Aquest 13 de març ha fet exactament dos anys des que, després de perdre la votació dels pressupostos, el llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès, va decidir convocar eleccions. Els comptes per aquell exercici tenien un escull insalvable: el Hard Rock. Per una banda, el PSC li exigia que desencallés el projecte si volia els seus vots, però per l'altra, Comuns li assegurava que si el macrocasino tirava endavant, ells s'hi oposarien. Una pinça insalvable. Aragonès va mantenir el compromís amb els socialistes i Comuns va complir la seva paraula i va votar en contra dels pressupostos. El president Aragonès va convocar eleccions anticipades i les va perdre en favor de Salvador Illa.

Aquest dilluns fa un any exacte de les eleccions catalanes del 12 de maig. I, mentre que algunes coses han canviat (la primera i més important, el color polític del govern), d'altres continuen allà on eren. És el cas de la tramitació urbanística del macroprojecte del Hard Rock, un dels grans protagonistes de la convocatòria electoral: l'aleshores president, Pere Aragonès, va dissoldre el Parlament quan es va veure incapaç d'aprovar els pressupostos per al 2024 pel veto creuat entre el PSC i Comuns sobre aquest complex turístic a Vila-seca i Salou. Un any més tard, Aragonès ha mantingut aquest dilluns que no es penedeix d’haver avançat eleccions perquè hi havia un “bloqueig” que feia inviable la governabilitat i per la “pinça entre PSC i Junts” amb el Hard Rock. “Hi havia un interès perquè el govern republicà no continués”, ha dit a Ser Catalunya en relació amb la falta de suport per aprovar els pressupostos. En tot cas, l'entesa que no van poder tancar ERC, Comuns i el PSC va ser possible després de les eleccions, quan tots tres partits van pactar, en els acords d'investidura, eliminar el privilegi fiscal a aquest casino. Amb el departament de Territori en mans dels socialistes i el privilegi fiscal ja tombat pel Parlament, com està el projecte?

Nova polèmica pel complex Hard Rock al Camp de Tarragona. Aquesta vegada, la disputa gira entorn de la xifra que hauria de pagar el Govern si frenés el macroprojecte. A principis d'any, El País es feia ressò d'un document del Govern d'ERC que xifrava en fins a 50 milions d'euros les indemnitzacions que s'haurien de pagar en cas de cancel·lar-lo. La CUP va sol·licitar aquest informe del gabinet jurídic al Govern del PSC, però en el document que els ha enviat la conselleria d'Economia no hi consta aquesta xifra –estava en un annex que no han remès al partit anticapitalista–. Encara més: en l'informe, el gabinet jurídic exposa diverses vies a disposició de la Generalitat per desvincular-se del projecte sense haver de pagar res o, en tot cas, havent de pagar indemnitzacions molt menors. Quin seria el preu de cancel·lar el Hard Rock? De 0 a 50 milions, segons el mateix executiu, en funció de com s'interpreti judicialment.

El govern de Salvador Illa tenia dos decrets crítics aquest dimecres: el primer, que podia deixar molt afeblit l'executiu si no s'aprovava, és el decret que ha de regular la pròrroga de pressupostos; i el segon, sobre la derogació de les sancions als municipis per la sequera. Tots dos han tirat endavant, però amb aliances divergents. Mentre que el de la pròrroga dels comptes l'han salvat ERC i els comuns, els socis de la investidura, el PSC s'ha aliat amb Junts i el PP per carregar-se les sancions als ajuntaments pel consum de l'aigua. Una geometria variable que no ha agradat ni a republicans ni a comuns, però que ha permès a l'executiu salvar els mobles.

L'aposta per atraure visitants més enllà del sol i platja està donant els seus fruits a les comarques tarragonines. El nombre de turistes que van visitar el sud del país durant l'any 2024 va superar, per fi, les dades prepandèmiques al registrar un total de 21,4 milions de pernoctacions, fet que suposa un increment del 5,23% respecte a l'any 2023. L'any anterior al confinament mundial, el 2019, el turisme va registrar 20,9 milions de pernoctacions a les comarques tarragonines i el sector ha treballat amb aquesta dada al cap durant aquests cinc anys per aconseguir superar-la. Assolida ja aquesta fita, l'objectiu és ara tancar un any de rècord, és a dir, superar les xifres del 2017, amb els seus 22,3 milions de pernoctacions, segons ha explicat aquest dilluns Berta Cabré, la presidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), que representa el 90% de les places de la demarcació.

