En només un any, la cocaïna detectada a les aigües residuals de Barcelona s'ha pràcticament triplicat, segons indica l'últim estudi de l'Agència Europea de les Drogues (EUDA, en les sigles en anglès). Durant el 2025, la presència d'aquesta substància a les aigües brutes de Barcelona va ser un 185% superior a la del 2024 i, d'aquesta manera, torna gairebé als nivells del 2017 després d'uns anys de disminució. Lleida, però, se situa per sobre de Barcelona en termes absoluts, després que Tarragona, que fins ara liderava aquest rànquing a l'Estat, hagi deixat de participar en l'estudi.

Almenys vuit nadons a l'Estat han patit vòmits i problemes intestinals després de consumir llets infantils que estan sota investigació per contenir una toxina anomenada cereulida. Cinc dels afectats van requerir hospitalització. Els lots contaminats ja han estat retirats del mercat, segons recull el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) en el seu butlletí setmanal d'alertes de salut pública, i s'està fent una investigació a tots els estats membres on es comercialitzen.

L'arribada de la immunoteràpia als hospitals, el naixement de l'edició genètica i els dispositius per tornar a caminar, els primers fàrmacs contra l'Alzheimer i les injeccions per perdre pes... És difícil mirar enrere i triar unes poques fites que demostrin com, en els últims quinze anys, la medicina ha fet una embranzida per salvar i millorar milions de vides arreu del món. Des del 2010, desenes de milions d'articles mèdics s'han publicat en revistes d'alt impacte, i mentre llegeixen aquestes línies, els científics i els laboratoris no s'aturen. Des de les seves primeres edicions, l'ARA ha informat i aprofundit en molts d'aquests èxits, i no ha estat aliè als reptes ètics i econòmics a què s'ha hagut d'enfrontar la recerca en salut. Tampoc a la profunda crisi de confiança que han travessat algunes disciplines en l'últim lustre.

Els veïns de Roses fa 24 hores que no poden utilitzar l'aigua de l'aixeta amb normalitat. Si en volen beure o fer-la servir per preparar aliments, abans l'han de bullir. Així els ha recomanat l'Ajuntament després de detectar-hi una gran quantitat de matèria orgànica. Des del consistori remarquen que la contaminació detectada no suposa un "perill" immediat per a la salut de les persones, però demanen seguir les indicacions que els ha fet arribar el departament de Salut per precaució. La situació, amb tot, es podria allargar algunes setmanes.

Les autoritats sanitàries han demanat als veïns de Bonmatí (Selva) que no beguin aigua de l'aixeta, ja que hi han detectat la presència d'àcid cianúric. Els professionals de Salut Pública recomanen evitar-ne el consum perquè és un component químic que s'acostuma a utilitzar com a estabilitzadors del clor a les piscines. "Per prevenció no es pot fer servir ni per cuinar ni per beure fins a tenir els resultats de les analítiques", avisen.

Farlopa, neu, pols, dama blanca, perico, merca... Tot això són noms diferents per referir-se a la mateixa droga, la cocaïna. És la segona substància estupefaent més consumida a Europa després de la marihuana, i es calcula que 2,7 milions de joves –dues vegades la població de Barcelona– en van consumir durant l'any passat. En el seu últim informe, l'Agència Europea de Drogues (EUDA, en les seves sigles en anglès) alerta que cada cop hi ha més cocaïna disponible al continent i que això ha provocat un increment "significatiu" dels "costos sanitaris i socials" vinculats a aquesta droga.

El dengue ja no és només una amenaça importada que arriba en avions. És una realitat autòctona a Catalunya. L'estiu del 2024, el brot de vuit casos a Vila-seca (Tarragonès) –el més gran registrat a Espanya– ho va confirmar de manera contundent: el virus circula aquí, transmès per mosquits autòctons. Aquest episodi no és una anècdota, sinó un senyal d'alarma que reflecteix una transformació profunda: l'escalfament global i la mobilitat massiva han dinamitat les antigues fronteres epidemiològiques. Una pacient amb febre i dolor ossi ja no pot descartar una malaltia tropical sense haver viatjat. Davant d'aquesta nova normalitat, la resposta no pot ser fragmentada. La salut humana, animal i ambiental estan intrínsecament lligades. La solució té un nom, One Health o ‘una sola salut’, un enfocament integrador que esdevé una necessitat imperiosa.

Muface torna a estar en el punt de mira. Aquest cop, però, el motiu no és una nova licitació pública per donar assistència sanitària privada als funcionaris (1,6 milions de persones), sinó una anàlisi que ha fet l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) sobre la seva eficàcia i eficiència. A grans trets, l’Airef proposa que els futurs funcionaris deixin d'anar a mútues i s’incorporin al sistema públic de salut, de manera que no es continuïn engreixant estructures com Muface, que s’ha convertit en una anomalia a Europa. De fet, l’Estat és l’únic país que té un sistema públic de salut i, alhora, un règim diferent per als treballadors públics. "Grècia i Portugal ja ho van reformar l'any 2008, coincidint amb la crisi financera", han recordat des de l’organisme que presideix Cristina Herrero.

