L'FBI escorcolla la residència de Trump a Florida a la recerca de documents classificats

L'expresident republicà, esquitxat per diversos processos judicials, podria haver-se endut documents secrets de la Casa Blanca

5 min
Un grup de manifestants protesten al voltant de la residència de Donald Trump, escorcollada per l'FBI.

BarcelonaUn altre precedent que trenca Donald Trump. Per primer cop en la història dels Estats Units, l'FBI escorcolla la casa d'un expresident, un moviment que requereix una ordre signada per un jutge i, per tant, que aquest jutge consideri que hi ha prou indicis de delicte. Buscaven documents que l'expresident s'hauria emportat de la Casa Blanca al marxar-ne, inclòs material classificat, amb la qual costa estaria incomplint la llei de registre presidencial. En l'ambient més que polaritzat dels Estats Units, el moviment es va interpretar, des d'un extrem polític, com un atac polític descarat i, des de l'altre, com una prova més de la conducta corrupta i delictiva de qui aspira encara a tornar a ocupar el Despatx Oval.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

De fet, qui va fer públic l'escorcoll va ser el mateix Trump, que en una nota de premsa dilluns va anunciar que la seva residència de Mar-a-Lago, la gran mansió que té a Palm Beach, al sud-est de Florida, havia estat envaïda per agents de l'FBI dilluns al matí, i que havien buscat fins i tot en la seva "caixa forta". "Són temps foscos per a la nostra nació. La meva bonica casa de Mar-a-Lago, a Palm Beach, està sent assetjada, assaltada i ocupada per un gran grup d'agents de l'FBI", deia el comunicat, i afegia que "mai havia passat una cosa així a un president dels Estats Units".

L'escorcoll de l'FBI es va produir quan l'expresident no era al complex, ja que era a Nova York, i va ser el seu fill Eric Trump qui el va alertar. El petit destacament dels serveis secrets que custodien el recinte quan l'expresident no hi és havien estat informats de l'escorcoll i van facilitar l'entrada dels agents, en compliment de l'ordre judicial. L'operació policial tenia lloc quan queden menys de 100 dies per a les eleccions de mig mandat, el 8 de novembre, que han de renovar la Cambra de Representants i un terç del Senat i que arriben en un moment de baixa popularitat per al govern demòcrata de Joe Biden. Analistes consultats pels mitjans nord-americans apuntaven que, de fet, el moment escollit per l'agència federal és coherent amb la seva política de no dur a terme accions judicials políticament sensibles en els 90 dies previs a unes eleccions.

Imatges aèries de Mar-a-Lago mostraven cotxes de policia als afores de la propietat. L'escorcoll va durar hores i, segons Politico, l'advocada de Trump, Christine Bobb, hi era present. "Hem col·laborat en tot moment amb l'FBI i el departament de Justícia. L'FBI ha dut a terme un escorcoll no anunciat i s'ha endut papers", explicava després l'advocada. El mateix Trump, que va comparar l'operació policial a casa seva amb el Watergate, deia que l'escorcoll havia estat "innecessari". Des de mes de febrer passat, els arxius nacionals de la presidència han recuperat 15 caixes de documents que Trump s'havia endut després de deixar la Casa Blanca. Entre els documents recuperats llavors figurava la correspondència amb el dictador de Corea del Nord, Kim Jong-un, descrita en una ocasió per Trump com a "cartes d'amor", i també correspondència de l'expresident dels Estats Units Barack Obama, que per llei hauria d'haver estat lliurada als arxius nacionals al final del mandat, d'acord amb la llei de registres presidencials. Des de llavors, al maig i l'abril, investigadors del departament de Justícia han visitat la residència de Trump a Florida per demanar informació sobre possibles documents classificats que encara estarien en el seu poder.

Amb tot, perquè un jutge dicti una ordre d'escorcoll com aquesta cal que hi vegi indicis de delicte o la possibilitat que els documents que es busquen estiguin a punt de ser traslladats o destruïts. "L'FBI no hauria fet un pas tan dràstic com aquest si no tingués bona informació que indiqui que això era el resultat d'un acte intencionat, amb coneixement i voluntari d'endur-se documents classificats i sensibles en violació de la llei federal", deia Andrew McCabe, exsubdirector de l'FBI, a la CNN. I aquesta és una acusació gens innòcua, ja que una condemna ferma per aquesta causa pot comportar fins a tres anys de presó i la inhabilitació per exercir un càrrec públic, just quan Trump està a punt de presentar la seva candidatura a la presidència per a les eleccions del 2024.

Donald Trump.

Fonts de la Casa Blanca asseguraven que el president Joe Biden no havia estat informat prèviament de l'escorcoll a la residència de Trump i que se n'havia assabentat per les notícies.

Un dels fills de Trump, Eric, va acusar l'FBI de "saquejar" l'armari, l'oficina i la caixa forta del seu pare, que va assegurar en una compareixença a Fox News que estava buida. El fill de Trump veu en l'escorcoll clares motivacions polítiques: "Ho fan per un motiu: perquè no volen que Donald Trump es presenti i torni a guanyar el 2024", va dir. Un discurs que han adoptat de seguida diversos representants del Partit Republicà. "Ja he vist prou. El departament de Justícia ha arribat a un nivell intolerable de politització usada com a arma", deia a Twitter el portaveu de la minoria republicana a la Cambra de Representants, Kevin McCarthy. De fet, un grup de congressistes republicans van anunciar dimarts que tenien previst sopar amb l'expresident Donald Trump a Nova Jersey per mostrar-li la seva total solidaritat.

