A la teologia cristiana, el pecat original comença quan Adam i Eva mengen la fruita prohibida de l'arbre del coneixement. Però Original Sin de Jake Tapper i Alex Thompson narra una caiguda en desgràcia diferent. La imatge de portada és un retrat en blanc i negre de Joe Biden amb un parell de mans tapant-li els ulls. La història d'aquest nou llibre tracta del perill de la ignorància voluntària.

Tres dies després de l'escorcoll a la luxosa mansió de Donald Trump a Mar-a-Lago, a Palm Beach (Florida), s'ha resolt la incògnita sobre qui va prendre la decisió d'entrar a la casa de l'expresident, un fet sense precedents als Estats Units. El fiscal general del país nord-americà, Merrick Garland, ha assegurat que va ser ell l'encarregat d'ordenar l'escorcoll de la residència. En una compareixença aquest dijous a Washington, Garland ha defensat l'actuació –que ha desencadenat un autèntic terrabastall polític als EUA– i ha afegit que demanarà al jutge que li permeti fer pública l'ordre d'escorcoll, al·legant que és d'interès públic. Trump, que fins ara s'ha negat a col·laborar amb les investigacions i a fer públic bona part de la informació relacionada, diu ara que està d'acord i que li sembla bé que es publiqui l'ordre de registrament i els seus annexes. Tot i així, el fiscal no ha donat gaires més detalls sobre aquest episodi, ja que, segons ha apuntat, la llei l'hi impedeix.

Un altre precedent que trenca Donald Trump. Per primer cop en la història dels Estats Units, l'FBI escorcolla la casa d'un expresident, un moviment que requereix una ordre signada per un jutge i, per tant, que aquest jutge consideri que hi ha prou indicis de delicte. Buscaven documents que l'expresident s'hauria emportat de la Casa Blanca al marxar-ne, inclòs material classificat, amb la qual costa estaria incomplint la llei de registre presidencial. En l'ambient més que polaritzat dels Estats Units, el moviment es va interpretar, des d'un extrem polític, com un atac polític descarat i, des de l'altre, com una prova més de la conducta corrupta i delictiva de qui aspira encara a tornar a ocupar el Despatx Oval.

La primera audiència ha estat a l'altura de la gravetat dels fets. Els líders del comitè legislatiu que investiga la insurrecció del 6 de gener han assegurat aquesta matinada (hora catalana) que l’assalt al Capitoli va ser “la culminació d’un intent de cop d’estat”, una "conspiració" dirigida i coordinada per l'expresident Donald Trump per mantenir-se al poder tot i la victòria de Joe Biden a les eleccions del novembre del 2020. La presentació de les seves conclusions –en horari de màxima audiència i en un format pensat per atreure l'atenció del gran públic– ha combinat imatges inèdites i angoixants de l’atac, i extractes de declaracions de col·laboradors de Trump, inclosa la seva filla, amb els testimonis en directe d’una agent de policia del Capitoli que va resultar greument ferida i d’un documentalista britànic que feia mesos que filmava el grup d’extrema dreta Proud Boys.

Un jutge federal de Califòrnia ha dictaminat que Donald Trump i diversos dels seus assessors, amb el pla per revertir els resultats de les eleccions del 2020 i intentar que el Congrés desobeís el mandat de les urnes i li donés la reelecció, "probablement" van cometre delictes greus com l'obstrucció al Congrés i conspiració per cometre frau contra els Estats Units. Les paraules del jutge David Carter (nomenat pel demòcrata Bill Clinton) no són vinculants ni acusatòries de res, però marquen una opinió judicial clara i argumentada de com les accions de Trump i els seus assessors i advocats van teixir un pla que, per al magistrat, és "òbviament il·legal", i que podria tenir implicacions de caràcter criminal. L'argumentari del jutge s'emmarca dins d'un cas de caràcter civil sobre un tema tangencial dels fets del 6 de gener del 2021: la negativa de l'advocat ultraconservador John Eastman, un dels arquitectes del complot per intentar revocar els resultats electorals, a entregar un centenar de correus electrònics al comitè del Congrés que investiga l'assalt.

El president Donald Trump va pressionar alts funcionaris del departament de Justícia a finals de l'any passat perquè declaressin que les eleccions del 3 de novembre havien sigut fraudulentes, malgrat que no havien trobat casos de frau generalitzat, de manera que ell i els seus aliats al Congrés poguessin utilitzar l'afirmació per intentar anul·lar els resultats. Ho revelen nous documents proporcionats als legisladors i obtinguts pel The New York Times. 

El departament de Seguretat Interior dels Estats Units ha emès aquest dimecres una alerta per terrorisme intern, davant d'una potencial violència per part d'"individus frustrats amb l'exercici del govern i la transició política". "Hi ha actualment un ambient d'amenaça elevada arreu dels Estats Units que és probable que persisteixi durant les pròximes setmanes", diu el butlletí d'alerta terrorista publicat dimecres a la nit per aquest departament del govern.

El líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, va anunciar que dilluns la cambra alta rebrà l’article del judici polític. Tècnicament, això suposa que dimarts començarà el procediment per inhabilitar l’expresident i impedir que es presenti a les eleccions del 2024. Unes hores abans els republicans havien demanat que el procés no comencés fins al febrer, per poder donar temps a Trump per preparar la defensa amb els seus advocats.

En els quatre anys de presidència de Donald Trump la producció de petroli dels Estats Units va crèixer més d'un 40% i la de gas natural un 25%, fins que la pandèmia de covid-19 va colpejar el país la primavera del 2020 i va revertir la tendència, segons dades de l'Agència Internacional d'Energia (IEA, per les sigles en anglès). Si bé és cert que l'augment de la producció nord-americana de cru no és exclusiu de Trump -tant Obama com George W. Bush també la van incrementar, esperonada pel creixement del fracking-, el salt que els combustibles fòssils van fer amb Trump va ser exponencial. Els anys 2018 i 2019 es van batre rècords de producció de petroli als EUA gràcies a la desregulació mediambiental i les facilitats que l'administració del republicà va donar a les indústries petrolieres.