Tot apuntava que la creació de l'Agència Estatal de Salut Pública s'aprovaria amb el suport d'una àmplia majoria del Congrés dels Diputats. La ministra de Sanitat, Mónica García, ho havia donat per fet aquest dijous al matí durant el debat de la iniciativa. Només esperava el vot en contra de Vox perquè la resta havien avalat el text en el seu pas per la comissió de Sanitat, previ a la votació en el ple. La confiança era tal que fins i tot ha assistit a la sessió, des de la tribuna de convidats, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i cara visible de la gestió de la covid, Fernando Simón. Però tot s'ha acabat torçant: contra tot pronòstic, Junts i el PP s'han unit a Vox i han tombat la iniciativa.

En menys de dos mesos a Espanya s'han diagnosticat 110 casos de xarampió, 17 dels quals notificats a Catalunya. L'any passat se'n van identificar 217, segons la Xarxa estatal de Vigilància Epidemiològica. Aquestes dades constaten una clara acceleració dels contagis, però la investigadora del Centre Nacional d'Epidemiologia-Institut de Salut Carlos III (CNE-ISCIII) Noemí López Perea assegura que la majoria d'infeccions són importades i que, per tant, l'Estat no ha perdut l'estatus d'eliminació de la malaltia atorgat per l'OMS.

La devastació que la DANA ha deixat al País Valencià ha despertat la solidaritat de milers de persones que s'hi han acostat per obrir camí fins a les cases que han quedat destrossades i habilitar-les perquè els veïns hi puguin tornar. Les inundacions han deixat la zona plena de fang, un fang que impedeix saber què hi ha sota, i més enllà del primer impacte de l'aigua, la humitat que persisteix també pot comportar riscos per a les persones. Aquest dissabte tant la Generalitat Valenciana com el ministeri de Sanitat han fet una crida a prendre mesures per protegir-se de possibles intoxicacions. "És essencial protegir-se el nas, la boca i els ulls. Sobretot si hi ha aerosols exteriors quan netegin amb màquines de pressió", indica en declaracions a l'ARA Ildefonso Hernández, catedràtic de salut pública a la Universitat Miguel Hernández d'Elx i ex director general en aquesta àrea del ministeri de Sanitat.

La ludopatia o addicció al joc és un trastorn que suposa l'últim graó del joc problemàtic, un comportament que desencadena alteracions negatives en l'afectat i el seu entorn familiar i a escala financera i laboral. Aquestes situacions afecten uns 80 milions d'adults a tot el món, i també hi ha 448,7 milions de persones en situació de risc, és a dir que tenen almenys un símptoma i alguna conseqüència adversa derivada de l'hàbit o l'addicció al joc. Les dades formen part d'un informe fet per un grup multidisciplinari d'experts d'arreu del món en jocs d'atzar i salut pública publicat a la revista The Lancet i suposen un toc de l'alerta respecte a la percepció del risc associat als jocs d'atzar.

Els professionals de l'Agència de Salut Pública de Catalunya vigilen les aigües residuals del país per identificar els diferents virus que hi circulen i detectar possibles amenaces. Fruit d'aquestes anàlisis rutinàries recentment han trobat poliovirus –més conegut com a pòlio–, el patogen responsable de la poliomielitis, a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals del Besòs. La conselleria de Salut ha començat una investigació per veure si hi ha persones infectades, tot i que de moment els centres d'atenció primària i els hospitals catalans no han atès cap cas positiu. Fonts del departament expliquen que el més probable és que, com a mínim, hi hagi una persona infectada, però aclareixen que el risc de transmissió a Catalunya és molt baix.

El director general de Salut Pública del ministeri de Sanitat, Pedro Gullón, ha assegurat aquest divendres que Espanya disposa de prou reserva de vacunes per mantenir la seva estratègia de prevenció contra la mpox (també coneguda com a verola del mico). A més, ha afegit que, si calgués, podria augmentar-ne l'estoc, ja que la Unió Europea ja està en contacte amb les farmacèutiques. Ho ha explicat en declaracions a Efe després que el PP hagi demanat públicament a l'executiu espanyol la creació d'una reserva fixa de vacunes i un reforç de controls en ports i aeroports –com han anunciat països com la Xina o l'Argentina– davant la nova emergència sanitària decretada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

“Era només qüestió de temps”, ha valorat el director regional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a Europa, Hans Kluge, després que s’hagi confirmat el primer cas a Suècia de la nova variant de mpox (un terme que l’autoritat sanitària prefereix a verola del mico). L’endemà de la declaració d’emergència internacional per aquest virus, l’Agència de Salut Pública sueca va informar del primer positiu de la soca clade I, que seria més greu que la que circulava fins ara (la clade II), en un viatger infectat a la zona centre-oest del continent africà. Aquesta variant amb “potencial pandèmic” ha causat 16.000 contagis i 548 morts només a la República Democràtica del Congo (RDC) des del novembre del 2023, i els experts avisen que és possible que ja circulés amb anterioritat per la UE sense donar senyals. L’Àsia ja ha reportat el primer positiu al Pakistan (on hi ha dos contagis sospitosos més), i la Xina i l’Argentina han començat a fer controls fronterers per detectar símptomes.

