Cada setembre des de fa set anys, els nou professors de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca que van ser assenyalats l'1-O reviuen el calvari judicial que van patir quan se'ls va acusar d'haver vexat els fills de guàrdies civils. La raó? Si els nous alumnes els busquen a Google, els primers resultats que surten són els de la causa judicial contra ells, que va quedar arxivada. També l'article on El Mundo va publicar el seu nom, cognoms i fotografies i que va acabar en una portada que l'aleshores líder de Cs, Albert Rivera, va fer servir per assenyalar-los com a "mestres separatistes". El novembre de 2024 es va tancar l'última carpeta judicial oberta contra els docents, que lamenten el "desgast personal" i "patiment enorme" al llarg d'aquests anys, on s'han sentit sols i sense el suport ni de la Generalitat ni de l'Ajuntament. Ara volen que es faci justícia en dos flancs: d'una banda, esborrant la petjada digital "infame" de les acusacions contra ells a internet i, de l'altra, aconseguint una reparació moral del dany que inclogui un pla per protegir els professors de persecucions pel que expressen a les aules.

De vegades m’entretinc mirant partits de futbol vintage. Especialment del Barça. M’agrada veure’ls, no tant per motius estrictament futbolístics com per reviure la sensació dels meus diumenges de nen i adolescent, les narracions impostades dels comentaristes de TVE, els fotògrafs passejant-se per la gespa gairebé sense restriccions, la gent fumant, els àrbitres de negre rigorós, les dones absents, les cabelleres d’estil hippie que va posar de moda Cruyff... I, per damunt de tot, la frescor i l’espontaneïtat en el comportament dels jugadors; barroers, de vegades violents, però sempre pendents del joc i prou, aliens al seguiment dels fotògrafs i els càmeres. 

Avui serà notícia el balanç de l’any que faran els presidents Illa i Sánchez, just abans de marxar de vacances i dir-nos fins a l’any que ve.

La llarga ressaca dels fets del 2017 ha acabat conduint a una etapa nova que demana serenitat. Si hi ha un principi de la política és no perdre mai la consciència dels límits. Saber a cada moment fins on es poden forçar les coses. I encertar els instants d’oportunitat. Aquell octubre no es va voler reconèixer que no tot era possible. I va acabar com tots sabem.

Sis anys després del referèndum de l’1-O, les coses estan així. Seguint el consell del filòsof Bertrand Russell, que a l’hora d’interpretar el món recomanava parar màxima atenció als fets, evitant tenyir-los de la pròpia ideologia, creences o desitjos, intentaré cenyir-m’hi (la segona recomanació de Russell la deixo per al final). El balanç descriptiu és aquest.

Laura Borràs sembla disposada a mantenir un paper polític actiu com a presidenta de Junts. Ho demostren la seva resistència a nomenar una successora al Parlament i la seva afirmació que Junts no té com a objectiu “salvar Espanya de la ultradreta”, impugnant així la percepció d’un gir cap a posicions més pactistes, més “convergents”, que sembla haver-se instal·lat després de l’èxit electoral de Xavier Trias a Barcelona.

Pere Aragonès assegura que el seu nou Govern "representarà els consensos del 80% de la ciutadania" en referència al dret a decidir, i Junts carrega contra els perfils no independentistes que han rellevat els seus consellers. Però, quin posicionament tenen els nous membres de l'executiu respecte a l'1-O i el Procés? El president ha defensat aquest matí que el seu Govern "treballa per la independència" i que "no és qüestió d'atorgar o treure carnets". Amb tot, ha subratllat que tots ells "s'han significat" a favor de la defensa d'un referèndum i "la fi de la repressió". Amb l'excepció del nou conseller de Salut, Manel Balcells, i de la consellera d'Economia, Natàlia Mas –que ja treballava a la conselleria durant el referèndum–, la resta s'ha posicionat de forma clara públicament.

Vist per a sentència. Així ha quedat el judici de l'empresa catalana Ciments Molins pel trasllat de la seva seu social. Poc després de l'1 d'Octubre, aquesta companyia va optar traslladar la seu social de Sant Vicenç dels Horts a Madrid. Alguns accionistes familiars van rebutjar aquest moviment i van portar el cas als tribunals.

Fins a 127 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han estat en el punt de mira pel dispositiu de l’1-O, que en alguns casos l’Audiència de Barcelona ha qualificat de “desproporcionat”. Les causes no han pogut determinar qui va ser el màxim responsable de l’operatiu, però buscaran una resposta en la justícia europea.