A la presa de possessió d’un president, tothom sap qui és el protagonista, i avui tots els titulars de portada són per Joe Biden, esclar. Però en tota superproducció, al costat del protagonista, hi ha papers de repartiments, i avui una part no menor de les mirades se’n van cap a una dona que ja es veu que no haurà de limitar-se a ser una actriu secundària. Em refereixo a Kamala Harris, la nova vicepresidenta dels Estats Units.

La vintena esmena de la Constitució dels Estats Units també afecta la primera dama: a les 12 h del dia 20 de gener deixa de ser-ho i torna, com la Ventafocs, a ser una ciutadana. Cada primera dama ha triat la manera d’exercir la seva funció a la Casa Blanca. Ser invisible o visible. Activa o inactiva. Mediàtica o no.

Primer va ser la pandèmia, que va trastocar la normalitat amb els seus 400.000 morts i la seva sorprenent capacitat de contagi, i després l'assalt dels bàrbars que van embrutir la democràcia mateixa atacant el seu símbol més important, el Congrés i el Senat, després de massa anys de polarització, mentides i xarxes socials. La investidura de Joe Biden es va concebre condemnada a l'estranyesa. La festa democràtica que haurien d'estar gaudint els Estats Units –com fan cada quatre anys guanyi qui guanyi les eleccions– feia una setmana que havia quedat convertida en una mena de funeral, en el dolorós recordatori del que està en joc al país després de descobrir el monstre que s'ha creat al seu interior.

Canvi d'era a Washington. Marxa Donald Trump, queda el trumpisme, però pren el relleu una nova administració. Des de les sis de la tarda d'aquest dimecres, hora catalana, Joe Biden és el 46è president dels Estats Units. Amb 78 anys, el més veterà a assumir el càrrec, i el segon catòlic després de John F. Kennedy. Un espectacular desplegament de seguretat a la capital nord-americana va dissuadir qualsevol intent d'un atac semblant al que li va costar la vida a Kennedy a Dallas el 1963. El demòcrata, això sí, comença quatre anys de mandat amb el termòmetre de la tensió social pels núvols, amb grups armats d'extrema dreta encoratjats després de l'atac al Capitoli el 6 de gener passat. "La democràcia ha prevalgut", celebrava el demòcrata.

El final del mandat de Donald Trump, marcat per la pandèmia, ha sigut tan imprevisible com el seu inici, amb la seva inesperada victòria. Els quatre anys transcorreguts entre un fet i l’altre deixen el llegat d’una agenda ultra.

En el Dia de Martin Luther King, que se celebra aquest dilluns als Estats Units, el monument en memòria del lluitador pels drets civils estava tancat i barrat als visitants. El National Mall de Washington, on s’erigeix el memorial i on Luther King va pronunciar el seu famós discurs contra el racisme, estava totalment buit. La capital nord-americana continuava el seu blindatge militar en l’inici d’una setmana clau per al país, la que posarà fi a la presidència de Donald Trump i donarà inici, dimecres, a la del demòcrata Joe Biden.

Cops de porra i gasos lacrimògens. És el que s’han trobat aquests dies els migrants hondurenys que intentaven avançar per l’Amèrica Central en una nova caravana organitzada per superar les fronteres fins als Estats Units. Són uns nou mil, que van sortir la setmana passada de la ciutat de San Pedro Sula, al nord d’Hondures, i pretenien entrar als Estats Units coincidint amb la investidura del demòcrata Joe Biden, dimecres. El grup va travessar sense documents entre divendres i dissabte el pas fronterer d’El Florido per entrar a Guatemala. Aquest dilluns, les autoritats de Mèxic tancaven la frontera per assegurar-se que no la creuaran.

La pregunta no és quantes hores li queden com a president sinó quant de mal encara pot fer. Aquest matís és el que inquieta aquella meitat de nord-americans que no van votar Donald Trump i que van passar de l’alleujament momentani per la seva derrota electoral al calfred de l’assalt al Capitoli. El piròman en cap continua sospesant vies d’actuació i té fins a l’últim minut abans de la presa de possessió del seu successor, Joe Biden, per portar-les a la pràctica. No s’ha distingit fins ara, precisament, per la contenció ni pel sentit de la responsabilitat, així que no es pot descartar que obri fronts d’última hora que enfonsin en el fang, encara més, el seu llegat i la nació. I, de passada, que hi arrossegui el seu rival demòcrata.

Des que es va presentar a les primàries demòcrates del 1988, Joe Biden aspirava a viure aquest moment. Més de tres dècades i dos intents frustrats després, complirà el somni. Als 78 anys, dimecres jurarà el càrrec de president dels Estats Units davant de la façana oest del Congrés, a Washington. Escampats pels jardins del Capitoli, un nombre molt limitat de convidats. Més enllà, al National Mall, on els nord-americans celebren cada quatre anys el nou president, un immens buit. Difícilment podia ser l’escenari somiat per Biden.

Els fiscals federals encarregats de la investigació de l'assalt al Capitoli asseguren que hi ha evidències clares que apunten que els insurrectes pretenien "capturar i assassinar" càrrecs polítics. Ho han explicat en un document judicial en què demanaven al jutge la detenció de Jacob Chansley (conegut també com a Jake Angeli o Q Shaman), l'home d'Arizona que apareixia a les imatges de l'assalt amb un barret amb banyes i la cara pintada de blau i que s'identificava com a líder del moviment conspiracionista Q Anon.