La crisi de salut pública provocada pel fentanil als Estats Units va encendre totes les alarmes: és 100 vegades més potent que la morfina i 50 més que l'heroïna, i el seu consum genera un efecte d'eufòria ràpid, seguit de símptomes d'abstinència molt forts, fet que crea addicció en un de cada quatre consumidors. Aquest derivat de l'opi va tenir un gran impacte mediàtic l'any passat a l'Estat, amb més de mil notícies amb el seu nom al titular per les impactants imatges que arribaven de l'altra banda de l'oceà Atlàntic. Ara bé, el primer informe finançat pel ministeri de Sanitat sobre aquesta qüestió assenyala que la seva arribada a Catalunya i Espanya continua sent improbable més enllà del seu ús com a analgèsic, si bé s'admet que no es pot abaixar la guàrdia davant d'aquesta substància i d'altres de noves.

Cada 31 de desembre, entre els molts propòsits d'any nou que es fan els catalans, n'hi ha un que sempre es repeteix: vull deixar de fumar. Fer-ho, però, no és fàcil i des del 2018 la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable, al voltant d'1,5 milions. El tabaquisme és el principal factor de risc del càncer i les malalties cardiovasculars. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Combatre'l és, des de fa anys, un dels cavalls de batalla de les autoritats sanitàries i, de fet, el govern espanyol ja ha avançat que vol endurir la llei antitabac aquest any. A banda de la campanya que es fa des de les administracions per reduir-ne la incidència, cada fumador viu la seva pugna personal contra el tabac, i per sortir-se'n primer cal voluntat però també tenir bons aliats. Alguns d'ells els podem trobar a les farmàcies i, des del 2020, n'hi ha uns quants que són finançats per la Seguretat Social: si dius que vols deixar de fumar, el metge de capçalera et pot prescriure tres medicaments que estan parcialment reemborsats. Són el Todacitan, el Recigarum i el Zyntabac.

La tos ferina ha tornat amb força a Catalunya. La irrupció de la pandèmia la va fer desaparèixer del mapa, però amb la davallada del covid hi ha hagut un augment important de brots i un ascens dels contagis d'aquesta malaltia infecciosa. Durant tot el 2023 es van diagnosticar 530 casos. Ara aquesta tendència s'ha accelerat i, en només el mes i mig que portem d'any, ja hi ha hagut 342 infectats, més de la meitat que tot l'any passat. La xifra de brots declarats també s'ha incrementat: s'ha passat de 67 en tot el 2023 a 45 enguany. De mitjana, doncs, ara hi ha un brot cada dia. La tos ferina és una malaltia endèmica al món i, per tant, reapareixen brots cada tres i cinc anys. L'escenari a Catalunya no és diferent del de la resta de l'Estat i el món, que també constaten l'arribada d'una onada que va iniciar-se l'any passat.

Primer de tot vull deixar clar que besaria el terra de qualsevol hospital públic i de qualsevol CAP d’aquest país. Després d’haver passat uns anys als Estats Units i comprovar de prop l’angoixa vital i la ruïna econòmica que causa a tanta gent la falta d’una cobertura sanitària pública, vaig tornar encara més convençut que en matèria de sanitat no sabem el que tenim, i ho repeteixo cada vegada que tinc una ocasió de fer-ho.

Des del 1999, el sud-est asiàtic pateix esporàdicament brots del conegut com a virus de Nipah (VNi), un patogen d'origen animal que pot arribar a causar greus seqüeles neurològiques i encefalitis mortals. Malàisia va ser el primer país que el va detectar –en el seu primer i únic brot es van infectar 300 persones i més d'un centenar van morir–, però en l'última dècada és a Bangladesh i l'Índia on el virus reapareix periòdicament. Una de les zones més afectades és la de Kerala, al sud de la península índia, on aquesta setmana han mort dues persones. Per contenir la propagació, s'han tancat escoles i s'estan fent proves serològiques a centenars de persones que han estat en contacte amb els afectats. "No hem de tenir por, però sí enfrontar-nos a aquesta situació amb precaució", ha intentat tranquil·litzar el ministre en cap de la regió, Pinarayi Vijayan. Aquest és el quart brot declarat a Kerala des del 2018, però feia dos anys que no se'n detectava cap.