El canvi climàtic té un cost directe per a les companyies asseguradores. Les xifres són clares: el 2025 les companyies van pagar a Espanya 492 milions d'euros per sinistres relacionats directament amb el canvi climàtic; en concret,  628.800 sinistres, segons les dades facilitades aquest dilluns per la patronal del sector, Unespa. Tot i això, la xifra se situa per sota de la mitjana dels últims anys, que s'enfila a uns 800 milions d'euros anuals.

L’embaràs és una etapa molt important en la vida d’una dona. Es produeixen molts canvis a diferents nivells —físics, emocionals, socials, etc.— i, especialment, l’autocura pren rellevància. Hi ha aspectes d’aquesta atenció pel benestar personal que són a la mà de l’embarassada i del seu entorn més proper, però n’hi ha d’altres que, en molts casos, s’escapen del seu abast. És el cas dels efectes del canvi climàtic i la contaminació, especialment rellevants en contextos urbans, que poden afectar durant la gestació i la primera infància, i que cada dia preocupen més aquests col·lectius.

La pèrdua de glaceres al món es calcula normalment en termes de quilòmetres quadrats o en volum de gel. Però cada glacera individual, per molt petita que sigui, és única. "Pot ser un lloc cultural històric, una atracció turística o un símbol d'identitat regional. La seva pèrdua potser no té impacte en el nivell del mar o els recursos aqüífers, però pot tenir un impacte local molt important", diu l'investigador Lander Van Tricht, de l'institut tecnològic suís ETH Zürich. Alguns estudis asseguren que ja hem perdut un 10% de les glaceres mundials per la crisi climàtica. Ara Van Tricht lidera un estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Climate Change, que prediu el nombre de glaceres que es perdran aquest segle en funció dels diversos graus d'escalfament global.

Aquest dijous serà un dia clau perquè Catalunya faci passos endavant cap a la mitigació de l'emergència climàtica. Amb cinc anys de retard, el Parlament de Catalunya portarà a votació els primers pressupostos de carboni, que estableixen la quantitat de gasos d'efecte hivernacle que cada sector econòmic podrà emetre en els pròxims anys. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat en el ple monogràfic sobre aquesta qüestió que el 2023 Catalunya va emetre 38,36 milions de tones de diòxid de carboni equivalent (Mt CO₂) i es va situar per primer cop en més de 30 anys per sota dels nivells del 1990. Tot i valorar positivament la dada, ha subratllat que el repte és ben viu i que cal fixar "rumbs clars" fins al 2030. Ara bé, i malgrat l'avanç que pot suposar aquesta fita, el document que arribarà al ple està lluny d'assemblar-se a l'estudi redactat pel Comitè d'Experts del Canvi Climàtic (CECC), els membres del qual afirmen que això suposa vulnerar el criteri científic.

82 països demanen fixar "un full de ruta" mundial per eliminar progressivament el petroli, el gas i el carbó. Representants de tots aquests governs s'han unit per fer pressió a la Cimera del Clima de l'ONU, la COP30, que se celebra aquests dies a l'Amazònia brasilera, i han reclamat que el text final de la trobada inclogui aquesta aposta. Aquest dimarts es va fer públic un primer esborrany del text final de la cimera, anomenat Mutirão (que vol dir esforç comunitari en portuguès), que inclou una possible aposta per l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, però que encara és massa obert.

La desforestació és una imatge colpidora quan es veu des de l'aire. El verd continu del bosc s'acaba, seccionat per un tall perversament recte, i a partir d'allà, terra erma. A vista d'ocell, l'impacte visual és demolidor i ajuda a copsar la tragèdia que suposa la sagnia dels boscos tropicals. Els drons dels fotògrafs de Reuters Adriano Machado i Ueslei Marcelino han tret a la llum aquesta desforestació en una zona del sud de l'Amazònia, a l'estat brasiler de Rondônia, que afecta fins i tot part d'un territori indígena protegit, el dels kaxarari.

