El que semblava una agència de viatges familiar va acabar acumulant més de 160.000 euros en estafes. Desenes de persones que els van contractar per aconseguir vols, allotjament, transports i excursions al seu destí de vacances els van deixar a l'estacada. Els viatges no s’havien arribat a contractar mai, o s’havien anul·lat tan bon punt les víctimes havien pagat als intermediaris. De vegades les vacances sí que existien, però en condicions molt diferents de les que havien pactat, com va passar a un grup de jubilats que esperaven un creuer per les illes gregues i es van veure malvivint en un alberg.

L'advocat Francesc Comitre ha acceptat quatre anys i set mesos de presó després de reconèixer que va dirigir un entramat que va acumular un centenar d'estafes immobiliàries. Buscaven persones, moltes vegades grans, que passaven per dificultats econòmiques i els oferien contractar un préstec per afrontar els deutes que tenien, però a l'hora de la veritat el que firmaven, sense saber-ho, era la venda de casa seva a un preu molt per sota del real o productes financers com hipoteques inverses. Tot quedava formalitzat legalment i, per això, va ser clau la participació del notari Enrique Peña, que ha acceptat tres anys i dos mesos presó i que no podrà tornar a exercir mai més. En total, van estar implicades 17 persones entre els anys 2009 i 2015. Tres han mort abans que aquest dilluns comencés el judici i les altres 14 han confessat el frau i han tancat un acord amb les acusacions que ha fet rebaixar les condemnes que han assumit.

Van aconseguir més de 700 caixes de tractaments de fertilitat obtingudes a cost 0 amb més de mig miler de receptes falses. Després venien els fàrmacs per sota del preu de mercat a dones que no podien pagar-los i buscaven alternatives en pàgines com Wallapop i Milanuncios. Una estafa a la sanitat pública a costa de dones que intentaven ser mares que ascendeix a 226.000 euros. Hi estaven implicats un treballador d'un CAP i una farmacèutica de Sant Adrià de Besòs, la directora d'una clínica de fertilitat de Palma i dues veïnes de Sevilla, mare i filla. Malgrat que gairebé tots van intentar espolsar-se responsabilitats presentant-se com a víctimes de l'engany, tots cinc han acabat condemnats a penes mínimes una dècada després del frau amb una sentència dictada un any després del judici.

Fa uns dos anys que fiscals i notaris es van posar a treballar per dissenyar un protocol d'alerta davant de possibles estafes a persones grans. El projecte va quedar aturat, però ara s'ha tornat a engegar, i amb millors perspectives d'arribar a bon port, segons ha explicat aquest dijous la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal. Al seu costat, la fiscal delegada de protecció de les víctimes, Sílvia Armero, ha valorat que es podrien detectar casos d'abús patrimonial i espolis fins i tot si només es tingués en compte com a senyal d'alerta quan una altra persona dona les instruccions a qui firma i els casos en què s'autoritzen "poders absolutament ruïnosos" que deixen l'afectat sense cap patrimoni.

Gairebé cada setmana arriba a orelles de la Fiscalia algun cas d'una persona amb deteriorament cognitiu que ha anat al banc o al notari a fer un tràmit important acompanyat d'algú altre, normalment un familiar o algú del seu entorn, sense ser conscient del que feia. Aquestes sospites d'abús patrimonial solen arribar a la taula del fiscal delegat de protecció de persones grans i amb discapacitat a Barcelona, Antoni Torres, a partir de l'alerta dels serveis socials o dels treballadors d'un geriàtric. En canvi, és molt menys comú que arribin des de les mateixes entitats bancàries —hi ha un conveni, però el fet que arribi una alerta desperta "sorpresa" a la Fiscalia— o les notaries. Per aquesta última via, en els últims dos anys només s'han notificat dos casos en tota la demarcació de Barcelona, segons diu la Fiscalia.

Si només un 2,26% de les denúncies per ciberestafa s'arriben a judicialitzar, encara són menys els casos que acaben en condemna. De fet, aquest és el primer que veuen les acusacions que han aconseguit la pena de sis anys de presó per a l'home que es feia passar per dones en webs de cites per enganyar altres homes i que va aconseguir, entre sis víctimes, prop de 27.000 euros. Es fixava sobretot en nois de perfil vulnerable, com l'Àlex, que tenia síndrome d'Asperger i vorejava la trentena quan l'octubre de 2021 va topar-se amb l'estafador. Després d'una intimidació "obsessiva i repetitiva", la pressió el va "conduir" a suïcidar-se, tal com reconeix la sentència de l'Audiència de Barcelona a què ha tingut accés l'ARA.