El pacte del PSC amb els comuns i ERC per eliminar el privilegi fiscal del Hard Rock a canvi d'investir Salvador Illa va caure com una galleda d'aigua freda a Salou i Vila-seca, els dos municipis que han d'acollir aquest macroprojecte al Camp de Tarragona. La reforma que enterra la rebaixa fiscal al joc aprovada el 2014 per facilitar l'aterratge del Hard Rock a Catalunya s'havia de votar abans d'acabar l'any. Tanmateix, la petició de Junts de sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries pels "problemes de seguretat jurídica" que hi veu endarrerirà el canvi fins, almenys, al gener –l’organisme va avalar divendres passat la proposició de llei d’Esquerra i els comuns i va assegurar que el text "no vulnera el principi de seguretat jurídica"–. La reforma, però, té vots de sobres per tirar endavant, perquè la CUP també hi donarà suport. Això preocupa una part del territori, que lamenta que el Govern hagi accedit a modificar les condicions d'un projecte que continua encallat. Especialment, després que el PSC el situés com a línia vermella en les negociacions de pressupostos del 2023 i del 2024 davant del govern de Pere Aragonès, que es va veure obligat a assumir-lo, i que el defensés durant la campanya electoral des de Tarragona.

El Parlament debatrà (i previsiblement aprovarà) ben aviat la llei registrada per ERC i els comuns per eliminar el privilegi fiscal del Hard Rock. Això suposarà que, si arriba a obrir, el casino d'aquest macroprojecte al Camp de Tarragona tributarà el mateix que tributa ara qualsevol altra sala d'apostes de la seva mida i no s'abaixaran al 10% els tipus tributaris al joc, tal com preveu la normativa vigent. Esquerra i els comuns van presentar aquesta mesura, pactada amb el PSC a l'acord d'investidura, com la fórmula més fàcil per enterrar el macroprojecte, argumentant que, amb una fiscalitat sense privilegis, el projecte seria inviable per als inversors. El Govern, però, no sembla compartir aquesta tesi. No creu que el Hard Rock estigui perdut.

Tres notícies de Catalunya: 

El projecte del Hard Rock va ser l'entrebanc definitiu perquè Pere Aragonès avancés les eleccions la legislatura passada. ERC va ser incapaç de convèncer el PSC perquè renunciés al projecte i, amb el macrocasino sobre la taula, els comuns es van desmarcar definitivament dels pressupostos. Però tot ha canviat després de les eleccions del maig. Ara és el PSC qui governa i el Hard Rock ha passat a segon pla per als socialistes. Aquest dimecres ha arribat l'inici de l'adeu definitiu del projecte. En la sessió de control al Parlament, els republicans han anunciat la presentació aquesta mateixa setmana d'una proposició de llei per eliminar els beneficis fiscals del casino i el president de la Generalitat, Salvador Illa, hi ha expressat el seu suport. Tot plegat estava acordat d'entrada, ja que va ser una de les condicions dels republicans per investir Illa.

L'últim tram de la legislatura, el PSC va tenir la paella pel mànec en les negociacions amb el govern d'ERC, a qui la sortida de Junts de l'executiu va abocar a haver d'explorar aliances amb Salvador Illa per salvar lleis i pressupostos. Per obtenir els seus vots als comptes, els republicans van haver d'empassar-se projectes que ideològicament rebutjaven: el casino del Hard Rock, la B-40 al Vallès i abordar l'ampliació de l'aeroport de Barcelona. El PSC argumentava que portarien "prosperitat" a Catalunya, i durant la campanya del 12-M, es va comprometre a impulsar-los des de la Generalitat si hi arribava. Però ara que el que està en joc és la investidura de Salvador Illa, s'ha girat la truita i és el PSC qui ha hagut de baixar del burro per aconseguir els vots d'ERC i dels comuns, contraris a aquests macroprojectes. On s'han mogut els socialistes perquè Illa sigui president?

El pacte per a un nou finançament que doni la clau de la caixa a Catalunya ha centrat els titulars sobre l'acord d'ERC i PSC per investir Salvador Illa. Ara bé, l'entesa inclou també mesures per impulsar el català, les seleccions esportives catalanes i compromisos en matèria d'habitatge, educació i infraestructures, una de les carpetes que ha tensat més la relació entre els republicans i els socialistes al llarg de la legislatura i que ha condicionat les negociacions dels pressupostos del 2023 i el 2024. Més enllà de la lletra petita sobre el nou acord fiscal, què diu el document fet públic aquest dimarts en matèria sectorial?

Noemí Llauradó (Reus, 1978) esgota aquesta setmana el primer any del segon mandat com a presidenta de la Diputació de Tarragona. En cinc anys al càrrec, li ha tocat afrontar una pandèmia sense precedents, diferents incendis i una sequera que semblava crònica. Sembla que ara, per fi, el context dona una treva i aquest segon mandat podrà servir per deixar enllestides algunes decisions capitals per al Camp de Tarragona.

Posats a parlar en termes bíblics, com ha fet el senyor Asens, el partit polític que estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Vull dir que el festival d’incoherències abraça tot l’arc parlamentari des de temps immemorial. Però que tots els partits hagin fet algun cop una cosa contrària a la que han dit no és un eximent de res, sinó un motiu de desafecció de la gent amb els seus polítics, sobretot els de l’esquerra per allò de l’exigència moral superior dels seus votants.