La Unió Europea i els Estats Units han cremat aquest 2025 més combustibles fòssils que l'any anterior i han fet pujar les seves emissions de CO₂, en contra de la tendència a la baixa de les últimes dues dècades. Ho revela l'informe anual Global Carbon Budget 2025, una anàlisi de les emissions de CO₂ elaborada pel Global Carbon Project, que es presenta amb motiu de la cimera del clima del Brasil, la COP30, i que fa per primer cop una projecció de les emissions que hi haurà aquest 2025. Segons l'estudi, el conjunt del món emetrà aquest 2025 un 1,1% més de CO₂ que el 2024, és a dir, segueix la tendència creixent en les emissions globals, que haurien d'arribar al seu pic abans del 2030 si volem mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C que demana l'Acord de París.

La crisi climàtica incrementa les desigualtats perquè afecta sobretot els més vulnerables, que tenen menys estratègies d'adaptació. I això es constata també a l'estat espanyol, segons un informe publicat per Oxfam Intermón aquest dimecres amb motiu de la cimera climàtica de l'ONU COP30 que se celebra al Brasil. Segons aquesta recerca, titulada Desigualtat climàtica a Espanya. Oportunitat per a una transició justa, el 0,1% més ric de la població de l'Estat contamina anualment fins a 55 vegades més que una persona del 50% amb menys ingressos, amb dades del 2022.

Fa deu anys a França el món va celebrar un dels moments més esperançadors de la diplomàcia recent: l’aprovació de l'Acord de París, el gran pacte global per frenar l’escalfament del planeta. Avui, per contra, l’optimisme s’ha esvaït i la realitat s’imposa amb la duresa de les dades. La temperatura mitjana global s’acosta perillosament al llindar d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, i els compromisos climàtics nacionals –NDC, Contribucions Determinades a Nivell Nacional–, que cada país presenta per reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, continuen sent insuficients.

L'emergència climàtica ha triplicat les morts per calor d'aquest estiu a Europa: sense aquest fenomen provocat per la crema de combustibles fòssils, el 68% de les morts que ha ocasionat la calor extrema aquest estiu al Vell Continent no s'haurien produït. És la conclusió d'una investigació liderada per científics de l'Imperial College London i la London School of Hygiene & Tropical Medicine, que calcula que almenys 24.400 persones han mort entre juny i agost del 2025 a 850 ciutats europees a causa de les elevades temperatures. L'estudi estima també que si no hi hagués canvi climàtic 16.500 d'aquestes morts no s'haurien produït i les morts per calor haurien estat 7.900.

Els pantans que subministren aigua a Teheran, la capital de l'Iran, estan a punt d’assecar-se. El president iranià, Masoud Pezeshkian, va advertir al juliol que la capital podria quedar-se sense reserves entre el setembre i l'octubre si no es redueix dràsticament el consum d'aigua. La situació és crítica en una ciutat de més de 9 milions d’habitants, capital d’una província que en suma gairebé 14.

La tala imparable del bosc i la crisi climàtica amenacen el gran pulmó verd que encara és la selva de l'Amazònia i la porten al temible punt de no retorn en la recuperació i l'empenyen cap a la sabanització. És a dir, que hi ha el perill que la rica diversitat de vegetació i clima de la regió americana passi a convertir-se en una enorme extensió de terrenys semiàrids plens de matolls. En un nou estudi que publica aquest dimarts la revista Nature Communication, un equip internacional d'investigadors constaten que hi ha un altre valor a tenir en compte a l'hora d'afegir més preocupació sobre el futur de l'Amazònia: la pluja.

Des de la comunitat renovable esperàvem amb gran emoció un acord per al decret llei 12/25 sobre renovables. L’anhelàvem desesperadament perquè som conscients de la gran mancança en què ens trobem després d’anys d’immobilisme. Per sorpresa i amb molta tristesa, hem descobert que no hi ha acord, i que tornem de nou al que, a nivell pràctic, és una moratòria a les energies renovables. Un desastre majúscul, en definitiva.

Els equips de recerca segueixen treballant aquest dimecres per trobar alguna de les 170 persones que continuen desaparegudes després de les greus inundacions del cap de setmana passat a Texas, que van deixar almenys 119 morts, entre els quals moltes criatures. Cinc dies després de la riuada comencen a flaquejar les esperances de trobar supervivents entre el munt de runa acumulada a la regió de Texas Hill Country, la majoria al comtat de Kerr, al centre de l'estat nord-americà. Des del mateix divendres 4 de juliol, el dia dels pitjors aiguats, que no s'ha tornat a trobar ningú amb vida. A més de les 119 persones mortes a Texas, les inundacions també van matar tres persones més a l'estat veí de Nou Mèxic.