Ara fa un mes i mig que l'ARA explicava la història d'un home d'Osona que s'enfronta a una condemna de dos anys i mig de presó per una estafa en la qual ell assegura ser-ne la víctima: durant la venda d'un cotxe va enviar la foto del seu DNI al comprador, que poc després va desaparèixer. Al cap d'uns mesos, va descobrir que l'estaven investigant per una estafa a la Corunya que s'havia comès amb el seu DNI. La causa continua endavant. Casos com aquests, que demostren els riscos de donar el teu document d'identitat a depèn de qui, cada cop són més habituals als jutjats. Precisament, aquest dilluns va declarar a la Ciutat de la Justícia de Barcelona un home d'Eivissa per uns fets gairebé calcats.

Una investigació policial de set mesos ha desarticulat un actiu entramat criminal arrelat a Catalunya i Andalusia que es dedicava a l'estafa d'operacions amb inversors immobiliaris. L'operatiu s'ha saldat amb una vintena de detinguts, sis dels quals han entrat a la presó aquest divendres. La banda hauria estafat més d'1,2 milions d'euros arreu de l'Estat, i entre les víctimes hi ha principalment propietaris de finques i inversors que havien adquirit els immobles amb opció de compra pensant que el negoci era legal.

"Ells buscaven una amistat o una relació, i hi havia una fase en què els pressionaven per enviar diners o tenir-los molt de temps enganxats a números de tarifació especial, i patien ansietat perquè la persona amb qui tenien relació ho passava molt malament". D'aquesta manera ha resumit un dels responsables de la investigació el mètode que seguia l'acusat d'estafar almenys sis homes fingint ser una dona en aplicacions de cites. "Diversos dels que va enganxar eren persones vulnerables o amb discapacitat, com l'Àlex", ha afegit el policia, en referència al jove que es va acabar suïcidant abans que les factures telefòniques deixessin la seva família arruïnada.

Tot va començar amb l'anunci de la venda d'un cotxe, un Ford Fusion, a la pàgina web Milanuncios.com. El venedor era un home d'Osona i el vehicle era un cotxe vell que no arribava als 3.000 euros i que ràpidament va interessar a un comprador, un tal Sergio de Sevilla. "Va dir que era un militar i que volia el cotxe per a la seva filla", explica el venedor. El militar tenia pressa per comprar-lo. Per això li va oferir un pagament anticipat de 300 euros, una mena de garantia que se'l quedaria. El comprador li va demanar una fotografia del DNI perquè el seu gestor volia preparar un contracte de reserva, i així també podia començar a fer el canvi de nom del vehicle. "Em va demanar que fes la foto més d'una vegada perquè es veiés bé la cara. Em va semblar estrany", relata. Després d'enviar la fotografia del seu DNI, el comprador va desaparèixer. Era l'estiu del 2021, no li va donar més importància i van passar els anys.

Els natzarens, vestits amb túniques i capirots, són els acompanyants dels passos d'una processó durant la Setmana Santa. Però també és el nom que rep una de les estafes més antigues i hi ha diverses teories que ho expliquen. L'estafa del natzarè consisteix en un fals empresari que va a una companyia i fa comandes d'un producte que té sortida al mercat. Tot i que no arriba a pagar mai la comanda, sí que acaba venent la mercaderia. Algunes teories diuen que, com que després l'empresa estafadora rep una processó de creditors, es va acabar optant pel nom de natzarè. D'altres aporten que, com que l'estafa es fa per passos (com els de Setmana Santa), el nom acaba venint d'aquí. Sigui com sigui, continua sent una estafa freqüent i ho demostra un cas recent: una cooperativa d'Alacant, dedicada a la producció de fruita, ha perdut mig milió d'euros en nespres.

Mentre el món s’ensorra, llegim a l’ARA que dues cuidadores han estafat la iaia a qui cuidaven. La dona “va decidir donar poders notarials a una d'elles perquè pogués fer tràmits bancaris” i amb aquests poders els tràmits van ser buidar-li el compte d’estalvis. La pasta aconseguida era per a nobles propòsits. Expliquen els Mossos que n’enviaven una part al seu país d’origen (suposo que a la família) i es feien operacions d’estètica. També van invertir en càmeres de seguretat per tal de saber quan era que la víctima anava a comprar i així escurar-li el compte després. Suposo que el notari, el dia aquell de la firma, devia trobar la cosa molt normal.