Dilluns a la nit, seguidors de l'expresident Trump es van concentrar als afores de la seva residència a Palm Beach per mostrar també el seu suport, i el New York Times alertava que l'escorcoll de l'FBI estava encenent de nou el "llenguatge violent i de guerra civil" en els fòrums de l'extrema dreta del país.

Però el cas per possible sostracció de documents classificats no és l'única investigació criminal oberta contra l'expresident. Des de la seva sortida (gairebé forçada) de la Casa Blanca, Donald Trump s'ha vist esquitxat per diversos casos judicials. Està sota l'escrutini del departament de Justícia pels seus intents d'alterar els resultats de les eleccions del 2020, incloses les pressions al governador de Geòrgia perquè modifiqués els resultats. Fa uns mesos van sorgir sospites que s'havia endut a la seva residència de Mar-a-Lago documents oficials classificats com a secrets i, a més, té una investigació fiscal oberta al districte de Nova York.

Durant la nit, Donald Trump ha llançat un nou vídeo de campanya a la seva xarxa social Truth, poques hores després que s'hagués conegut que l'FBI escorcollava la seva residència a Mar-a-Lago. El vídeo, de gairebé quatre minuts, esbossa una imatge desoladora de la vida als Estats Units. "Som una nació en decadència, som una nació fallida", assegura una introducció en blanc i negre. Posteriorment, esclata en color amb la promesa de Trump: “El millor està per venir”. No es diu explícitament que es presentarà per a les primàries del 2024, però la realització és típica d'un vídeo de campanya electoral. La producció s'ha fet, però, abans de la intervenció policial. Amb tot, Trump diu als potencials espectadors: "Som una nació que ha utilitzat com a arma l'aplicació de la llei contra el partit polític de l'oposició com mai. Mai no hem vist res igual. Som una nació que ja no té una premsa lliure i justa. Les notícies falses són sobretot el que rebeu. Som una nació on la llibertat d'expressió ja no està permesa".

Les altres causes obertes contra Trump
  • L'assalt al Capitoli El comitè d’investigació del Congrés sobre els fets del 6 de gener intenta esbrinar si l’expresident va violar la llei quan va incitar la torba a assaltar el Capitoli. La republicana Liz Cheney ja ha dit que el comitè podria remetre les seves troballes al departament de Justícia, que és qui pot obrir investigació sobre possibles càrrecs criminals contra Trump. A més del potencial càrrec de “conspiració sediciosa”, el comitè intenta provar que l’expresident va incomplir la llei al tractar de derogar els resultats electorals. Si Justícia obre el cas, el repte dels fiscals serà demostrar que Trump va actuar amb “intenció corrupta”.
  • Campanya enganyosa per defraudar Dins de la investigació del comitè del Congrés sobre l’assalt del Capitoli ha sorgit un altre possible cas contra l’expresident Donald Trump. Congressistes demòcrates van dir durant una audiència el juny passat que Trump va aconseguir recaptar fins a 250 milions de dòlars entre els seus seguidors amb una campanya que denunciava frau electoral i que els demanava diners per poder portar el cas a la justícia i mantenir la presidència. Segons els congressistes, però, aquests diners mai es van fer servir per a aquelles causes –totes desestimades–, cosa que podria resultar en un cas de frau per aconseguir diners de manera enganyosa.
  • Ordre judicial per entregar dades fiscals Just ahir es va fer pública la sentència en una altra de les causes contra Trump. El comitè de Recursos i Mitjans de la Cambra de Representants havia demandat el president per negar-se a entregar els seus informes fiscals. El tribunal d’apel·lacions del Districte de Columbia va dictar ahir que el comitè té dret a veure les declaracions de la renda de Trump i, per tant, que els hi ha de lliurar. Els advocats de l’expresident al·legaven que la petició del comitè s’extralimitava en la deferència que mereix un expresident. El tribunal no hi està d’acord. Trump és el primer president en 40 anys que no va fer mai públiques les seves dades fiscals.
  • Frau electoral El maig passat es va constituir un gran jurat especial per a la investigació del fiscal general de Geòrgia sobre els intents de Trump d’influir en els resultats de les eleccions del 2020 en aquest estat. La investigació se centra en la trucada que Trump va fer al secretari electoral republicà Brad Raffensperger el 2 de gener del 2021, quan li va reclamar que “trobés” els vots que feien falta perquè ell guanyés les eleccions. L’àudio de la trucada va ser publicada pel diari 'Washington Post'. El cas podria declarar Trump culpable de conspiració per haver comès frau electoral o interferència en el deure electoral, entre altres càrrecs.
  • Frau fiscal a Nova York La fiscal general de Nova York, la demòcrata Laetitia James, lidera una investigació civil per tractar d’esbrinar si l’empresa immobiliària de Trump va inflar el valor de les seves propietats per aconseguir crèdits bancaris favorables, i alhora va presentar valors inferiors als reals a Hisenda per estalviar-se impostos. Dos dels fills de Trump, Donald Junior i Ivanka, han dit que testificaran en aquest cas, que es va obrir formalment el 15 de juliol passat. El fiscal de Manhattan Alvin Bragg també està investigant si l’Organització Trump va donar valoracions falses de les seves propietats a la ciutat.
  • Denúncia per difamació També hi ha una causa per difamació oberta contra Donald Trump, interposada per l’exredactora de la revista 'Elle' E. Jean Carroll. La seva denúncia es va presentar el 2019 després que Trump negués les acusacions que ella va fer en un llibre, en el qual el va acusar d’haver-la violat en un apartament de Nova York als anys 90. Trump va dir que Carroll era una mentidera que s'havia inventat la història per vendre llibres. Ara, un jutjat de Manhattan ha de decidir si obre la causa o no. Els advocats de Trump demanen que es desestimi al·legant que els funcionaris públics tenen immunitat en causes de difamació.
stats