El Hard Rock va ser la línia vermella dels comuns en la negociació de pressupostos, però podria no ser-ho en les converses entre els de Jéssica Albiach i el PSC per investir Salvador Illa. El seu candidat a les europees, Jaume Asens, ha obert la porta a suavitzar el veto al macroprojecte que els va dur a tombar els pressupostos de la Generalitat i, de retruc, a precipitar les eleccions del 12 de maig. Els comuns van passar de vuit a sis diputats, però continuen tenint la clau per formar un Govern d'esquerres. I és una carta que estan disposats a jugar, bé per entrar en un hipotètic Govern presidit per Salvador Illa, bé per condicionar-lo des de fora: "Crec que no es pot anar a les negociacions amb línies vermelles. És una mala pràctica. Hi vas amb exigències i el teu programa, però els programes no es poden convertir en taules de Moisès inamovibles", ha dit Asens aquest dimecres en una entrevista a SER Catalunya.

Fa més de deu anys que a Catalunya es debat sobre el macrocomplex turístic que es vol construir entre Salou i Vila-seca, però cada cop hi ha més dubtes que certeses sobre la seva viabilitat. Un dels últims interrogants va arribar el dia abans que comencés la campanya electoral, quan va transcendir que a finals de febrer, mitja hora abans de signar l'acord dels pressupostos amb el PSC, el Govern de Pere Aragonès havia aprovat un acord de Govern per permetre que La Caixa pogués renegociar el preu dels seus terrenys, que després haurà de vendre a l'Institut Català del Sòl (que depèn de la Generalitat) perquè els revengui pel mateix valor a Hard Rock. L'acord anterior era del 2020 i, segons va explicar el president Pere Aragonès quan es va conèixer la notícia, el canvi es va fer perquè calia "actualitzar característiques tècniques".

Jugar-se l’última carta al blackjack suposa calcular un cúmul de circumstàncies. Hi juga l’atzar, esclar, però també l’estadística. Com en una repetició electoral, pots tenir clara la teva jugada, que dependrà de com la percep la gent i de la mà que tinguin els teus rivals. Si aquest diumenge hi ha eleccions és per un cúmul de circumstàncies que ens porten a parlar dels comuns, i del seu rebuig als pressupostos per no acceptar el Hard Rock. El partit que representa Jéssica Albiach –i que no sabem ben bé si el lidera ella o Ada Colau– va jugar fort contra el macroprojecte i va forçar l’avançament electoral: “Per descomptat que amb el Hard Rock el pressupost no tirarà endavant”, deia Albiach.

Les setmanes prèvies a la votació dels pressupostos fallits que va precipitar la convocatòria d’eleccions, la major part dels rivals polítics dels comuns donaven per fet que els de Jéssica Albiach acabarien baixant del burro i en facilitarien l’aprovació tot i que el Govern no renunciés a tirar endavant el Hard Rock. No va ser així: els comuns van aguantar la posició fins al final i van rebutjar l’última proposta de l'executiu, que incloïa estudiar una possible moratòria a macroprojectes i reformes fiscals de bracet amb el PSC. El que va ser un revés en el seu moment –els sindicats no van amagar el malestar per com va acabar el sainet pressupostari– s’ha convertit en una de les banderes electorals dels comuns, que precisament van arrencar la campanya del 12-M a Reus, a la circumscripció de Tarragona. És on, per cert, el partit està pugnant per mantenir o fins i tot fer créixer l’escó que hi tenen –i on les seves joventuts han aprofitat per repartir preservatius contra el macrocasino.

Si jo fos un núvol tòxic d’etilè, crec que podria arribar fàcilment de la petroquímica als pulmons d’un gal·lès addicte a les màquines escurabutxaques. Ara hi ha un bosc mediocre sota un sol de distopia climàtica, però m’imagino el dia que tots aquests pins seran ruletes i considero que el trajecte és perfectament factible. Com a barceloní que va cap a baix del país, una direcció molt poc recomanable, el primer que em crida l’atenció sobre els terrenys que ha d’ocupar el Hard Rock és la sensació d’amplitud. Des del pàrquing del santuari de la Mare de Déu de la Pineda, puc veure els magatzems de gas color Txernòbil, els camps per al casino i el Shambala amb un sol moviment panoràmic del coll. És el tipus de paisatge que de seguida t’imagines a vista de dron. Com més circulo pel lloc, més em sento dins d’una partida de l’Age of Empires en el moment exacte en què t’adones que has construït els edificis sense ordre ni concert i el teu imperi ja no podrà ser bonic, però has de continuar jugant i adaptant-te si no vols ser derrotat. Costa no empatitzar amb els especuladors.