El mes de juny ha estat el més càlid mai registrat, amb valors de quatre graus per sobre la mitjana climàtica del període 1991-2020, i supera el rècord anterior, del juny del 2023. El mes de juliol no ha començat gaire millor, almenys pel que fa a l'emergència climàtica: ha arrencat amb la primera onada de calor, que ja ha deixat 40 °C en alguns punts de la Catalunya interior i nits que fregaven els 30 °C a la capital catalana.  

Les pluges d'hivern i primavera han estat una arma de doble tall. Tot i haver afavorit el creixement dels cultius com els cereals, les altes temperatures del juny han convertit aquests camps en zones inflamables. Així ho explica en declaracions a l'ARA el cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, que assegura que Catalunya està sota l'amenaça de focs agrícoles "molt violents". Els casos més recents són els de dimarts a Sanaüja i Torrefeta i Florejacs (la Segarra), que abans de donar-se per controlats dimecres a la nit es van saldar amb dues víctimes mortals i més de 5.500 hectàrees cremades.

El poble indígena ianomami té una paraula per a l'escalfament global: motokari. "Ja està passant a molts llocs de la selva", diu el xaman ianomami Davi Kopenawa, que aquesta setmana ha visitat Barcelona convidat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El motokari "ha baixat per assecar la terra", alerta, i ens demana "lluitar junts, indígenes i no indígenes", per protegir l'Amazònia de la destrucció: "Si la terra mor, nosaltres també morirem, i la selva ja està començant a morir".

És la segona vegada que Donald Trump retira els Estats Units de l'Acord de París contra la crisi climàtica. Però aquest cop hi ha algunes diferències importants. Per començar, el desacomplexament total en el negacionisme climàtic és molt més gran en aquesta segona administració de Trump: no s'ha esperat uns mesos a decidir què fa, com el 2017, sinó que ha signat la retirada el primer dia i l'ha acompanyada d'una política agressiva, exemplificada en el "Perfora, nena perfora" (el ja famós "Drill, baby, drill"), per potenciar de nou els combustibles fòssils. Ha tornat l'era del petroli?

Els incendis de Califòrnia estan assolant barris exclusius i fins i tot amenacen l'arxifamós rètol de Hollywood que anuncia la Meca del show business en un dels turons de Los Angeles. Més simbolisme, impossible. Si a Billy Crystal, Paris Hilton o Eugene Levy se'ls ha cremat la casa, aquí no hi ha ningú que es pugui sentir segur. Una prova més que les amenaces mediambientals i el canvi climàtic no admeten salvacions individuals.

Que el món s'estigui desgelant té conseqüències en molts àmbits, alguns encara per descobrir. Afecta el clima i els corrents marines, el subministrament d'aigua dolça, la pujada del nivell del mar i l'habitabilitat d'algunes zones. La situació és tan greu que, encara que es paressin ara les emissions, cosa que no està passant, el desgel continuaria, però això permetria salvar el gel d'algunes zones. Ara mateix, el punt més greu és l'Àrtic, que s'escalfa a un ritme quatre cops més ràpid que la resta del planeta. Aquesta mateixa setmana, un nou estudi publicat a Nature Communications prediu que el primer dia d'estiu sense gel a l'Àrtic podria arribar abans del 2030. El desgel, però, és un dels impactes més evidents de l'escalfament global i no afecta només el pol Nord. Totes les glaceres del planeta estan en retrocés, i es calcula que un 10% ja ha desaparegut per culpa de la crisi climàtica, segons el professor del Nichols College, Mauri Pelto, que s'ha passat dècades fent monitoratge dels glaceres de muntanya als Estats Units i arreu del món. "El que més impacta és veure com una glacera desapareix, no fa gaire hem afegit una glacera de les Cascades Nord (Estats Units) a la llista de glaceres extintes del GLIMS (Global Land and Ice Mesurement from Space)", explica per telèfon des de Massachusetts. I apunta: "Quan perdem una glacera sorgeix un paisatge diferent, menys dinàmic. Per a la comunitat de la zona, és com perdre una platja o un bosc: la deixa més pobra".