Fa tres anys d’aquella nit que no vam poder dormir i d’aquell matí ennuvolat que ens convocava a votar. Votar. Fa tres anys que vam resistir-nos a la repressió de l’estat espanyol amb els nostres cossos i els nostres vots. Fa tres anys del dia que ens emocionàvem veient arribar les urnes secretes i aplaudíem el moviment ciutadà per donar-nos ànims els uns als altres. La gent dels barris i dels pobles. Les persones que prenien partit, cadascuna el seu. La força de la gent que va resistir un dia llarguíssim, emocionant, colpidor. Tres anys d’aquells cops que ja no han cessat. Venen d’allà i d’aquí. La manca de solució se soluciona a cops. Rebem. Però fa tres anys també rebíem.

El jutge que investiga les càrregues de l'1-O a Barcelona fa temps que ha fixat el rumb de la seva investigació: el magistrat aprofita totes les seves resolucions per insistir que hi va haver excessos policials i recordar que l'Audiència de Barcelona li ha demanat que depuri responsabilitats pel conjunt de l'operatiu policial i no pel comportament individual d'alguns agents. Aquests són precisament els arguments que fa servir el magistrat Francisco Miralles en la seva última resolució, en què descarta arxivar la causa per a la majoria dels 50 policies investigats a Barcelona, com li havia demanat el fiscal. Segons el jutge, els 300 informes de lesions són una prova del "patiment físic i psíquic" dels votants lesionats aquella jornada. "N'hi ha prou amb observar les imatges que consten a la causa, on en múltiples casos els ciutadans són tractats amb absoluta falta de consideració no només cap a la seva integritat física, sinó a la seva pròpia dignitat", argumenta la interlocutòria avançada per Eldiario.es i a la qual ha tingut accés l'ARA.

Avui no ho podria dir millor que a la pàgina 3 de l’ARA:

Després de la tempesta política provocada pel pacte amb EH Bildu, arriba ara la del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, cap de la comandància de Madrid i coordinador del fracassat dispositiu per frustrar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el va cessar de manera fulminant per pèrdua de confiança.

L’1-O encara amaga moltes històries per explicar. Una té a veure amb les urnes. Mentre el Govern exhauria la via ordinària per adquirir-les a través d’un concurs i l’operació clandestina prosseguia el seu camí, els impediments per tirar endavant el procés no van arribar només de l’Estat. Més enllà de la querella de la Fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, tan bon punt es va publicar la licitació al DOGC el 9 de maig una de les dues empreses que es van presentar al concurs també va patir el boicot dels notaris. Tres anys després en sabem els detalls.

Els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó s'han acollit aquest dimecres al dret de no declarar davant la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els ha processat per l'organització de l'1-O i el desplegament de la Hisenda catalana, i que els acusa dels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. Tots dos havien estat citats avui per la jutge Maria Eugènia Alegret per una declaració indagatòria, pas previ a ser enviats a judici.

L'informe dels Mossos d'Esquadra que ha certificat la identitat de l'escopeter que va ferir Roger Español a l'ull d'una pilota de goma a la zona de l'Escola Ramon Llull l'1 d'octubre del 2017 –que avala la pericial identificant el policia que ja va aportar a l'estiu el centre per a la defensa dels Drets Humans Irídia– desmunta la coartada que va fer servir aquest policia per desvincular-se de les lesions i alhora fa trontollar la tesi mantinguda per la resta d'escopeters també investigats en aquest cas. Aquests agents sempre han defensat que mentre eren al carrer Sardenya de Barcelona –el punt on va caure lesionat Español– van anar canviant de posició. En concret, l'agent que va disparar la pilota de goma a Español es va situar a la dreta del carrer, just en el punt contrari on el situa l'informe policial. Segons el seguiment dels moviments que li han fet els pèrits, l'escopeter va estar sempre a l'esquerra de la calçada.

No va ser un tret aleatori. La bala de goma que va ferir Roger Español a l'ull l'1 d'octubre del 2017, a les immediacions de l'Escola Ramon Llull de Barcelona, era el segon tret que disparava l'escopeter de la Policia Nacional UC563 contra el punt on es trobava la víctima. Així ho assenyala l'informe pericial que el jutge que investiga les càrregues policials de l'1-O a Barcelona va encarregar als Mossos d'Esquadra i al qual ha tingut accés l'ARA. La policia catalana ratificarà aquest dilluns al jutjat el contingut de l'anàlisi que també valida la identificació de l'escopeter feta per un professional contractat pel Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia i l'advocada d'Español. Aquest estudi ja va aconseguir fixar el nom i el número d'identificació policial de l'agent l'estiu passat.