que fixa que no pot existir consentiment sexual si la víctima "no ho manifesta lliurement per actes exteriors". La norma, que ha generat un enfrontament entre Unides Podem i el PSOE pel seu redactat, estableix per primera vegada una modificació al Codi Penal per adaptar Espanya al conveni d'Istanbul i tenir en compte que "sense voluntat expressa" de la víctima estem davant d'una agressió sexual o una violació (si a més hi ha penetració), i no només un "abús" com fins ara.

]]>

Serge Ibaka disputarà les finals de la NBA per segona vegada en la seva carrera. El pivot, que comparteix joc interior amb Marc Gasol als Toronto Raptors, ja va competir per l’anell l’any 2012, quan els Oklahoma City Thunder van perdre contra els Miami Heat. “El Serge Ibaka d’avui té més experiència. Sap llegir millor el joc. I el Serge d’avui sap que és difícil guanyar. I d’arribar a la final. El Serge d’avui vol guanyar l’anell”, assegura el jugador d’origen congolès. El seu rival és un os dur de rosegar, els Golden State Warriors, que han guanyat tres dels últims quatre campionats. Els vigents campions no podran comptar amb Kevin Durant en el primer partit (3 hores, #Vamos i Movistar Deportes) i tenen el dubte de DeMarcus Cousins, però són els grans favorits.

]]>

Sembla que la febre del 8 de març ja hagi passat. Durant unes setmanes tot era lila, tothom parlava de l’empoderament de la dona i deia que hi havia un suport infinit a tot el que al gènere femení ens pogués preocupar. Si s’ha de fer vaga perquè les dones tinguin els mateixos drets, endavant, però he acabat pensant que el que més gràcia us feia era la vaga, el fet d’aturar-se i reivindicar. Sortir al carrer agrada molt, i més si el que cridem és alguna cosa en què creiem profundament.

]]> No ens deixen estar ni de ressaca. Després del 8-M tres dones són assassinades i ja són tres casos més de la violència masclista que cridàvem pels carrers i que neguen bàrbars ignorants a peu o en bus. El ridícul de la classe política ridícula apropiant-se del feminisme amb discursos fets per homes i un cor de dones acompanyant-los en silenci és vergonyós. Ho són també, a més d’indignants, les declaracions lamentables del candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona, Josep Bou, en què diu que les dones són més simpàtiques que els homes. La campanya s’omple de tòpics vomitius a veure què arrepleguen en un menyspreu manifest contra unes reivindicacions legítimes i necessàries. Mirar els assassinats de les dones de cara i exercir l’empatia escassa que els queda a tota aquesta gent hauria de ser obligat per llei. Però les lleis d’aquest regne són tan pobres com les seves mirades. En una altra banda, n’hi ha que es posen les mans al cap perquè les dones protesten en castellà a Catalunya i mentrestant ho aprofiten per desviar la mirada. Així el masclisme sempre es manté al punt i resulta tan inqüestionable com el patriotisme. És pràctic tenir sempre algú a mà disposat a donar-te una lliçó.

]]> Quina evolució ha tingut el 8 de març els últims anys! Ens hem d’alegrar perquè hem de ser capaços de corregir el que no funciona en la nostra societat, i el rol de les dones s’ha erigit en símbol d’aquesta lluita. La celebració d’aquest dia té dos vessants, al meu parer, diferents.

]]>

Talls a grans vies com l'avinguda de Catalunya o d'Aragó, el carrer Colom i del tramvia al barri de Benimaclet estan protagonitzant la vaga feminista a la ciutat de València amb motiu de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona.

]]> Ulls endins, s’encén el reproductor i comença la pel·lícula en 8 mm del meu llegat femení: és un estiu llunyà de la infantesa. La tieta, estoica, aguanta el dolor mentre s’arrenca els pèls de les cames i els engonals amb una màquina elèctrica que fa un soroll diabòlic. Ara passa la mare, atrafegada, amb aquella actitud de jo ho puc fer tot, pendent sempre de tothom, sempre a disgust amb el seu cos, sempre a dieta, sempre sentint-se massa grassa. Amb aquell turment i aquells laments que l’han rosegada i que se li menjaven dissimuladament la felicitat. També la imatge d’una cuina que és alhora moltes cuines. I una dona amb davantal, la meva àvia, que és tantes àvies: llevada ben de matinada el dia de Nadal o cada migdia, tants festius cuinant, sola davant els fogons, el festí que tothom devora sense agrair mai prou l’esforç. L’àvia que fa viatges de la taula a la cuina, de la cuina a la taula, preguntant si a algú li faltava res, si cal preparar alguna cosa més. Tan poderosa en aquell àmbit que ningú mai va reconèixer imprescindible i puntal de les famílies.

]]>