L'estafador que fingia ser dona en aplis de cites s'aprofitava d'homes amb discapacitat

Barcelona"Ells buscaven una amistat o una relació, i hi havia una fase en què els pressionaven per enviar diners o tenir-los molt de temps enganxats a números de tarifació especial, i patien ansietat perquè la persona amb qui tenien relació ho passava molt malament". D'aquesta manera ha resumit un dels responsables de la investigació el mètode que seguia l'acusat d'estafar almenys sis homes fingint ser una dona en aplicacions de cites. "Diversos dels que va enganxar eren persones vulnerables o amb discapacitat, com l'Àlex", ha afegit el policia, en referència al jove que es va acabar suïcidant abans que les factures telefòniques deixessin la seva família arruïnada.

De fet, a un dels sis afectats que consten a la causa el va acompanyar la seva tutora en una entitat d'atenció a persones amb discapacitat quan va denunciar l'engany davant dels Mossos d'Esquadra. Aquest divendres el noi ha acudit sol a la segona i última jornada del judici, en què ha explicat que va perdre entre 600 i 800 euros amb aquest engany, que li va fer passar por i ansietat. "Em van trucar tantes vegades que vaig haver d'estar despert tota la nit. Em deien que vindrien on jo vivia, que m'arribarien multes de molts diners", ha explicat al tribunal.

Amb alguns matisos en cada cas, l'engany seguia sempre un mateix patró: els afectats coneixien una noia a internet –l'usuari sempre feia servir el mateix mòbil, però es presentava amb diferents noms– que els demanava ajuda per poder deixar de treballar en una empresa de xous sexuals per webcam. Els demanava que truquessin el màxim de temps possible a números de tarifació especial, malgrat que no hi havia ningú a l'altra banda de la línia.

Després arribaven els missatges des d'un altre número. En aquest cas l'interlocutor es presentava com un responsable de l'empresa d'espectacles sexuals i els reclamava transferències o més trucades per evitar una suposada multa que s'havia generat a conseqüència de les trucades al telèfon de tarifació especial. L'acusat hauria aconseguit així gairebé 27.000 euros, i les acusacions reclamen una condemna per estafa i extorsió que podria arribar fins als 11 anys de presó.

En canvi, l'acusat ha reiterat en el seu últim torn de paraula que ell no coneixia l'engany. Malgrat que les línies telefòniques estaven a nom seu, justifica que va signar els documents per un acord amb dues persones que no han estat processades i que, segons ell, eren les que es quedaven els diners. En la fase final del judici, el seu advocat, Josep Maymó, ha obert la porta a una condemna per extorsió: manté com a petició principal l'absolució de l'acusat, però també ha plantejat, com a segona opció, una condemna atenuada, d'un any i mig, tenint en compte que tot va passar el 2021 i ha trigat anys a jutjar-se. L'acusat ja és en presó provisional des del maig del 2024, de manera que aquesta opció implicaria que ja hauria complert la condemna.

El tribunal haurà de resoldre, d'una banda, si l'engany va ser suficient per considerar-ho un delicte d'estafa. La defensa esgrimeix que les noies amb qui xatejaven els afectats sí que existien, i que ells sabien en tot moment que estaven trucant a un telèfon que començava amb 803 i que la trucada tindria un alt cost per minut.

El segon delicte que s'atribueix a l'acusat, l'extorsió, tindria a veure amb els missatges que després els demanaven transferències per evitar les suposades multes que havien generat amb les trucades. "Em deien que em portarien a judici si no feia els ingressos", ha declarat un dels afectats. "És evident que si l'Àlex va decidir posar fi a la seva vida va ser a conseqüència de les amenaces, les extorsions i les intimidacions obsessives cap a ell", ha dit l'advocat de la família, Marc Foix, en el seu informe final.