Té 85 anys i viu sola en un pis d'Horta-Guinardó, a Barcelona. No té fills i es va quedar viuda fa alguns anys. Manté contacte amb alguns familiars, però és més a distància que presencial perquè viuen a l'estranger. Té problemes de mobilitat i fa sis anys va decidir buscar una cuidadora perquè l'ajudés. Un conegut li va recomanar una dona i la va acabar contractant. Amb el temps, la cuidadora es va ajudar de la seva germana, i totes dues treballaven a la casa de la dona. On no arribava una, hi arribava l'altra.

Deia que no era a Barcelona per no haver d'ensenyar els pisos que oferia a les webs especialitzades en la recerca d'habitatges, però en realitat no podia ensenyar-los: els immobles eren falsos o, si existien, ja estaven llogats i ell no hi tenia cap mena de vinculació. Ni era l'amo ni cap intermediari autoritzat. L'excusa que donava a les víctimes per no deixar que visitessin l'habitatge era que ell treballava a l'estranger i que, si no es decidien ràpidament el perdrien, que estava molt sol·licitat. I les víctimes hi confiaven: com podia ser que algú tan educat i que els tractava amb tanta amabilitat en realitat només tingués la intenció d'aprofitar-se de la seva desesperació?

De la nit al dia, al seu compte s'havien fet més de quinze transferències i li havien pres 83.000 euros. Aquesta clienta d'Ibercaja va patir una estafa que es coneix com a SIM swapping, i que consisteix en duplicar la targeta SIM per accedir a informació confidencial i prendre el control de la banca digital. El seu cas ha arribat fins al Tribunal Suprem i ha donat com a resultat una sentència que obliga els bancs a tornar els diners perduts en estafes de phishing o suplantació d'identitat si no poden demostrar que el client ha estat descurós fins al punt que suposi una negligència greu.

L'escenari és luxós i ostentós, però només per aparentar. L'objectiu és semblar un empresari d'èxit, o un col·leccionista reputat, i per això trien les plantes baixes d'hotels de luxe o lloguen una oficina amb vistes panoràmiques a la ciutat per a un únic moment: el d'estafar la víctima. Aquesta acostuma a ser la tàctica utilitzada pels estafadors especialitzats en el mètode del rip deal. Tot i que solen ser poques estafes –a Catalunya se'n registren de forma estable una trentena a l'any–, el botí aconseguit és elevat.

Tot estava planejat, i també comprat. El destí escollit era Tenerife, i el preu per alumne rondava els 200 euros. Era el viatge de final de curs de la classe de 4t d'ESO de l'institut del Perelló, una població que no arriba als 3.000 habitants a la comarca del Baix Ebre. Però tot va acabar sent una estafa que va arribar als 5.000 euros. L'agència de viatges escollida per planificar el trajecte va ser Viatges Albada Tours, amb seu a l'Ametlla de Mar. El seu lema és: "La teva agència de viatges de confiança". El propietari de l'empresa, un home de 50 anys, va acabar detingut dijous passat pels Mossos d'Esquadra per un delicte d'estafa.

Tant empreses com entitats públiques tindran prohibit fer servir un número de mòbil per realitzar trucades comercials. L'objectiu d'aquesta mesura, inclosa en una ordre ministerial del govern espanyol que s'acaba d'aprovar, és evitar les estafes de suplantació d'identitat que es fan a través de trucades o SMS.

Quantes vegades a la setmana rebeu una trucada misteriosa al mòbil que us insinua una oferta de treball? És una gravació que salta només respondre. Et diuen que si hi estàs interessat agreguis el número de telèfon des del qual t’estan trucant a la teva agenda i els enviïs un missatge de WhatsApp per acabar de concretar la proposta. Segur que n’heu rebut alguna. Són missatges una mica inquietants que deixen poc marge de sospita: es tracta d’una estafa.

Es diu Anne, és francesa i encara que resulti difícil de creure, durant més d'un any va pensar que tenia una relació amorosa a distància amb l'actor Brad Pitt. La dona, una decoradora d'interiors de 53 anys, va caure en l'engany fins al punt de transferir als estafadors més de 800.000 euros entre el febrer del 2023 i el juny del 2024. Els autors de l'estafa van contactar amb la víctima a través d'Instagram –primer fent-se passar per la mare de l'actor i després pel mateix Brad Pitt– i van aconseguir fer-li creure, sempre en una relació a distància, que l'actor s'havia enamorat d'ella. "Ni estic boja ni soc estúpida", es defensava aquest dijous en un vídeo difós a les xarxes.